Les Illes Balears es queixen per carta per la retallada de 15 milions en les ajudes de la PAC
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha expressat per carta als comissaris europeus d’Agricultura i de Pesca la “profunda preocupació” del Govern davant la proposta de la Comissió Europea de reduir el pressupost destinat a la política agrària comuna (PAC) en el futur marc financer 2028-2034. Simonet alerta que les Illes Balears podrien perdre fins a 15 milions d’euros anuals, un fet que comprometria la continuïtat de moltes explotacions agràries i pesqueres.
La proposta comunitària planteja una rebaixa del pressupost de la PAC, dels 386.000 milions d’euros actuals fins als 300.000 milions, i suposa, a més, l’eliminació del segon pilar de desenvolupament rural. Els fons es concentrarien en un únic instrument financer. Segons Simonet, aquesta reformulació “no només representa un retrocés econòmic significatiu, sinó que també desvirtua l’essència de la PAC com a política comuna, estratègica i cohesionadora de la Unió Europea”.
En el cas de les Illes Balears, la PAC representa cada any uns 47 milions d’euros, segons han recordat des del Govern. El conseller subratlla que la retallada posaria en risc la viabilitat del sector i el futur de moltes famílies pageses i pescadores. A més de garantir la seguretat alimentària, Simonet destaca el paper del sector primari en la conservació del paisatge, la biodiversitat i la identitat cultural de l’arxipèlag.
Fusió
Un altre punt que preocupa el Govern és la proposta d’integrar el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA) dins un fons més ampli per a l’economia blava. El conseller adverteix que aquesta fusió “menysté la importància estratègica de la pesca” i suposa una dilució del suport específic per al sector. A més, critica la intenció de reduir el pressupost pesquer fins als 2.000 milions d’euros, una xifra molt inferior als 6.100 milions actuals.
Simonet defensa que els territoris insulars necessiten un tractament específic, tenint en compte els condicionants derivats de la seva geografia. Considera que les Illes han de tenir un accés garantit a fons suficients per mantenir una activitat pesquera sostenible i adaptada a les seves realitats.
El conseller també ha remès una carta al ministre d’Agricultura, Luis Planas, per proposar la convocatòria d’una reunió amb totes les comunitats autònomes per analitzar conjuntament els efectes de la proposta europea i consensuar una posició comuna davant Brussel·les.
Simonet reitera que el Govern manté el seu compromís amb el sector primari i es mostra disposat a col·laborar activament amb les institucions europees per evitar que les polítiques agràries i pesqueres quedin debilitades.
CARTA AL COMISSARI D’AGRICULTURA:
Em dirigeixo a vós, en qualitat de conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, per traslladar-li la nostra més profunda preocupació i desacord davant la proposta anunciada recentment per la Comissió Europea relativa a la inclusió de la PAC en el futur Marc Financer Pluriennal per al període 2028-2034. El rebuig fa referència tant al model de governança i la seva integració en un fons únic, com a la desaparició del segon pilar de Desenvolupament Rural i, per descomptat, a la reducció pressupostària global.
Aquesta proposta, que planteja una disminució del 23 % dels fons assignats —dels actuals 386.000 milions d’euros als 300.000 milions—, suposa un cop molt dur per al sector primari de les Illes Balears, que ja afronta condicions especialment adverses derivades de la insularitat, el canvi climàtic i les limitacions estructurals que caracteritzen el nostre territori.
Consideram que aquesta reducció pressupostària no només representa un retrocés econòmic significatiu, sinó que també desvirtua l’essència de la PAC com a política comuna, estratègica i cohesionadora de la Unió Europea. Convertir-la en un mer instrument de suport a la renda condicionat al compliment de pràctiques mediambientals —per importants que aquestes siguin— compromet el seu paper fonamental en la sostenibilitat econòmica, social i territorial del medi rural europeu.
En el cas de la nostra comunitat autònoma, els fons de la PAC representen anualment al voltant de 47 milions d’euros, imprescindibles per garantir la viabilitat de les explotacions agràries i pesqueres. Una reducció com la que es planteja podria traduir-se en una pèrdua propera als 15 milions d’euros anuals, afectant no només les ajudes directes, sinó també projectes clau com ara la modernització de regs, la incorporació de joves al camp o el suport a indústries agroalimentàries.
El futur de milers de famílies agricultores i pescadores de les Illes Balears està en joc. El nostre sector agroalimentari i pesquer no només garanteix la seguretat alimentària, sinó que també contribueix al manteniment del paisatge, la biodiversitat i la identitat cultural de la nostra terra. Una Unió Europea forta i cohesionada necessita una PAC forta, justa i dotada de recursos suficients.
Per tot això, li demanam que reconsideri aquesta proposta de reducció pressupostària i que treballi, des de la seva responsabilitat com a Comissari, per enfortir la PAC com a política estratègica i vertebradora del projecte europeu.
Des del Govern de les Illes Balears, reiteram el nostre compromís ferm amb el sector primari i ens posam a disposició tant de la Comissió Europea com del Govern d’Espanya i de la resta de comunitats autònomes per treballar conjuntament en defensa d’una PAC sòlida, justa i adaptada a les realitats de tots els territoris.
Agraint-li per endavant la seva atenció i sensibilitat envers aquesta qüestió que ens afecta de manera directa, li enviï un cordial salutació.
Atentament,
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears
Joan Simonet Pons
CARTA AL COMISSARI DE PESCA:
El passat 16 de juliol, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de pressupost de la UE per al període 2028-2034. Un dels pilars clau —el Fons Europeu de Prosperitat i Seguretat Sostenibles Econòmica, Territorial, Social, Rural i Marítima— fusionaria el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) amb altres programes, inclosos els relacionats amb l’agricultura, la cohesió i el desenvolupament regional. Consideram que aquesta decisió ignora la importància estratègica de la pesca, una de les poques polítiques veritablement comunes de la UE, la primera expressió de la qual és la desaparició del terme en el títol del nou fons, fet que constitueix un senyal descoratjador per al sector pesquer.
Tot i que des de la Comissió s’afirma que aquest nou marc millorarà la coherència, simplificarà els procediments i augmentarà la flexibilitat, com a gestors de la pesca veim amb preocupació tant la integració del FEMPA dins un fons més ampli com la intenció d’obrir els recursos del FEMPA als objectius del Pacte per als Oceans. Consideram que tot això conduirà a una dilució de la capacitat del FEMPA per atendre les necessitats específiques del sector pesquer, el qual haurà de competir, per uns recursos financers limitats, amb un ampli ventall d’iniciatives de l’economia blava, com ara l’energia marina i oceànica, la biotecnologia o la dessalinització.
Detectam una contradicció entre les prioritats polítiques de la Comissió, com ara la competitivitat, la resiliència i l’autonomia estratègica, i l’afebliment del suport al sector pesquer. Al nostre entendre, la pesca necessita una dotació financera ambiciosa, amb un fons reforçat i independent, que reconegui el seu paper vital en el subministrament de dietes saludables i en la seguretat alimentària, en un moment de forta pressió per la competència en el mercat global, l’escassetat de mà d’obra i les creixents restriccions reguladores.
També ens alarma la incertesa entorn de l’assignació destinada a la pesca: es parla de tan sols 2.000 milions d’euros, una quantitat molt inferior als 6.100 milions del FEMPA per al període 2021-2027. Les polítiques de finançament restrictives minven directament la sobirania alimentària de la UE, i una de les conseqüències més greus de la infrafinançament del sector pesquer serà la reducció de la producció de la UE, l’augment dels preus per al consumidor i la creixent dependència de les importacions d’aliments.
Finalment, com bé sabeu, la insularitat representa un repte particular per a la gestió sostenible de la pesca i dels recursos marins. Als territoris insulars, on l’economia blava i la pesca artesanal continuen essent pilars fonamentals, la competència desigual amb els béns i serveis procedents del continent posa en perill la supervivència del sector i l’execució de polítiques pesqueres més resilients, sostenibles i adaptades a les realitats locals. Per això també consideram fonamental que el nou fons per a la pesca prevegi un tractament específic per a les illes i els arxipèlags d’Europa, en consideració als hàndicaps intrínsecs de la realitat insular.
Agraint-li per endavant la seva atenció i interès, rebi una cordial salutació.
Atentament,
Palma, en la data de la signatura electrònica
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears
Joan Simonet Pons