L’IMEDEA posa en pràctica noves tècniques per a la replantació de posidònia
Un equip d’investigadores de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i del projecte MedGardens de la Fundació Cleanwave ha analitzat diferents mètodes de replantació de Posidonia oceanica per determinar quins ofereixen millors resultats ecològics i pràctics. L’estudi, desenvolupat a les badies de Formentor i Portocolom, identifica opcions més eficaces, assumibles econòmicament i amb menor impacte ambiental.
La posidònia, protegida per diverses normatives europees, estatals i autonòmiques, forma praderies submarines essencials per al bon funcionament dels ecosistemes litorals. Actua com a font d’oxigen, protegeix la costa de l’erosió i emmagatzema grans quantitats de carboni. Les pressions humanes —com el fondeig irregular, la contaminació o l’escalfament de l’aigua— han reduït de manera notable l’extensió d’aquests hàbitats.
Mètodes més simples, eficients i amb menor impacte
La replantació de fragments de posidònia s’ha presentat com una via per afavorir la recuperació de praderies degradades, tot i que els resultats havien estat irregulars i sovint costosos. La investigació d’IMEDEA i MedGardens compara per primera vegada diverses tècniques d’ancoratge: grapas metàl·liques de jardineria, varetes de bambú, grapas de major mida i estaces de marès artesanals.
Després de dos anys de seguiment, les grapas petites de jardineria i les varetes de bambú destaquen amb taxes de supervivència que arriben al 94%. Aquests sistemes són barats, fàcils de subministrar i generen una petjada ambiental reduïda. Pel contrari, les grapas més grans faciliten el desenvolupament de fragments voluminosos, però requereixen exemplars difícils d’obtenir i presenten més limitacions logístiques.
Les autores del treball assenyalen que els mètodes més lleugers i manejables permeten ampliar projectes de restauració amb un esforç menor i amb garanties ecològiques sòlides. “El nostre estudi mostra que la restauració de les praderies de posidònia pot abordar-se amb criteris ecològics, econòmics i logístics equilibrats”, subratllen les investigadores.
Marc normatiu europeu i importància del seguiment
La recerca s’alinea amb els objectius de la Llei de Restauració de la Natura de la Unió Europea i amb el Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes (2021–2030). El treball remarca que els primers anys després de la plantació són decisius: el creixement és lent i acostuma a perdre’s part del material replantat. Amb tot, la supervivència mitjana registrada supera el 80% en zones somes i protegides on la posidònia havia estat present històricament.
Les investigadores insisteixen que abans de replantar cal prioritzar la conservació de les praderies existents, especialment en un context de pressions creixents sobre el medi marí.