Les someres mallorquines tornen amb força com una eina natural per controlar la vegetació
Més d’una dècada després de l’inici d’un projecte pioner, el pasturatge amb ases de raça mallorquina es consolida com una eina de gestió natural de la vegetació i de prevenció d’incendis forestals. La recerca, iniciada el 2015 per SEMILLA, la Fundació Natura Parc i la Universitat de les Illes Balears, ha permès validar una metodologia que posteriorment s’ha aplicat en diversos punts de Mallorca.
L’estudi pretenia comprovar si els animals de pastura podien ajudar a reduir l’acumulació de biomassa vegetal i, d’aquesta manera, disminuir tant el risc d’incendi com la necessitat d’emprar maquinària per mantenir determinats espais. Els resultats varen demostrar que el pasturatge amb ases mallorquins aconsegueix reduir un 52 % la biomassa aèria del càrritx, una de les plantes més abundants i inflamables de les Illes.
La recerca va tenir també recorregut acadèmic i internacional. Els resultats varen donar lloc a un treball de la UIB i posteriorment varen ser publicats pel Centre Internacional d’Alts Estudis Agronòmics Mediterranis (CIHEAM), que va contribuir a donar a conèixer el potencial dels equins en la gestió sostenible dels ecosistemes mediterranis.
L’experiència va permetre comprovar que aquesta pràctica pot anar més enllà de les faixes de protecció contra incendis. Els investigadors varen assenyalar-ne la utilitat en torrents, zones pròximes a habitatges i espais periurbans, on el control de la vegetació és especialment important.
Una pràctica que ja s’aplica a Mallorca
La metodologia desenvolupada s’ha traslladat posteriorment al territori i s’ha aplicat en municipis com Capdepera, Santa Eugènia i Sóller. En aquests casos, el pasturatge serveix tant per reduir la biomassa vegetal i el risc d’incendi com per mantenir espais d’interès ambiental.
Precisament, a Sóller el sistema torna a prendre protagonisme aquest estiu. L’Ajuntament ha ampliat el programa de neteja natural dels torrents amb dotze someres procedents de Natura Parc. Els animals s’encarreguen de controlar part de la vegetació dels llits dels torrents, una tasca que facilita posteriorment les feines de manteniment i permet reduir l’ús de maquinària.
A més de l’estalvi d’intervencions mecàniques, el sistema redueix l’impacte associat a aquestes actuacions i recupera una forma de gestió de la vegetació basada en un procés natural.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reivindicat el valor de la recerca aplicada com a eina per donar resposta a problemes concrets del territori. Segons el conseller, els treballs iniciats fa més de deu anys han permès validar alternatives sostenibles per a la gestió dels espais naturals i, al mateix temps, posar en valor una raça autòctona com l’ase mallorquí.
La iniciativa exemplifica així com la investigació desenvolupada des de l’àmbit públic pot acabar convertint-se en una eina pràctica per als ajuntaments i els gestors del territori. En aquest cas, el coneixement científic ha servit per recuperar una pràctica tradicional i adaptar-la a necessitats actuals com la prevenció d’incendis, el manteniment dels torrents i la conservació d’espais naturals.
L’ús de les someres mallorquines introdueix, a més, una doble dimensió: mentre els animals contribueixen a gestionar la vegetació de manera natural, el seu ús ajuda a mantenir una raça autòctona vinculada al patrimoni rural de Mallorca.

