Les molses redefineixen el control de l’aigua en les plantes més enllà dels estomes, segons un estudi de la UIB
Un estudi internacional liderat per la Universitat de les Illes Balears qüestiona una de les idees més arrelades de la fisiologia vegetal moderna: que els estomes són l’únic mecanisme essencial per regular la pèrdua d’aigua en les plantes. La investigació, publicada recentment a la revista científica New Phytologist, demostra per primera vegada que les molses també són capaces de controlar activament la seva transpiració, malgrat no disposar d’estomes funcionals en la fase dominant del seu cicle vital.
La recerca ha estat coordinada per la doctora Alicia Perera Castro, professora del Departament de Biologia i membre del grup d’Ecofisiologia Vegetal (PlantEcophys) de la UIB, amb la participació d’investigadors de les universitats de Birmingham i Nou Mèxic.
Fins ara, el consens científic sostenia que les molses i altres plantes no vasculars perdien aigua de manera passiva, sense cap capacitat fisiològica de regulació. Els estomes —petits porus presents a les fulles i tiges de les plantes vasculars— eren considerats els responsables gairebé exclusius del control de la transpiració.
Tanmateix, els resultats obtinguts en l’estudi, basat en l’anàlisi de 16 espècies sotmeses a processos de deshidratació controlada, apunten cap a una realitat molt més complexa. Els investigadors detectaren respostes fisiològiques incompatibles amb un comportament purament passiu, fet que suggereix l’existència de mecanismes alternatius capaços de modular la pèrdua d’aigua.
Aquest descobriment obre una nova perspectiva sobre l’evolució de les primeres plantes terrestres i planteja també conseqüències metodològiques per a la recerca científica actual. Segons els autors, moltes de les mesures clàssiques sobre intercanvi de gasos en plantes podrien necessitar una reinterpretació, especialment aquelles que atribuïen tota la regulació hídrica al funcionament dels estomes.
L’estudi defensa que el control de l’aigua en les plantes és probablement un procés més antic evolutivament, més divers i més sofisticat del que s’havia assumit fins ara.
“Amb aquestes proves, un dels debats més intensos de la fisiologia vegetal recent es redefineix profundament: el control de l’aigua en les plantes ni comença ni acaba als estomes”, conclou la doctora Alicia Perera Castro.
Foto: A. Costa / UIB