Ara llegint
L’IMEDEA sosté que una planta tropical invasora pot ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic

L’IMEDEA sosté que una planta tropical invasora pot ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic

Un estudi internacional que ha comptat amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB) ha demostrat que la invasió de la fanerògama marina tropical Halophila stipulacea pot tenir un paper important en el manteniment de la capacitat de segrest de carboni a la Mediterrània en el futur i ajudar, així, a mitigar el canvi climàtic. El treball s’ha publicat recentment a la revista Global Change Biology.

“L’arribada d’espècies exòtiques pot causar impactes ecològics sobre les comunitats autòctones i els seus serveis ecosistèmics. No obstant això, la magnitud i direcció d’aquests impactes és difícil de quantificar perquè no hi ha dades prèvies a la invasió”, han explicat els investigadors mitjançant un comunicat fet públic avui per la Universitat de les Illes Balears.

H. stipulacea és pròpia de la mar Roja i l’oceà Índic, i va entrar a la Mediterrània a través del canal de Suez. Gràcies a la seva extraordinària capacitat d’adaptació tèrmica ja ha colonitzat el litoral de l’est i centre de la Mediterrània, i ha arribat a l’illa de Sicília.

En l’estudi, l’equip investigador va obtenir testimonis de sediment de prades exòtiques d’H. stipulacea i de prades natives de Cymodocea nodosa, i de posidònia oceànica de Xipre i Creta (Grècia). Aleshores, aplicà tècniques vàries per reconstruir la cronologia de la invasió d’H. stipulacea i mesurar-ne la capacitat de segrestar carboni. Determinà l’edat dels sediments de les prades, analitzà el contingut de carboni orgànic i seqüencià l’ADN ambiental del sediment, una eina genètica que es fa servir per detectar espècies en mostres ambientals sense haver de col·lectar-les.

“Els resultats mostren que H. stipulacea va arribar a Xipre el 1930 i a Creta el 1970, aproximadament, i, des de llavors, les prades de la planta exòtica han enterrat més carboni orgànic que les prades natives de C. nodosa i P. oceanica pròximes”, comenta Marlene Wesselmann, investigadora de l’IMEDEA i primera autora del treball. «Encara que la capacitat de segrestar carboni d’H. stipulacea és reduïda, si la comparam amb la de les prades de P. oceanica de la Mediterrània occidental», afegeix Wesselmann.

A la Mediterrània, hom espera que el canvi climàtic provoqui una gran pèrdua de prades de Posidonia oceanica, perquè és una espècie molt sensible a l’escalfament i la seva mortalitat augmenta considerablement quan la temperatura de l’aigua supera 28 graus.

“En canvi, H. stipulacea tolera temperatures superiors a 36 graus, per la qual cosa l’escalfament n’estimularia el creixement i es podria expandir i continuar segrestant carboni, juntament amb la C. Nodosa, que també té una tolerància tèrmica elevada”, explica la investigadora de l’IMEDEA Núria Marbà. “No obstant això, no disposam d’una imatge completa del paper que té l’H. stipulacea en l’ecosistema marí de la mar Mediterrània i, per això, no sabem si hi ha altres serveis ecosistèmics fonamentals que puguin veure’s afectats per la seva presència actual i expansió futura”, conclou la doctora Marbà.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt