L’IMEDEA utilitza el satèl·lit SWOT per cartografiar per primera vegada els episodis extrems del nivell de la mar a la costa

Investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) han demostrat que el satèl·lit Surface Water and Ocean Topography (SWOT) permet observar, per primera vegada, l’estructura espacial completa de les pujades extremes del nivell de la mar, un dels fenòmens costaners més destructius associats a tempestes i huracans. La recerca obre una nova etapa en la vigilància de les inundacions costaneres i dels riscos vinculats als episodis meteorològics extrems.

L’estudi, liderat per l’investigador predoctoral Diego Vega-Giménez, posa de manifest que s’han superat les limitacions tècniques que fins ara impedien una visió global d’aquests fenòmens. El canvi és substancial: es passa de mesurar punts aïllats a visualitzar la superfície oceànica de manera contínua. La missió SWOT, llançada a l’espai el desembre de 2022 per la NASA i el Centre National d’Études Spatiales (CNES), amb la participació de les agències espacials del Canadà i del Regne Unit, ofereix informació detallada de més del 90% de l’aigua del planeta, un element clau per analitzar els efectes del canvi climàtic.

Gràcies a aquesta tecnologia, els científics han pogut observar les pujades extremes del nivell de la mar com si fossin imatges completes, que mostren no només quant s’eleva l’aigua, sinó també com aquesta pujada s’estén al llarg de la costa i cap a mar endins. “La missió SWOT proporciona observacions sense precedents de la superfície oceànica a escala global, amb una resolució mai assolida fins ara”, explica Ananda Pascual, investigadora de l’IMEDEA i coautora de l’article.

L’anàlisi inclou episodis de tempestes intenses en àrees molt diverses, com el mar Bàltic, el mar del Nord i el golf de Mèxic. En tots els casos, les dades del satèl·lit s’han comparat amb mesuraments en terra i amb models numèrics, amb una coincidència molt elevada. Els resultats confirmen que SWOT és capaç de detectar aquests episodis extrems amb gran precisió, fins i tot en zones costaneres complexes, on els satèl·lits tradicionals presenten dificultats.

Fins ara, l’estudi de les oscil·lacions de la mar es basava principalment en mareògrafs situats en ports o molls, que registren el nivell de la mar en un únic punt. Amb el satèl·lit SWOT, en canvi, és possible observar tota l’extensió de l’aigua elevada que genera una tempesta i identificar quines zones són més afectades i fins on arriba el fenomen. Un dels exemples més destacats del treball és l’anàlisi de l’huracà Milton, que va afectar el golf de Mèxic l’octubre de 2024. El satèl·lit va captar tant l’augment del nivell de la mar a la costa com la seva propagació centenars de quilòmetres mar endins, així com l’estructura del fenomen al voltant de l’ull de l’huracà.

Aquestes observacions també han evidenciat que els models hidrodinàmics tendeixen a infravalorar la magnitud i l’abast de les creixences més intenses, fet que posa en relleu el valor afegit de les dades satel·litàries d’alta resolució per millorar-ne la calibració i la fiabilitat.

Des de l’IMEDEA assenyalen que la combinació de la visió global del satèl·lit SWOT, la precisió dels mareògrafs i la capacitat predictiva dels models numèrics permet entendre les pujades extremes del nivell de la mar com un procés complet, des del seu desenvolupament en mar obert fins a l’impacte final sobre la costa. En un escenari de canvi climàtic, amb previsions d’un augment en la freqüència i la intensitat de tempestes i huracans, aquesta nova manera d’observar l’oceà aporta eines rellevants per reforçar la vigilància costanera i els sistemes d’alerta en territoris especialment vulnerables.