L’escalfament de la Mediterrània, clau en la formació del cicló Daniel de 2023, segons l’IMEDEA
Un estudi de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i la UIB ha posat de manifest el paper determinant de les temperatures anòmalament altes de la Mediterrània en la intensificació de la tempesta Daniel, considerada el cicló més devastador registrat a la regió. Aquesta tempesta, formada el 4 de setembre de 2023, va evolucionar fins a convertir-se en un medicà, un cicló mediterrani amb característiques tropicals.
Durant el seu pas, la tempesta Daniel va deixar un rastre de destrucció. A Grècia es varen registrar més de 700 mm de precipitació en menys de 18 hores, mentre que a Líbia, les pluges acumulades arribaren als 414 mm en un sol dia a Al-Bayda. Aquestes condicions extremes varen col·lapsar infraestructures crítiques, provocant una tragèdia humanitària amb entre 4.000 i 10.000 víctimes mortals i danys econòmics que superen els 20.000 milions de dòlars.
L’impacte de les temperatures elevades de la Mediterrània
Segons l’estudi publicat a npj Climate and Atmospheric Science, les temperatures de la superfície del mar Mediterrani, que en algunes zones presentaven anomalies de fins a 5,5 ºC respecte a la mitjana històrica, varen proporcionar energia i humitat addicionals que intensificaren la tempesta i les seves pluges extremes.
Els investigadors varen utilitzar el model climàtic Weather Research and Forecasting (WRF) per simular dos escenaris: un amb les condicions reals de 2023 i un altre sense l’escalfament global. Els resultats varen demostrar que les temperatures elevades de la Mediterrània varen ser un factor decisiu per explicar la intensitat i les pluges rècord de la tempesta Daniel.
Troballes clau de l’estudi
- Pluges sense precedents: L’energia addicional aportada per les altes temperatures de la mar va intensificar les precipitacions a Grècia i Líbia, trencant rècords històrics.
- El canvi climàtic com a amplificador: Els investigadors varen concloure que l’escalfament global va potenciar tant la força com els danys de la tempesta.
- Fiabilitat del model: Les simulacions varen reproduir amb precisió els patrons de pluja, destacant la utilitat d’aquestes eines per anticipar fenòmens extrems.
Un escalfament sostingut amb implicacions globals
La Mediterrània ha experimentat un augment continuat de temperatures durant els darrers anys, especialment durant els mesos d’estiu de 2022 i 2023. Aquest escalfament no només intensifica ciclons mediterranis com Daniel, sinó que també contribueix a altres fenòmens extrems, com onades de calor i pluges torrencials a Europa.
Daniel Argüeso Barriga, un dels autors de l’estudi, subratlla que “sense unes temperatures de la mar tan altes, la tempesta Daniel no hauria generat pluges tan extraordinàriament intenses”.
Reptes de futur
Davant aquest nou escenari climàtic, els investigadors apunten a la necessitat de:
- Millorar els models climàtics per integrar-hi dades en temps real sobre les interaccions aire-mar.
- Incrementar la cooperació internacional per millorar la previsió i resposta a fenòmens extrems.
- Aprofundir en l’estudi de la influència de la temperatura de la superfície de la mar en altres fenòmens meteorològics.
Amb la Mediterrània escalfant-se a ritmes sense precedents, es preveu un increment en la freqüència i intensitat de tempestes similars. Polítiques climàtiques basades en la ciència, infraestructures resilients i sistemes d’alerta primerenca seran essencials per mitigar els efectes d’aquests esdeveniments.