L’estudi més complet sobre taurons i rajades a Cabrera reclama més protecció
El Govern ha presentat avui els resultats de l’estudi més exhaustiu fet fins ara sobre taurons i rajades a les Illes Balears, una recerca que conclou que cal reforçar la protecció d’aquests animals per garantir la conservació de l’ecosistema marí.
El treball, duit a terme per Shark Med i la Fundació Save the Med amb el suport de la Fundació Marilles i finançat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha permès obtenir dades inèdites sobre la diversitat, l’abundància i els patrons de moviment d’aquestes espècies al Parc Nacional de Cabrera.
Segons els investigadors, les poblacions de taurons i rajades continuen sent escasses, especialment les de grans taurons pelàgics. Durant un any de mostrejos, només s’han registrat 17 tintoreres i observacions molt puntuals d’altres espècies com el salroig. Dins el parc, les més habituals han estat el gató, el clavell, la ferrassa i el bonjesús, que representen el 80 % dels exemplars observats. En canvi, espècies com la mussola o el gatvaire pràcticament no hi són presents.
Alters espècies rares
L’estudi destaca també la detecció d’espècies rares o amenaçades. Per primera vegada s’han obtingut imatges d’exemplars vius de tauró bocadolça a les Balears, i s’ha confirmat la presència de la rajada blanca, en perill d’extinció a la Mediterrània. La romaguera ha mostrat una abundància notable, amb 25 exemplars registrats.
Les dades s’han obtingut amb tècniques no invasives com el vídeo submarí remot amb esquer (BRUV), l’extracció d’ADN ambiental i el seguiment satel·litari de mantes, que ha permès identificar rutes migratòries i connexions entre poblacions del Mediterrani.
Segons el biòleg marí Gabriel Morey, de Save the Med, “els resultats confirmen la necessitat d’intensificar les accions de protecció per assegurar la conservació d’aquestes espècies i millorar la salut del conjunt de la mar balear”.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha subratllat que la recerca “aporta una base sòlida per orientar les polítiques de conservació marina del Govern” i ha reconegut que, tot i alguns indicis de recuperació, les poblacions d’elasmobranquis “encara estan lluny d’un bon estat de conservació”.
El projecte, que s’ha desenvolupat durant dos anys amb fons europeus Next Generation EU, preveu una segona fase per ampliar la sèrie de dades i explorar noves zones de mostreig a les Illes Balears.