Llegeix aquí l’Avantprojecte de Llei Agrària. Hi ha deu dies per presentar-hi al·legacions

F.V.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha tret avui a exposició pública la proposta de Llei Agrària 2025. Es tracta d’un document que ja es pot consultar a continuació i que obrirà el seu tràmit per a la presentació d’al·legacions el pròxim dilluns, 13 d’octubre, per un període de deu dies hàbils. En línies generals, aquest nou text ofereix eines per facilitar l’activitat i millorar la rendibilitat del sector.

Aquesta futura Llei Agrària de les Illes Balears neix amb l’objectiu de recuperar l’esperit de la normativa de 2014 i superar les limitacions introduïdes per la Llei 3/2019, que havia restringit drets i frenat inversions a les explotacions agràries, a més d’adaptar-se a la normativa actual. Així, la nova norma torna al sector agrari eines que faciliten l’activitat diària dels pagesos i ramaders, simplifica els tràmits administratius i reforça el seu paper com a gestors del territori, del paisatge i del medi ambient.

Avantprojecte de Llei agrària de les Illes Balears

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’agricultura, entesa en aquesta Llei com el conjunt de treballs necessaris per obtenir productes agrícoles, ramaders o forestals, és un sector de l’activitat econòmica que, a diferència d’altres, té una importància que transcendeix la mera producció. La seva rellevància s’estén als àmbits social, territorial, paisatgístic i mediambiental. Així, en una mateixa activitat conflueixen de manera indissociable tres finalitats —productiva, social i ambiental— que configuren una activitat econòmica sostenible.

L’economia i el medi ambient estan indissolublement units i donen lloc al concepte de desenvolupament sostenible, incorporat per la Unió Europea al patrimoni comunitari. Aquest concepte integra el component mediambiental en les polítiques específiques de la Unió amb la finalitat de promoure un desenvolupament sostenible i garantir un alt nivell de protecció del medi ambient.

El sector agrari gestiona més del 85 % del territori de les Illes Balears i té un paper rellevant en l’equilibri socioeconòmic i territorial de la comunitat autònoma, la qual cosa obliga a conservar-lo per diverses raons, entre les quals destaca el manteniment d’un teixit rural essencial en un arxipèlag amb desequilibris considerables i processos accelerats d’assentament urbà destinats a allotjar un nombre creixent de residents i turistes, que incideixen intensament en el cicle d’abastiment, transformació i consum de recursos bàsics i limitats com el sòl, l’aigua o l’energia.

Les illes són territoris especialment vulnerables davant la dependència externa d’aliments i d’entrades agràries. Per això, a les Illes Balears l’aposta per la seguretat i la sobirania alimentàries és imprescindible. A més, cal tenir en compte que la producció d’aliments inclou tota la cadena alimentària, des de la producció fins a la comercialització al consumidor final, incloent-hi també la transformació. Per tant, la contribució de l’activitat agrària a la generació de llocs de feina i a l’activitat econòmica és rellevant. Aquesta Llei promou l’increment de les produccions locals i la millora dels canals de venda, de manera que una part més grans dels marges econòmics resti en mans dels productors.

Així mateix, l’agricultura no es limita a produir béns, aliments i matèries primeres per a mercats en els quals els consumidors finals i les empreses estan disposats a pagar-ne el valor. També genera béns públics de caràcter social, com la protecció del patrimoni cultural i etnològic, i de caràcter ambiental, com el suport d’hàbitats, la protecció de la biodiversitat, la conservació de varietats i races autòctones, la lluita contra els incendis i la desertificació o la creació de paisatges no urbanitzats, entre d’altres, que no disposen de mercat ni de preu.

Així doncs, el sector agrari balear té una importància fonamental des del punt de vista ambiental, atès que constitueix un suport essencial per als ecosistemes i, en particular, per al desenvolupament de funcions ecològiques i serveis vital. Entre d’altres, destaquen la producció de biomassa; l’emmagatzematge, el filtratge i la transformació de nutrients i d’aigua; el manteniment de les reserves genètiques; la producció d’aliments, fibres i matèries primeres; la retenció de carboni; la conservació del patrimoni etnològic, arqueològic i geològic, i l’alt valor afegit de les marques d’origen i qualitat de les Illes Balears.

El manteniment del sector agrari és una prioritat no sols per les raons ja exposades, sinó també perquè constitueix una peça imprescindible d’un sector turístic de qualitat i de naturalesa, que no es pot desenvolupar sobre la base de l’abandonament del territori i la destrucció del paisatge. Ben al contrari, les sinergies entre el turisme de qualitat i l’agricultura generen un valor afegit al qual les Illes Balears no poden renunciar. Per tot això, el sector agrari es considera un sector estratègic, especialment en el vessant de producció extensiva, pel seu paper fonamental en el manteniment del territori i el paisatge.

Tanmateix, malgrat aquesta funció, estratègica i multifuncional, el sector agrari es troba immers en una crisi profunda provocada per múltiples factors, entre els quals destaquen:

a) Els efectes negatius derivats de la insularitat, que impedeixen a les Illes Balears competir en igualtat de condicions amb la resta dels territoris peninsulars i amb la Unió Europea.
b) La baixa rendibilitat de l’activitat agrària, conseqüència, entre d’altres, del fet que històricament els productors de les Illes Balears han hagut de suportar uns costos de producció més alts i, alhora, han percebut preus més baixos per les produccions, en comparació amb la resta de l’Estat.
c) La manca de rendibilitat del sector agrari, que limita la capacitat d’inversió i provoca la descapitalització del sector.
d) L’elevat preu de la terra, fruit de la pressió del mercat immobiliari de segones residències i de la terciarització de l’economia balear.
e) La falta de dimensió de moltes explotacions, amb un grau elevat de minifundisme.
f) La dificultat de contractar mà d’obra assalariada, agreujada per un cost laboral molt superior al de la resta de l’Estat a causa de la competència del sector de serveis.
g) La manca de relleu generacional, conseqüència de l’escàs atractiu del sector per la seva baixa rendibilitat.
h) La manca de transparència dels mercats, derivada de les seves dimensions reduïdes i de l’aïllament geogràfic, la qual cosa redueix la competència.
i) L’escassa competitivitat de l’agroindústria, que és la menys rendible de l’Estat.
j) La normativa en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i medi ambient, dissenyada sense tenir en compte les necessitats del sector agrari, excessivament restrictiva per al desenvolupament de l’activitat agrària i complementària, i que frena les inversions en les explotacions.
k) La ineficàcia de molts ajuts de la política agrària comuna, calculats amb paràmetres i criteris continentals, que no s’adapten al context insular balear.

El caràcter estratègic de l’agricultura ja va justificar, l’any 2014, l’aprovació d’una llei destinada a cobrir el buit legislatiu, atendre els problemes del sector agrari balear i eliminar els obstacles que, incomprensiblement, la legislació territorial, urbanística i mediambiental de les Illes Balears havia imposat a l’activitat agrària i complementària. L’objectiu era desenvolupar l’agricultura i gestionar el territori i el medi ambient de manera més equilibrada i intel·ligent, en contraposició a les polítiques restrictives i prohibitives que s’havien aplicat tradicionalment, que oblidaven que protegir no és prohibir i que desconeixien el paper essencial de l’agricultura en la gestió del territori, el medi ambient i el paisatge. Contra aquestes polítiques i a favor del paper fonamental de l’agricultura, ja s’havia expressat Gaspar Melchor de Jovellanos. Tenint en compte el paper protector del sector agrari respecte del medi ambient, el territori i el paisatge, i acceptant el principi general de «qui contamina paga», caldria que qui protegeix fos compensat per aquesta tasca. Aquesta compensació es pot fer principalment de dues maneres: mitjançant ajuts directes o afavorint i facilitant accions i oportunitats de negoci que, alhora, generin noves fonts d’ingressos per al sector.

La Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, va establir per primer cop un marc normatiu autonòmic que donava suport explícit al sector agrari de l’arxipèlag. No obstant això, la seva substitució per la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, va restringir i anular molts dels drets i avantatges clars que s’havien aconseguit per dinamitzar i millorar la rendibilitat econòmica de les explotacions agràries de les Illes Balears.

En el període previ a l’elaboració d’aquesta Llei, s’han rebut nombroses aportacions de més de vint entitats per incloure modificacions i noves propostes en el nou text normatiu. Aquestes aportacions s’han recollit en la seva immensa majoria, fet que demostra la necessitat de revisar la normativa vigent, ja que no satisfeia les necessitats ni les demandes del sector agrari de les Illes Balears.

Davant d’aquesta situació, s’ha optat per dur a terme una revisió profunda de la darrera Llei, recuperant tots aquells aspectes de la normativa de 2014 que afavorien els usos agraris i milloraven les rendes del sector. A més, s’hi han incorporat noves propostes en la mateixa línia, com ara la definició i el desenvolupament de noves activitats complementàries, tal com està impulsant la Comissió Europea, o la posada en valor del producte local amb definicions clares i el foment de la venda directa a les explotacions agràries.

La Llei estableix una política agrària pròpia, plenament adaptada a les condicions econòmiques, socials i ambientals particulars, que fomenti un desenvolupament sostenible en el medi rural.

Els objectius de la Llei, regulats en l’article 8, constitueixen fermes declaracions d’intencions que inclouen l’impuls econòmic, el reconeixement de la insularitat, la millora de les estructures agràries, el reconeixement social, el relleu generacional, la millora de la qualitat de vida a les zones rurals, la valorització dels productes locals i de qualitat, la innovació tecnològica, les bones pràctiques i l’impuls de la gestió forestal, l’ús de la biomassa i les energies alternatives. Aquestes mesures persegueixen el desenvolupament econòmic i social del sector, i també el reconeixement del seu caràcter multifuncional. Entre les propostes per dinamitzar el sector agrari, la Llei estableix:

a) Noves definicions que aclareixen conceptes, milloren la gestió administrativa i resolen problemes detectats.
b) L’impuls de les activitats complementàries que recull la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, i les noves que inclou la política agrària europea, que poden generar rendes addicionals a les pròpies de l’activitat agrària i afavorir el manteniment de les explotacions, la preservació del medi ambient, la conservació del paisatge i, en definitiva, la protecció del territori, dins d’una visió multifuncional de l’agricultura.
c) L’impuls de l’agroindústria com a motor que estimula el sector productor i que en permet la supervivència, especialment la que utilitza el producte local com a matèria primera.
d) Un nou impuls al producte local, la venda directa i la degustació, que incrementen el valor afegit de la producció agrària.
e) El foment de la cohesió social i de l’associacionisme, en especial per mitjà de les agrupacions de titulars d’explotacions agràries preferents, tant en la fase de transformació com en la de venda directa.
f) El foment, mitjançant els canvis d’ús, de la recuperació del patrimoni rural construït, que en molts casos amenaça ruïna per la falta de rendibilitat de l’activitat agrària i pels excessius tràmits administratius.
g) L’ordenació i la posada en valor dels fems i del compost d’origen agrari, i el seu aprofitament per a usos agraris com a esmena orgànica del sòl i com a mètode de lluita contra la desertització, la mitigació de les adversitats climàtiques i l’adaptació al canvi climàtic.
h) La recuperació de l’esperit original de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i el Decret 147/2002, de 13 de desembre, que la desplega, i també de la consideració pràctica dels usos agraris com a usos admesos.
i) L’aclariment de les accions habituals a les explotacions agràries que no han d’estar sotmeses a control preventiu previ, atès que són inherents a l’activitat agrària, alhora que es reforça la seguretat per evitar el frau en l’ús dels avantatges per a les explotacions agràries prevists per elements aliens al sector, de manera que se’n facilita i simplifica la gestió.
j) La consideració del sector forestal com a activitat agrària, amb especial atenció a l’impuls de la seva gestió i a la recerca d’un valor de mercat dels aprofitaments forestals —principalment la biomassa—, amb la finalitat de generar economia i ocupació, mantenir els ecosistemes i prevenir els incendis forestals.
k) L’aprofundiment en el procés d’articulació del sector agrari amb la demanda de la població tant resident com turística, planificant la producció amb la finalitat de comercialitzar productes lligats al territori i a la provisió de béns públics relacionats amb el medi ambient, el paisatge i la cultura rural.
l) La revisió i la simplificació dels procediments per a la millora del coneixement agrari.
m) La proposta de mesures per protegir els usos i costums propis de l’activitat agrària, supeditant-hi altres normes.
n) Les mesures per assegurar l’accés a l’aigua de reg per a les explotacions agràries i per millorar la qualitat de les aigües depurades.
o) L’actualització de la normativa dels registres agraris d’acord amb la normativa sobrevinguda.
p) La inclusió de les modificacions legislatives agràries aprovades en els darrers anys.

La Llei també s’inspira en la Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural. Aquesta norma, que té caràcter de legislació bàsica, reflecteix la realitat actual del medi rural, cada vegada més diversificada, i en reconeix la multifuncionalitat rellevant per a la societat en conjunt. Com en la Llei esmentada, les accions i les mesures que es preveuen són multisectorials i mediambientals. Entre aquestes mesures per al desenvolupament rural sostenible, destaquen:

a) El foment de noves activitats d’alt valor afegit, com també dels processos d’integració vertical en la cadena alimentària, per garantir l’impuls del sector agroalimentari i l’aplicació de mesures concretes d’identificació de l’origen dels productes agroalimentaris i del suport a la producció local.
b) El foment d’un turisme lligat a l’activitat agrària, amb un reforç clar del component agrari d’aquestes activitats que canalitzi els beneficis directament cap a les explotacions agràries.
c) El desenvolupament de mesures destinades a promoure la producció i l’ús d’energies renovables, especialment la biomassa i l’energia fotovoltaica, reconeixent-ne la importància com a elements clau de l’economia circular que poden generar noves rendes per a les explotacions agràries.

Amb totes aquestes mesures i la resta que preveu la Llei, es compleix el mandat de l’article 130 de la Constitució, que obliga els poders públics a atendre a la modernització i al desenvolupament de tots els sectors econòmics, especialment de l’agricultura i la ramaderia, a fi d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.

Aquest és l’esperit de la Llei, una Llei que no dona ajuts sinó eines que impulsin el desenvolupament del sector agrari, que cerca millorar la rendibilitat de les explotacions agràries facilitant-ne l’activitat i assegurant-ne la funció mediambiental, ja que no es pot fer agricultura verda amb números vermells.

Ara més que mai, davant les incerteses de la política europea, la fragilitat dels mercats internacionals i la volatilitat dels preus, els agricultors i ramaders necessiten eines sòlides que els garanteixen la continuïtat i els permetin fer feina en el territori i continuar oferint tots els beneficis que aquesta activitat aporta a la societat.

En el marc multifuncional de l’agricultura, aquesta regulació té com a objectiu fomentar la modernització i el desenvolupament dels sectors econòmics agrari, ramader, agroalimentari, forestal i de desenvolupament rural a les Illes Balears, en compliment del mandat de l’article 130 de la Constitució espanyola, que encomana als poders públics aquesta responsabilitat.

Així mateix, l’article 24.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix que des del reconeixement social i cultural del sector primari de les Illes Balears i de la seva important labor en l’activitat productiva i el manteniment del paisatge, el territori, el medi ambient, la cultura, les tradicions i els costums més definidors de la identitat balear, les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures polítiques, jurídiques i legislatives que garanteixin els drets d’aquest sector i dels seus agricultors i ramaders en el seu desenvolupament i protecció.

Quant al règim de distribució competencial, l’article 148.1 de la Constitució espanyola estableix les matèries en què les comunitats autònomes poden assumir competències, i en concret, el punt 7 fa referència a l’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia, i el punt 21, a la sanitat.

En aquest sentit, cal fer referència al Reial decret 3540/1981, de 29 de desembre, pel qual es transfereixen competències en matèria d’agricultura i pesca al Consell General Interinsular de les Illes Balears, i a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, la disposició transitòria primera del qual preveu que d’acord amb l’apartat a) de la disposició transitòria setena de la Constitució, el Consell General Interinsular queda automàticament dissolt en constituir-se vàlidament el primer Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el qual assumeix totes les competències i atribucions que exercia el Consell.

Tant en l’Estatut d’autonomia de 1983 com en la reforma aprovada per la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, s’estableixen les matèria d’agricultura i ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia, com a competència exclusiva de la Comunitat Autònoma.

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la reforma aprovada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix en l’article 30 les matèries en què la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució. En concret, el punt 10 estableix literalment: «Agricultura i ramaderia. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven. L’exercici d’aquestes competències es realitzarà d’acord amb l’ordenació general de l’economia», i el punt 43: «Denominacions d’origen i altres indicacions de procedència relatives als productes de la comunitat autònoma».

D’altra banda, l’article 31.4 de la mateixa norma estableix que en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució de les matèries de sanitat vegetal i animal.

Per a l’àmbit insular, l’article 70 estableix les competències pròpies dels consells insulars, a més de les que els siguin atribuïdes per la legislació estatal, entre les quals, en el punt 12, preveu «Agricultura, ramaderia i pesca. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven».

Finalment, l’article 37 de l’Estatut d’autonomia estableix que l’exercici de totes les competències de la Comunitat Autònoma s’ha de fer d’acord amb els termes que disposa la Constitució, i l’article 38, que en l’àmbit de les competències que en aquest Estatut se li atribueixen, corresponen a les Illes Balears, a més de les facultats expressament previstes, totes les que siguin inherents al seu exercici ple.

En aquest marc, correspon al Govern de les Illes Balears l’exercici de les competències de la Comunitat Autònoma a què es refereix el títol III de l’Estatut d’autonomia, exceptuant les que són pròpies dels consells insulars o els han estat transferides, sens perjudici de les competències legislatives que corresponen al Parlament de les Illes Balears, d’acord amb l’article 58.1 de l’Estatut d’autonomia.

La Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania, va preveure que el Govern de les Illes Balears es reserva la potestat de programar, desenvolupar i coordinar la política agrària comuna de les Illes Balears; planificar les matèries que afectin l’activitat general de l’economia de les Illes Balears, i establir programes d’actuació d’àmbit suprainsular, entre d’altres.

En l’àmbit autonòmic, sobre la base de les competències esmentades atribuïdes per l’Estatut d’autonomia, es van promulgar les lleis següents: la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears; la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que derogà l’anterior, i la Llei 1/1999, de 17 de març, de l’Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears.

En aquest apartat, és pertinent fer referència a la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, que va regular per primera vegada a la comunitat autònoma l’ordenació dels sectors agrícola, ramader, forestal i agroalimentari, i el desenvolupament rural, reconeixent-los a tots el caràcter estratègic i multifuncional. Tal com ja assenyalava, de manera molt encertada, l’exposició de motius d’aquesta norma, el seu esperit estava orientat a proporcionar els instruments necessaris per afavorir el desenvolupament del sector agrari a les Illes Balears.

El Govern de les Illes Balears exerceix la iniciativa per a la potestat legislativa mitjançant l’elaboració, l’aprovació i la posterior tramesa de projectes de llei al Parlament, de conformitat amb l’article 47.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i l’article 43.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Aquesta Llei, en la seva tramitació, incorpora la consulta a tots els actors interessats o implicats en l’activitat agrària, amb l’objectiu que la iniciativa compti amb el seu suport; sigui fruit d’un consens global; neixi del sector agrari, representat per les organitzacions professionals agràries, les cooperatives agràries, les associacions i agrupacions agràries de productors i els col·legis professionals relacionats amb el sector, i tengui en compte la participació de la societat civil i d’altres administracions, amb la implicació de tots els consells insulars —especialment dels que tenen transferides competències en aquesta matèria—, perquè puguin aportar els aspectes propis i diferenciats de cada territori insular, de manera que la Llei reculli els aspectes específics que afavoreixin l’activitat agrària. Tot això de conformitat amb les pautes procedimentals generals que estableix la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears; les previsions específiques de la normativa aplicable segons el tipus d’entitat que ha de ser consultada, i la normativa sectorial aplicable.

III

Aquesta Llei s’adopta com a mesura legislativa des del reconeixement social i cultural del sector agrari de les Illes Balears i de la seva important labor en l’activitat productiva i el manteniment del paisatge, el territori, el medi ambient, la cultura, les tradicions i els costums més definidors de la identitat balear, tot garantint els drets d’aquest sector en el seu desenvolupament econòmic.

Aquesta Llei neix de la necessitat d’establir una política agrària pròpia de les Illes Balears, adaptada a les condicions econòmiques, socials i ambientals, que fomenti la modernització i el desenvolupament sostenible de l’àmbit agrari i el desenvolupament d’una activitat rendible, de manera que mantingui la política agrària enfocada al reconeixement de la dignitat en tots els vessants que impliquen el sector.

L’objectiu és disposar d’una llei clara i ben definida que reconegui la importància del sector agrari, doni suport i resposta a les necessitats del sector primari i posi a l’abast d’agricultors i ramaders les eines necessàries per desenvolupar la seva activitat sense entrebancs. Així mateix, la norma ha d’impulsar la transformació del sector a partir d’una vertadera simplificació administrativa que permeti exercir l’activitat agrària i complementària a les Illes Balears sense traves innecessàries i faciliti el dia a dia dels titulars d’explotacions agràries.

Això requereix, sens dubte, millorar la rendibilitat i reduir les diferències en el nivell de vida entre el sector agrari i la resta de sectors, de manera que les persones dedicades a l’activitat agrària tinguin garantit que, en l’àmbit rural, poden consolidar la seva activitat i assegurar-ne la continuïtat.

També s’estableixen els mecanismes per facilitar i simplificar les relacions entre els titulars d’explotacions agràries i les administracions públiques, admetre la participació dels agents implicats en l’activitat agrària en els organismes públics i reconèixer-los el dret a l’associacionisme professional, amb la finalitat de garantir-los l’accés als avenços tècnics i als mecanismes legals de defensa dels interessos propis. Així mateix, s’afavoreix la cooperació i l’organització per defensar les produccions locals, a fi d’afavorir els productors de les Illes Balears i, en definitiva, lluitar contra la petjada de carboni que representaria una dependència exclusiva de les produccions foranes.

La Llei també elimina traves urbanístiques per permetre que les explotacions puguin desenvolupar les seves activitats, que són pròpies de tot el sòl rústic, sense estar sotmeses a condicionants històricament pensats per a altres tipus d’activitats.

A més, des de l’aprovació de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, s’han produït canvis normatius, tant a escala comunitària com nacional, que fan necessària l’adaptació als aspectes modificats i al marc jurídic derivat de la nova política agrària comuna de la Unió Europea. Per això, la Llei incorpora la revisió i l’actualització de continguts per respondre a les noves necessitats, i per atendre i resoldre aspectes que dificulten els usos agraris, tenint en compte l’experiència adquirida i el temps transcorregut des de l’aprovació de l’anterior regulació.

Així, amb la finalitat d’impulsar l’agricultura, la ramaderia i el sector forestal, la Llei estableix un conjunt de mesures per al desenvolupament rural, que inclouen, entre d’altres:

― El foment de noves activitats amb més valor afegit i dels processos d’integració vertical en la cadena alimentària, amb la finalitat de garantir l’impuls del sector agroalimentari, i l’aplicació de mesures concretes per identificar l’origen dels productes agroalimentaris i fomentar la producció local i la seva comercialització, tant de manera individual com mitjançant diverses formes d’associacionisme, amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat.
― La possibilitat de desenvolupar activitats complementàries a l’activitat agrària, que permetin, mantenint-la, millorar-ne la rendibilitat, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les explotacions, afavorir la incorporació de joves al sector i estructurar unitats familiars vinculades.
― La implantació de mesures destinades a millorar l’aprofitament de les aigües, amb especial incidència en les aigües procedents de depuració, i promoure la producció i l’ús d’energies renovables, especialment la biomassa, relacionades amb l’adaptació de les activitats agràries als efectes del canvi climàtic.
― La implantació de mesures específiques que permetin minimitzar les dificultats derivades de la insularitat, amb l’objectiu de fer rendibles les explotacions agràries de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 49.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents:

― Principi de necessitat, ja que la regulació respon a criteris d’interès general i té per objectiu atendre la modernització i el desenvolupament dels sectors econòmics agrari, ramader, agroalimentari, forestal i de desenvolupament rural de les Illes Balears, en compliment del mandat dirigit als poders públics de l’article 130 de la Constitució espanyola. Aquesta Llei s’adopta també com a mesura legislativa des del reconeixement social i cultural del sector primari de les Illes Balears i de la seva important labor en l’activitat productiva i el manteniment del paisatge, el territori, el medi ambient, la cultura, les tradicions i els costums més definidors de la identitat balear, garantint els drets d’aquest sector i dels seus agricultors i ramaders en el seu desenvolupament i protecció, de conformitat amb l’article 24.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
― Principi d’eficàcia, atès que aquesta Llei cerca assolir els objectius establerts i constitueix l’instrument adequat per regular la matèria.
― Principi de proporcionalitat, ja que aquesta norma inclou la regulació estrictament imprescindible per atendre la finalitat que es vol aconseguir.
― Principi de seguretat jurídica, ja que aquesta Llei s’insereix de manera estable, coherent i clara en l’ordenament jurídic aplicable.
― Principi de transparència, atès que en el procés d’elaboració i tramitació d’aquesta Llei, la informació s’ha publicat en el portal web del Govern de les Illes Balears, permetent-hi l’accés universal per garantir la informació a la ciutadania i facilitar la participació.
― Principi d’eficiència, ja que la Llei no genera càrregues administratives innecessàries i racionalitza la gestió dels recursos públics.
― Principi de qualitat, atès que la regulació atén la modernització i el desenvolupament del sector econòmic de referència, havent quedat justificada la finalitat de regulació en aquest àmbit.
― Principi de simplificació, ja que s’han seguit els tràmits estrictament necessaris per assolir l’objectiu de la norma.

Sobre la base de les previsions anteriors, tot i que la Llei persegueix una regulació sectorial concreta amb un criteri tècnic encertat, també cal adoptar un enfocament previ i global que reconegui la dignitat en tots els vessants del sector agrari, amb especial atenció a les necessitats dels agents implicats, per raó de justícia.

Finalment, cal reconèixer que en una bona política agrària la continuïtat és indispensable, ja que els bons resultats requereixen temps i poden comportar costos immediats sense que els efectes es percebin de manera instantània. Per això, en aquest àmbit sectorial, és responsabilitat de tots els agents implicats contribuir a programar la sostenibilitat amb una visió integradora.

Aquesta Llei inclou un total de 228 articles, i s’estructura en un títol preliminar, onze títols, sis disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria, vuit disposicions finals i un annex.

El títol preliminar, sota la rúbrica «Disposicions generals», inclou la delimitació de l’objecte de la regulació; l’àmbit material i territorial; el reconeixement de la insularitat; un recull de definicions als efectes d’aquesta Llei, la legislació autonòmica de les Illes Balears i els instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, mediambiental i de qualsevol altra classe, de competència autonòmica, insular o local, i també els objectius de la Llei.

Cal destacar el reconeixement de la insularitat del territori, de manera que les administracions públiques de les Illes Balears, en la seva activitat i les relacions amb l’Administració de l’Estat i amb la Unió Europea, han de preveure la insularitat del territori de la comunitat autònoma com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial i prioritària, amb dificultats específiques per assolir un desenvolupament sostenible, i compensar els efectes negatius que el fet insular provoca en els sectors agrari i agroindustrial i en el desenvolupament rural, a fi de poder competir en igualtat de condicions i drets amb la resta de l’Estat i la Unió Europea, atesa la previsió de l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer.

Així mateix, en el títol preliminar es dedica un article al reconeixement del caràcter estratègic de l’agricultura per a la seguretat alimentària local i per garantir el manteniment dels recursos naturals que la sustenten.

També s’hi inclou el reconeixement de la simplificació administrativa com a principi que ha d’inspirar l’actuació de les administracions competents en matèria agrària i agroalimentària de les Illes Balears, a fi de disminuir la càrrega administrativa per a les persones titulars d’explotacions agràries i els operadors econòmics vinculats, a l’abast dels objectius de la legislació aplicable.

El títol I, sota la rúbrica «L’exercici i el registre de l’activitat agrària i els drets i les obligacions dels titulars de les explotacions agràries», inclou els capítols següents:

― Capítol I. L’exercici de l’activitat agrària. Es reconeix el principi bàsic de la llibertat d’exercici i es regulen els títols habilitadors per a aquest exercici, que, segons els casos, són permisos o declaracions responsables, en harmonia amb la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i l’article 69 de la Llei 39/2015, d’1 de octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
― Capítol II. L’obligació d’inscripció en el registre agrari i la declaració responsable.
― Capítol III. Els registres agraris. Es reconeix la importància registral en harmonia amb la legislació bàsica i atenent el repartiment competencial entre la Comunitat Autònoma i els consells insulars.
― Capítol IV. Els drets i les obligacions dels titulars d’explotacions agràries inscrites.

El títol II, sota la rúbrica «Les competències», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Les competències en matèria agrària. S’atén al règim de distribució de competències entre el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars.
― Capítol II. Els òrgans col·legiats de consulta i assessorament. S’hi recullen els consells agraris insulars, el Consell Agrari Interinsular, el Consell Forestal Interinsular de les Illes Balears, els consells agraris locals i el Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura, aquest darrer com a òrgan d’assessorament tècnic en matèria de R+D+I+T de la conselleria competent en matèria agrària i de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera.

El títol III, sota la rúbrica «La producció agrària», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Disposicions comunes.
― Capítol II. El règim hídric de les explotacions agràries. A més de reconèixer el caràcter estratègic del sector agrari i la vinculació de la planificació hidrològica i de preveure el foment de la reutilització d’aigües regenerades, s’hi recull el règim de directrius en els informes ambientals o sectorials relacionats amb la utilització d’aigües regenerades per a regadius agrícoles, el règim d’autoritzacions de les infraestructures de regadiu públiques i altres directrius en l’elaboració del pla hidrològic de les Illes Balears.
― Capítol III. Energies renovables a les explotacions agràries. Es regula de manera més exhaustiva el règim d’energies renovables, amb la finalitat d’assolir una activitat agrària sostenible i alhora sense entrebancs excessius, i es regulen les condicions especials per a les instal·lacions d’energia amb la classificació d’agrovoltaica.
― Capítol IV. Disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen vegetal agrari i als fems. S’harmonitza la necessària protecció del medi ambient amb les bones pràctiques agràries i ramaderes.
― Capítol V. La producció agrícola.
― Capítol VI. La producció ramadera.
― Capítol VII. Gestió i aprofitament forestal.

La regulació de la producció agrícola, ramadera i forestal atén a la normativa comunitària i a la legislació estatal i sectorial. Així mateix, s’hi inclou la regulació relativa a la distància entre explotacions equines, i l’aplicació del Reial decret 1086/2020, de 9 de desembre, pel qual es regulen i es flexibilitzen determinades condicions d’aplicació de les disposicions de la Unió Europea en matèria d’higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris i es regulen activitats excloses del seu àmbit d’aplicació.

El títol IV, sota la rúbrica «L’activitat complementària», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Disposicions generals.
― Capítol II. Activitats complementàries relacionades amb la conservació de l’espai natural, la protecció del medi ambient, la formació en tècniques i matèries pròpies agràries i l’elaboració d’estudis i investigacions dels àmbits agrari i rural.
― Capítol III. Activitats complementàries artesanals.
― Capítol IV. Activitats complementàries agroturístiques i d’agricultura de lleure.
― Capítol V. Activitats complementàries relacionades amb èquids. L’activitat complementària de l’agrària s’entén com l’activitat que té lloc a l’explotació agrària, vinculada a aquesta, que pot representar una millora de la rendibilitat agrària diferent de la que s’obté directament de l’explotació.

Així, les activitats considerades una activitat complementària a l’activitat agrària, per la seva vinculació a una explotació agrària i la destinació o la naturalesa de les finques, es consideren usos admesos en tot tipus de sòl i no estan subjectes en cap cas a la declaració d’interès general, tot i que requereixen, si escau, les autoritzacions urbanístiques d’acord amb la legislació reguladora, el títol habilitant corresponent d’acord amb el que preveuen la legislació d’activitats i aquesta Llei i la inscripció en el registre agrari.

El títol V, sota la rúbrica «Els usos agraris», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Disposicions generals. S’hi preveu la vinculació del planejament econòmic, territorial, ambiental i d’altres àmbits, i el règim de directrius aplicables als instruments d’ordenació quan regulin activitats agràries o complementàries. De manera general, s’hi estableix la consideració dels usos agraris com a usos admesos en el sòl rústic. Així mateix, es disposa la necessitat d’un informe vinculant de l’Administració agrària en la tramitació de disposicions reglamentàries i planificacions que afectin aquest tipus de sòl.
― Capítol II. Agrupació i divisió de finques rústiques. Es regula la divisió de les finques, respectant la unitat mínima de conreu i forestal, i es fomenta la concentració de finques amb la finalitat de facilitar un millor aprofitament de les explotacions.
― Capítol III. Edificacions, construccions i instal·lacions. S’hi estableix una regulació integradora de manera que s’afavoreixen els instruments necessaris per a l’activitat agrària i alhora es promouen la sostenibilitat i la protecció ambiental. També s’hi introdueix una nova regulació de les condicions de les edificacions en explotacions d’oci i autoconsum, i la regulació de la senyalització de les explotacions. Finalment, s’hi defineix el caràcter agrari dels vivers i centres de producció de material vegetal i es regulen les activitats de serveis a l’agricultura que tenen lloc a antigues construccions agràries.

El títol VI, sota la rúbrica «Reconeixement dels valors agraris i els serveis ambientals», inclou el règim de custòdia del territori, els agrocompromisos, els registres de petjada de carboni, els contractes territorials, els bancs de terres i l’aprofitament agrari de les finques públiques i els parcs agraris.

El títol VII, sota la rúbrica «La transformació i la comercialització», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Principis generals.
― Capítol II. La qualitat diferenciada i el producte local. A més de millorar la regulació per potenciar i promoure mesures en aquest àmbit, es dedica una regulació més exhaustiva a la promoció del producte local.
― Capítol III. La transformació de productes agraris i agroalimentaris.
― Capítol IV. La promoció i la comercialització dels productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears.
― Capítol V. El subministrament de productes agraris i agroalimentaris a les institucions públiques de les Illes Balears.
― Capítol VI. La venda directa. Es complementa la regulació, i s’hi inclou la degustació de productes dins els elements que integren l’explotació o a zones habilitades a l’exterior.

El títol VIII, sota la rúbrica «La millora del coneixement agrari», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Disposicions generals.
― Capítol II. Recerca, desenvolupament i innovació agrària i alimentària.
― Capítol III. La transferència del coneixement.
― Capítol IV. La formació agrària.
― Capítol V. L’estadística agrària.

El títol IX, sota la rúbrica «La funció social i preventiva», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Els joves, les dones i les famílies.
― Capítol II. Les persones amb discapacitat.
― Capítol III. Les assegurances agràries, les zones catastròfiques i la prevenció de riscs laborals.

El títol X, sota la rúbrica «L’associacionisme agrari», recull el principi de promoció de l’associacionisme agrari i regula els processos de consulta amb les entitats representatives del sector. Així mateix, s’hi estableix el règim del cooperativisme agrari i les societats agràries de transformació i la integració cooperativa agrària.

El títol XI, sota la rúbrica «El règim d’inspecció i d’infraccions i sancions en matèria agrària i agroalimentària», inclou els capítols següents:

― Capítol I. Disposicions generals.
― Capítol II. La inspecció.
― Capítol III. El restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i la reposició de la realitat física alterada.
― Capítol IV. Infraccions.
― Capítol V. Sancions.
― Capítol VI. La prescripció i la caducitat d’infraccions i sancions.
― Capítol VII. El procediment.

En la disposició addicional primera es regula el procediment extraordinari d’incorporació a l’ordenació d’edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears; en la disposició addicional segona es regula una modificació del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears; en la disposició addicional tercera es regula la col·laboració entre les administracions públiques agràries i forestals i el sector privat; en la disposició addicional quarta es regulen les notificacions electròniques i l’assistència en l’ús de mitjans electrònics del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), en la disposició addicional cinquena es regulen els requisits per a la implantació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives a les Illes Balears, i en la disposició addicional sisena es regula la vinculació als planejaments territorials i urbanístics.

Així mateix, s’estableix un règim transitori aplicable a diversos àmbits d’actuació: l’instrument de gestió forestal sostenible per a les forests públiques; les atribucions i funcions en matèria agrària a Mallorca; les condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a una activitat agrària d’oci i autoconsum, i les condicions mínimes per a l’activitat d’agroestada.

Mitjançant la disposició derogatòria única, es deroguen totes les disposicions del mateix rang que aquesta Llei, o d’un rang inferior, que s’hi oposin, la contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa, i es deroga expressament la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

Les disposicions finals primera, segona i tercera, modifiquen la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries: la disposició final primera modifica la matriu d’ordenació del sòl rústic, les categories de sòl, la regulació dels usos i les normes específiques de l’annex I; la disposició final segona modifica les definicions de les activitats regulades en aquesta matriu, i la disposició final tercera modifica l’article 19. Amb la disposició final quarta, es modifica la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i amb la disposició final cinquena s’afegeix un paràgraf nou a l’article 45 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears. Mitjançant les disposicions finals sisena, setena i vuitena, s’autoritza el desplegament reglamentari i es determina l’entrada en vigor.

Finalment, l’annex regula la gestió dels fems, i n’estableix l’objecte, les definicions, el règim aplicable a la producció, l’emmagatzematge i la utilització, i també el contingut mínim del pla de producció i gestió.

TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1
Objecte

Aquesta Llei té per objecte l’ordenació general dels sectors agrícola, ramader, agroalimentari i forestal, i també el desenvolupament rural de les Illes Balears, reconeixent-ne el caràcter estratègic i multifuncional i la funció fonamental d’establir polítiques de circularitat econòmica, en el marc de la política agrària comuna europea i la legislació de l’Estat, i facilitar el desenvolupament dels usos agraris com a eina essencial per millorar la rendibilitat de les explotacions agràries.

Article 2
Àmbit material

L’àmbit material d’aplicació d’aquesta Llei comprèn la regulació i el registre de l’exercici de les activitats agrària i complementària; la producció, la transformació i la comercialització agrària i agroalimentària; els usos agraris; la promoció agroalimentària i altres matèries relacionades.

Article 3
Àmbit territorial

Aquesta Llei, d’acord amb el que preveu l’article 2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, s’aplica a tot el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 4
Caràcter estratègic de l’agricultura

L’agricultura a les Illes Balears constitueix una activitat estratègica per a la seguretat alimentària local i per garantir el manteniment dels recursos naturals que la sustenten.

Article 5
Insularitat

De conformitat amb l’article 174 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, l’article 138.1 de la Constitució i l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, les administracions públiques de les Illes Balears, en la seva activitat i en les relacions amb l’Administració de l’Estat i amb la Unió Europea, han de preveure la insularitat del territori de la comunitat autònoma com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial i prioritària, amb dificultats específiques per assolir un desenvolupament sostenible, i compensar els efectes negatius que el fet insular provoca en els sectors agrari i agroindustrial i en el desenvolupament rural, a fi que aquests sectors puguin competir en igualtat de condicions i drets amb els de la resta de l’Estat i la Unió Europea.

Article 6
Simplificació administrativa

Les administracions competents en matèria agrària i agroalimentària de les Illes Balears han de promoure, de manera efectiva, la simplificació administrativa en els àmbits de competències respectius, a fi de disminuir la càrrega administrativa per a les persones titulars d’explotacions agràries i els operadors econòmics vinculats, mantenint-la limitada i proporcional als objectius de la legislació aplicable.

Les administracions competents en matèria agrària han de promoure la implantació de sistemes d’acompanyament per a les persones titulars d’explotacions agràries per a la tramitació i l’execució dels procediments administratius relacionats amb aquesta Llei i amb l’aplicació de la política agrària comuna.

Article 7
Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, de la legislació autonòmica de les Illes Balears i dels instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, mediambiental i de qualsevol altra classe, de competència autonòmica, insular o local, cal ajustar-se preceptivament a les definicions que estableix aquesta Llei, que entén per:

a) Activitat agrària: conjunt de treballs necessaris per a les actuacions següents:

1r. La preparació, l’adequació, la millora i el manteniment del sòl i la vegetació i l’obtenció de productes agrícoles, ramaders o forestals i les matèries primeres secundàries corresponents. Inclou, per exemple, la rompuda, el desempedregament, l’anivellament, l’aportació de terres i esmenes destinades a la millora del sòl amb finalitats agrícoles —sempre que no se superin 80 cm de modificació del perfil topogràfic original—, el conreu, la plantació, la sembra, el cultiu, la poda, l’adobament, el reg, els tractaments fitosanitaris i la collita.
2n. L’emmagatzematge, la separació, la classificació i l’envasament de la producció agroalimentària pròpia i altres productes no alimentaris que es generin de l’activitat mateixa.
3r. La venda directa i la degustació de productes, tal com es defineixen en aquesta Llei.
4t. L’aprofitament i la valoració de les matèries primeres secundàries obtingudes a explotacions agrícoles o ramaderes, pel que fa a recursos i nutrients, sempre que siguin per a ús de l’explotació pròpia.
5è. La gestió o la direcció i la gerència de l’explotació agrària.
6è. La protecció dels cultius i els esplets contra els agents meteorològics (pluja, fred, calor, pedregada, vent, etc.) i altres agents nocius naturals (insectes, fongs, rosegadors, fauna silvestre o assilvestrada, etc.).
7è. La plantació, la sembra, l’arrelament, el transplantament, l’empelt, el repicat, l’engreix i la formació de plantes de viver tant per a fruiters com per a hortícoles i plantes ornamentals.
8è. La cria, el manteniment i la custòdia d’animals d’espècies ramaderes i l’obtenció de productes ramaders primaris.
9è. La custòdia, l’emmagatzematge, el manteniment i la reparació de la maquinària, els vehicles i els equips utilitzats com a mitjans de producció, adscrits a l’explotació agrària pròpia.
10è. Les actuacions destinades a la silvicultura i altres activitats relacionades amb l’aprofitament dels forests.

b) Activitat agrària d’oci i autoconsum: conjunt de treballs fets a sòl rústic amb la finalitat d’obtenir productes agraris que es destinen principalment al consum del titular, al manteniment del paisatge agrari o exclusivament com a activitat d’oci, sense que hi hagi activitat econòmica. Inclou també la tinença i la cria d’animals d’espècies ramaderes amb els mateixos objectius.

c) Explotació agrària d’oci i autoconsum: conjunt de béns i drets organitzats pel titular en l’exercici de l’activitat agrària d’oci i autoconsum que consisteix en si mateixa una sola unitat.

d) Activitat complementària de l’activitat agrària: les activitats següents, sempre que estiguin vinculades a l’explotació agrària:

1r. L’activitat de transformació dels productes de l’explotació agrària, sempre que es dugui a terme amb productes de l’explotació pròpia, d’explotacions agràries preferents associades entre si o, en cas de cooperatives i societats agràries de transformació (SAT), de les explotacions dels seus socis, de conformitat amb la legislació agrària.
2n. Les activitats relacionades amb la conservació de l’espai natural, la protecció del medi ambient, la formació en tècniques i matèries pròpies agràries i l’elaboració d’estudis i investigacions de l’àmbit agrari i rural que tenguin relació amb l’activitat que es du a terme a l’explotació agrària.
3r. Les activitats agroturístiques.
4t. Les activitats d’agricultura de lleure que preveu aquesta Llei.
5è. Les activitats cinegètiques i les activitats artesanals que utilitzin com a material principal matèries primeres d’origen agrari o forestal de l’explotació agrària pròpia.
6è. Les activitats eqüestres que es recullen en l’article 116.
7è. La generació d’energia elèctrica a partir de fonts renovables en les condicions que estableix l’article 40.
8è. Les activitats de compensació o atenuació dels efectes de la contaminació i les activitats d’aprofitament i posada en valor de les matèries primeres secundàries obtingudes a l’explotació pròpia orientades a un enfocament circular en l’aprofitament de recursos i nutrients.
9è. Encara que no estigui vinculada amb l’explotació, la participació i la presència de la persona titular, com a conseqüència d’elecció pública, en institucions de caràcter representatiu o òrgans de representació de caràcter sindical, cooperatiu o professional, sempre que estiguin vinculats al sector agrari.

e) Producte agrari sense transformar: productes alimentaris que no han estat sotmesos a una transformació, incloent-hi els productes que s’han dividit, partit, seccionat, llescat, desossat, picat, pelat o escorxat, triturat, tallat, netejat, mesclat, desgreixat, espellofat, molt, refrigerat, congelat, ultracongelat o descongelat.

f) Transformació agrària o agroalimentària: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, incloent-hi el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecatge, la marinada, l’extracció, l’extrusió o qualsevol combinació d’aquests procediments.

g) Agricultor o agricultora a temps parcial: persona física titular d’una explotació agrària que dedica a activitats agràries en aquesta explotació com a mínim la cinquena part i com a màxim la meitat del seu temps total de treball.

h) Agricultor o agricultora a títol principal: agricultor o agricultora professional que obté almenys el 50 % de la renda total de l’activitat agrària exercida en la seva explotació i dedica a activitats no relacionades amb l’explotació com a màxim la meitat del seu temps total de treball.

i) Agricultor o agricultora jove: persona que ha complert divuit anys i encara no n’ha fet quaranta-un, que exerceix o vol exercir l’activitat agrària.

j) Agricultor o agricultora professional: persona física titular d’una explotació agrària que obté almenys el 50 % de la renda total d’activitats agràries o altres activitats complementàries, sempre que la part de renda procedent directament de l’activitat agrària de l’explotació pròpia sigui com a mínim el 25 % de la renda total i el volum d’ocupació dedicat a activitats agràries o complementàries sigui igual o superior a la meitat d’una unitat de treball agrari (UTA). Per al càlcul de la renda total, es consideren nuls els rendiments d’activitats amb valor negatiu.

k) Agricultura extensiva: agricultura que es du a terme adaptant els factors de la producció agrícola a l’extensió de la base territorial, els recursos hídrics disponibles, les característiques de la superfície utilitzada i les condicions climàtiques de la zona.

l) Agricultura intensiva: producció agrícola que es du a terme modificant els factors de producció, normalment amb entrades elevades de capital, mitjans, tecnologia i treball, i es desenvolupa sota plàstic en estructures permanents —que no es consideren una coberta sinó un mitjà de protecció i generació d’un microclima—, naus o espais tancats, superiors a 50 m2.

m) Agrupació o organització de productors agraris (APA): agrupació o organització constituïda per iniciativa dels productors, i controlada per aquests, amb un nivell d’explotació i activitat econòmica i organitzativa suficient, amb les finalitats següents:

1r. L’adaptació de la producció i el rendiment dels productors membres de l’agrupació a les exigències del mercat.
2n. La concentració, la tipificació, la industrialització i la comercialització en comú dels seus productes.
3r. L’establiment de normes comunes relatives a la informació sobre la producció, amb especial referència a les collites i la disponibilitat.
4t. Qualsevol altra activitat que puguin dur a terme les agrupacions de productors, com ara el desenvolupament de competències empresarials i comercials, o l’organització i la facilitació de processos innovadors.

També es consideren agrupacions de productors totes les que recull la normativa europea i estatal.

n) Agrupació de titulars d’explotacions agràries preferents: qualsevol unió amb personalitat jurídica, independentment de la forma jurídica, composta exclusivament per titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears, inscrites en el registre agrari corresponent. Les cooperatives agràries i les societats agràries de transformació en les quals tots els socis siguin titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears, inscrites en els registres agraris corresponents, es consideren agrupacions de titulars d’explotacions agràries preferents. A aquestes agrupacions també poden pertànyer les societats agràries de transformació de comercialització i les cooperatives agràries de les Illes Balears que no siguin titulars d’explotacions agràries.

o) Biocarbó: carbó vegetal obtingut mitjançant la piròlisi (descomposició tèrmica en absència d’oxigen) de biomassa a menys de 700 ºC, que s’utilitza com a millorant del sòl a llarg termini.

p) Cultiu agrícola: cultiu que comprèn els conreus herbacis, els conreus llenyosos, els cultius de fongs, les armenteres i les pastures permanents, i inclou les pastures arbustives i les pastures arbrades.

q) Cultiu agrícola d’espècies llenyoses: sembra o plantació, en una explotació agrària, d’espècies llenyoses sotmeses des de la implantació a una intervenció humana continuada, amb una finalitat agrària, industrial o energètica.

r) Custòdia del territori: conjunt d’estratègies o tècniques jurídiques mitjançant les quals els propietaris i els usuaris del territori s’impliquen en la conservació i l’ús dels valors i els recursos naturals, culturals, paisatgístics i agraris.

s) Element de l’explotació: bé immoble de naturalesa rústica i qualsevol altre objecte d’aprofitament agrari permanent; l’habitatge amb dependències agràries; les construccions i les instal·lacions agràries, fins i tot de naturalesa industrial, i el bestiar, les màquines i les eines integrats en l’explotació i que hi estan afectes, l’aprofitament i la utilització dels quals corresponen al titular en règim de propietat, arrendament, dret d’ús i gaudi o fins i tot per mera tolerància de l’entitat propietària. Així mateix, constitueixen elements de l’explotació tots els drets i les obligacions que corresponen al titular i estan afectes a l’explotació.

t) Explotació agrària: conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel titular en l’exercici de l’activitat agrària, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tecnicoeconòmica. Per adquirir aquesta condició, a més, ha de presentar un volum d’activitat agrària superior a 0,15 unitats de treball agrari i obtenir uns ingressos agraris anuals superiors a 350 €. A l’efecte del registre agrari, té la classificació d’explotació agrària general.

u) Explotació agrària familiar: conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció agrària, principalment amb finalitats de mercat, sempre que constitueixi el mitjà de vida principal d’un nucli familiar.

v) Explotació agrària preferent: explotació agrària que es troba en alguna de les situacions següents:

1r. És una explotació agrària prioritària.
2n. És una explotació agrària el titular de la qual és un agricultor professional.
3r. És una explotació agrària el titular o la titular de la qual és una societat cooperativa agrària, una societat agrària de transformació, una societat cooperativa d’explotació comunitària de la terra, una societat rural menorquina, una societat civil, una comunitat de béns o qualsevol altra forma associativa en la qual almenys un 50 % dels socis són agricultors professionals i un 50% de les participacions pertanyen a agricultors professionals. En el cas que es tracti d’una societat anònima, les accions han de ser nominatives, i almenys un 50 % del capital social, si n’hi ha, ha de pertànyer a socis que siguin agricultors professionals. A més, totes aquestes societats han de tenir per objecte únic l’exercici de l’activitat agrària, incloent-hi, si s’escau, la complementària.
4t. És una explotació agrària que compleix els quatre requisits següents:
a) Genera, com a mínim, un treball equivalent a les unitats de treball agrari o forestal, o una combinació d’ambdues, següents: a Mallorca i Menorca, 1; a Eivissa, 0,5, i a Formentera, 0,3.
b) Genera, com a mínim, uns ingressos agraris equivalents als percentatges de la renda de referència següents: a Mallorca i Menorca, un 25 %, i a Eivissa i Formentera, un 10 %. S’entenen com a ingressos agraris els que provenen de l’activitat agrària i les activitats complementàries que preveu l’article 7.1.d) punts 1r i 5è. Per a aquesta definició no es computen els ajuts agraris com a ingressos agraris.
c) Té la superfície mínima següent:
― A Mallorca i Menorca: 10 hectàrees cultivades o forestals contínues, amb un instrument de gestió, o 20 de discontínues. En el cas d’explotacions amb cultius d’hortalissa de regadiu, fruita dolça de regadiu, cítrics de regadiu o vinya, s’exigeixen 2 hectàrees cultivades contínues. En cas d’explotacions ramaderes que no assoleixin les superfícies anteriors, es requereix un mínim de 20 UBG. Per als productors exclusius de mel, es requereix un mínim de 125 caseres en producció simultàniament.
― A Eivissa i Formentera: 4 hectàrees cultivades o forestals contínues, amb un instrument de gestió, o 10 de discontínues. En el cas d’explotacions que tenguin cultius d’hortalissa de regadiu, fruita dolça de regadiu, cítrics de regadiu o vinya, s’exigeixen 2 hectàrees cultivades contínues. En cas d’explotacions ramaderes que no assoleixin les superfícies anteriors, es requereix un mínim de 10 UBG. Per als productors exclusius de mel, es requereix un mínim de 65 caseres en producció simultàniament.
A les explotacions mixtes, el càlcul es fa aplicant la part proporcional de cada tipus d’aprofitament del sòl.
Per als productors exclusius de caragols, es requereix una superfície de producció mínima de 1.000 m2, sense el requeriment d’assolir una unitat de treball agrícola anual.
Per a les explotacions que únicament tenguin cultius amb el sistema de coberta no accessible o hivernacle, es requereix una superfície mínima de 5.000 m2.
d) Compleix les bones pràctiques agràries regulades en el marc de la política agrària comuna.

w) Explotació agrària prioritària: explotació agrària que compleix els requisits que estableixen els articles 4, 5 i 6 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

x) Explotació forestal: explotació agrària dedicada principalment a l’aprofitament de recursos forestals, d’acord amb el que preveu l’article 6.i) de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

y) Gestió forestal: planificació i execució d’actuacions per a l’ordenació i l’ús dels boscs i altres terrenys forestals, amb la finalitat de complir objectius ambientals, econòmics, socials i culturals específics.

z) Llavor: element que, botànicament o vulgarment, es designa amb aquest nom i la destinació de la qual és reproduir l’espècie o establir conreus, i també els tubercles, bulbs i altres òrgans i material viu que s’utilitzin amb aquestes finalitats.

aa) Organisme nociu: organisme que pot provocar danys agraris, ambientals, econòmics o a la salut humana.

ab) Organització agrària: organització professional agrària de caràcter general constituïda i reconeguda a l’empara de la Llei 9/1977, d’1 d’abril, sobre regulació del dret d’associació sindical, que té entre les seves finalitats estatutàries la defensa dels interessos generals de l’agricultura, entesa com les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles, i la defensa i la promoció dels interessos professionals, econòmics i socials dels agricultors, ramaders i silvicultors.

ac) Parcel·la de regadiu: parcel·la que compleix les condicions següents:

1r. Disposa d’un cabal d’aigua autoritzat suficient per al reg.
2n. Disposa de la infraestructura necessària per al reg, o tècnicament és possible instal·lar aquesta infraestructura.
3r. S’hi pot implantar efectivament un cultiu de regadiu.

ad) Parcel·la de secà: parcel·la agrícola que no és de regadiu, independentment que s’hi cultivi o no.

ae) Planta de viver: planta sencera o part d’una planta destinada a l’establiment de plantacions, i també material vegetal no inclòs en la definició de llavor que s’utilitza per a la reproducció o la multiplicació, incloent-hi els clons.

af) Ramaderia extensiva: ramaderia que no es du a terme en estabulació permanent i que té lloc a explotacions agràries amb un factor agroambiental inferior a la quantitat màxima de nitrogen admissible per hectàrea. Les explotacions apícoles i les de caragols es consideren extensives.

ag) Ramaderia intensiva: ramaderia que es du a terme en estabulació permanent o que no es pot considerar extensiva perquè supera la quantitat màxima de nitrogen admissible per hectàrea de l’explotació. En qualsevol cas, no es considera intensiva quan els efectius ramaders en estabulació permanent no superen la quantitat equivalent a una unitat de bestiar gros (UBG) per espècie. A aquest efecte, la UBG es considera la unitat patró per calcular les equivalències entre les diferents espècies ramaderes.

ah) Sobirania alimentària: política agrària i alimentària que respecta les decisions dels productors locals i les seves organitzacions per definir estratègies pròpies i sostenibles de producció, distribució i comercialització d’aliments, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’alimentació per a tota la població del territori.

ai) Titular de l’explotació: persona física, ja sigui en règim de titularitat única o compartida, o persona jurídica, inscrita en el registre corresponent, que exerceix l’activitat agrària organitzant els béns i els drets que integren l’explotació amb criteris empresarials i assumint els riscs i les responsabilitats civil, social i fiscal que puguin derivar de la gestió de l’explotació.

aj) Ús agrari: ús relacionat amb la destinació o la naturalesa de les finques quan es vincula a les activitats agrària i complementària que regula aquesta Llei.

ak) Varietat o cultivar: conjunt de plantes d’un sol tàxon botànic del rang més baix conegut, que compleix els requisits següents:

1r. Es defineix per l’expressió de determinats caràcters morfològics, fisiològics, citològics, químics, bioquímics o altres de caràcter agrícola o econòmic, resultants d’un determinat genotip o d’una determinada combinació de genotips.
2n. Es distingeix de qualsevol altre conjunt de plantes per l’expressió d’un d’aquests caràcters com a mínim.
3r. Es considera una unitat, tenint en compte l’aptitud per propagar-se sense alteració.

al) Varietat de conservació: varietat que, per a la salvaguarda de la diversitat biològica i genètica, constitueix un patrimoni irreemplaçable de recursos fitogenètics, cosa que fa necessari conservar-la mitjançant el conreu i la comercialització de llavors o de plantes de viver d’ecotips o varietats autòctones adaptades naturalment a les condicions locals i regionals amenaçades per l’erosió genètica.

am) Venda directa: acte de vendre sense intermediaris els productes de l’activitat agrària i complementària que tenguin origen a l’explotació mateixa. També té la consideració de venda directa l’acte de vendre sense intermediaris els productes alimentaris dels aprofitaments miners. En el cas d’explotacions agràries preferents, els productes en venda poden tenir l’origen a explotacions agràries preferents associades, i en cas de cooperatives i societats agràries de transformació, a les explotacions dels seus socis. La venda directa sols es pot efectuar a l’explotació pròpia; a explotacions agràries preferents associades; a explotacions preferents dels socis, en cas de cooperatives i societats agràries de transformació; a mercats municipals; a vehicles mòbils adaptats a aquest efecte, o a altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També s’hi inclouen els productes transformats en indústries de transformació agrària sense caràcter de complementària, sempre que els ingredients primaris tenguin l’origen a l’explotació agrària.

an) Venda en circuit curt: venda de productes de l’activitat agrària i complementària d’àmbit geogràfic autonòmic que fan els productors o les agrupacions de productors agraris per als consumidors finals, amb la intervenció, com a màxim, d’un agent econòmic intermediari.

ao) Via de treta: accés temporal amb la finalitat exclusiva d’extraure un recurs forestal que s’està aprofitant i que s’executa en el moment de l’aprofitament.

ap) Viver i centre de producció de material vegetal i de reproducció vegetativa: empreses que tenen com a activitat principal produir o comercialitzar llavors, plantes i material de reproducció vegetativa. La producció s’entén com el conjunt d’operacions encaminades a multiplicar i condicionar les llavors, els planters i el material de reproducció vegetativa per a la sembra o la plantació i la comercialització, com la venda, la tinença destinada a la venda, l’oferta de venda i qualsevol cessió, lliurament o transmissió amb la finalitat d’explotació comercial, de producció de llavors o de plantes de viver, a títol onerós o gratuït.

aq) Unió de cooperatives: entitat constituïda a l’empara de la Llei 5/2023, de 8 de març, de societats cooperatives de les Illes Balears, que té entre les seves finalitats estatutàries la defensa dels interessos generals de l’agricultura —entenent-hi incloses les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles—, i la defensa i lapromoció dels interessos professionals, econòmics i socials dels agricultors, ramaders i silvicultors, mitjançant entitats cooperatives o societats agràries de transformació.

ar) Producte de temporada: producte que en algun moment de l’any, de manera natural, a causa del seu cicle biològic, es troba en el punt òptim de consum i que només està disponible al mercat durant un període de temps determinat. Presenta una estacionalitat en la qual assoleix les màximes propietats organolèptiques: gust, aroma i aspecte, entre d’altres.

as) Espècie ramadera: espècie animal, i les seves classificacions, següents: bovins, equins, ovins, caprins, porcins, camèlids, aus de corral, ratites, conills, abelles mel·líferes, caragols per a consum humà, espècies d’invertebrats la producció dels quals està autoritzada i altres animals, com ara cérvols destinats a la producció de carn, espècies criades per a activitats cinegètiques, animals de pelleteria i bestiar no classificat en altres espècies.

at) Animal no productiu: espècie animal no inclosa en el punt anterior.

au) Producte local: producte agrícola o alimentari que presenta alguna de les característiques següents:

1r. Producte agrícola cultivat a les Illes Balears.
2n. Producte ramader produït a les Illes Balears.
La carn de les espècies de porcí, oví, caprí i aviram ha de provenir d’animals criats i sacrificats a les Illes Balears, d’acord amb el estableix, per a cada cas, l’article 5.1.a) del Reglament d’execució (UE) núm. 1337/2013 de la Comissió, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a la indicació del país d’origen o del lloc de procedència per a la carn fresca, refrigerada o congelada de porcí, oví, caprí i aviram. La carn de boví ha de procedir d’animals sacrificats i criats a les Illes Balears durant un mínim de nou mesos.
3r. Producte de la pesca, el marisqueig o l’aqüicultura comercialitzat en primera instància a punts de primera venda, llotges o centres d’expedició de les Illes Balears.
4t. Aliment no transformat, produït per productors primaris de les Illes Balears. Amb relació a l’aigua, només tenen la consideració de producte local les aigües minerals naturals i les aigües de brollador que defineix el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, que tenguin l’origen a les Illes Balears.
5è. Aliment produït i comercialitzat sota una denominació d’origen protegida, una indicació geogràfica protegida o una indicació geogràfica de les Illes Balears.
6è. Producte transformat i aliment composts per més d’un ingredient que tengui com a ingredient primari algun dels productes esmentats en els punts anteriors, i que s’hagi elaborat a les Illes Balears.

També tenen la consideració de producte local els productes forestals, fusters o no fusters, obtinguts a terrenys forestals de les Illes Balears, i els productes no alimentari que compleixin alguna de les condicions anteriors.

Les mencions «kilòmetre zero», «km 0», «producte de proximitat» o altres que indueixin a determinar l’origen local del producte, s’entenen com a sinònim de «producte local», i en cap cas no poden ser emprades en productes que no compleixin aquesta definició.

av) Degustació de productes: activitat vinculada a la venda directa, que pot dur-se a terme a explotacions agràries autoritzades, i que consisteix a oferir al públic la possibilitat de consumir, de manera senzilla o elaborada, productes agroalimentaris procedents de la mateixa explotació. En el cas de les explotacions preferents, també es poden oferir productes d’altres explotacions agràries preferents associades o, si en són socis, de les cooperatives agràries o societats agràries de transformació a què pertanyin. Aquesta activitat ha d’estar vinculada a la venda directa dels productes objecte de la degustació.

aw) Granja escola: establiment, espai o instal·lació dedicat a la divulgació de l’activitat agrària i de les tasques agrícoles i ramaderes, amb un enfocament pràctic, orientat a fomentar el coneixement i el respecte pel medi rural i natural. Pot acollir espècies ramaderes i cans de pastor, i està especialment destinat a infants i joves. També pot destinar-se a activitats terapèutiques per a col·lectius amb necessitats especials, com ara persones amb diversitat funcional o addiccions o altres col·lectius en situació de risc. No inclou serveis d’allotjament.

ax) Biomassa vegetal: fracció biodegradable dels productes i altres restes d’origen vegetal procedents d’activitats agràries, la silvicultura i la jardineria d’espais privats, que es destina a ser utilitzada com a combustible per a la producció d’energia, com a esmena orgànica o com a matèria primera per a l’elaboració d’aquestes esmenes, per incorporar-la al sòl o per a la indústria de la fusta. També tenen la consideració de biomassa vegetal —i no de subproductes o residus— les restes que s’obtenen en els processos agraris o agroalimentaris de transformació de material vegetal, quan la seva finalitat principal no sigui obtenir aquest producte, com ara, entre d’altres, les procedents de l’elaboració d’oli, vi, productes hortofrutícoles, fruits secs o d’altres, inclosos els excedents i rebuigs de la producció agrària o agroalimentària que no siguin considerats residus sòlids urbans de gestió municipal, sempre que es destinin a la producció d’energia, esmenes orgàniques per al sòl o matèria primera per a aquestes esmenes.

ay) Activitat agrovoltaica: combinació de l’activitat agrària amb la producció i comercialització d’energia fotovoltaica, sempre que la instal·lació dels sistemes de producció d’energies renovables no comporti la pèrdua de superfície agrària útil i que, sota les estructures d’aquests sistemes, es desenvolupin efectivament tasques de cultiu agrícola. També es considera producció energètica agrovoltaica la que es genera sobre les cobertes d’hivernacles i altres estructures de protecció de cultius.

az) Empresa de serveis a l’agricultura: empresa o entitat que du a terme activitats de subministrament o reparació de maquinària i equips agrícoles i ramaders, subministrament de matèries primeres i qualsevol altre servei necessari per a la producció agropecuària a les Illes Balears. S’hi inclouen, entre d’altres, concessionaris de maquinària i equips agropecuaris; fabricants, minoristes i distribuïdors d’adobs i productes fitosanitaris; proveïdors de materials destinats a l’activitat agropecuària i agroalimentària; indústria auxiliar agrícola (de subministraments de plàstics, hivernacles, substrats, sistemes de reg, envasos, embalatges, etc.); empreses i cooperatives de comercialització de productes agraris de producció local, i vivers i centres de producció de material vegetal o de reproducció vegetativa.

També tenen aquesta consideració les cooperatives agràries, les societats agràries de transformació i les entitats sense ànim de lucre que prestin serveis idèntics o similars, incloent-hi associacions professionals agràries, entitats representatives de denominacions de qualitat diferenciada i sindicats agraris, entre d’altres.

ba) Zona d’Alt Risc d’Incendi (ZAR): àrea en què la freqüència o la intensitat dels incendis forestals, juntament amb la importància dels valors amenaçats, fan necessari aplicar mesures específiques de protecció. La declaració de les zones d’alt risc d’incendi s’estableix en el marc de la planificació de la defensa contra incendis forestals aprovada per la conselleria competent en matèria de forests.

Les definicions que estableixen la legislació estatal o de la Unió Europea que siguin diferents de les que recull aquesta Llei, prevalen en el seu àmbit d’aplicació.

Article 8
Objectius

Aquesta Llei té els objectius següents, entre d’altres:

a) El desenvolupament econòmic i social sostenible de l’activitat agrària, complementària i agroalimentària i el desenvolupament sostenible del medi rural a les Illes Balears, que n’asseguri el manteniment i el desenvolupament, de conformitat amb el seu caràcter estratègic i multifuncional.
b) La consolidació de l’agricultura, la ramaderia, la producció forestal i l’agroindústria com a activitats econòmiques de referència en el medi rural, amb el foment, quan escaigui, d’altres activitats amb caràcter complementari, tot fent-les compatibles amb el respecte als valors naturals, la integritat de l’entorn i la protecció dels animals en els termes que estableix la normativa vigent, i, en general, garantint el benestar de les persones que viuen en el territori i en tenen cura.
c) El reconeixement del fet insular i la compensació dels efectes perversos de la insularitat sobre l’activitat agrària i agroalimentària, en particular, i el món rural, en general.
d) La millora de les estructures agràries, orientada a obtenir rendes agràries que assegurin la viabilitat econòmica de les explotacions agràries.
e) El reconeixement social de l’activitat agrària i la posada en valor del seu caràcter multifuncional, no solament com a productora d’aliments, sinó també d’altres externalitats que hi siguin inherents no recompensades pel mercat, com les potencialitats ambientals i la seva importància en els models de circularitat, reconeixent a l’activitat agrària la capacitat de fixar diòxid de carboni en els sòls, preservar el paisatge i la biodiversitat, gestionar equilibradament el territori i conservar el medi rural i el patrimoni cultural i etnològic de les Illes Balears.
f) La producció de productes agraris de qualitat que responguin a les demandes del mercat i satisfacin les expectatives dels consumidors, garantint preus justos, la suficiència i la seguretat alimentàries, la sanitat animal i vegetal i el benestar dels animals.
g) El foment de la indústria agrària i alimentària com una baula fonamental per a la integració del sector productiu en la cadena de valor i com un instrument bàsic del desenvolupament econòmic en el medi rural.
h) La millora de la qualitat de vida en el medi rural, afavorint especialment el manteniment de la població vinculada a l’activitat agrària i promovent i reconeixent el paper de la dona en condicions d’igualtat i el relleu generacional amb la incorporació de dones i joves a les explotacions agràries.
i) El foment de la producció i la comercialització competitiva de béns agraris, alimentaris i no alimentaris, a les explotacions agràries, incloent-hi les activitats silvícoles, cinegètiques i energètiques; l’artesania alimentària i no alimentària, i qualsevol altra activitat relacionada amb la destinació o la naturalesa de les finques.
j) La valorització de la peculiaritat dels productes agraris tradicionals i innovadors de les Illes Balears, fomentant els signes distintius d’origen i qualitat i el prestigi i la rendibilitat de la indústria agroalimentària de les Illes Balears com a instrument bàsic d’una renda agrària adequada i del desenvolupament econòmic en el medi rural.
k) La intervenció administrativa adequada en les activitats agràries i agroalimentàries, definint les competències de les diferents administracions públiques i les mesures de foment i intervenció, i també la participació adequada dels titulars de les explotacions, per si mateixos o per mitjà dels seus representants, en els mecanismes de decisió.
l) La millora de l’eficàcia i la competitivitat de les activitats agràries, complementàries i agroalimentàries, globalment considerades, facilitant la distribució justa i eficient dels costos i els beneficis en la cadena de valor agrària i fomentant la creació d’ocupació.
m) El foment de la producció local, la venda directa i la venda en circuits curts de comercialització.
n) La millora de l’orientació al mercat i l’augment de la competitivitat de les explotacions agràries, tant a curt termini com a llarg termini, per mitjà de la investigació, la tecnologia, la digitalització i la formació.
o) El foment de les bones pràctiques agràries i del benestar animal, contribuint al manteniment de la sanitat vegetal i animal, la conservació i la millora dels recursos genètics propis i la implementació de sistemes que garanteixin la innocuïtat i la traçabilitat dels productes agraris.
p) L’impuls de la gestió forestal amb l’objectiu de millorar l’aprofitament forestal sostenible i la prevenció dels incendis forestals, i la posada en valor dels aprofitaments forestals tant fusters com no fusters amb la finalitat de crear un mercat que generi economia i ocupació.
q) La potenciació del desenvolupament i la implantació de les energies renovables; en especial, el foment de la producció d’energia a partir de biomassa vegetal com a font alternativa sostenible, facilitant-ne l’extracció, l’emmagatzematge, el tractament i el transport, i impulsant les indústries que es dediquin a processar-la o transformar-la energèticament.
r) El desenvolupament de mesures que fomentin l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura, especialment en la modernització de regadius i l’aprofitament d’aigües regenerades, i també d’accions encaminades a afavorir la recuperació d’aqüífers i a evitar-ne la contaminació difusa.
s) La conservació, la protecció, la restauració i la millora dels sòls agrícoles i forestals.
t) L’impuls de l’associacionisme agrari, tant per a la producció com per a la transformació i la comercialització dels productes agroalimentaris.
u) La garantia de la participació de les organitzacions professionals agràries, les cooperatives i unions de cooperatives i les associacions i organitzacions sectorials representatives del seu àmbit d’actuació, en els òrgans i els fòrums de discussió i disseny de les polítiques agràries i alimentàries. Així mateix, la garantia que aquestes entitats seran consultades per a l’elaboració de normes, plans i programes que afectin els sectors agrari i agroalimentari.
v) La protecció i el foment de les activitats de les societats cooperatives i les societats agràries de transformació, mitjançant mesures que afavoreixin la inversió empresarial, la creació d’ocupació, l’elevació del nivell de formació socioprofessional i la preparació tècnica dels socis i l’associacionisme, i també de les seves estructures d’integració econòmica i representativa, amb ple respecte a la seva llibertat i autonomia.
w) La promoció agroalimentària del producte local adreçada tant a la població resident com als visitants.
x) L’establiment de les eines adequades i àgils per a l’adaptació del sector primari als fenòmens climàtics adversos.
y) L’adaptació a normatives i models establerts per les línies definides en la política agrària comuna (PAC).
z) La participació de les organitzacions professionals agràries i cooperatives I altres associacions agràries sectorials en els òrgans de consulta de l’Administració seguint el models de la Unió Europea, amb el Comitè de les Organitzacions Professionals Agràries i la Confederació General de les Cooperatives Agràries de la Unió Europea.
aa) La disminució de la càrrega burocràtica de l’Administració agrària, especialment la relacionada amb els ajuts i els instruments financers, mantenint una càrrega administrativa limitada i proporcionada als objectius de la legislació aplicable.

TÍTOL I
L’EXERCICI I EL REGISTRE DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA I ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DELS TITULARS DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Capítol I
L’exercici de l’activitat agrària

Article 9
Llibertat d’exercici i títols habilitants

L’exercici de les activitats agràries i complementàries definides en aquesta Llei es pot dur a terme d’acord amb el que estableix aquesta Llei. Aquestes activitats es consideren relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques i tenen la consideració d’ús admès en tot tipus de sòl en els termes que regula aquesta Llei, sens perjudici de la normativa ambiental o de patrimoni històric.
L’exercici de l’activitat agrària està subjecte a la inscripció en el Registre autonòmic d’explotacions agrícoles, que requereix, segons els casos:

a) Els permisos i les declaracions que preveu la legislació sectorial i la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, quan l’activitat agrària requereixi una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa aplicable.
b) La declaració responsable d’inici de l’activitat, quan l’activitat agrària no requereixi una avaluació d’impacte ambiental.

Sens perjudici del que estableix la normativa reguladora del Registre general d’explotacions ramaderes, les explotacions agràries d’oci i autoconsum es poden inscriure en una secció especial del Registre autonòmic d’explotacions agrícoles.
L’exercici de l’activitat complementària que preveu l’article 7.1.d) d’aquesta Llei està subjecte a la inscripció en el Registre autonòmic d’explotacions agrícoles, i als efectes del que disposa la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, s’hi aplica la regulació següent:

a) A les que preveuen els punts 2n, 5è , 6è i 7è, se’ls aplica la Llei 7/2013 quan estiguin subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental. Aquesta Llei també s’aplica a les activitats que recull el punt 2n, com ara granges escola, centres d’interpretació i altres activitats que tenguin lloc en establiments permanents de concurrència pública.
b) A les que preveuen els punts 1r i 3r, se’ls aplica la Llei 7/2013, i també a les que recull el punts 4t quan tenguin lloc en un o més edificis.
c) A les activitats que preveu el punt 6è, se’ls aplica la Llei 7/2013 quan estiguin subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental o tenguin lloc en establiments permanents de concurrència pública.

El gaudi i l’ús de lleure privat i l’autoconsum de productes propis s’integren entre les facultats del dret a la propietat, sens perjudici de les limitacions i els deures que estableixen la legislació aplicable i el dret civil.

Capítol II
L’obligació d’inscripció en el registre agrari i la declaració responsable

Article 10
Declaració responsable d’inici de l’activitat agrària i complementària

Els titulars de les explotacions agràries estan subjectes a la presentació electrònica de la declaració responsable corresponent per a l’inici de l’activitat agrària o complementària davant l’Administració pública competent en matèria agrària.
S’entén per declaració responsable d’inici de l’activitat agrària i complementària el document electrònic subscrit per la persona titular de l’explotació agrària, sota la seva responsabilitat, en el qual manifesta que compleix els requisits que estableix tota la normativa vigent per començar l’exercici de l’activitat agrària o complementària, que disposa de la documentació que ho acredita i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant el termini de temps inherent a aquest exercici.
L’Administració pública competent en matèria agrària ha d’aprovar, mitjançant una resolució dels òrgans competents, el contingut mínim d’aquesta declaració responsable, la qual s’ha de poder presentar de manera telemàtica.
Les explotacions ramaderes que requereixin autorització prèvia de l’autoritat competent en matèria agrària per a la seva instal·lació o ampliació, l’han de tramitar d’acord amb la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal.

Article 11
Efectes

La presentació de la declaració responsable d’inici de l’activitat, acompanyada de la documentació exigida, si escau, habilita per al desenvolupament de l’activitat de què es tracti des del dia en què es presenta, sens perjudici del compliment d’altres obligacions que exigeixin altres normes aplicables i de la facultat de comprovació posterior que tenguin atribuïdes les administracions competents.
Per cobrir els riscs derivats de la responsabilitat de l’activitat agrària i complementària, són exigibles les assegurances, les fiances o altres garanties equivalents que estableixi la normativa específica, que s’han de mantenir en vigor durant tot el període de desenvolupament o exercici de l’activitat.
La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada, informació o documentació que s’incorpori a una declaració responsable d’inici o de modificació de l’activitat, o la no presentació de la declaració responsable o de la documentació que sigui requerida per acreditar el compliment del contingut de la declaració, si escau, pot motivar l’obertura del procediment corresponent, que pot derivar en la imposició d’una sanció o en l’adopció de mesures restrictives, com ara la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat des del moment en què es tengui constància del fet, o la cancel·lació de la inscripció en el registre insular agrari corresponent, amb l’obligació del responsable, si escau, de restituir la situació jurídica al moment previ al desenvolupament o l’exercici de l’activitat, sens perjudici de l’exigència de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponguin.
La presentació de la declaració responsable d’inici o de la sol·licitud única de la política agrària comuna, sempre que sigui correcta, té com a efecte immediat la inscripció en el registre agrari corresponent.

Capítol III
Els registres agraris

Article 12
Els registres insulars agraris

Les administracions públiques insulars que tenguin atribuïdes competències en matèria agrària han de mantenir la secció insular del registre autonòmic d’explotacions agrícoles corresponent al seu àmbit insular, en el qual s’han d’inscriure preceptivament les explotacions agràries que duguin a terme l’activitat agrària i, si s’escau, la complementària, que defineix l’article 7.
La inscripció en el registre insular agrari respectiu és un requisit indispensable per a l’inici i l’exercici de les activitats agrària i complementària a les explotacions agràries que preveu l’article 13.1, apartats a) i b). L’Administració competent està exceptuada de l’obligació de dictar i notificar la resolució expressa sobre les modificacions de les dades d’inscripció, sempre que el sistema informàtic permeti consultar aquestes modificacions. Les persones interessades han de poden obtenir en qualsevol moment un certificat de la inscripció que reflecteixi la situació actual de l’explotació amb les modificacions corresponents.
Les seccions dels registres insulars agraris constitueixen l’instrument bàsic estadístic i directori per a l’aplicació de la política agrària de les administracions públiques de les Illes Balears, amb l’objectiu principal de disposar de manera permanent, integrada i actualitzada de tota la informació necessària per al desenvolupament, la planificació i l’ordenació del sector agrari de cada illa.
En els registres han de constar, com a mínim, les dades exigides per la normativa bàsica estatal sobre registres d’explotacions agrícoles, de les explotacions agràries de les Illes Balears i les dades recollides en altres registres administratius relacionats amb les activitats agrària i complementària dels titulars. Així mateix, si escau, s’hi han d’incloure les dades que figuren en la sol·licitud única dels ajuts de la política agrària comuna i en les subvencions públiques de caràcter agrari que hagin rebut els titulars de l’explotació.
De conformitat amb la normativa estatal bàsica en la matèria, els titulars de les explotacions agràries i les empreses vinculades —ja siguin persones físiques o jurídiques o entitats sense personalitat jurídica— s’han de relacionar amb les administracions públiques competents als efectes del Registre autonòmic d’explotacions agrícoles, exclusivament amb els mitjans electrònics establerts.
Els titulars de les explotacions agràries han de comunicar electrònicament al registre insular agrari les modificacions substancials que afectin l’explotació, inclòs el cessament de l’activitat. La comunicació s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la modificació i ha d’anar acompanyada dels documents que, si escau, determini la normativa que hi sigui aplicable.
La baixa en el Registre autonòmic d’explotacions agrícoles es produeix d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada si s’acredita la desaparició de l’explotació o l’explotació deixa de complir els requisits exigits reglamentàriament per a la inscripció. Així mateix, l’explotació pot canviar de categoria si deixa de complir els requisits corresponents. Tant la resolució de baixa com la de modificació s’han de dictar havent donant audiència prèvia a les persones interessades.
La baixa definitiva i la modificació de la classificació s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, amb una periodicitat mínima de sis mesos, amb la finalitat que si aquests fets poden constituir la pèrdua de drets edificatoris o d’activitats i usos concedits a l’empara d’aquesta Llei, les administracions que els hagin atorgat puguin actuar en conseqüència.

Article 13
Classificació de les explotacions que s’han d’incloure en els registres agraris

Els registres agraris han de classificar les explotacions en les categories següents:

a) Explotacions agràries, distingint específicament les generals, les prioritàries i les preferents.
b) Explotacions agràries singulars, que preveu l’apartat següent.
c) Explotacions agràries d’oci i autoconsum.
d) Qualsevol altra que es creï reglamentàriament.

Els consells insulars amb competències en matèria agrària, per causes degudament justificades, poden classificar com a explotació agrària singular les explotacions que no compleixin les condicions per ser classificades com a altres tipus d’explotacions agràries, a proposta del conseller insular competent en matèria agrària i amb la tramitació prèvia de l’informe que ho justifiqui. Aquesta classificació pot atorgar-se per a projectes socials, científics o educatius o bé promoguts per una Administració pública. En l’àmbit de l’illa de Mallorca, mentre no es produeixin les transferències de les competències en matèria d’agricultura, la competència per a la inscripció i la classificació correspon al vicepresident del FOGAIBA.
La classificació com a explotació agrària singular correspon al conseller competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears quan l’exercici de l’activitat o el projecte agrari tingui caràcter pluriinsular o autonòmic o afecti o pugui afectar la política agrària comuna.
Les sol·licituds de classificació de les explotacions agràries s’han de presentar de manera electrònica o telemàtica a la seu de l’Administració pública agrària corresponent a cada illa. De manera voluntària, es pot especificar si l’explotació és de titularitat única o compartida i si té caràcter familiar.

Article 14
El Registre autonòmic d’explotacions agrícoles

La conselleria competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears, bé directament o per mitjà d’òrgans adscrits, ha de gestionar el Registre d’explotacions agrícoles. Aquest Registre ha de contenir la informació que recull l’article 12.4 de totes les seccions insulars. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears, bé directament o per mitjà d’òrgans adscrits, és competent per classificar les explotacions, en l’àmbit autonòmic, en qualsevol de les categories que preveu l’article 13.
La conselleria competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears, bé directament o per mitjà d’òrgans adscrits, ha de gestionar el Registre d’explotacions agrícoles mitjançant un sistema de tractament informàtic, que ha de permetre alhora la gestió de les seccions dels registres insulars i la interoperabilitat amb els registres sectorials que exigeix la normativa bàsica estatal. Així mateix, pot subscriure convenis de col·laboració amb els consells insulars que poden incloure la utilització de mitjans, serveis i recursos d’una altra Administració per a l’exercici de competències pròpies o delegades.

Capítol IV
Els drets i les obligacions dels titulars d’explotacions agràries inscrites

Article 15
Drets

D’acord amb la normativa que hi sigui aplicable, i en particular amb aquesta Llei, el titular d’una explotació agrària inscrita en el registre insular agrari té els drets següents:

a) Exercir lliurement l’activitat agrària, sense més limitacions que les que estableixen les lleis.
b) Dur a terme les activitats complementàries reconegudes en aquesta Llei, la qual cosa obliga a mantenir sempre l’activitat agrària vinculada que les justifica.
c) Residir a l’explotació agrària, d’acord amb la normativa vigent.
d) Rebre de l’Administració la informació necessària relativa al compliment dels requisits que exigeix la normativa agrària, tant amb caràcter previ a l’inici de l’activitat com durant el seu desenvolupament.
e) Ser informat de les mesures i les actuacions més rellevants que dugui a terme l’Administració en matèria agrària.
f) Participar, en els termes que es prevegin en cada cas, mitjançant les organitzacions més representatives, les unions de cooperatives i les organitzacions sectorials, en els procediments d’adopció de decisions públiques i d’aprovació de normes relacionades amb l’activitat agrària que el pugui afectar.
g) Accedir als serveis que presta l’Administració en matèria agrària.
h) Sol·licitar subvencions, ajuts i altres mesures de foment de l’activitat.
i) Tancar les parcel·les de l’explotació.
j) Sol·licitar la declaració de les reserves o els vedats dels recursos silvestres de les explotacions agràries i forestals i de les finques rústiques.
k) Promoure, comercialitzar i transformar els productes agraris, i fins i tot vendre directament els productes en els termes que estableix aquesta Llei.
l) Participar en els programes de formació agrària.
m) Implantar instal·lacions d’energia renovable per a autoconsum, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
n) Executar les obres d’edificació i altres construccions, i també les instal·lacions, vinculades a l’explotació.
o) Instal·lar les infraestructures i els equipaments vinculats a l’explotació.
p) Promoure la reconstrucció, la rehabilitació, la reforma i el canvi d’ús de les edificacions, les construccions i les instal·lacions existents vinculades a l’explotació agrària, sempre que el nou ús estigui inclòs entre els usos agraris i complementaris que preveu aquesta Llei.
q) Reubicar edificacions de l’explotació agrària, en els termes que preveu aquesta Llei.
r) Permutar finques rústiques, amb la finalitat d’unificar parcel·les i adquirir més dimensió per a la rendibilitat econòmica.
s) Conèixer les amenaces i les possibles fonts de contaminació que puguin afectar l’exercici de l’activitat agrària i sol·licitar que es prenguin les mesures adequades per evitar-les.
t) A les explotacions agràries prioritàries, obtenir de manera preferent beneficis, ajuts o qualsevol altra mesura de foment que preveu l’ordenament jurídic.

Article 16
Obligacions

El titular d’una explotació agrària té les obligacions inherents a l’exercici de l’activitat agrària i, si s’escau, de les activitats complementàries, que estableix aquesta Llei. Entre aquestes obligacions, es poden destacar les següents:

a) Obtenir els permisos i presentar les declaracions que preveu la legislació per a l’inici i l’exercici de l’activitat.
b) Comunicar a l’Administració pública competent en matèria agrària els permisos i les declaracions a què es refereix l’apartat a).
c) Exercir l’activitat d’acord amb les pràctiques i els mètodes de gestió que la normativa consideri exigibles, i en concret complir les exigències relatives a les bones pràctiques agràries i a la sanitat vegetal i animal.
d) Utilitzar correctament les infraestructures agràries públiques.
e) Comunicar al consell insular o a l’organisme del sector públic instrumental corresponent, qualsevol modificació substancial de les dades incloses en la declaració responsable relatives a l’explotació agrària o a l’activitat, i també el cessament o la modificació de l’activitat.
f) Gestionar els productes derivats i subproductes d’origen agrari, els residus d’envasos de productes fitosanitaris i zoosanitaris, els residus i subproductes d’origen animal i altres residus produïts en l’exercici de l’activitat, en els termes que preveu aquesta Llei.
g) Produir, emmagatzemar, gestionar, transportar i utilitzar els fems, i en particular redactar un pla de producció i gestió de fems i mantenir un llibre de producció i gestió, en els termes que preveu aquesta Llei.
h) Vetllar pel benestar del ramat i pel bon estat sanitari dels cultius, les plantacions, les collites, els productes vegetals, les masses forestals, el medi natural i els materials connexos objecte de comerç.
i) Facilitar tota la informació que requereixi l’Administració competent amb relació a l’estat fitosanitari de l’ecosistema agrícola o la massa forestal de l’explotació.
j) Comunicar immediatament a l’Administració competent qualsevol detecció atípica d’organismes nocius o de quarantena o símptomes de malaltia en vegetals, animals o material de reproducció vegetal.

TÍTOL II
LES COMPETÈNCIES

Capítol I
Les competències en matèria agrària

Article 17
Competències reglamentàries

Correspon als consells insulars la competència reglamentària en matèria d’agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agraris i ramaders, i dels productes alimentaris que en deriven, d’acord amb l’article 72 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, sens perjudici de la competència del Govern de les Illes Balears per establir els principis generals a què es refereix l’article 58.3 de l’Estatut.

Article 18
Competències executives

Corresponen als consells insulars, d’acord amb l’article 70.12 i 71 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, les competències executives i de gestió en matèria d’agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders, i els productes alimentaris que se’n deriven.
No obstant les competències dels consells insulars, el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per si mateixa o per mitjà dels seus organismes del sector públic instrumental, són competent en els serveis, les funcions i les actuacions següents:

a) Representar les Illes Balears en qualsevol manifestació extracomunitària o supracomunitària, especialment davant el ministeri competent en matèria agrària i davant les institucions i els òrgans de la Unió Europea.
b) Programar, desenvolupar i coordinar la política agrària comuna de les Illes Balears.
c) Planificar i coordinar les matèries atribuïdes als consells insulars pel fet que afecten l’activitat general de l’economia de les Illes Balears.
d) Planificar els programes finançats o cofinançats amb fons que procedeixin de la Unió Europea o de l’Administració General de l’Estat.
e) Elaborar i establir programes d’actuació d’àmbit suprainsular, fer-ne el seguiment i avaluar-ne els resultats.
f) Proposar campanyes d’àmbit regional o estatal i fer-ne el seguiment.
g) Preparar, elaborar i editar publicacions d’àmbit regional.
h) Organitzar cursos de capacitació agrària d’àmbit suprainsular, siguin d’ensenyament reglat o no.
i) Coordinar i planificar la millora del coneixement agrari i agroalimentari d’àmbit general, sens perjudici que els consells insulars puguin fer-ho en l’àmbit insular.
j) Elaborar i mantenir l’estadística d’àmbit interinsular.
k) Gestionar els registres interinsulars.
l) Exercir les competències no atribuïdes expressament com a pròpies als consells insulars en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han d’exercir les competències per mitjà de la conselleria competent en matèria agrària i dels seus organismes del sector públic instrumental.

Es reconeix el règim singular de Formentera, de manera que el Consell Insular de Formentera ha d’exercir les competències municipals i insulars que corresponen respectivament al municipi i a l’illa de Formentera.

Article 19
Promoció de l’activitat agrària en l’àmbit local

Els municipis, d’acord amb les seves possibilitats, han de contribuir als objectius d’aquesta Llei en l’exercici de les seves competències, com ara en matèria urbanística i d’activitats, camins rurals, infraestructures locals, medi ambient, residus, recursos hídrics, mercats municipals, fires i escorxadors. Així mateix, han de dur a terme polítiques de foment de la producció local, la producció ecològica i la venda directa, i en general, totes les iniciatives que siguin d’interès per al món rural en el terme municipal.
Els ajuntaments han de prioritzar l’adjudicació dels espais dels mercats municipals, fires i llocs que no siguin establiments comercials permanents als titulars d’explotacions agràries inscrits en el registre de venda directa.
Per aprovar i modificar el planejament urbanístic municipal i les ordenances municipals que afectin el sòl rústic i l’activitat agrària, l’Administració agrària competent a cada illa ha d’emetre preceptivament un informe que valori el compliment d’aquesta Llei i els efectes que es generaran sobre els usos agraris al municipi. L’informe ha de ser favorable per a l’aprovació definitiva de la normativa corresponent. Si l’informe no s’emet en el termini màxim de dos mesos, pot no ser tingut en compte en el procediment d’aprovació corresponent.
Les ordenances municipals han de vetllar per protegir l’activitat agrària; per això, han de preveure un tractament diferenciador, respecte a d’altres activitats no agràries, de les tasques, els renous, els horaris, els usos i els olors que són propis d’aquesta activitat, entre d’altres aspectes.
Les ordenances que afectin l’activitat agrària que estiguin en vigor en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, disposen d’un any per adaptar-s’hi.

Article 20
Activitat de foment

D’acord amb l’article 73 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, correspon als consells insulars, en col·laboració amb el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el marc de la política agrària comuna i de la competència de l’Estat sobre les bases i la coordinació de la planificació econòmica, l’activitat de foment i la fixació de polítiques pròpies en les matèries objecte d’aquesta Llei, en l’àmbit insular, sens perjudici de les competències del Govern i de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a què es refereix l’article 18.2 i de la fixació de polítiques comunes a totes les illes per mitjà dels instruments corresponents.
No obstant el que disposa l’apartat 1, i d’acord amb l’article 115 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per si mateixos o per mitjà dels seus organismes del sector públic instrumental, han de gestionar els ajuts amb fons europeus i estatals. Per als fons que estiguin cofinançats per la Comunitat Autònoma es poden establir requisits o condicions addicionals als de la legislació estatal o europea.

El Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de preveure, en els pressuposts propis, les dotacions econòmiques necessàries per atendre el cofinançament de les previsions que estableixen tant la política agrària comuna com la legislació de l’Estat i els plans de desenvolupament rural, i consignar-hi les previsions econòmiques oportunes amb aquesta finalitat.

Article 21
Relacions entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars

Les relacions entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars es regeixen pels principis que estableix la legislació bàsica de l’Estat, i especialment pels de lleialtat institucional, cooperació i coordinació.

Article 22
Cooperació o col·laboració interadministrativa

L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars poden establir mecanismes de col·laboració o cooperació de conformitat amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; els articles 77 a 85 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el títol VIII de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars.
En particular, el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, si escau, els organismes públics competents i els consells insulars, a fi d’articular la cooperació i la col·laboració interadministratives, poden, entre d’altres:

a) Subscriure convenis de col·laboració.
b) Elaborar plans i programes d’actuació conjunta.
c) Crear consorcis o societats mixtes.

Article 23
Coordinació interadministrativa

Sens perjudici de la coordinació general a què es refereix l’article 117 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, i d’acord amb el que disposa l’article 72, apartats 2 i 3, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en relació amb l’article 31 de la Llei de consells insulars, el Govern de les Illes Balears pot coordinar l’actuació dels consells insulars en l’exercici de la competència transferida en matèria d’agricultura, quan afecti els interessos de la Comunitat Autònoma, sens perjudici de comptar amb la participació dels consells insulars, en les circumstàncies i per mitjà dels instruments que preveu la mateixa Llei de consells insulars.
En particular, l’actuació dels consells insulars s’ha de coordinar, preferentment, per mitjà dels instruments següents:

a) Directrius de coordinació, en els termes de l’article 124 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars.
b) Plans i programes sectorials en els termes que preveu l’article 3 de la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania i 124 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars.
c) La Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària.

Article 24
Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària

La Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària és l’òrgan de cooperació i coordinació en matèria agrària i agroalimentària de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèries o assumptes d’interès comú.
La Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària està formada pel conseller competent en matèria agrària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que la presideix, i els consellers competents en matèria agrària dels consells insulars.
El règim i el reglament intern de la Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària s’han d’establir en el si del mateix òrgan.

Capítol II
Els òrgans col·legiats de consulta i assessorament

Article 25
Denominació

Els òrgans col·legiats de consulta i assessorament en matèria agrària i forestal són:

a) Els consells agraris insulars.
b) El Consell Agrari Interinsular.
c) El Consell Forestal Interinsular de les Illes Balears.
d) El Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura.
e) Els consells agraris locals.

Article 26
Els consells agraris insulars

Els consells agraris insulars són òrgans de consulta i assessorament en l’exercici de les competències en matèria agrària dels consells insulars.
Els consells insulars, a proposta del conseller insular competent en matèria agrària, han de determinar la composició, les funcions i el règim de funcionament del consell agrari insular respectiu.
Cada consell agrari insular pot proposar que s’incloguin en l’ordre del dia del Consell Agrari Interinsular els assumptes que vulgui que siguin tractats en política agropecuària d’àmbit balear o estatal.

Article 27
El Consell Agrari Interinsular

El Consell Agrari Interinsular és un òrgan de consulta i assessorament en l’exercici de les competències en matèria agrària de la conselleria competent de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu titular.
Són funcions del Consell Agrari Interinsular:

a) Actuar com a òrgan de coordinació entre els consells agraris insulars i la conselleria competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears i com a òrgan d’assessorament al conseller en les qüestions de caràcter agrari que aquest li traslladi.
b) Elaborar els estudis, els informes i els dictàmens relatius a assumptes d’especial interès que li encomani el conseller. Els informes o dictàmens que s’emetin no tenen caràcter vinculant.
c) Ser oït en relació amb els projectes de disposicions de caràcter general que promogui la conselleria competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears, a judici del conseller, com també en relació amb els plans d’actuació anuals de la conselleria.
d) Informar la conselleria competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears sobre la situació del sector agrari i sobre el grau d’eficàcia assolit per les mesures que hagi adoptat la conselleria.
e) Proposar a la conselleria competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears iniciatives o mesures per a la millora del sector agrari.
f) Prestar la col·laboració que sol·liciti el conseller en la preparació i l’execució de la política agrària de la comunitat autònoma.
g) Prestar col·laboració a la conselleria competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears en les mesures que s’adoptin per avançar cap a la sobirania alimentària.
h) Qualsevol altra funció que li encomani el conseller competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears.

El Consell Agrari Interinsular ha d’elaborar el reglament de funcionament intern, que ha de determinar la composició del Consell. Aquest reglament ha de ser aprovat per mitjà d’una resolució del conseller competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears.
El conseller competent en matèria d’agricultura, mitjançant una ordre, pot regular la composició del Consell Agrari Interinsular de les Illes Balears.

Article 28
El Consell Forestal Interinsular de les Illes Balears

Amb l’objecte de facilitar la participació social i la representació del sector forestal en la programació, el desenvolupament i la promoció de les polítiques forestals en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es crea el Consell Forestal Interinsular de les Illes Balears com a òrgan d’interlocució, consulta i suport de l’Administració forestal autonòmica.
El Consell s’ha de reunir almenys una vegada a l’any i ha de garantir una via de comunicació i cooperació recíproques entre l’Administració i els col·lectius interessats en l’àmbit forestal, que permeti a la societat presentar iniciatives, suggeriments i demandes en aquesta matèria.
El Consell Forestal Interinsular ha d’elaborar el reglament de funcionament intern, el qual ha de ser aprovat per mitjà d’una resolució del conseller competent en matèria de forests del Govern de les Illes Balears.
El conseller competent en matèria de forests, mitjançant una ordre, pot regular la composició del Consell Forestal Interinsular.

Article 29
El Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura

El Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura és l’òrgan d’assessorament tècnic en matèria de recerca, desenvolupament, innovació i transferència (R+D+I+T) de la conselleria competent en matèria agrària i de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears.
El Consell s’ha de reunir almenys una vegada a l’any i ha de garantir una via de comunicació i cooperació recíproques entre l’Administració i els col·lectius interessats en l’àmbit agrari que permeti a la societat presentar iniciatives, suggeriments i demandes en aquesta matèria.
El Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura ha d’elaborar el reglament de funcionament intern, el qual ha de ser aprovat per mitjà d’una resolució del conseller competent en matèria d’agricultura del Govern de les Illes Balears.
El conseller competent en matèria d’agricultura, mitjançant una ordre, pot regular la composició del Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura.
El Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura ha de col·laborar en l’elaboració de l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari, d’acord amb els termes que estableixi el Consell de Govern.

Article 30
Els consells agraris locals

Els ajuntaments poden constituir consells agraris locals com a òrgans d’assessorament i consulta del municipi.

TÍTOL III
LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Capítol I
Disposicions comunes

Article 31
Règim jurídic

La producció agrària a les Illes Balears, que comprèn la producció agrícola i ramadera i l’aprofitament forestal, es regeix per la normativa comunitària, la de l’Estat, aquesta Llei i la legislació sectorial que hi sigui aplicable.

Article 32
Principis de la producció agrària

Les administracions públiques, i en especial les competents en matèria agrària, han de vetllar perquè la producció i l’activitat agrària s’atenguin als principis que s’indiquen a continuació, entre d’altres:

a) La producció de productes agraris i d’aliments segurs i de qualitat, adaptats a les demandes del mercat.
b) La creació i el foment d’empreses agràries i alimentàries amb viabilitat econòmica i responsabilitat social.
c) Les bones pràctiques agràries, la sostenibilitat ambiental, la conservació del paisatge rural i el foment de les actuacions i les mesures agroambientals destinades a prevenir l’erosió, mitigar els fenòmens adversos, adaptar-se al canvi climàtic i conservar el medi ambient i els agrosistemes com a elements de retenció de CO₂ i de protecció de la biodiversitat.
d) La sobirania alimentària, la seguretat alimentària, la sanitat vegetal i el benestar i la sanitat animal.
e) El foment de les explotacions agràries basades en la figura de l’agricultor professional i l’explotació agrària prioritària com a elements fonamentals del procés de producció agrària.
f) La igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el sector agrari.
g) El foment de la producció local, i en especial de la producció diferenciada, integrada i ecològica.
h) El foment, la conservació i la millora dels recursos genètics vegetals i animals de les Illes Balears.
i) El foment de les energies renovables i les noves tecnologies.
j) La modernització del sector agrari mitjançant el foment i la posada en comú del coneixement, la recerca, el desenvolupament, la innovació i la digitalització en l’agricultura, la silvicultura i les zones rurals.
k) L’adopció de les noves tecnologies de la informació, la investigació, el desenvolupament, la innovació i la formació, en els sectors agrari i alimentari.
l) El foment del control biològic i biotecnològic dels organismes nocius per a l’agricultura i la ramaderia.
m) El foment de les agrupacions de productors per facilitar la implantació d’innovacions i el desenvolupament d’accions per a la millora de la sanitat, la seguretat, la qualitat i la sostenibilitat de la producció agrària.
n) El control i l’optimització dels mitjans i els instruments de la producció agrària, amb l’objectiu de gestionar racionalment les explotacions mitjançant programes de formació per a la gestió adequada dels recursos naturals i la valorització òptima dels subproductes que es generin.
o) El foment dels materials biodegradables.
p) El foment de l’adquisició de maquinària agrícola d’ús comú.
q) L’establiment de programes d’inspecció tècnica i de control de característiques de la maquinària agrícola, amb la finalitat de millorar el rendiment dels treballs i prevenir riscs en la salut i la seguretat en l’activitat agrària.
r) L’associacionisme agrari, a fi de millorar la capacitat de producció i l’optimització dels recursos.
s) El funcionament eficaç del mercat interior dels vegetals obtinguts mitjançant determinades noves tècniques genòmiques, i també dels aliments i pinsos que els continguin o en derivin, d’acord amb la normativa aplicable i amb un enfocament pragmàtic i basat en l’evidència científica, de manera que puguin contribuir a la sostenibilitat i la competitivitat del sector agrari a les Illes Balears.

Article 33
Planificació

Els consells insulars, d’acord amb els principis a què es refereix l’article anterior, poden elaborar plans estratègics per a diferents produccions agràries, sens perjudici de la previsió de l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
L’Administració de la Comunitat Autònoma, per mitjà de la conselleria competent en matèria agrària, pot aprovar plans, programes i campanyes relatius a la política agrària comuna, finançats o cofinançats amb fons de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat i la Comunitat Autònoma mateixa, d’àmbit autonòmic o suprainsular o que desenvolupin plans o programes comunitaris o estatals.

Article 34
Control de la cadena agrària i agroalimentària

El Govern de les Illes Balears, a proposta conjunta dels consellers competents en matèria agrària, sanitària i de consum, ha de promoure les mesures necessàries per millorar el control de tota la cadena agrària i agroalimentària —des del productor fins al consumidor— i, si escau, unificar-la.
D’acord amb la normativa comunitària d’higiene i seguretat alimentària i la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, el Govern de les Illes Balears, a proposta de les organitzacions agràries i les unions de cooperatives, ha d’instar les autoritats competents a aplicar mesures de flexibilitat en matèria d’higiene alimentària, com ara excepcions, adaptacions i exclusions.

Capítol II
El règim hídric de les explotacions agràries

Article 35
Caràcter estratègic del sector agrari i vinculació de la planificació hidrològica

La planificació hidrològica de les Illes Balears ha de tenir en compte el caràcter estratègic del sector agrari tant en l’economia productiva com en el manteniment i la conservació del medi rural i natural.
D’acord amb els recursos hídrics disponibles i l’ordre de prioritats que estableix la legislació en matèria d’aigua, la planificació hidrològica ha de preveure les necessitats hídriques de les explotacions agràries de les Illes Balears i ha de garantir, en primer lloc, les concessions i les autoritzacions atorgades per a usos agraris i les noves concessions i autoritzacions que es puguin atorgar, amb preferència sobre les destinades a habitatges aïllats en sòl rústic i altres usos aliens a aquest tipus de sòl.

Així mateix, s’ha de fomentar la modernització dels sistemes de reg, la reutilització d’aigües regenerades, l’aprofitament d’aigües pluvials, l’aplicació de pràctiques dirigides a prevenir totes les fonts de la contaminació difusa dels aqüífers i l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura.

En cas de coincidència de procediments per a l’autorització d’usos agraris i usos no agraris, quan es presentin dificultats per a l’accés a aigua, s’ha de donar prioritat a l’autorització dels usos agraris, o a l’atorgament de les concessions corresponents, respecte dels usos no agraris condicionats, especialment els destinats a habitatge en sòl rústic.
La planificació hidrològica de les Illes Balears, en relació amb els nous aprofitaments i concessions, ha de disposar dels mecanismes necessaris per garantir l’accés prioritari de les explotacions agràries davant d’altres usos que no són propis del medi rural, excepte els destinats a l’abastiment de la població.
Als efectes de la tramitació ambiental, les captacions destinades a regadiu, subministrament a la ramaderia i altres usos agraris que preveu aquesta Llei no es consideren perforacions per a abastiment, sinó projectes d’enginyeria hidràulica i de gestió de l’aigua.

Article 36
Foment de la reutilització d’aigües regenerades

L’ús agrari és prioritari en la reutilització de les aigües regenerades per sobre de la resta d’usos. La planificació hidrològica ha de fomentar la reutilització de les aigües regenerades, amb la qualitat adequada per a l’activitat agrària, sempre que la naturalesa del cultiu i les condicions de la comercialització ho permetin.
Les administracions públiques competents en matèria agrària i hidràulica han de fomentar, sempre que sigui possible, l’ús d’aigües regenerades amb qualitat suficient per a finalitats agràries, sense que aquest ús impliqui necessàriament substituir els recursos tradicionals disponibles.
Els ajuntaments de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir mesures per evitar la salinització de les aigües residuals. A aquest efecte, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de dur a terme una auditoria de la situació al seu municipi i, si escau, aprovar un pla d’actuació que permeti reduir la salinitat a valors de conductivitat inferiors a 2 dS/m en un termini màxim de cinc anys.
Les administracions insulars i autonòmica han de prioritzar els ajuts en matèria del cicle de l’aigua a favor de les inversions hidràuliques promogudes pels ajuntaments que incloguin actuacions destinades a reduir la salinitat de les aigües residuals.
Les administracions competents en matèria de depuració d’aigües residuals han d’adoptar les mesures necessàries per reduir-ne la salinitat amb la finalitat que puguin ser utilitzades per a regadius agrícoles. Els costos de dessalinització d’aquestes aigües no s’han de repercutir en cap cas a les explotacions agràries receptores.

Article 37
Directrius per a l’elaboració dels informes ambientals o sectorials relacionats amb la utilització d’aigües regenerades per a regadius agrícoles

Les administracions públiques han de seguir les directrius següents en l’elaboració dels informes sobre les avaluacions d’impacte ambiental de projectes vinculats a la reutilització d’aigües depurades per a regadius agrícoles:

a) Valorar comparativament la destinació inicial de les aigües depurades amb el nou ús de regadiu proposat, sense tenir en compte altres usos que no s’incloguin en el projecte corresponent.
b) Valorar de manera positiva l’efecte multiplicador del regadiu sobre la productivitat agrària, que millora la rendibilitat de les explotacions agràries i també del producte local.
c) Avaluar positivament l’efecte del regadiu en la prevenció de l’abandonament de terres agrícoles, l’erosió dels sòls i la desertificació.
d) Considerar l’increment de l’acció fotosintètica dels cultius en regadiu —i, per tant, l’augment de fixació de CO₂— com un element important en la lluita contra el canvi climàtic.
e) Reconèixer l’ús admès de l’activitat agrària de regadiu com a generador de valors de rendibilitat propis del sòl rústic, enfront d’altres activitats econòmiques alienes a aquest tipus de sòl.
f) Valorar la capacitat del regadiu de diversificar de manera viable l’economia del territori i de contribuir a la fixació de població al medi rural amb una activitat directament vinculada amb l’ús propi del sòl on s’ubica.
g) No imposar de manera sistemàtica l’obligació de clausurar captacions existents.

Article 38
Règim d’autoritzacions de les infraestructures de regadiu públiques

Les infraestructures de regadiu promogudes per les administracions públiques o per comunitats de regants declarades d’interès autonòmic, insular o supramunicipal no estan subjectes a cap acte de control preventiu municipal ni a llicència d’obres. Tanmateix, el promotor té l’obligació d’informar els ajuntaments afectats sobre les actuacions que s’han de dur a terme.

Article 39
Altres directrius per a l’elaboració del pla hidrològic de les Illes Balears

El pla hidrològic de les Illes Balears ha de contenir les directrius següents en relació amb l’activitat agrària:

a) Garantir unes dotacions d’aigua adequades per als diferents tipus de conreu que en facin viable la rendibilitat econòmica.
b) Establir que, amb caràcter general, les explotacions agràries prioritàries no quedin excloses de les reduccions, autoritzacions o concessions, i que gaudeixin de preferència en les ampliacions de cabal i volum.
c) Preveure que, a les zones agràries, les actuacions destinades a minimitzar el risc d’avingudes i inundacions incloguin la neteja d’elements que puguin obstruir el pas de l’aigua a síquies i torrents, la recuperació del canal original, la protecció de la llera amb marges de pedra, l’eliminació de vegetació no protegida i el manteniment de la coberta vegetal mitjançant pastura o mitjans mecànics.

Capítol III
Energies renovables a les explotacions agràries

Article 40
Energies renovables

S’entén per energia renovable, entre d’altres, l’energia solar, tant la fotovoltaica com la termosolar; la geotèrmia; l’eòlica; la produïda a partir del biogàs; la generada a partir de biomassa vegetal i de cultius energètics llenyosos, i també els sistemes d’emmagatzematge i gestió de l’energia renovable.
Les administracions públiques de les Illes Balears, especialment les competents en matèria d’energia i d’agricultura, han de fomentar la integració de les energies renovables en l’estructura productiva de les explotacions agràries, i han d’establir les condicions tècniques, jurídiques i socioeconòmiques necessàries per fomentar la implantació de les energies renovables, amb les mesures correctores, protectores o compensatòries que en minimitzin els impactes ambientals.
Es considera un ús admès en sòl rústic la instal·lació de sistemes i equipaments de producció d’energies renovables per a l’autosuficiència energètica, sempre que l’entitat que generi i consumeixi l’energia sigui una explotació agrària, una cooperativa agrària o una societat agrària de transformació. Per considerar que es tracta d’autosuficiència, la capacitat de generació instal·lada no pot superar en més del 25 % l’energia màxima necessària per abastir l’explotació o entitat mateixa.
La comercialització dels excedents d’energia procedents d’instal·lacions d’energies renovables destinades a l’autosuficiència energètica es considera una activitat complementària.
La generació i comercialització d’energia renovable, independentment de la que preveuen els apartats anteriors, te caràcter d’activitat complementària de l’agricultura sempre que estigui vinculada a una explotació agrària preferent, una cooperativa agrària o una societat agrària de transformació, i es doni algun dels casos següents:

a) Les instal·lacions energètiques estiguin sobre cobertes d’edificacions o instal·lacions agràries de l’explotació.
b) L’energia es comercialitzi en altres explotacions agràries en forma de comunitats energètiques, cooperatives agràries o societats agràries de transformació.
c) L’energia es generi a partir d’un sistema agrovoltaic.

En aquests casos, també es consideren un ús admès en sòl rústic comú les instal·lacions d’energia fotovoltaica en els supòsits a) i c), i en el supòsit b) sempre que no ocupin una superfície total superior a una hectàrea o al 10 % de l’explotació agrària.

També es consideren un ús admès en sòl rústic les xarxes d’evacuació i les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia vinculades als tipus d’instal·lacions que preveu aquest article.
Les instal·lacions que compleixin les condicions que estableix l’apartat 3 d’aquest article no estan sotmeses a cap limitació de potència màxima produïda.
Les instal·lacions de generació d’energia renovable destinades a l’autosuficiència de les explotacions agràries no estan subjectes a la regulació dels instruments urbanístics municipals ni insulars, ja que constitueixen elements propis de les explotacions agràries.
Les instal·lacions de generació d’energia renovable destinades a l’autosuficiència de les explotacions agràries no requereixen permís d’instal·lació ni autorització prèvia, amb independència de la destinació de l’energia generada, inclosa l’evacuació d’excedents a la xarxa de distribució. No obstant això, han de disposar dels informes sectorials favorables corresponents quan sigui necessari, especialment quan es vulguin ubicar a espais naturals protegits.
Les instal·lacions de generació, emmagatzematge i evacuació considerades com a activitat complementària que preveu l’apartat 5 només requereixen una comunicació prèvia per a l’inici i l’exercici de l’activitat i els informes sectorials corresponents.
Els ajuts públics en matèria d’energies renovables que estableixi l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de prioritzar aquestes energies per a les explotacions agràries preferents, les associacions d’explotacions agràries preferents, les cooperatives agràries i les societats agràries de transformació.

Article 41
Condicions especials per a les instal·lacions d’energia amb la classificació d’agrovoltaica

Les condicions d’implantació de les instal·lacions d’energia renovable a les explotacions agràries que descriu l’article anterior s’han de regular exclusivament per mitjà d’aquesta Llei i de la normativa general en matèria d’energia.
L’Administració agrària de cada illa pot exonerar del compliment del paràmetre d’altura màxima que determina el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears per a les instal·lacions agrovoltaiques, tal com preveu l’article 130, fins a un màxim de sis metres.

Capítol IV
Disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen agrari i als fems

Secció 1a
Disposicions relatives als productes derivats, envasos i residus generats a explotacions agràries i agroalimentàries

Article 42
La biomassa vegetal per a l’aprofitament circular de recursos i nutrients

La biomassa vegetal no té la consideració de residu quan es destini a l’obtenció d’esmenes orgàniques per incorporar al sòl d’acord amb la normativa en vigor.
Les administracions públiques han de promoure la utilització de biomassa vegetal com a esmena orgànica per incorporar-la al sòl, atès el seu valor en la prevenció de la desertització, l’adaptació i la lluita contra els efectes climàtics adversos, el foment de l’economia sostenible, els models de circularitat, la prevenció dels incendis forestals i la conservació dels espais naturals.
Les administracions competents en matèria agrària poden establir protocols i normes per al compostatge de biomassa vegetal que assegurin l’obtenció de matèria orgànica i nutrients mitjançant sistemes que garanteixin un maneig ambientalment adequat dels materials aprofitats.
Per a les activitats de compostatge exclusivament de biomassa vegetal, s’ha de disposar de l’autorització prèvia de l’Administració competent en matèria d’agricultura i d’un pla de gestió tant de les restes com del producte final.
La regulació dels punts de gestió de biomassa vegetal es descriu en l’article 92.
Les activitats de compostatge que incloguin altres productes diferents de la biomassa vegetal no es regulen en aquesta Llei.

Article 43
Productes derivats d’origen agrari

Tenen la consideració de productes derivats d’origen agrari o agroalimentari —i no de subproductes o residus— els productes que s’obtenen en els processos de transformació agraris o agroalimentaris quan la seva finalitat principal no sigui obtenir aquests productes i s’hagin de destinar a un ús agrari. S’hi inclouen, entre d’altres, la biomassa vegetal; els productes derivats de l’elaboració d’oli, vi, productes hortofrutícoles, lactis i d’altres, o els excedents i els rebuigs de la producció agrària o agroalimentària.
Els productes derivats dels processos agraris o agroindustrials es poden destinar a usos agraris, en concret, al compostatge, la fertilització i l’alimentació animal, llevat que l’Administració pública competent en matèria agrària disposi expressament el contrari perquè consideri que hi ha un risc sanitari o ambiental. S’han de respectar les limitacions relatives a quantitats i terminis d’aplicació de cada tipus de producte derivat, els quals s’han de gestionar a l’explotació mateixa, tancant el cicle, o bé se n’ha de demostrar la destinació final, d’acord amb la legislació específica relativa a la fertilització de sòls.
Reglamentàriament es poden establir les condicions d’ús agrari dels productes derivats de l’elaboració d’oli, vi i lactis, sens perjudici que també se’n puguin establir per a altres productes.

Article 44
Residus d’envasos de productes fitosanitaris i altres envasos d’àmbit agrícola

Els envasos de productes fitosanitaris comercials, industrials o particulars i altres envasos d’àmbit agrícola no comercials o industrials, s’han de gestionar per mitjà d’un sistema integrat de gestió o un sistema de dipòsit de devolució i retorn d’envasos, d’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la normativa que la desplega.

Article 45
Altres residus no perillosos generats a explotacions agràries

Els consells insulars, en la planificació sectorial en matèria de residus, han d’incloure previsions específiques relatives a la gestió correcta i a la destinació dels residus no perillosos procedents del sector agrari, com ara els plàstics d’hivernacle, tubs de reg, sistemes de degoteig, materials d’embalatge de farratges i altres de naturalesa similar. També s’hi han d’incloure els residus que recull la Llista europea de residus (LER 01 02 04); els envasos comercials o industrials amb codis LER 15 01 01, 15 01 02 i 15 01 03, i altres residus del mateix subcapítol. En aquesta planificació s’ha de tenir en compte la importància estratègica del sector agrari i s’han de prioritzar les opcions de gestió més sostenibles, tant des del punt de vista econòmic com ambiental.
Els residus no perillosos provinents del manteniment de maquinària o instal·lacions, com ara els pneumàtics fora d’ús (LER 16 01 03), s’han de gestionar d’acord amb la normativa específica i les previsions dels instruments de planificació de residus de les Illes Balears. Mentre es mantinguin físicament íntegres i no presentin signes de degradació, es poden utilitzar per fixar plàstics protectors de farratges i altres productes agraris.
En la planificació s’ha de tenir en compte l’aplicació de la jerarquia de residus que estableixen l’article 4 de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Les restes de substrats orgànics utilitzats a explotacions agràries intensives —com ara el compost de bolets o la fibra de coco per a l’horticultura o la llana procedent de la tosa del ramat oví— no tenen la consideració de residus mentre no continguin altres elements. Aquests materials poden ser reutilitzats com a esmenes o protectors del sòl sense necessitat d’una autorització específica, sempre que es compleixi la normativa ambiental aplicable en matèria de fertilització de sòls.

Article 46
Gestió dels residus amb característiques de perillositat

El Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han d’incloure en la planificació sectorial previsions específiques relatives a la gestió correcta dels residus perillosos de procedència agrària, entre els quals han de figurar, entre d’altres, els següents:

a) Els residus agroquímics que contenen substàncies perilloses (LER 02 01 08*).
b) Els residus del tractament o la prevenció de malalties d’animals (LER subcapítol 18 02 i Decret 136/1996, de 5 de juliol, d’ordenació dels residus sanitaris a la comunitat autònoma de les Illes Balears).
c) Els olis de taller i altres residus procedents de la reparació i el manteniment de la maquinària (LER capítol 13).
d) Els acumuladors i les bateries (LER subcapítol 16 06).

L’apartat anterior s’entén sens perjudici de la gestió per mitjà de gestors privats, degudament autoritzats d’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Secció 2a
Disposicions relatives als residus d’origen animal

Article 47
Gestió de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà

Els titulars de les explotacions ramaderes, propietaris o posseïdors de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà (SANDACH) generats en l’activitat ramadera, inclosos els animals morts, estan obligats a gestionar-los correctament, amb les condicions de manipulació, trasllat o valorització que fixen les normatives comunitària, nacional de transposició i autonòmica, i són responsables dels costos que se’n derivin.
Els operadors del sector a què es refereix l’apartat 1, per dur a terme l’activitat, han d’estar inscrits en els registres administratius corresponents.
Els consells insulars, amb la col·laboració de l’Administració autonòmica, han de disposar de les infraestructures públiques necessàries per al tractament dels subproductes d’origen animal no destinats al consum humà, inclosos els cadàvers d’animals. Aquestes infraestructures han de respondre a la directriu general de reduir els costos de tractament per als agricultors i ramaders i, alhora, garantir una gestió ambientalment adequada d’aquests subproductes.
Es poden autoritzar infraestructures de titularitat privada que compleixin la normativa ambiental corresponent amb la mateixa finalitat que preveu l’apartat anterior.

Secció 3a
Disposicions relatives als fems

Article 48
Producció, emmagatzematge, gestió i ús

La producció, l’emmagatzematge, el transport i la gestió dels fems —tant dels sòlids com dels líquids o purins—, i també l’ús d’aquests fems com a esmena o fertilitzant, en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’han d’ajustar a aquesta Llei. No tenen la consideració de residus els fems que es destinin únicament a explotacions agràries com a esmena orgànica. En el cas que tenguin com a destinació instal·lacions que no siguin explotacions agràries o un gestor autoritzat, s’ha d’aplicar la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Les disposicions que estableix aquesta Llei sobre comercialització, producció, emmagatzematge, transport i gestió dels fems com a esmena o fertilitzant s’apliquen sens perjudici de les normes vigents corresponents.
D’acord amb el principi de precaució, les disposicions d’aquesta Llei sobre comercialització, producció, emmagatzematge, transport i gestió dels fems com a esmena o fertilitzant s’entenen sens perjudici del que estableix l’article 2.4 del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen normes per a la nutrició sostenible als sòls agraris.

Article 49
Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’han d’atendre les definicions de l’article 7 i de l’apartat 2 de l’annex.

Article 50
Producció

La producció de fems a les explotacions ramaderes de les Illes Balears es calcula d’acord amb les quantitats i els paràmetres que estableix la taula d’equivalències de l’annex.
Això no obstant, les administracions públiques competents en matèria agrària, a sol·licitud de la persona titular de l’explotació, poden establir fonamentadament quantitats i paràmetres diferents, com a resultat de l’aplicació de les millores tècniques disponibles a l’explotació ramadera o de la utilització de les quantitats i els paràmetres que estableixen el Reial decret 47/2022, de 18 de gener, sobre protecció de les aigües contra la contaminació difusa produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, i la normativa que el desplega.

Article 51
Emmagatzematge

Les explotacions ramaderes han de disposar d’un sistema d’emmagatzematge de fems que s’ajusti a les condicions i a la capacitat que estableix l’apartat 4 de l’annex.
Això no obstant, les explotacions agràries poden disposar d’un femer temporal sobre el terreny natural, que no té la consideració d’emmagatzematge de fems, que compleixi les condicions a què es refereix l’apartat 4 de l’annex.
Resta totalment prohibida la connexió de les aigües pluvials als sistemes d’emmagatzematge de fems, independentment que siguin sòlids o líquids.

Article 52
Recollida i transport

Els fems s’han de recollir i transportar en condicions que en garanteixin una gestió adequada, sense necessitat de document comercial ni certificat sanitari, llevat que les administracions públiques competents en matèria agrària disposin altrament.

Article 53
Gestió

Els fems produïts en una explotació ramadera poden ser gestionats:

a) Pel titular de l’explotació ramadera, com a fertilitzant o esmena dels terrenys de l’explotació pròpia o d’altres explotacions.
b) Mitjançant la cessió directa al titular d’una explotació agrària en la qual no s’han generat els fems, per utilitzar-los-hi com a fertilitzant o esmena.
c) Mitjançant la cessió a un gestor de fems.
d) Mitjançant qualsevol altre sistema que prevegi la legislació vigent.

Els gestors de fems tenen les obligacions següents:

a) Complir la normativa vigent en matèria de subproductes d’origen animal i productes derivats no destinats al consum humà.
b) Estar inscrits en el Registre general d’establiments, plantes i explotadors que preveu la normativa estatal.
c) Disposar, si escau, d’instal·lacions d’emmagatzematge que s’ajustin a les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
d) Distribuir els fems com a fertilitzant o esmena o, si escau, acreditar-ne documentalment la gestió correcta.

Article 54
Utilització

Els fems produïts en una explotació ramadera es poden emprar com a fertilitzant o esmena del sòl, sense que en cap cas tenguin la consideració de residus si s’utilitzen d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
La utilització de fems com a fertilitzant o esmena del sòl no està subjecta a autorització administrativa, tot i que ha de constar en el pla de producció i gestió a què fa referència l’article següent.

Article 55
Pla de producció i gestió

El titular d’una explotació ramadera —excepte en el cas d’una explotació ramadera reduïda, a què es refereix l’apartat 2.f) de l’annex— està obligat a presentar un pla de producció i gestió dels fems de l’explotació.
El pla de producció i gestió ha d’incloure, com a mínim, el contingut que estableix l’apartat 6 de l’annex.
El titular de l’explotació ramadera ha de comunicar el pla a l’Administració pública competent en matèria agrària, als efectes que preveu l’article 69 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquesta comunicació el compromet a mantenir el compliment de les previsions del pla durant el període de temps inherent a l’exercici de l’activitat o fins a l’actualització o la revisió corresponents.
La presentació del pla té caràcter indefinit, llevat del cas de modificacions essencials, i té com a efecte immediat el permís per executar les mesures i les actuacions que s’hi preveuen des del dia que es presenta, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció de l’Administració pública competent en matèria agrària.
El titular de l’explotació ramadera i el gestor dels fems han de comunicar a l’Administració pública competent en matèria agrària qualsevol modificació substancial de les dades que figuren en el pla, i també el cessament o el canvi d’activitat. A aquest efecte, s’entén per modificació essencial la que representa una variació superior a un 25 % de la superfície disponible, el volum de fems o la quantitat de nitrogen generada o gestionada respecte del que figura en el pla.
Els titulars d’explotacions ramaderes i els gestors de fems han de tenir una còpia del pla vigent a disposició de l’Administració.

Article 56
Llibre de producció i gestió dels fems

El titular de l’explotació ramadera que generi els fems, l’explotació que els utilitzi com a fertilitzant o esmena i el gestor de fems han de tenir un llibre de producció i gestió dels fems, permanentment actualitzat i a disposició de l’Administració, i conservar-lo durant tres anys després de la darrera anotació, fins i tot en el cas que cessi l’activitat.
Sens perjudici de l’apartat 1, les explotacions ramaderes amb un factor agroambiental inferior a les aportacions màximes de nitrogen establertes per a cada zona que tenguin un pla de producció i gestió presentat d’acord amb l’article 55 i una dimensió inferior a 20 UBG, estan eximides de disposar del llibre de producció i gestió dels fems.
El llibre de producció i gestió dels fems ha de tenir el contingut mínim a què es refereix l’apartat 7 de l’annex.

Capítol V
La producció agrícola

Article 57
Línies d’actuació

En l’àmbit de la producció agrícola, i d’acord amb els principis que recull l’article 32, s’han de seguir les línies d’actuació següents:

a) Fomentar iniciatives per a la gestió sostenible econòmica i ambiental dels cultius agrícoles.
b) Crear i mantenir una xarxa agrometeorològica a les Illes Balears.
c) Fomentar l’ús de llavors i plantes certificades, en especial de les varietats locals.
d) Fomentar la fertilització racional dels cultius amb els productes orgànics i inorgànics que permet la legislació vigent, racionalitzant l’ús de fertilitzants en els programes establerts per a les zones vulnerables.
e) Promoure el control i l’ús racional dels productes fitosanitaris en les condicions adequades per a la preservació de la salut dels productors i consumidors, i la sostenibilitat dels ecosistemes agraris i forestals.
f) Promoure campanyes de subministrament de mitjans de producció agraris, com ara productes fitosanitaris, adobs i llavors, entre d’altres.
g) Fer el seguiment de l’evolució de la renda agrària i dels resultats econòmics de les explotacions en els diversos subsectors agrícoles i ramaders.
h) Fomentar les agrupacions de defensa vegetal amb la finalitat de millorar la sanitat dels vegetals i els productes vegetals i de prestar serveis de gestió, assistència i transferència tecnològica.
i) Fomentar l’adquisició de maquinària agrària eficient i establir programes d’inspecció tècnica i control de característiques per millorar el rendiment del sòl i prevenir riscs laborals en l’activitat agrària.
j) Fomentar l’ús d’energies renovables amb la finalitat d’estalviar costos de producció, augmentar les rendes agràries i aconseguir una pràctica agrària sostenible.
k) Fomentar la producció agrària de les Illes Balears, potenciant l’ús de tecnologies alternatives que permetin una millora de les tècniques de control integrat de plagues.
l) Fomentar la recuperació agrària de terres abandonades.
m) Fomentar les actuacions i les mesures agroambientals destinades a prevenir l’erosió del sòl, mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi i afavorir la captació de CO₂.
n) Fomentar la utilització dels plàstics biodegradables.
o) Afavorir les tècniques més sostenibles de lluita contra les plagues, com el control biològic, l’ús de fauna auxiliar, l’impuls dels reservoris de fauna i la utilització de mètodes biotecnològics, com feromones i trampes per a insectes.
p) Impulsar mesures tributàries per afavorir la recuperació i l’explotació correcta de les terres de cultiu i donar prioritat als usos propis del sòl rústic sobre els usos atípics.
q) Fomentar la venda directa i la venda en circuits curts de comercialització.
r) Fomentar les explotacions comunitàries de la terra per mitjà de fórmules associatives, cooperatives i societats agràries de transformació, i també el foment de les agrupacions o organitzacions de productors.
s) Fomentar la modernització de les pràctiques agrícoles per optimitzar l’aprofitament dels recursos hídrics.

Article 58
Llavors i productes fitosanitaris

Quant a llavors i plantes de viver, s’ha de fomentar l’ús de materials vegetals de multiplicació amb una qualitat oficialment controlada i certificada, d’acord amb la normativa, amb l’objectiu de millorar la producció agrària i la sanitat vegetal.
S’ha de promoure el control i l’ús racional dels productes fitosanitaris per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes agraris i forestals i assegurar que s’apliquen en condicions correctes, preservant la salut dels aplicadors i els consumidors, i que se’n gestionen adequadament els envasos buits.
L’Administració agrària té, a més, les funcions següents, entre d’altres:

a) Protegir les varietats locals com a patrimoni que són de les Illes Balears i garantir-ne el coneixement per mitjà de la creació d’un catàleg de varietats locals d’interès agrari. El catàleg ha de ser creat i regulat reglamentàriament.
b) Fomentar el manteniment, la conservació, la millora, l’intercanvi i la venda d’aquestes varietats.
c) Introduir les varietats locals en els projectes de recerca, desenvolupament i innovació amb la finalitat de seleccionar-les, millorar-les, reproduir-les i optimitzar-ne la rendibilitat.
d) Fomentar l’ús, l’intercanvi i la venda de les llavors pròpies de varietats tradicionals i autòctones.
e) Crear un registre de proveïdors de varietats locals.

Article 59
Adobs i manteniment de la fertilitat del sòl

Les administracions autonòmica, insular i local han de garantir la conservació del sòl rústic amb valor agrícola i ramader tant pel valor agronòmic com per la importància en la garantia de la conservació de la biodiversitat i del paisatge i la protecció contra la desertització i l’erosió.
Les administracions autonòmica, insular i local han de fomentar pràctiques que contribueixin a millorar la fertilitat, l’estructura i el contingut en matèria orgànica del sòl. S’ha de prioritzar el compostatge per a ús agrari davant la resta de valoritzacions de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, dels llots de les estacions depuradores de les aigües residuals i de les podes.
L’actuació de les administracions públiques competents en matèria agrària en relació amb els adobs s’ha d’orientar a garantir la utilització racional de l’adob en general i a proporcionar suport i assessorament sobre bones pràctiques de fertilització. També s’ha de fer un èmfasi especial a fomentar l’ús dels adobs orgànics, com els fems o els composts produïts a les Illes Balears, i aconseguir les condicions necessàries per aplicar les exigències tècniques necessàries sobre composició, definició, denominació, identificació i envasament, amb la finalitat de salvaguardar els interessos de tots els agents de la cadena de producció i comercialització, els consumidors, el medi ambient i els recursos hídrics.

Article 60
Aplicació dels llots de depuració al sòl amb finalitats agràries

L’aplicació de llots de depuració al sòl amb finalitats agràries, com a esmena, requereix la presentació prèvia d’una declaració responsable davant l’Administració insular agrària competent. Aquesta aplicació no està subjecta a autorització administrativa expressa, si bé resta condicionada al compliment de la normativa específica vigent.
S’han de complir estrictament els requisits tant pel que fa a la composició dels llots com a la destinació de les parcel·les d’aplicació, amb especial atenció als continguts en metalls pesants. Cal dur un registre i comunicar anualment al ministeri competent tota la informació que estableix la normativa aplicable.
L’Administració competent en matèria d’agricultura a cada illa és responsable d’efectuar les anàlisis de sòl, d’acord amb el que estableix l’annex II.B del Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuració en el sector agrari; fer el seguiment de les parcel·les receptores, per a les quals pot establir condicionants previs; determinar els requisits relatius als tractaments previs, el volum i les èpoques d’aplicació dels llots, i limitar o prohibir l’aplicació de llots al sòl, quan ho estimi oportú.
L’Administració competent en matèria d’agricultura ha de mantenir un registre de l’aplicació dels llots de depuració al sòl amb finalitats agràries i subministrar al ministeri competent en matèria agrària la informació sobre l’aplicació dels llots tractats destinats a l’activitat agrària d’acord amb el que estableix el Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuració en el sector agrari.
Reglamentàriament es poden establir condicions d’ús agrari i d’aplicació dels llots de depuració.

Article 61
La sanitat vegetal

La sanitat vegetal dels productes agraris s’ha d’organitzar amb un doble objectiu: prevenir la introducció i la propagació d’organismes nocius i combatre qualsevol plaga o malaltia que afecti els vegetals i els productes vegetals a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Els consells insulars, en els àmbits territorials respectius, han de crear una xarxa de vigilància fitosanitària que integri un conjunt d’actuacions orientades a la recollida i l’anàlisi de la informació disponible sobre assumptes fitosanitaris. Aquesta xarxa ha de permetre, en el territori insular, la detecció primerenca i l’avaluació de riscs de plagues, malalties i altres agents nocius no parasitaris que puguin afectar els vegetals i els productes vegetals, i l’adopció de mesures de control i la presa de decisions per prevenir-los, evitar-ne la propagació i erradicar-los, si és possible, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
El Govern de les Illes Balears pot coordinar l’actuació dels consells insulars, en relació amb la xarxa de vigilància fitosanitària, en les circumstàncies i per mitjà dels instruments a què es refereix l’article 23.2.
L’Administració competent en matèria agrària, en l’exercici de les competències pròpies, pot establir mesures que garanteixin que el material vegetal o els substrats que siguin susceptibles de ser portadors o hostes d’organismes nocius n’estiguin lliures.

Article 62
Vigilància i comunicació de l’estat fitosanitari dels cultius

Els propietaris i gestors de terrenys; els titulars de productes vegetals, ornamentals, forestals, de cultius productius o espontanis; els agricultors; els silvicultors; els comerciants; els importadors; els professionals, i en general, els titulars d’explotacions agràries en primer terme o, en defecte d’aquests, els titulars de terrenys a sòl rústic —inclosos els destinats a activitats d’autoconsum o d’oci, els improductius i els silvícoles—, i també els importadors, els comerciants i els professionals de productes agraris o de qualsevol superfície amb coberta vegetal, han d’exercir les activitats d’acord amb la normativa sobre sanitat vegetal, i concretament, han de seguir les directrius següents:

a) Vigilar els seus cultius i terrenys forestals, i facilitar tota la informació sobre l’estat fitosanitari quan ho requereixin els òrgans competents.
b) Comunicar a l’Administració pública competent qualsevol aparició atípica d’organismes nocius o símptomes de malaltia en els vegetals o els productes vegetals.
c) Prendre les mesures de control fitosanitari i d’eliminació que estableixi l’Administració pública competent en matèria agrària.

Capítol VI
La producció ramadera

Secció 1a
Disposicions generals

Article 63
Caràcter estratègic de la ramaderia

La ramaderia és una activitat essencial per a la seguretat alimentària local i per garantir l’aprofitament dels recursos del territori amb les espècies i races adequades, assolir la compatibilitat amb la sostenibilitat i contribuir a la generació de serveis ambientals i socials.

Article 64
Línies d’actuació

En l’àmbit de la producció ramadera, d’acord amb els principis que estableix l’article 32, s’han de seguir les línies d’actuació següents:

a) Establir les directrius d’actuació en matèria de prevenció, control, lluita i erradicació de les malalties que afecten els animals.
b) Establir els requisits ambientals que han de complir les explotacions ramaderes ubicades en el territori de les Illes Balears en matèria de producció i gestió de fems i purins per a l’ús agrari.
c) Garantir al màxim el benestar animal al llarg de la seva la vida.
d) Fomentar les agrupacions de defensa sanitària per a la millora de la sanitat i el benestar dels animals, i de la qualitat i la seguretat dels productes ramaders.
e) Fomentar la prestació dels serveis de gestió, assistència i transferència tecnològica ramadera.
f) Fomentar la producció ramadera de les Illes Balears potenciant l’ús de les noves tecnologies.
g) Fomentar l’ús de les energies renovables, amb la finalitat d’augmentar les rendes obtingudes mitjançant l’estalvi en els costos de producció i l’increment dels ingressos de les explotacions.
h) Fomentar el desenvolupament de programes de millora genètica animal.
i) Fomentar la conservació i la millora de les races ramaderes autòctones.
j) Fomentar el consum dels productes de la ramaderia.
k) Promoure campanyes de subministrament de mitjans de producció ramadera
l) Dur a terme el seguiment i el control de les condicions de la producció ramadera i l’alimentació dels animals.
m) Promoure l’adaptació de les explotacions ramaderes perquè els sistemes de producció siguin més sostenibles i responguin a les exigències normatives i del mercat.
n) Implementar sistemes sostenibles econòmicament i ambientalment de manipulació, valorització i eliminació de cadàvers d’animals, residus i subproductes derivats de l’activitat ramadera, tenint en compte el fet pluriinsular.
o) Impulsar els instruments que permetin una millora de la qualitat de les activitats relacionades amb l’obtenció dels productes ramaders.
p) Potenciar els programes de foment de la ramaderia extensiva i la silvipasticultura, amb la finalitat de conservar el territori, el paisatge i els ecosistemes.
q) Promoure un maneig adequat de l’alimentació animal, fomentant la bona gestió del pasturatge i la priorització de fórmules alimentàries basades en matèries primeres locals.

Secció 2a
Disposicions específiques sobre la producció ramadera

Article 65
Identificació animal

Els animals de les explotacions ramaderes han d’estar identificats segons les condicions que estableix la normativa vigent. L’obligació d’identificació correspon als titulars de les explotacions i als propietaris o responsables dels animals, en els termes que preveu l’article 7 de la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal.
Els serveis veterinaris oficials han d’immobilitzar els animals no identificats; fer-los els controls necessaris i, segons els resultats, ordenar-ne la identificació i, si escau, supervisar-ne el sacrifici i l’eliminació dels cadàvers, d’acord amb la normativa vigent.

Article 66
Trasllats d’animals

Els animals procedents d’una explotació amb destinació a una altra explotació, a una altra unitat productiva de la mateixa explotació, al mercat o a l’escorxador, s’han de traslladar en les condicions sanitàries i amb la documentació administrativa i sanitària que determini la normativa vigent.
El trasllat d’animals en contra de la normativa vigent dona lloc a la retenció dels animals i, si escau, a l’aïllament. Un cop se’ls hagin fet els controls administratius i sanitaris necessaris, se’ls ha de regularitzar o, si no és possible, se’ls ha de sacrificar i eliminar, d’acord amb la normativa vigent.

Article 67
Benestar animal

De conformitat amb la normativa vigent aplicable, els titulars de l’explotació i els propietaris o els responsables dels animals han de complir les condicions de benestar animal, i especialment:

a) Disposar d’unes instal·lacions adequades per a les necessitats fisiològiques i etològiques de l’espècie i la raça, respectant la normativa aplicable.
b) Proporcionar als animals una alimentació ajustada a les seves necessitats nutricionals i a les seves preferències alimentàries.
c) Proporcionar als animals unes condicions de vida que els evitin estrès innecessari, malalties, dolor i por crònica.
d) Adoptar les mesures necessàries per garantir el benestar dels animals durant el transport o el sacrifici.

L’autoritat competent en benestar animal pot ordenar la retirada dels animals quan es detectin mancances de benestar i no s’esmenin en el termini establert.
Els titulars d’explotacions agràries poden utilitzar el material natural resultant de la neteja de les costes, fins i tot la posidònia, per les seves propietats de comoditat i salubritat, com a jaç o llit del ramat. La retirada d’aquest material s’ha de fer d’acord amb la normativa ambiental vigent. També el poden utilitzar, sol o mesclat amb fems o amb altres materials orgànics d’origen agrari, com a fertilitzant o esmena del sòl, de conformitat amb les disposicions del capítol IV del títol III d’aquesta Llei. Als efectes d’aquest apartat, no es considera posidònia humida la que es troba dipositada o acumulada sobre l’arena de la platja emergida, encara que presenti signes d’humitat superficial o a l’interior de l’acumulació.

Article 68
Alimentació animal

Es consideren productes destinats a l’alimentació animal els pinsos i els farratges, tant els de producció pròpia com els adquirits, i també les premescles, els additius, les matèries primeres i altres substàncies o productes emprats amb aquesta finalitat, inclosos els derivats de la indústria agrària. L’alimentació animal ha de complir la normativa europea i estatal.
La política en matèria d’higiene i seguretat dels productes destinats a l’alimentació animal s’ha de basar en un plantejament global i integrat que estableixi les condicions i els mecanismes necessaris per garantir-ne la plena innocuïtat i traçabilitat.
Així mateix, la política en matèria d’alimentació animal s’ha de basar en el principi d’igualar els costos de producció amb els de les explotacions de la resta de l’Estat.

Article 69
Obligacions en matèria de sanitat animal

Els propietaris dels animals són responsables de complir els requisits de sanitat animal, de conformitat amb l’article 7 de la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal. Especialment, tenen les obligacions següents:

a) Assumir els costos derivats de la consecució de la sanitat animal, sens perjudici del que, si s’escau, prevegi o disposi l’Administració pública competent en matèria agrària en relació amb les campanyes oficials de sanejament davant d’epidèmies o plagues.
b) Disposar de les instal·lacions necessàries per a l’aplicació correcta dels plans de sanejament que preveu la legislació aplicable.
c) Col·laborar activament amb els serveis veterinaris en les actuacions relatives a la sanitat dels animals.

Article 70
Distància entre explotacions equines

A causa de les particularitats geogràfiques derivades de la insularitat i de l’alt nombre d’explotacions equines a les Illes Balears, s’estableix un distància mínima de 100 metres entre les edificacions d’una explotació que allotgi menys de sis caps de bestiar equí respecte d’altres explotacions equines, llevat de les pastures, i respecte de qualsevol altre establiment o instal·lació que pugui presentar un risc higienicosanitari, com ara plantes de gestió de subproductes animals no destinats al consum humà, escorxadors, fàbriques de productes per a l’alimentació animal, abocadors i qualsevol altra instal·lació on es mantinguin animals que puguin representar un risc epizoòtic.
Per al càlcul de la distància esmentada en l’apartat anterior s’ha de mesurar a partir del punt de l’edifici més a prop de les explotacions, els establiments o les instal·lacions respecte dels quals s’estableix aquesta distància, o si no hi ha explotacions, establiments o instal·lacions, des de les àrees a l’aire lliure on s’allotgen els animals que estan més a prop de la instal·lació respecte de la qual s’estableix aquesta distància.
Les condicions d’ubicació establertes s’apliquen, així mateix, a les ampliacions de superfície destinades al manteniment d’èquids que duguin a terme les explotacions que ja estiguin en funcionament en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Les explotacions equines ubicades al voltant d’instal·lacions esportives equines i hipòdroms de caràcter permanent degudament inscrits en el Registre general d’explotacions ramaderes (REGA) de les Illes Balears, queden exemptes de complir les distàncies mínimes respecte de les explotacions equines limítrofes per poder inscriure’s en el REGA, tot i que han de complir la resta d’obligacions de caràcter mediambiental, sanitari i de benestar animal que els siguin aplicables i, específicament, han de disposar d’un programa sanitari comú i adequat al tipus de concentració equina.
El reglament que reguli el registre ramader de les Illes Balear ha de detallar els requisits generals i específics que han de complir aquest tipus d’instal·lacions.

Article 71
Races ramaderes a les Illes Balears

Les administracions públiques han de garantir una protecció especial de les races de bestiar autòctones, no només pel seu valor com a part del patrimoni genètic animal de les Illes Balears, sinó també perquè majoritàriament es crien en règim extensiu, amb els beneficis que aquest model aporta a la sostenibilitat del medi rural.
Les administracions públiques competents en matèria ramadera, d’acord amb els principis generals que estableix aquesta Llei, han de fomentar el manteniment, la conservació i la millora de les races autòctones de les Illes Balears, i supervisar i controlar en l’àmbit territorial respectiu les associacions oficialment reconegudes per a la gestió dels llibres genealògics amb les mesures de suport tècnic i econòmic adequades.
Les administracions públiques competents en matèria de ramaderia han de fomentar i impulsar sistemes d’identificació dels productes procedents de les diferents races autòctones de les Illes Balears amb l’objectiu de millorar-ne la comercialització i evitar el frau agroalimentari.
Així mateix, les administracions públiques han de garantir una protecció especial a les altres races ramaderes de les Illes Balears que hagin estat objecte de plans especials de selecció genètica en els darrers anys, amb l’objectiu de conservar i millorar els avenços racials obtinguts.

Article 72
Mesures per fer efectiu el caràcter estratègic de la ramaderia

Les administracions de les Illes Balears han de:

a) Donar suport al sector per dur a terme estudis de costos i anàlisis de viabilitat de les explotacions.
b) Donar suport als escorxadors de les Illes Balears, impulsant que en l’entorn es creï una vinculació efectiva entre producció, sacrifici i comercialització.
c) Impulsar els distintius de qualitat que puguin emparar les produccions ramaderes de les Illes Balears.
d) Treballar per un funcionament transparent dels mercats ramaders, impulsant llotges i fent el seguiment de l’evolució dels preus.
e) Promoure que les polítiques agràries comunitària, estatal i autonòmica compensin els costos d’alimentació animal a les Illes Balears derivats de la insularitat, fins a assolir-ne l’equiparació efectiva amb els del conjunt de l’Estat.

Article 73
Aplicació de les normes que estableix el Reial decret 1086/2020, de 9 de desembre, pel qual es regulen i es flexibilitzen determinades condicions d’aplicació de les disposicions de la Unió Europea en matèria d’higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris i es regulen activitats excloses del seu àmbit d’aplicació

Les instal·lacions i construccions corresponents a petits escorxadors, tal com defineix el Reial decret 1086/2020, de 9 de desembre, pel qual es regulen i es flexibilitzen determinades condicions d’aplicació de les disposicions de la Unió Europea en matèria d’higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris i es regulen activitats excloses del seu àmbit d’aplicació, s’han de considerar un ús admès en la categoria de sol rústic comú, sens perjudici del compliment de les normatives sectorials corresponents, especialment les de caràcter ambiental, sanitari i ramader. En tot cas, aquestes instal·lacions han de mantenir una distància mínima de 250 metres respecte dels nuclis urbans residencials.
Les noves instal·lacions destinades al sacrifici de petites quantitats de carn d’aus de corral i de conills, definides d’acord amb el Reial decret 1086/2020, i també les seves sales de desfer i punts de comercialització, sempre que estiguin vinculats a una explotació agrària, es consideren un ús admès en sòl rústic, sens perjudici del compliment de les normatives sectorials corresponents, especialment les de caràcter ambiental, sanitari i ramader.
Els promotors de les instal·lacions descrites en aquest article que siguin una explotació agrària prioritària, una cooperativa agrària o una societat agrària de transformació prioritària i només processin els animals de l’explotació pròpia o d’explotacions agràries associades o socis, es poden acollir a les possibilitats d’exoneració de paràmetres que estableix aquesta Llei.
Les instal·lacions modulars desmuntables o mòbils destinades al sacrifici i la manipulació de la carn requereixen únicament la presentació d’una declaració responsable d’inici de l’activitat, sens perjudici de l’obtenció de les autoritzacions sectorials que corresponguin, especialment les de caràcter sanitari i ramader. Aquestes instal·lacions no computen als efectes d’edificabilitat ni d’ocupació.
Els establiments de manipulació de carn de caça que regula el Reial decret 1086/2020 es consideren un ús admès en sòl rústic quan el promotor sigui una explotació agrària preferent que disposi d’un vedat de caça que inclogui les espècies que s’hi manipularan i únicament processi les peces de caça de l’explotació agrària mateixa o les provinents d’altres explotacions agràries preferents associades, d’acord amb aquesta Llei, sens perjudici del compliment de les normatives sectorials corresponents, especialment les sanitàries i cinegètiques.
De manera excepcional, i amb la finalitat de millorar el control de les poblacions de cabra silvestre i reduir-ne els efectes negatius sobre la flora dels espais naturals de les Illes Balears, s’autoritza el subministrament directe de petites quantitats de carn fresca de caça major procedent de caprí silvestre a consumidors finals o a establiments de comerç a la menuda que la subministrin directament al consumidor final, d’acord amb el que estableix el Reial decret 1086/2020.
Als efectes de l’apartat anterior, cada illa de la comunitat autònoma es considera una unitat sanitària local de les mateixes característiques.
Les instal·lacions que es descriuen en els apartats 2, 4 i 5 no tenen la consideració d’indústries de productes alimentaris a l’efecte de les tramitacions ambientals.

Capítol VII
Gestió i aprofitament forestal

Article 74
Concepte de terreny forestal

D’acord amb la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, s’entén per terreny forestal o forest qualsevol terreny en el qual vegeten espècies forestals arbòries, arbustives, de bardissa o herbàcies, siguin espontànies o procedeixin de sembra o plantació, que compleixin o puguin complir funcions ambientals, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives. També tenen aquesta consideració:

a) Els terrenys erms, els rocams i els arenys.
b) Les construccions i infraestructures destinades al servei de la forest en què s’ubiquen.
c) Els terrenys agrícoles abandonats que hagin adquirit signes inequívocs de la seva condició de forest.
d) Qualsevol terreny que, sense complir les característiques descrites, s’adscrigui a la finalitat de ser repoblat o transformat a l’ús forestal, de conformitat amb la normativa aplicable.
e) Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles amb una superfície mínima de 1.000 m2.

Les forests, independentment de la titularitat, tenen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals i suport d’activitats econòmiques com per la capacitat de proveir múltiples serveis ambientals, com ara la protecció del sòl i del cicle hidrològic, la fixació de carboni atmosfèric, el manteniment de la diversitat biològica i com a elements fonamentals de la connectivitat ecològica i del paisatge.

Article 75
Titularitat dels aprofitaments forestals

Per raó de la seva titularitat el sòl forestal pot ser públic —demanial o patrimonial— o privat.
El règim jurídic del sòl forestal —tant públic com privat— és el que estableix la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. Pel que fa al sòl públic, també s’ha d’ajustar a la legislació patrimonial de la comunitat autònoma. Quant al sòl forestal demanial, l’Administració autonòmica pot establir, reglamentàriament, les activitats que, per la seva intensitat, perillositat o rendibilitat, requereixen l’autorització de l’Administració gestora.
Els propietaris de les finques rústiques i, si escau, els titulars de les explotacions agràries tenen el domini dels recursos i els aprofitaments forestals —fusters o no— presents a l’explotació o la finca, sens perjudici que es puguin cedir a tercers.

Article 76
Concepte i classes d’aprofitaments forestals

S’entén per aprofitament forestal, la utilització dels productes o recursos que generen els terrenys forestals fruit dels seus processos ecològics.
Els aprofitaments forestals, d’acord amb l’article 6.i) de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, són, segons la seva naturalesa i tipus:

a) Productes fusters i llenyosos, que comprenen la tala, l’extracció i la primera transformació de la tala i la poda d’arbres forestals, inclòs l’ús de la biomassa forestal per produir energia o altres productes.
b) Productes cinegètics, que comprenen l’aprofitament cinegètic d’espècies que es poden caçar d’acord amb la normativa específica.
c) Altres aprofitaments forestals no fusters, o recursos silvestres, que comprenen la tala, la collita, la recol·lecció i l’aprofitament d’espècies de fauna i flora silvestres, com ara caragols, plantes aromàtiques o medicinals, resines, escorces, càrritx, fulla de garballó, bova, espàrrecs, productes apícoles, pastures, fruits, bolets, tòfones i altres productes micològics o de naturalesa similar.

Als efectes de l’apartat 2.c), les espècies silvestres susceptibles d’aprofitament en els vedats de recursos silvestres són les que s’estableixin mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de forests.
L’aprofitament forestal de productes fusters i llenyosos per a ús domèstic és el que té lloc dins del terreny forestal sempre que la quantitat sigui inferior a 10 m3 o a 20 esteris de llenya anuals. Aquest aprofitament requereix la presentació d’una declaració responsable davant l’Administració forestal, d’acord amb l’article 37.2.b) de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, la qual té una vigència indefinida. Els aprofitaments destinats a ús domèstic únicament es poden fer de les espècies forestals no protegides.

Article 77
Règim jurídic dels aprofitaments forestals

Els aprofitaments forestals dels recursos fusters i llenyosos es regeixen per la legislació de forests i per les disposicions d’aquesta Llei que els siguin aplicables i, si s’escau, s’han de dur a terme d’acord amb els instruments de gestió forestal.
Els aprofitaments forestals no fusters ni llenyosos es regeixen per la legislació de forests i per les disposicions d’aquesta Llei, llevat dels aprofitaments cinegètics, que es regeixen per la legislació de caça.

Article 78
Requisits per a aprofitaments forestals

L’òrgan forestal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular els aprofitaments de productes fusters i llenyosos i de recursos silvestres, de conformitat amb les condicions i les autoritzacions que preveu per als aprofitaments forestals la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. Les tales de masses arbrades o de vegetació arbustiva per a les quals es disposi de la declaració responsable, la comunicació prèvia o l’autorització de l’Administració forestal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segons correspongui, no estan subjectes a llicència urbanística ni a comunicació prèvia al municipi.
Els aprofitaments fusters i llenyosos que excedeixin l’ús domèstic, que es regulen en l’article 76.4, requereixen l’autorització prèvia de l’Administració forestal autonòmica, excepte si els empara un instrument de gestió forestal. En absència d’aquest instrument, i en el cas que es prevegin actuacions successives, el titular de l’explotació agrària o de la finca pot sol·licitar l’aprovació d’un pla d’aprofitament forestal (PAF), que contingui una breu descripció silvícola de la massa forestal objecte de l’aprofitament, la quantitat d’arbres que es preveuen talar i un plànol de la localització.
L’aprofitament o la modificació substancial de la coberta vegetal silvestre, tant herbàcia com arbustiva, situada dins un terreny forestal requereix l’autorització de l’òrgan forestal. Tanmateix, per modificar una coberta vegetal ubicada a la vorera d’una paret que afecti una superfície forestal enclavada en terrenys agrícoles inferior a una hectàrea és suficient la presentació prèvia d’una declaració responsable.
Queden excloses de la llicència preceptiva o la comunicació prèvia municipal les actuacions d’establiment, millora i manteniment de les infraestructures de prevenció d’incendis forestals que preveuen el pla anual de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, els plans insulars i comarcals de defensa contra incendis forestals, i també les mesures d’autoprotecció que preveu l’article 85.

Article 79
Comerç legal de la fusta

L’Administració forestal, com a autoritat que vetlla pel complement de la legalitat en aquest àmbit sectorial per als propietaris i rematants forestals, ha de garantir el desplegament i la implantació correctes del Reglament (UE) 2023/1115 del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de maig de 2023, relatiu a la comercialització en el mercat de la Unió i a l’exportació des de la Unió de determinades matèries primeres i productes associats a la desforestació i a la degradació forestal, mitjançant un pla regional de control de la legalitat del comerç de la fusta, que pot ser aprovat per una resolució conjunta dels consellers competents en matèria forestal i industrial.
En els procediments de contractació pública, l’Administració ha de vetllar pel compliment de la legalitat pel que fa als aspectes dels productes de la fusta, dels seus derivats, i també dels productes que puguin causar desforestació en l’àmbit internacional, fet que es pot acreditar amb una certificació forestal, entre d’altres mitjans.

Article 80
Aprofitaments forestals de caràcter tradicional

Es consideren aprofitaments forestals de caràcter tradicional els que garanteixen la persistència i la conservació adequada dels recursos forestals i que s’han practicat consuetudinàriament, com ara el carboneig, els forns de calç, les podes, les tales d’arbres, la utilització de pals o barres per als tancaments de la pròpia finca, l’aprofitament de recursos silvestres i altres de naturalesa anàloga.
Els aprofitaments forestals de caràcter tradicional i els instruments de gestió forestal sostenible aprovats per l’òrgan forestal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es consideren actuacions amb relació directa amb la gestió dels espais on es duen a terme als efectes del que estableix l’article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental; per tant, no estan sotmesos a l’avaluació de repercussions que preveu l’article esmentat.

Article 81
Societats o agrupacions de foment forestal

Els titulars d’explotacions agràries i forestals poden constituir agrupacions o societats d’aprofitaments forestals amb l’objectiu de gestionar-ne adequadament l’explotació, en els termes que, si s’escau, s’estableixin reglamentàriament.

Article 82
Planificació forestal

El pla forestal de les Illes Balears (PFIB) és el pla director que ha d’organitzar i regir la política forestal de les Illes Balears en matèria de forests i del sector forestal, d’acord amb les competències autonòmiques sobre els terrenys que tenen la condició legal de forest, segons el que estableix la normativa forestal estatal.
El PFIB s’ha de basar en els principis de sostenibilitat i bona governança per formular una política forestal legítima, eficaç i sostenible, aplicant els criteris de multifuncionalitat i biodiversitat que s’estableixen en el marc del procés Forest Europe i dels plans o programes forestals estatals.
El PFIB ha de desplegar l’estratègia forestal i establir les prioritats de conservació, gestió, ordenació i millora del sector forestal mitjançant eixos d’actuació que programin mesures sobre els espais forestals i el sector forestal de la comunitat autònoma, que s’han d’implementar al llarg de tres períodes pressupostaris de la Unió Europea. El PFIB s’ha de renovar cada deu anys, o en un termini inferior quan les circumstàncies ho aconsellin.
El contingut en matèria forestal dels plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN), els plans rectors d’ús i gestió (PRUG) dels espais naturals protegits, els plans de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 i altres plans equivalents, i també de les revisions, ha de comptar preceptivament amb l’informe favorable de l’òrgan competent en matèria de forests de la Comunitat Autònoma.

Article 83
Instruments de gestió forestal sostenible

Els instruments de gestió forestal sostenible (IGFS) a les Illes Balears es defineixen com les eines de planificació forestal destinades a gestionar les forests, tant públiques com privades, de manera sostenible, i integren els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals. D’acord amb la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, els instruments de gestió forestal sostenible a les Illes Balears són:

a) Els projectes d’ordenació forestal (POF), aplicables a les finques de més de 200 hectàrees forestals arbrades.
b) Els projectes tècnics de gestió forestal (PTGF), aplicables a les finques de més de 25 hectàrees forestals sempre que no optin per un projecte d’ordenació forestal
c) Els plans tècnics de gestió forestal simplificat (PTGFS), aplicables a les finques de menys de 25 i més de 2 hectàrees forestals.

Per executar adequadament els instruments de gestió forestal sostenible, els titulars de les finques o les explotacions agràries han de presentar a l’Administració forestal una declaració responsable de les actuacions silvícoles o els aprofitaments forestals inclosos en l’instrument de gestió forestal sostenible aprovat que preveuen dur a terme durant l’any corresponent.
Les forests privades de més de 100 hectàrees de superfície de terreny forestal a Mallorca i més de 50 hectàrees a Menorca, Eivissa i Formentera, han de disposar obligatòriament d’un instrument de gestió forestal sostenible aprovat pel conseller competent en matèria forestal, en el termini que estableixi la legislació bàsica en matèria de forests.
Els instruments de gestió forestal sostenible s’han d’ajustar a les instruccions que l’Administració forestal autonòmica estableixi reglamentàriament. Mentre no es disposi d’aquestes instruccions, els IGFS han de preveure, com a mínim, els aspectes següents:

a) Per als projectes d’ordenació forestal, el contingut que determinin les instruccions vigents per a l’ordenació forestal.
b) Per als plans tècnics de gestió forestal i els plans tècnics de gestió forestal simplificats, el contingut mínim següent:
1r. Detall de la situació legal, administrativa i ambiental.
2n. Descripció de la finca i dels recursos forestals.
3r. Definició dels objectius.
4t. Descripció de les actuacions i la programació.
5è. Mesures complementàries de millora ambiental, prevenció de plagues, defensa contra incendis forestals i mesures de seguiment i avaluació dels impactes.
6è. Directrius per a l’adaptació dels boscs al canvi climàtic que tenguin en compte la prevenció de riscs associats i l’augment de la biodiversitat.
7è. Mesures relatives a la gestió agroramadera de la finca, per la seva contribució a la gestió forestal i a l’estat de conservació.
8è. Sistema de seguiment i avaluació del pla.

Els instruments de gestió forestal sostenible han de tenir en compte la gestió agroramadera de la finca, atès que incideixen de manera clara en la gestió forestal i en l’estat de conservació de les forests, especialment pel que fa a la prevenció d’incendis, l’estructura del bosc, el manteniment de les infraestructures associades (parets seques, punts d’aigua) i, sobretot, la diversitat estructural i horitzontal de les forests, aspecte clau per a la resiliència dels boscos davant el canvi climàtic.

L’aprovació dels instruments de gestió forestal sostenible és competència de l’Administració forestal, i la tramitació s’ha de resoldre en un termini màxim de quatre mesos per als projectes d’ordenació de forests i els plans tècnics de gestió, dos mesos per als projectes tècnics de gestió de forests simplificats, i un mes per a la resta d’aprofitaments forestals fusters o llenyosos.
L’Administració pública competent en matèria forestal ha d’impulsar tècnicament i econòmicament l’ordenació forestal. A aquest efecte, pot aprovar, mitjançant una ordre del conseller competent en la matèria, orientacions o models tipus de gestió forestal sostenible que donin suport als gestors forestals en l’assignació dels objectius de gestió i en la planificació i l’execució de les actuacions silvícoles i els aprofitaments forestals.

De conformitat amb l’article 32.4 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, les finques de fins a dues hectàrees de superfície forestal en què la persona titular dugui a terme un aprofitament forestal que segueixi les orientacions o models aprovats de gestió forestal sostenible i es comprometi a seguir-los durant el període de temps que s’estableixi, que en cap cas no pot superar els deu anys, es consideraran adherides a aquests instruments i tendran la consideració de forests ordenades durant aquest mateix període. L’Administració forestal ha d’aprovar l’adhesió havent elaborat prèviament un informe tècnic que confirmi que l’aprofitament executat s’ha ajustat a les orientacions o models de gestió forestal.

Article 84
Planificació de la defensa contra incendis forestals

El Pla General contra Incendis Forestals de les Illes Balears (PGIF) té per objecte establir les mesures de protecció contra els incendis forestals a les Illes Balears, d’acord amb les competències autonòmiques en matèria de defensa contra els incendis forestals i en virtut de la previsió de l’article 3 del Reial decret 716/2025, de 26 d’agost, pel qual s’estableixen les directrius i els criteris comuns dels plans anuals per a la prevenció, la vigilància i l’extinció d’incendis forestals. El PGIF s’ha de renovar cada deu anys.
Davant el risc general d’incendis forestals i a proposta de la conselleria competent en matèria de forests, el Consell de Govern ha d’aprovar el pla anual de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, el qual ha d’incorporar totes les actuacions que s’han de dur a terme i abastar tot el territori de la comunitat autònoma, de conformitat amb les directrius i el criteris comuns dels plans anuals per a la prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, aprovats pel Reial decret 716/2025.

En aquest sentit, per a l’elaboració d’aquests plans s’ha de prendre com a referència la Zonificació d’Alt Risc d’Incendis Forestals (ZAR) integrada en el IV Pla de Defensa contra Incendis forestals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 22/2015, o en la norma que el revisi o actualitzi. Això no obstant, s’hi poden incloure modificacions o actualitzacions, generals o parcials, respecte de la ZAR.

Tant el Pla General contra Incendis Forestals de les Illes Balears com els plans anuals de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, es consideren plans amb incidència en l’ordenació del territori d’acord amb la normativa aplicable, i tenen el caràcter d’instrument d’ordenació preferent per al conjunt de les polítiques territorials.
D’acord amb l’article 21.4 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, la determinació de les ZAR delimita en cada moment les àrees de prevenció de risc d’incendis que preveu la regulació territorial i urbanística.

Així mateix, d’acord amb el punt 3.3.3.2 de la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d’emergència per incendis forestals, aprovada pel Reial decret 893/2013, de 15 de novembre, els plànols amb la determinació de les ZAR s’han d’incloure com a annex en el pla autonòmic de protecció civil d’emergència per incendis forestals.

Article 85
Mesures de seguretat i defensa de les forests en zones d’interfície urbanoforestal

Es considera interfície urbanoforestal (IUF) l’entorn de nuclis de població, edificacions o instal·lacions situades en terreny forestal o en zones del voltant o limítrofes.
Els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions han d’adoptar, en les seves zones d’interfície urbanoforestal, mesures de prevenció d’incendis forestals que evitin la generació i la propagació d’incendis, estableixin espais de seguretat i facilitin les tasques necessàries per a l’extinció. Els instruments de planejament urbanístic i de planificació forestal han de fixar les normes específiques de seguretat i defensa de les forests a les zones d’interfície urbanoforestal, sens perjudici de la normativa de protecció civil relativa a l’autoprotecció.
En el cas dels habitatges unifamiliars amb zones d’interfície urbanoforestal, s’ha d’executar i mantenir una franja exterior perimetral de seguretat de 30 metres d’amplada com a mínim, lliure d’acumulacions de combustible vegetal, amb desbrossament selectiu, aclarides i podes de la massa arbòria que interrompin la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació.

Els propietaris d’habitatges unifamiliars situats en terrenys forestals o limítrofs a terrenys forestals han de mantenir, a les zones d’alt risc d’incendi forestal, franges longitudinals de seguretat de 10 metres d’amplada com a mínim a cada costat dels vials d’accés, amb actuacions preventives per al control del combustible vegetal.

L’Administració forestal ha de determinar les característiques específiques d’aquestes franges de seguretat per als habitatges aïllats o situats dins terreny rústic.

Els propietaris o titulars de les instal·lacions, estructures o immobles no residencials situats a zones d’alt risc d’incendi forestal amb interfície urbanoforestal han d’executar les mesures de prevenció d’incendis forestals que s’estableixen en l’apartat 3.
Amb l’objectiu de preservar la seguretat dels nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions davant del risc d’incendis forestals, els ajuntaments poden executar subsidiàriament les actuacions que es preveuen en l’apartat 3. Aquestes actuacions s’han de requerir prèviament a cada entitat propietària responsable de la seva execució mitjançant procediment administratiu. Si transcorre el termini d’execució voluntària sense que s’hagin aplicat les mesures de prevenció exigibles, l’ajuntament podrà executar-les subsidiàriament, i repercutir-ne el cost total a la persona propietària que correspongui.

Per al cobrament a cada entitat propietària afectada de les despeses derivades d’aquestes intervencions subsidiàries preventives, els ajuntaments poden comptar amb el suport i la gestió delegada de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

Els ajuntaments poden contractar els serveis externs necessaris per executar les actuacions preventives que prevegin dur a terme amb caràcter subsidiari. A aquests efectes, poden agrupar-se o establir els mecanismes de col·laboració que es considerin necessaris amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 86
Restauració de zones forestals incendiades o afectades per altres desastres naturals

L’Administració forestal té la facultat de restaurar els danys ocasionats per incendis forestals o altres desastres naturals, quan sigui necessari per qüestions de seguretat, dimensió de la superfície afectada, riscs greus per processos erosius o impacte ambiental o paisatgístic, dins terrenys públics o privats.
L’Administració forestal ha d’elaborar un pla de restauració forestal de les superfícies afectades pels successos que s’assenyalen en l’apartat 1, que prevegi els treballs de recuperació ambiental, les mesures necessàries per regenerar les masses forestals danyades, inclosa la possible retirada d’arbrat cremat, malalt o caigut, les accions de millora paisatgística i l’assumpció dels costs econòmics dels treballs. Els treballs, les mesures i les accions que prevegi el projecte tenen la consideració d’utilitat pública, interès general i urgència, consideració que mantenen durant el període que estableixi el pla, amb una duració màxima de tres anys.
L’Administració pública competent en matèria forestal ha de garantir l’audiència dels propietaris dels terrenys inclosos en un pla de restauració forestal i els ha de notificar tots els actes administratius que els afectin. Els titulars afectats poden expressar el compromís de fer els treballs prevists amb els mitjans propis o amb uns altres de caràcter privat, o bé formalitzar un escrit d’acceptació o un conveni forestal amb l’Administració pública competent, seguint les directrius del pla de restauració forestal. Si en el termini d’un mes comptador des de l’aprovació del pla no s’ha pogut establir contacte fefaentment amb els propietaris afectats, o si en el termini atorgat a aquest efecte no s’ha rebut el compromís d’execució dels treballs prevists en els seus terrenys, l’Administració forestal, prèvia publicació de la resolució corresponent del conseller competent en matèria forestal en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, pot començar els treballs sobre el vol vegetal de les superfícies particulars afectades, amb l’objectiu de dur-hi a terme les actuacions urgents i prioritàries que estableixi el pla de restauració forestal.
L’Administració autonòmica no pot autoritzar excepcions a la prohibició de canvi d’ús dels terrenys forestals incendiats, sens perjudici de les que estableix l’article 50 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

Article 87
Gestió del patrimoni forestal

Correspon a les administracions públiques propietàries de les forests públiques, com a entitat gestora, complir l’article 83 d’aquesta Llei. La gestió d’aquestes forests es pot fer de manera directa, per mitjà dels organismes públics instrumentals o mitjançant fórmules de gestió indirecta.
L’Administració forestal pot establir acords de col·laboració amb els titulars de les forests públiques per dur a terme, de manera conjunta, la planificació, la gestió, la conservació i la millora dels terrenys forestals.
En situacions d’emergència o de necessitat de restauració urgent, l’Administració forestal pot dur a terme treballs forestals dins de forests públiques i privades, sempre que aquestes actuacions siguin declarades d’interès general, les forests disposin d’un conveni forestal o ambiental vigent o l’administració gestora autoritzi expressament l’Administració forestal. Tenen la consideració d’interès general les actuacions que prevegin el pla forestal de les Illes Balears, els plans de restauració forestal, el pla general de defensa contra els incendis forestals de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els plans insulars, comarcals o anuals que els despleguin.
De conformitat amb l’article 25.1 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, s’estableix que el dret d’adquisició preferent en les transmissions oneroses de finques forestals a la comunitat autònoma s’aplica a finques amb una superfície forestal mínima d’una hectàrea.

Article 88
Recuperacions de cultius

Es considera recuperació de cultiu l’eliminació de la vegetació forestal nascuda espontàniament fa menys de trenta anys a les parcel·les de cultiu agrícola, amb l’objectiu de mantenir-les en bones condicions per al conreu.
Sens perjudici de l’article 40 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, als efectes de l’article 74.1.c) d’aquesta Llei, i només pel que fa a la recuperació del cultiu, tenen la consideració de forest únicament els terrenys agrícoles abandonats durant més de trenta anys, sempre que presentin signes inequívocs d’estat forestal a la major part de la superfície. Els terrenys amb marjades de més de trenta anys d’antiguitat poden recuperar l’ús agrícola de manera permanent, sempre que la major part dels marges estigui en bon estat de conservació i es garanteixi el cultiu efectiu de les marjades afectades durant, com a mínim, els cinc primers anys comptadors a partir de la presentació de la declaració responsable davant l’Administració forestal.
Per a les activitats que preveuen els apartats 1 i 2, el titular dels terrenys o de l’explotació agrària ha de presentar a l’Administració pública competent en matèria forestal una declaració responsable en la qual garanteixi el manteniment de les marjades afectades, la conservació dels hàbitats i les espècies protegides i l’ús agrícola dels terrenys afectats durant almenys cinc anys a partir de la presentació de la declaració responsable. Per a les recuperacions de cultius incloses dins un instrument de gestió forestal aprovat, no és necessari presentar la declaració responsable.
Les actuacions previstes en els apartats 1 i 2 que es duguin a terme en zones de la xarxa ecològica europea Natura 2000, tenen la consideració d’actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l’avaluació de repercussions que preveu l’article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, sens perjudici de la normativa ambiental aplicable, especialment la que estableixen la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.
Les recuperacions de cultiu amb una superfície contínua compresa entre 1 i 10 hectàrees que compleixin els requisits que s’estableixen en aquest article, es consideren actuacions sense efectes significatius sobre el medi ambient. Per tant, l’òrgan ambiental, una vegada l’Administració forestal hagi constatat el compliment dels requisits, ha de formular directament l’informe d’impacte ambiental sense sotmetre’l a la fase de consultes.

A les recuperacions de cultius de menys de 5 hectàrees que requereixin avaluació ambiental simplificada no se’ls aplica cap taxa per la tramitació.

Article 89
La biomassa vegetal com a recurs per a la generació d’energia renovable i l’elaboració d’esmenes orgàniques per als sòls

La biomassa vegetal no té la consideració de residu quan es destina a la producció d’energia renovable o a l’elaboració d’esmenes orgàniques per als sòls, d’acord amb la normativa en vigor.
Les administracions públiques han de promoure la utilització de biomassa vegetal com a font d’energia, atès el seu paper multifuncional en la reducció de l’ús de combustibles fòssils, l’adaptació i la mitigació dels efectes adversos del canvi climàtic, el foment de l’economia sostenible i circular, la prevenció dels incendis forestals i la conservació dels espais naturals.
Es consideren combustibles obtinguts a partir de biomassa vegetal els productes següents: llenyes, estelles, pèl·lets, pinyol d’oliva i closques de fruits secs, entre d’altres.
L’aprofitament de la biomassa vegetal procedent de la silvicultura es considera un ús forestal tradicional; s’ha de dur a terme seguint criteris de sostenibilitat, i la seva regulació ha de garantir la conservació de la biodiversitat i l’estabilitat dels sòls i afavorir el desenvolupament dels cicles ecològics i la valoració integral de les forests en els seus usos i aprofitaments.
La integració de la producció d’energia renovable a les explotacions agràries amb la finalitat que siguin més rendibles i que l’energia que s’hi produeixi sigui un complement econòmic de l’activitat de l’explotació, pot ser regulada reglamentàriament.
Les administracions públiques han de promoure polítiques relacionades amb l’eficiència energètica i l’aprofitament de la biomassa d’origen vegetal, incloent-hi els processos del tractament de la biomassa i la instal·lació de calderes de biomassa, tant industrials com domèstiques, incloses les que utilitzen la piròlisi per obtenir biocarbó i generar energia simultàniament.

Article 90
Usos admesos en la gestió de la biomassa

Les activitats relacionades amb l’obtenció i la gestió de la biomassa vegetal, en especial la procedent de la silvicultura, inclosos els punts de biomassa vegetal, que regula l’article següent, com també el desembosc —ja sigui per mitjà de camins, pistes forestals o vies de treta—, l’apilament, l’emmagatzematge, l’estellament, l’embalatge i la trituració, tenen la consideració d’ús admès en qualsevol tipus de sòl rústic, ja que són activitats relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques segons la definició de l’article 7.1.d) d’aquesta Llei i l’article 21 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, sempre que tota la biomassa vegetal provingui del territori de les Illes Balears.
Així mateix, les activitats que preveu l’apartat 1, en especial les relacionades amb la biomassa vegetal procedent de la silvicultura, tenint en compte que es consideren actuacions de prevenció i extinció d’incendis forestals i compleixen la funció de protecció integral de l’ecosistema, tenen la consideració d’usos que s’han de fomentar en els instruments d’ordenació territorial, urbanística i ambiental.

Article 91
Els gestors de la biomassa vegetal

Es considera un gestor de biomassa vegetal l’agent que participa en la cadena de valor de la biomassa vegetal, aplicant criteris de sostenibilitat ambiental o energètica, mitjançant la pràctica d’almenys dues de les activitats següents: enginyeria, treballs d’aprofitament, extracció, recol·lecció, emmagatzematge o valorització material de la biomassa vegetal.
Es distingeixen dues categories de gestors de biomassa vegetal:

a) Gestors de biomassa vegetal pròpia: titulars d’una explotació agrària de la qual prové la biomassa vegetal que gestionen o cooperatives agràries o societats agràries de transformació que gestionen biomassa vegetal procedent de les explotacions agràries associades.
b) Gestor de biomassa vegetal aliena: persones físiques o jurídiques que, essent o no titulars d’una explotació agrària, gestionen biomassa vegetal procedent d’altres explotacions agràries o de finques o espais privats de tercers.

Les activitats que duen a terme els gestors de biomassa vegetal que es defineixen en l’apartat 2.a) tenen la consideració d’activitat agrària. En el cas de les explotacions agràries preferents, poden manipular també biomassa procedent d’altres explotacions agràries preferents amb les quals estiguin integrades en una agrupació d’explotacions preferents d’acord amb l’article 7.1.n).
L’Administració competent en matèria forestal, en coordinació i col·laboració amb les administracions agràries insulars, ha de mantenir un registre de gestors de biomassa vegetal. Els agents gestors de biomassa, per poder operar com a tals, s’han d’inscriure en aquest registre mitjançant una declaració responsable en la qual indiquin quines de les activitats que recull l’apartat anterior duen a terme. La inscripció en aquest registre constitueix un requisit previ per a la instal·lació de qualsevol dels tipus de punts de gestió de biomassa vegetal.

Article 92
Punts de gestió de biomassa vegetal (PBV)

Es consideren punts de gestió de biomassa vegetal (PBV) els llocs o terrenys que facin servir els gestors de biomassa per a la recollida, l’emmagatzematge i la possible valorització material de la biomassa vegetal. No es consideren PBV les activitats consistents en el desenvolupament normal de treballs forestals d’acord amb un instrument de gestió forestal sostenible, un pla d’aprofitament forestal o una autorització d’aprofitament forestal, ni tampoc els espais d’emmagatzematge temporals generats pels treballs agrícoles derivats del desenvolupament normal d’una explotació agrària o forestal.
Els PBV poden destinar-se a la generació de combustible energètic, a la producció de material de compostatge per a esmenes orgàniques per millorar o protegir el sòl i també a la producció de fusta.
Es distingeixen dos tipus de PBV, segons qui els gestiona: PBV pròpia i PBV aliena.
Els PBV pròpia són els que gestionen els gestors que es defineixen en l’apartat 2.a) de l’article anterior. Tenen la consideració d’activitat agrària i es regeixen pel que estableix l’article següent. Els PBV aliena són els que gestionen els gestors que es defineixen en l’apartat 2.b) de l’article anterior. Es regeixen per la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, tenint en compte que es tracta d’un ús admès en sol rústic. En aquest segon cas, es requereix, a més, un informe favorable de l’Administració forestal autonòmica o de l’Administració agrària competent a cada illa, segons l’origen de la matèria prima que es gestiona. Si la totalitat o part del producte resultant es destina a esmenes per als sòls, també es requereix l’informe favorable de l’Administració agrària insular corresponent. L’Administració que atorgui el títol habilitant de l’activitat del PBV ha de comunicar aquesta concessió a les administracions agràries i forestals.
Els PBV pròpia s’han d’ubicar dins la mateixa explotació agrària d’on provingui la biomassa vegetal, preferentment a més de 50 metres del terreny forestal, i s’han d’adoptar mesures de prevenció per evitar la continuïtat de la biomassa recollida amb la vegetació forestal adjacent al PBV, si n’és el cas. Les instal·lacions i edificacions necessàries per al desenvolupament de l’activitat es regeixen per aquesta Llei.
Els PBV aliena es poden ubicar fora dels terrenys d’on prové la biomassa vegetal. Les condicions i els paràmetres de les instal·lacions i les edificacions necessàries per al desenvolupament de l’activitat es regeixen per la normativa urbanística general, tot i que, per motius justificats, l’Administració municipal d’on s’ubiquin pot concedir excepcions. La condició d’ús admès només es manté quan la biomassa que processen té l’origen a les Illes Balears.

Article 93
Autorització dels PBV

Per instal·lar un PBV pròpia, s’ha de presentar a l’Administració forestal autonòmica una declaració responsable en els termes i amb els efectes que preveu la legislació general de règim jurídic i del procediment administratiu aplicable a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En el cas que estigui previst en un instrument de gestió forestal sostenible, la instal·lació del PBV pròpia s’ha d’incloure en la declaració responsable anual d’actuacions silvícoles o d’aprofitaments forestals que preveu l’instrument de gestió forestal sostenible aprovat.

L’Administració forestal autonòmica ha de comunicar les declaracions que s’hagin tramitat a l’ajuntament i al consell on s’ubiqui el PBV.

Juntament amb la declaració responsable, s’ha de presentar la documentació o la informació següent:

a) Descripció de les instal·lacions, que ha d’incloure la ubicació identificada amb les coordenades geogràfiques, les característiques tècniques i l’origen i les quantitats estimades de biomassa que es preveu recollir.
b) Descripció de les activitats de valorització de biomassa que s’han de dur a terme, amb indicació de la superfície que s’utilitzarà per a cada tipus d’operació, el tipus de maquinària i la capacitat màxima de tractament de la instal·lació.
c) Mesures de prevenció i autoprotecció contra incendis per a tota la instal·lació i, si escau, en relació amb la massa forestal o les construccions adjacents.
d) Mitjans adequats de lluita contra incendis segons la ubicació del PBV.
e) Si escau, mesures de prevenció dels riscs derivats de les actuacions de trituració de la biomassa agroforestal.
f) En el cas de recollida de biomassa forestal, si es disposa d’un instrument de gestió forestal sostenible, la declaració anual d’actuacions silvícoles o d’aprofitaments forestals que preveu l’IGFS; si no se’n disposa, l’autorització o la declaració d’aprofitament forestal que empari la tala de la biomassa forestal que s’ha de gestionar al PBV.
g) Declaració de no afectació de valors protegits específicament per la legislació ambiental.
h) Assegurança de responsabilitat civil que cobreixi possibles danys a tercers.

En el cas dels PBV aliena, la documentació o informació relacionada en l’apartat anterior també ha de constar en l’expedient d’autorització corresponent que es tramiti d’acord amb la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.
La durada inicial de la vigència de la declaració responsable que permet l’activitat d’un PBV pròpia és de dos anys, prorrogable indefinidament per períodes iguals mentre es mantinguin les condicions recollides en la declaració inicial. Per prorrogar-ne la vigència, el titular del PBV ha de presentar, abans que acabi el període, una declaració responsable en què, si escau, actualitzi la documentació i la informació que es descriu en l’apartat 2, amb la finalitat que l’Administració pugui confirmar que es mantenen les condicions d’explotació, o bé que els canvis s’ajusten a les disposicions d’aquesta Llei.
Quan el PBV estigui previst en un instrument de gestió forestal sostenible, la vigència és de la mateixa durada que la que s’estableix en el pla de gestió, sempre que es presenti, anualment, la declaració responsable d’actuacions silvícoles o d’aprofitament forestal que inclouen els instruments de gestió forestal sostenible aprovats.
Tots els gestors de biomassa han de restituir el terreny utilitzat com a PBV al seu estat original, a càrrec seu, en un termini màxim de sis mesos des que acabi l’activitat. Aquest cessament s’ha de comunicar a la conselleria competent en matèria forestal o agrària, segons el cas. Si el gestor no du a terme aquesta restitució, ho pot fer l’Administració subsidiàriament, a càrrec de l’explotador. Si s’han construït edificacions, s’han de destinar a altres usos agraris o bé s’han de desmuntar.
Els PBV que gestionin biomassa provinent de la silvicultura situats a les zones de la xarxa ecològica europea Natura 2000 tenen la consideració d’actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l’avaluació de repercussions que preveu l’article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

Article 94
Silvipasticultura

Les administracions públiques han de promoure la utilització de ramats per al control de la vegetació i la reducció del combustible forestal en terrenys forestals, faixes de prevenció d’incendis forestals, torrents, aiguamolls, explotacions agràries en general i qualsevol altre espai anàleg en sòl rústic que ho necessiti, amb la finalitat de conservar el territori, el paisatge i els ecosistemes.
Per al control de la vegetació i la reducció del combustible forestal que preveu l’apartat 1, s’ha de fomentar la utilització de races autòctones de les Illes Balears, amb la finalitat de procurar-ne la conservació.
Els instruments de planificació ambiental i els de gestió forestal sostenible han de preveure l’ús de les tècniques de la silvipasticultura de manera preferent, sempre que es garanteixi la protecció de les espècies protegides.
La silvipasticultura no ha de comportar cap minva de la protecció, el benestar o la sanitat del ramat.

Article 95
Recerca i innovació forestals

La conselleria competent en matèria forestal ha de conduir i fomentar activitats de recerca científica i innovació tecnològica en matèria forestal, amb mitjans propis o mitjançant acords de col·laboració amb altres entitats o institucions públiques que actuïn en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament tecnològic.
L’Administració forestal autonòmica, per mitjà del Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR), ha de dur a terme les actuacions necessàries per a l’establiment i la conservació del banc de material forestal de reproducció (MFR); la producció de planta forestal; la prestació de serveis de formació i suport a l’educació; la recerca, la innovació, l’experimentació i la sensibilització en matèria competencial de l’Administració forestal, a més dels objectius que recull la disposició addicional cinquena de la Llei 1/2023, de 7 de febrer, per la qual es modifica la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
El CEFOR, per al compliment eficaç de les seves funcions, ha de comptar amb els mitjans personals i materials de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT).

Article 96
Informació forestal autonòmica

La Conselleria competent en matèria forestal és l’encarregada d’elaborar i recopilar la informació forestal de la comunitat autònoma amb la finalitat d’establir i publicar l’estadística oficial de referència. A aquests efectes, és l’encarregada de proporcionar la informació forestal al ministeri competent, en compliment de l’article 28.2 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
L’Administració forestal ha de mantenir un observatori forestal autonòmic com a sistema integrat per a la recollida, el tractament, l’edició i el subministrament d’informació, coneixement i estadístiques forestals d’interès per al sector forestal.
Al efectes del l’article 48.6 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, la conselleria competent en matèria forestal és l’encarregada d’establir la informació oficial sobre el risc d’incendi forestal de manera zonificada i insularitzada, a l’efecte d’establir les limitacions en la regulació de l’ús del foc.

Article 97
Conscienciació sobre el risc d’incendi i capacitació forestal

Amb la finalitat de fomentar la conscienciació sobre el risc d’incendi forestal en els entorns vulnerables i divulgar els valors i la transcendència social dels espais forestals, els seus recursos naturals, els productes renovables i els serveis ecosistèmics, l’Administració forestal autonòmica ha de fomentar la sensibilització i la divulgació de les bones pràctiques de gestió forestal entre la ciutadania, en especial a les escoles i entre els col·lectius i les entitats vinculats al sector forestal.
L’Administració forestal ha de promoure iniciatives que afavoreixin una correcta governança dels espais forestals mitjançant mecanismes de participació ciutadana que permetin atendre els principals reptes mediambientals que els afecten.
Amb l’objectiu d’impulsar la professionalització del sector forestal i de fomentar la creació dels llocs de feina vinculats al desenvolupament d’una nova bioeconomia fonamentada en la multifuncionalitat dels boscos, l’Administració pot finançar centres formatius especialitzats i subscriure acords de col·laboració amb aquests centres.

Article 98
Externalitats ambientals dels terrenys forestals

L’Administració competent en matèria forestal ha de fomentar mecanismes que incentivin els propietaris i els gestors dels espais forestals a aplicar pràctiques silvícoles que potenciïn les externalitats positives de les finques, mitjançant subvencions, inversions directes, contractes o convenis. Amb aquesta finalitat es pot recórrer al finançament procedent de l’impost de turisme sostenible, els recursos disponibles en els ajuts vinculats a la política agrària comuna o els fons de compensació específics que es creïn tant per finançar aquests incentius com per compensar els serveis ambientals que els espais forestals generen per a la ciutadania en general i per al sector turístic en particular.
Es reconeix la contribució essencial dels espais forestals en la mitigació dels efectes climàtics adversos i en la transició energètica, mitjançant la fixació de carboni atmosfèric, la valorització energètica de la biomassa forestal o la generació de productes i serveis clau per al desenvolupament de la bioeconomia. En aquest context, les actuacions de prevenció d’incendis forestals i la silvicultura adaptativa dels boscos davant el canvi climàtic tenen un paper prioritari en les polítiques orientades a assolir els objectius que estableix la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Article 99
Reserves i vedats de recursos silvestres

Es creen, en l’àmbit de les Illes Balears, les reserves i els vedats de recursos silvestres, que inclouen, o poden incloure, les espècies de fauna i flora a què es refereix l’article 76.2.c) com a eina de gestió, conservació i manteniment dels diferents tipus d’aprofitaments o recursos silvestres a les explotacions i les finques rústiques.
La declaració d’una reserva o un vedat de recursos silvestres no té caràcter obligatori ni comporta cap variació del règim de propietat del recurs.
A les reserves de recursos silvestres queda suprimit amb caràcter permanent qualsevol tipus d’aprofitament dels recursos silvestres, excepte si l’autoritza l’Administració forestal per motius d’interès públic, degudament acreditat.
El titular d’un vedat de recursos silvestres pot destinar-lo a un ús recreatiu, amb finalitat lucrativa o no, i arrendar-lo o percebre una contraprestació per l’accés o la recol·lecció dels recursos.
Els vedats i les reserves de recursos silvestres han de tenir, com a mínim, una superfície forestal igual a la unitat mínima forestal que s’estableix en l’article 124.

Article 100
Procediment per a la declaració de reserves i vedats de recursos silvestres

El procediment de declaració de reserves i vedats de recursos silvestres s’ha d’ajustar als tràmits següents:

a) Iniciació a sol·licitud del titular de l’aprofitament dels recursos silvestres, que ha d’acreditar la titularitat de l’explotació agrària o de la finca. Ha d’acompanyar la sol·licitud la documentació següent:
1r. Plànol d’ubicació, amb indicació del polígon i la parcel·la cadastral.
2n. Memòria o instrument de gestió forestal sostenible aprovat, amb indicació dels aprofitaments objecte de reserva o vedat, i en el cas del vedat, de les quantitats estimades de recol·lecció, les bones pràctiques que es preveu aplicar i altres previsions de gestió i conservació. Aquest document ha d’estar elaborat per un tècnic competent.
b) Instrucció de l’Administració pública competent en matèria forestal i d’espècies protegides, encaminada a l’estudi de la documentació presentada, l’emissió dels informes que corresponguin, i també sobre el compliment de la normativa que preveu l’article següent i de les bones pràctiques que preveu aquest article, amb l’atorgament del tràmit d’audiència a la persona interessada.
c) Declaració de reserva o vedat mitjançant una resolució del director general competent en matèria de gestió forestal, en la qual s’ha d’indicar l’aprofitament que inclou i, si s’escau, les quantitats màximes estimades de recol·lecció i les mesures de gestió i conservació dels recursos. La resolució pot establir limitacions a la recollida pel que fa a la quantitat per espècie, persona i dia, sempre que siguin necessàries per mantenir el bon estat de conservació de l’espècie. La declaració s’ha de notificar a la persona interessada i publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

La declaració de vedat de recursos silvestres pot incloure un o diversos aprofitaments dels que recull l’article 76.2.c), o bé tots, i té una vigència de cinc anys, prorrogable indefinidament. Aquesta declaració està subjecta al pagament d’una taxa a favor de l’Administració forestal, en els termes que estableix la legislació de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La pròrroga de la vigència del vedat s’ha de sol·licitar a l’Administració forestal, i la sol·licitud ha d’anar acompanyada de l’actualització de la memòria. La declaració de reserva de recursos silvestres és indefinida, excepte en el cas de renúncia de la persona titular.

Article 101
Efectes

La declaració de reserva o vedat comporta que el titular assumeix la responsabilitat de gestionar correctament els recursos silvestres. En el cas del vedat, només poden aprofitar els recursos silvestres el titular o les persones que disposin d’una autorització escrita del titular, que ha de ser nominativa, personal i intransferible, i ha d’especificar el tipus d’aprofitament.
L’Administració pública competent en matèria forestal ha de portar un registre de les reserves i els vedats dels recursos silvestres, en el qual s’han d’inscriure d’ofici totes les reserves i els vedats, amb indicació del tipus de recurs o d’aprofitament.

Article 102
Senyalització

El perímetre exterior de les reserves i els vedats de recursos silvestres s’ha de senyalitzar a les entrades per carreteres, camins veïnals i pistes forestals i en els límits i les confrontes amb altres terrenys.
El conseller competent en matèria de forests, mitjançant una resolució, ha de determinar el model o la forma de senyalització, la distància i qualsevol altra circumstància necessària per garantir la senyalització adequada de les reserves i els vedats de recursos silvestres. Els efectes jurídics de la reserva o el vedat estan condicionats al compliment efectiu d’aquesta resolució.

Article 103
Vedats en finques públiques

Els aprofitaments forestals, de qualsevol tipus, en finques i explotacions de titularitat autonòmica, insular o municipal, poden ser objecte de concessió o autorització per a una explotació sostenible correcta. En qualsevol cas, l’administració gestora ha de respectar els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat i transparència.
El procediment de declaració de reserva o vedat de recursos silvestres, en el cas de propietats públiques, s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública durant un període de trenta dies com a mínim.

Article 104
Règim de gestió dels recursos silvestres

Els recursos silvestres en els vedats s’han de gestionar d’acord amb les bones pràctiques agràries i ambientals. Sens perjudici de l’obtenció de la declaració de vedat d’aprofitament de recursos silvestres, l’aprofitament d’aquests recursos es pot fer en terrenys amb qualsevol tipus de pendent.

Article 105
Desplegament reglamentari

El conseller competent en matèria de forests, mitjançant una ordre, pot desplegar les previsions d’aquesta Llei sobre el règim de gestió dels recursos silvestres i, a més, establir limitacions a la recollida d’aquests aprofitaments pel que fa a l’estacionalitat i la quantitat per espècie, persona i dia, sempre que sigui per mantenir el bon estat de conservació de l’espècie.

TÍTOL IV
L’ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Capítol I
Disposicions generals

Article 106
Activitats complementàries

L’activitat complementària de l’agrària comprèn, d’acord amb la definició de l’article 7.1.d), totes les activitats que tenguin lloc a l’explotació agrària amb caràcter vinculat a aquesta, que representin o puguin representar una millora de les rendes agràries diferents de les que deriven de l’explotació agrícola, ramadera o forestal. El titular de l’activitat complementària ha de ser el mateix que el de l’activitat agrària que l’empara.
Una explotació pot dur a terme les activitats complementàries que consideri oportunes, sense més restriccions que les que estableix aquesta Llei.

L’exercici de les activitats complementàries cessa quan cessi l’activitat agrària que les empara. L’Administració agrària corresponent ha de comunicar aquesta circumstància a l’ajuntament i al consell insular competents. No es considera activitat complementària de l’agrària cap activitat anàloga que no estigui vinculada a l’activitat agrària en els termes que preveu aquesta Llei.

Les activitats complementàries de l’article 7.1.d), punts 2, 3, 4, 6 i 7, només poden dur-se a terme mentre es mantingui el caràcter d’explotació agrària preferent o singular, i han de cessar en el moment que es perdi aquesta condició. L’Administració agrària corresponent ha de comunicar aquesta circumstància a l’ajuntament i al consell insular competents.
Els titulars d’explotacions agràries que duguin a terme qualsevol de les activitats complementàries que preveu l’article 7.1.d) poden identificar i senyalitzar la ubicació de l’explotació agrària i de l’activitat complementària d’acord amb els models que preveu la normativa agrària vigent, tant a l’explotació mateixa com a les carreteres i els camins propers, amb l’objectiu de facilitar l’accés a les instal·lacions. Aquesta senyalització no té la consideració de publicitat que defineix la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 107
Naturalesa i títol habilitant

Les activitats considerades activitat complementària a l’activitat agrària, per la vinculació a una explotació agrària i la destinació o la naturalesa de les finques, es consideren usos admesos en tot tipus de sòl i no estan, en cap cas, subjectes a la declaració d’interès general. No obstant això, poden requerir, si escau, les autoritzacions urbanístiques corresponents segons la legislació aplicable, el títol habilitant que preveuen la legislació d’activitats i aquesta Llei i la inscripció en el registre agrari.
També han de disposar dels informes sectorials favorables corresponents, com poden ser, entre d’altres, els relatius a la protecció ambiental, la conservació del patrimoni històric o els recursos hídrics.
En qualsevol cas, han de disposar de l’informe preceptiu i vinculant de l’Administració pública competent en matèria agrària relatiu a la vinculació de l’activitat complementària a l’explotació agrària i a altres aspectes que regula l’article 106.

Capítol II
Activitats complementàries relacionades amb la conservació de l’espai natural, la protecció del medi ambient, la formació en tècniques i matèries pròpies agràries i l’elaboració d’estudis i investigacions dels àmbits agrari i rural

Article 108
Concepte

S’entén per activitats complementàries relacionades amb la conservació de l’espai natural, la protecció del medi ambient, la formació en tècniques i matèries pròpies agràries i l’elaboració d’estudis i investigacions de l’àmbit agrari i rural, totes les activitats ambientals i educatives, incloses les de caràcter cultural i científic, relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques, amb caràcter vinculat a una explotació agrària, bàsicament amb la finalitat de donar a conèixer el medi físic i les activitats que tenen lloc a l’explotació.

Les activitats ambientals, educatives i de formació inclouen, entre d’altres, les visites guiades; els tallers d’elaboració tradicional de productes agroalimentaris, forestals o gastronòmics de productes locals; les aules de la natura; les granges escola; els centres d’interpretació; els establiments etnològics; els jardins botànics, i qualsevol altra activitat semblant que tengui relació amb el medi ambient i l’educació, sempre que compleixi els requisits que s’indiquen en el paràgraf anterior.

Aquestes activitats poden disposar d’instal·lacions desmuntables per oferir serveis complementaris, com ara taules i bancs, punts per torrar o banys mòbils, amb una capacitat màxima per a 50 usuaris simultàniament. Aquestes instal·lacions no es poden ubicar a zones arqueològiques ni a menys de deu metres de l’eix central de línies de mitja o alta tensió. Tampoc es poden situar a menys de 500 m de la línia de la costa, a menys de 250 m de pous d’abastiment, a zones qualificades com a àrees de risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) o a zones d’esllavissament.

Per dur a terme aquestes activitats a zones forestals, o a una distància inferior a 100 m de zones forestals, es requereix un informe favorable dels serveis de gestió forestal en matèria de prevenció d’incendis, els quals poden establir les condicions de prevenció que considerin oportunes i també limitacions temporals d’ús.

Les activitats de formació en tècniques i matèries pròpies del sector agrari i l’elaboració d’estudis i investigacions en els àmbits agrari i rural, inclouen també els que estiguin orientats a explicar les externalitats socials i ambientals positives de l’activitat agrària.
L’exercici de les activitats complementàries que preveu aquest article, en cas que requereixin edificacions, només pot tenir lloc a edificacions existents que no estiguin fora d’ordenació i no siguin necessàries per al desenvolupament de l’activitat agrària de l’explotació.
Aquestes edificacions, quan hagin acollit una activitat agrària, es poden reformar per destinar-les a una nova activitat. Es permeten ampliacions de fins al 20 % del volum inicial per adequar-les a condicions d’habitabilitat; millorar-ne l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua o les condicions estètiques, o adaptar-les a la normativa d’accessibilitat, sense que l’ampliació impliqui superar els paràmetres urbanístics en vigor que regeixen la parcel·la on s’ubiquen.
També es poden autoritzar noves instal·lacions o edificacions ramaderes o agrícoles en el cas de granges escola i jardins botànics sense que se superin els paràmetres urbanístics a la parcel·la corresponent.

Capítol III
Activitats complementàries artesanals

Article 109
Concepte

Es consideren activitats artesanals les que reconeix la Llei 4/1985, de 3 de maig, d’ordenació de l’artesania.
L’activitat artesanal té la consideració d’activitat complementària d’una explotació agrària, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, sempre que els productes resultants de l’activitat siguin elaborats o transformats a partir de matèries primeres produïdes a la mateixa explotació agrària o, si escau, per l’agrupació de titulars d’explotacions preferents a la qual pertany.
Les activitats artesanals de transformació no tenen, en cap cas, la consideració d’activitats industrials als efectes ambientals.

Capítol IV
Activitats complementàries agroturístiques i d’agricultura de lleure

Article 110
Concepte

Es consideren activitats complementàries agroturístiques i d’agricultura de lleure de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques, les activitats vinculades a una explotació agrària preferent següents:

a) Els agroturismes.
b) Les agroestades.
c) Les activitats d’agrolleure.
d) Les activitats d’agrocultura.

Els agroturismes i les agroestades nomes poden ser explotats per titulars d’explotacions agràries preferents que estiguin inscrites com a tals en el registre agrari corresponent des de fa més de quatre anys i a parcel·les que hagin format part de la base territorial de l’explotació agrària durant aquests mateixos quatre anys.

Article 111
Activitats agroturístiques i d’agricultura de lleure a explotacions agràries preferents

Les activitats complementàries que assenyala l’article anterior —excepte els agroturismes, que es regulen en la normativa específica de turisme— només poden tenir lloc a habitatges existents que no estiguin fora d’ordenació o a edificacions existents que no estiguin fora d’ordenació i no siguin necessàries per a l’activitat agrària de l’explotació. Aquestes edificacions es poden reformar per destinar-les a la nova activitat. Es permeten ampliacions de fins al 20 % del volum inicial per adequar-les a condicions d’habitabilitat; millorar-ne l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua o les condicions estètiques, o adaptar-les a la normativa d’accessibilitat, sense que l’ampliació impliqui superar els paràmetres urbanístics en vigor que regeixen la parcel·la on s’ubiquen, i sens perjudici del que estableix la normativa ambiental o de patrimoni històric aplicable.
Les edificacions esmentades en l’apartat anterior han de ser anteriors al 12 de gener de 2015.
Per a les activitats que preveu aquest article s’ha de disposar d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil pels danys corporals i materials que els clients i usuaris puguin patir.
Els establiments per a les activitats d’agrolleure i agrocultura no tenen la consideració d’establiments hotelers a efectes ambientals.
Els establiments agroturístics tenen la consideració d’ús admès en tot tipus de sòl, sens perjudici del compliment d’altres normatives, especialment les ambientals i de patrimoni.
L’activitat agroturística ha de cessar si cessa l’activitat agrària preferent que l’empara.

Article 112
Agroturismes a explotacions agràries preferents

Les explotacions agràries preferents poden dur a terme l’activitat d’agroturisme a qualsevol parcel·la integrada a l’explotació agrària, amb les condicions i els requisits que estableix la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i la normativa que la desplega.

Article 113
Agroestades a explotacions agràries preferents

Els titulars d’explotacions agràries preferents que duguin mes de quatre anys inscrites com a tals en el registre agrari corresponent, poden dur a terme l’activitat d’agroestada, entesa com el servei d’allotjament que ofereix activitats relacionades amb l’explotació agrària on s’ubica, com ara visites guiades per conèixer les activitats agrícoles o ramaderes que s’hi duen a terme, la possibilitat d’adquirir productes per mitjà de la venda directa, la degustació de plats elaborats a partir d’aquests productes, la participació en les activitats pròpies de l’activitat de l’explotació agrària, o altres activitats d’agrolleure o agrocultura descrites en els articles següents.
El servei d’allotjament es pot prestar, simultàniament o no, a:

a) Habitatges legalment construïts, que disposin de cèdula d’habitabilitat, i en els qual estigui empadronada una persona vinculada a la direcció de l’explotació agrària.
b) Edificacions que no estiguin fora d’ordenació, que no siguin necessàries per a l’activitat agrària de l’explotació i que permetin allotjaments vinculats amb l’entorn rural. Aquestes últimes edificacions es poden reformar i ampliar fins a un 20 % del volum inicial existent per adequar-les a condicions d’habitabilitat, millorar-ne l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua o les condicions estètiques o adaptar-les a la normativa d’accessibilitat, sense que amb l’ampliació es puguin superar els paràmetres urbanístics en vigor i sens perjudici del que estableix la normativa ambiental o de patrimoni històric. Així mateix, han de disposar d’un certificat emès per un tècnic competent que n’acrediti l’habitabilitat.

L’activitat d’agroestada no es pot dur a terme si en la parcel·la no hi ha un habitatge en els termes descrits en aquest punt, el qual, a més, no pot estar destinat a cap altra activitat turística.

Es permeten un màxim de deu places d’allotjament per explotació. Aquestes places computen com a places turístiques, i el còmput es calcula tenint en compte la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge i el certificat d’habitabilitat emès pel tècnic competent.
Els consells insulars han de reservar un mínim del 10 % de les places que es posin a disposició del públic, tant a les borses temporals que preveu el Decret llei 4/2025, d’11 d’abril, contra l’oferta il·legal, de mesures transitòries per a l’oferta, i per la qualitat turística de les Illes Balears, com a les borses ordinàries que estableix la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, per atorgar-les de manera prioritària a les sol·licituds corresponents a la modalitat d’agroestades.
Els consells insulars han d’establir una bonificació mínima del 60 % sobre el preu d’adquisició per a les places que es destinin a agroestades.
Les estades en la modalitat d’agroestades estan subjectes a l’impost sobre estades turístiques de les Illes Balears, que regula la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible.
El titular de l’activitat d’agroestada ha de presentar la declaració responsable d’inici de l’activitat turística a l’Administració turística insular competent, en els termes que estableix la Llei 8/2012, esmentada. En conseqüència, en el moment de la presentació de la declaració, ja ha de complir tots els requisits normatius necessaris per l’exercici de l’activitat. Així mateix, i amb independència del que estableix aquesta Llei, l’activitat queda sotmesa al règim de la Llei 8/2012 i de la normativa que la desplega, que inclou, entre d’altres, el règim d’inspecció i sancionador turístic.
Les disposicions del Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics de Mallorca no s’apliquen a les agroestades.
Mitjançant un reglament aprovat pel Govern de les Illes Balears es poden determinar els paràmetres i altres condicions que hagin de complir les agroestades.
Les agroestades no estan sotmeses a avaluació ambiental excepte si s’ubiquen dins zones de la xarxa Natura 2000, cas en què han de ser avaluades de conformitat amb la legislació corresponent per a aquests tipus de zones.
Una explotació agrària no pot dur a terme simultàniament activitats d’agroturisme i agroestada.

Article 114
Activitats d’agrolleure a explotacions agràries preferents

S’entén per activitat d’grolleure qualsevol activitat basada en el món rural, com l’excursionisme, el senderisme, les rutes en bicicleta o amb cavalls aliens a l’explotació agrària i altres activitats anàlogues a les incloses dins el turisme actiu de conformitat amb la normativa turística, que té lloc a una explotació agrària preferent i no molesta ni afecta de manera apreciable o significativa el medi ambient.
Les activitats d’agrolleure tenen la consideració d’activitat complementària de l’agricultura quan el seu promotor és un titular d’una explotació agrària preferent i l’activitat es du a terme en el marc de la seva explotació o de l’agrupació d’explotacions agràries preferents de la qual forma part.
Per oferir les activitats incloses en aquesta categoria que incloguin la prestació de serveis es requereixen les mateixes condicions que estableix la normativa turística respecte de les mesures de seguretat i prevenció d’accidents, assegurances i personal.
Les activitats d’agrolleure en espais naturals protegits es consideren autoritzables en tots els casos, sempre que es compleixin els requisits ambientals que marca la normativa especifica. Les autoritats de gestió dels espais naturals protegits poden dictar normativa específica per establir zones restringides i limitacions temporals al desenvolupament de les activitats que descriu aquest article i també zones on l’activitat sigui directament permesa. En el cas que l’activitat sigui autoritzable, s’ha d’obtenir l’informe de l’autoritat de gestió de l’espai natural protegit corresponent perquè l’activitat es pugui dur a terme dins l’explotació agrària.
Les activitats i les instal·lacions específiques vinculades a l’excursionisme i al senderisme es poden regular reglamentàriament quan es considerin activitats complementàries dins explotacions agràries preferents, com ara els refugis d’excursionistes o els punts d’acampada, entre d’altres.

Article 115
Activitats d’agrocultura a explotacions agràries preferents

S’entén per activitat d’agrocultura, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol activitat complementària relativa al coneixement, la divulgació o el gaudi de la cultura i el patrimoni etnològic del món agrari de les Illes Balears que té lloc a una explotació agrària preferent, relacionada amb la producció agrària i la seva transformació, com ara les activitats relacionades amb la vinya i el vi (enocultura); les oliveres i l’oli (oleocultura); el porc i els seus derivats; la llet i els seus derivats; la caça; els cavalls, o la degustació de productes de l’explotació o de l’agrupació de titulars d’explotacions preferents.
Els establiments agroculturals són els que tenen relació amb les activitats agroculturals, com ara els centres d’interpretació, els cellers, els museus etnològics i les tafones o els trulls tradicionals dins explotacions agràries preferents, entre d’altres. Aquests tipus d’establiments poden associar-se o col·laborar amb la finalitat de crear rutes agroculturals.
Les explotacions agràries preferents que criïn porcs poden vendre’n exemplars per a matances familiars de caràcter privat, entre d’altres activitats de l’agrocultura vinculada al porcí.

El titular de l’explotació agrària pot llogar part de les instal·lacions als compradors d’aquests animals perquè hi facin la matança particular. També pot oferir-los serveis d’ajuda i suport per a aquesta activitat, la qual ha de complir la normativa reguladora dels requisits sanitaris específics que s’estableixen per a la matança particular.

Els productes obtinguts d’aquestes accions no poden ser comercialitzats en cap cas i només es poden destinar al consum particular dels adquirents del porc.

No es consideren incloses en l’activitat complementària de l’explotació agrària les activitats comercials, de restauració, socials, d’espectacles o similars que es vulguin associar amb les activitats anteriors i no estiguin estrictament vinculades amb l’explotació agrària o les seves produccions.

Capítol V
Activitats complementàries relacionades amb èquids

Article 116
Activitats complementàries relacionades amb èquids

Tenen el caràcter d’activitat complementària de l’explotació agrària i no caràcter esportiu, les activitats eqüestres següents: l’ensinistrament i el pupil·latge d’èquids; els certàmens de caràcter no permanent que no requereixin instal·lacions o infraestructures permanents; la creació, la utilització i l’explotació de rutes i senders per a èquids de l’explotació; l’ús d’èquids amb finalitats ambientals i terapèutiques; la cria, el pupil·latge i l’entrenament d’èquids destinats a esports hípics i la seva pràctica.
No es consideren incloses en l’activitat complementària de l’explotació agrària les activitats comercials, de restauració, socials, d’espectacles o similars que es vulguin associar amb les activitats eqüestres anteriors.
A l’explotació agrària no es permet cap tipus de joc o aposta sobre aquestes activitats.
Tenen la consideració d’ús admès i no estan subjectes a la declaració d’interès general les activitats eqüestres complementàries que regula aquest article i les infraestructures i edificacions que hi estan relacionades, sempre que estiguin vinculades a una explotació agrària preferent i les instal·lacions es destinin exclusivament a activitats eqüestres. La pèrdua de la condició d’explotació agrària preferent comporta la prohibició de l’exercici d’aquestes activitats.
Les administracions públiques i els seus organismes instrumentals poden crear rutes eqüestres d’ús lliure dins les finques públiques o a zones de domini públic de la seva responsabilitat, sense que sigui necessària la declaració d’interès general.

Article 117
Centres veterinaris per a èquids

Els centres veterinaris per a èquids són establiments veterinaris que han de disposar de les instal·lacions, els equipaments, els serveis i els professionals necessaris per prestar una assistència sanitària de qualitat, completa o parcial, segons l’abast dels serveis disponibles, i per garantir les condicions higièniques i sanitàries adequades i el benestar dels animals. També s’hi inclouen les instal·lacions administratives, les destinades a la formació específica, les necessàries per al desenvolupament de l’activitat professional i les que la normativa laboral i de descans exigeixi per als treballadors del centre.
Entre els serveis que poden prestar els centres veterinaris per a èquids s’inclouen els corresponents a especialitats veterinàries, com ara cirurgia, hospitalització, rehabilitació, ortopèdia, reproducció, medicina interna i diagnòstic per la imatge, i els de suport administratiu, farmàcia i laboratori.
Els centres veterinaris per a èquids es consideren un ús admès a sòl rústic comú i un ús prohibit a la resta de sòls, i no estan subjectes a la declaració d’interès general.
Els centres veterinaris per a èquids es poden exonerar del compliment dels paràmetres urbanístics d’ocupació, edificabilitat, volum i característiques tipològiques i estètiques amb el mateix procediment que es descriu en l’article 130.
Els centres veterinaris per a èquids també poden atendre altres espècies ramaderes definides en l’article 7.1.as). En cap cas poden atendre animals no productius, d’acord amb la definició que estableix l’article 7.1.at).
Aquests centres estan sotmesos a la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i a la resta de normativa de sanitat animal vigent.
Reglamentàriament es poden establir les categories i les dimensions dels centres veterinaris per a èquids.
Els centres veterinaris per a èquids han de disposar del registre ramader corresponent, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
Per al trasllat d’animals al centre veterinari, és suficient que inicialment s’acompanyin d’un certificat veterinari que en justifiqui el motiu. En un termini màxim de vint-i-quatre hores després de l’ingrés o de la sortida de l’animal, s’ha de formalitzar la comunicació administrativa corresponent.

Article 118
Mesures protectores, correctores i compensatòries

Quan l’activitat eqüestre tingui lloc en l’àmbit d’un espai protegit a l’empara de la legislació territorial, urbanística o mediambiental, els titulars de les explotacions agràries han d’adoptar les mesures protectores, correctores o compensatòries necessàries per evitar, prevenir o minimitzar els efectes negatius sobre el valor específicament protegit per la legislació, mesures que s’han de fixar, si n’és el cas, en l’informe preceptiu i vinculant de l’Administració pública competent en matèria agrària.

TÍTOL V
ELS USOS AGRARIS

Capítol I
Disposicions generals

Article 119
Concepte

Amb caràcter general, als efectes d’aquesta Llei, la legislació autonòmica de les Illes Balears i els instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, ambiental i d’altres, de competència autonòmica, insular o local, es consideren usos agraris els usos relacionats amb la destinació o la naturalesa de les finques quan es vinculin a les activitats agrària i complementària que regula aquesta Llei.
Els usos agraris són usos admesos en tot el sòl rústic en els termes que estableix aquesta Llei —sens perjudici del que estableixi la regulació ambiental o patrimonial per preservar-ne altres valors—, i així s’ha de reconèixer en els instruments d’ordenació territorial i urbanística.
Les activitats agràries i complementàries poden comportar l’execució o la reforma d’edificacions, construccions, instal·lacions, infraestructures i dotacions de servei que hi estiguin vinculades.
L’ús de l’habitatge, en qualsevol cas, resta sotmès al règim jurídic que preveu la normativa territorial i urbanística que hi sigui aplicable, sens perjudici de les previsions d’aquesta Llei.
Per a la regulació de l’ordenació territorial, urbanística o ambiental, es consideren usos agraris específics, com a mínim, l’activitat agrària i les activitats complementàries que preveu aquesta Llei.

Article 120
Vinculació del planejament econòmic, territorial, ambiental i de qualsevol altre tipus

Els instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, ambiental i de qualsevol altra classe, de competència de la Comunitat Autònoma, els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears, quan planifiquin i ordenin les activitats agràries i complementàries, han d’ajustar-se a les previsions i les definicions que contenen aquesta Llei i la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.
Les definicions que recullen la Llei 19/1995, esmentada, i aquesta Llei, especialment en l’article 7, s’han d’incorporar, en l’àmbit competencial respectiu, als instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, ambiental i de qualsevol altra classe, de competència de la Comunitat Autònoma, els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears.

Article 121
Directrius i criteris sobre la regulació de les activitats agràries i complementàries

Els instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, ambiental i d’altres, de competència autonòmica, insular o municipal, que regulin activitats agràries o complementàries, han de respectar les directrius i els criteris d’ordenació que preveu aquesta Llei. En particular, entre d’altres mesures, aquests instruments han de:

a) Disposar, amb caràcter general, que els usos agraris en sòl rústic tenen la consideració d’usos admesos, sens perjudici de les condicions o limitacions que, per raons ambientals o de conservació del patrimoni històric, es prevegin per exercir-los, en especial pel que fa a les construccions i les activitats complementàries.
b) Determinar els usos en el sòl rústic per facilitar la implementació de les activitats agrària i complementària, en el marc d’un desenvolupament econòmic i social sostenible del món rural.
c) Millorar les estructures agràries amb la finalitat d’obtenir unes rendes agràries que cobreixin les despeses de producció i transformació dels productes agraris, en facin possible la modernització i n’assegurin la continuïtat.
d) Prioritzar, amb caràcter general, la reutilització, la recuperació i la millora d’edificacions i instal·lacions existents per destinar-les a usos agraris.
e) Fomentar les activitats de transformació agrària i agroalimentària, la producció local i la venda directa i les activitats complementàries de l’agricultura que aquesta Llei defineix com a elements per incrementar les rendes de les explotacions agràries.
f) Facilitar, en els casos justificats, la reubicació d’explotacions agràries preexistents.
g) Garantir, a les explotacions agràries, la circulació de vehicles de motor necessaris per a l’exercici de l’activitat agrària, sense que en cap cas no perjudiquin els valors ambientals en espais protegits ambientalment.
h) Fixar les condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a una activitat agrària d’oci i autoconsum, d’acord amb criteris d’adequació de les característiques constructives a la finalitat a què es destinen, proporcionalitat respecte de la producció previsible i prioritat en la reutilització d’edificacions ja existents.

Article 122
Informe sobre altres normatives

En les aprovacions i les modificacions de disposicions reglamentàries, plans d’ordenació territorial o urbanística, plans directors sectorials ambientals, plans d’ordenació de recursos naturals i plans rectors d’ús i gestió que afectin únicament o parcialment el sòl rústic, es requereix l’emissió d’un informe vinculant de l’Administració agrària competent a cada illa, que valori el compliment i l’adaptació a aquesta Llei i els efectes que es generaran sobre els usos agraris. Aquest informe ha de ser favorable per assolir l’aprovació definitiva de la normativa corresponent.

Capítol II
Agrupació i divisió de finques rústiques

Article 123
Divisió de finques rústiques

Les divisions de finques rústiques han de respectar la unitat mínima de conreu o forestal que preveu aquesta Llei.
A més de les excepcions que estableix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, es permet dividir, segregar o parcel·lar per sota de la unitat mínima en els supòsits següents:

a) La divisió d’una finca per agrupar-la a una altra que hi confronti amb l’objectiu de permetre l’accés a una via de comunicació, quan estigui en una finca aliena sense sortida a un camí públic.
b) L’intercanvi recíproc de superfícies entre finques confrontants per reordenar-ne la forma, quan la diferència entre les superfícies intercanviades no superi el 15 %.
c) Altres supòsits anàlegs o similars, de caràcter agrari justificat, en els termes que es prevegin reglamentàriament.

En cap cas no s’han d’autoritzar divisions amb finalitats de parcel·lació urbanística. Tampoc no es poden autoritzar divisions quan el resultat impliqui finques que superin l’edificabilitat màxima permesa.

Article 124
Unitat mínima de conreu i forestal

La unitat mínima de conreu, als efectes que preveu la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, és la superfície suficient que ha de tenir una finca rústica perquè les tasques fonamentals per conrear-la, utilitzant els mitjans normals i tècnics de producció, es puguin dur a terme amb un rendiment satisfactori tenint en compte les característiques socioeconòmiques de l’agricultura a la comarca o la zona.
A la comunitat autònoma de les Illes Balears, segons l’aprofitament del terreny, l’illa o el terme municipal, s’estableixen, per a qualsevol classe de sòl, les unitats mínimes de cultiu següents:

a) Secà:
Eivissa i Formentera: 1,50 hectàrees.
Menorca: 3,0 hectàrees.
Artà, Capdepera i municipis de la serra nord de Mallorca (Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa): 3,50 hectàrees.
Resta de termes municipals de Mallorca: 2,50 hectàrees.
b) Regadiu:
Formentera: 0,35 hectàrees.
Mallorca, Menorca i Eivissa: 0,50 hectàrees.
La determinació d’aquestes superfícies té rang reglamentari i pot ser modificada per l’Administració pública competent en matèria agrària.

En els supòsits de finques que s’estenguin per més d’un terme municipal, de creació d’un nou terme o d’alteració dels límits d’un terme municipal, s’han d’atendre les regles següents:

a) Si la parcel·la que es vol segregar d’una finca s’estén per més d’un terme municipal, amb unitats mínimes de cultiu diferents, se li ha d’aplicar la de menor extensió.
b) Si es crea un nou terme municipal, s’hi han d’aplicar les unitats mínimes de cultiu fixades per al municipi del qual procedeixen els terrenys. Si el nou municipi s’ha format per l’agregació o la segregació de diversos municipis que tenguin unitats mínimes de cultiu diferents, se li ha d’aplicar la de menor extensió.
c) Si s’alteren els límits d’un terme municipal, els terrenys segregats s’han de sotmetre a les unitats mínimes de cultiu fixades per al terme municipal al qual s’agreguen.

La unitat mínima forestal és la mateixa que la unitat mínima de cultiu en secà.

Article 125
Concentracions de finques rústiques

Els consells insulars han de fomentar la concentració de finques amb la finalitat de promoure el manteniment i el millor aprofitament de les explotacions agràries i incrementar-ne la rendibilitat.
Tenen dret de retracte els propietaris de terres contigües quan es venguin finques rústiques de menys d’una hectàrea de superfície, o inferiors a la unitat mínima de conreu en el cas de les de regadiu. Si dues o més finques contigües exerceixen el retracte dins el termini que estableix la Llei, té preferència el propietari de la terra contigua de menor cabuda, i si ambdues tenen la mateixa, el dret correspon al primer que ho sol·liciti.
D’acord amb l’article 27 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, i en els seus termes, tenen el dret de retracte els propietaris de finques adjacents titulars d’explotacions prioritàries, si es tracta de la venda d’una finca rústica d’una superfície inferior al doble de la unitat mínima de conreu.

Capítol III
Edificacions, construccions i instal·lacions

Article 126
Règim de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agrària i complementària

Les actuacions d’edificació, construcció o instal·lació, siguin o no de nova planta, vinculades a l’activitat agrària o complementària, i els canvis d’usos, només es poden dur a terme si s’ha obtingut prèviament la llicència urbanística preceptiva o s’ha presentat la comunicació prèvia, d’acord amb el procediment i les condicions que preveu la normativa territorial i urbanística.

Amb caràcter general, s’ha de prioritzar la utilització d’edificacions existents davant la construcció d’edificacions de nova planta, sens perjudici de les adaptacions necessàries per garantir-ne la funcionalitat.

D’acord amb l’article 9, l’ús de l’activitat agrària no requereix autorització. Consegüentment, d’acord amb la previsió de l’article 146.1.g) de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, tampoc no cal autorització per al canvi d’usos específics quan estiguin inclosos en l’ús d’activitat agrària.
En el cas que la parcel·la estigui vinculada a un ús condicionat, ja sigui habitatge o d’interès general, s’hi poden autoritzar les construccions necessàries i adequades per a les activitats agràries i complementàries, sempre que es compleixin els paràmetres urbanístics en vigor, tret que s’apliqui el procediment d’exoneració que preveu aquesta Llei.
Les actuacions d’edificació, construcció o instal·lació relacionades amb l’activitat agrària o complementària han de ser les adequades per al desenvolupament de l’activitat.
En el cas d’actuacions que impliquin edificis o construccions de nova planta, ampliacions de les existents o canvis d’ús, s’ha de justificar que siguin necessàries i adequades per a l’activitat prevista.
Les activitats complementàries en edificacions existents on es duia a terme una activitat agrària es poden autoritzar sempre que el canvi o els canvis successius no impliquin la inviabilitat de l’activitat agrària principal ni facin necessària la construcció d’edificacions noves, llevat que s’acrediti l’obsolescència o la inviabilitat per a l’activitat agrària a què es destinen.
Reglamentàriament es poden establir criteris de proporcionalitat i coherència referides a les diferents actuacions que es puguin plantejar recollides en els dos apartats anteriors i els diferents tipus d’usos agraris existents amb la voluntat d’evitar afeccions al territori innecessàries o estratègies especulatives.
D’acord amb el règim general dels edificis fora d’ordenació, no s’ha d’autoritzar cap obra de nova planta ni ampliació de l’edificació o construcció legalment implantada, mentre en la mateixa finca registral hi hagi edificis o construccions en alguna de les situacions que preveu l’article 129.2.b) i c) de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. Això no obstant, de manera excepcional, no és exigible aquest requisit per a l’autorització dels usos agraris, amb l’única excepció dels corresponents a l’agroturisme.
Els ajuntaments, per concedir la llicència urbanística, han de disposar prèviament de l’informe favorable que de manera preceptiva i vinculant ha d’emetre l’Administració pública competent en matèria agrària, quan les actuacions objecte de la llicència impliquin:

a) Edificacions, construccions o instal·lacions de nova planta.
b) Reformes que afectin més d’un 25 % del total de l’edificació o ampliacions de les edificacions o les construccions i instal·lacions existents que representin increments de volum superiors al 15 %.
c) Canvis d’ús de les edificacions, les construccions o les instal·lacions existents per destinar-les a les activitats complementàries.
d) Els casos que preveu l’article 138, relatiu a la implantació d’edificacions o construccions no vinculades a una explotació agrària.

Sens perjudici de la normativa ambiental o de patrimoni històric, en cap cas estan sotmesos a llicència urbanística municipal ni comunicació prèvia les actuacions següents, sempre que estiguin vinculades a una explotació agrària:

― La reconstrucció o reparació, amb tècniques de pedra en sec, de marjades, parets o parats de pedra.
― La rompuda, el desempedregament, l’anivellament o l’aportació de terres que no impliquin canvis en el nivell del terreny original superiors a 80 cm, sempre que estiguin destinades a la implantació de cultius agrícoles.
― El picat de roques o pedres en terrenys agrícoles per facilitar la implantació de cultius sense modificar la topografia del terreny.
― L’aplicació d’esmenes tendents a la millora del sòl amb finalitats agrícoles, el conreu, la plantació, la sembra, el cultiu, la poda, l’adobament, el reg, els tractaments fitosanitaris i la collita.
― Les actuacions agràries de tala d’arbres cultivats i neteja de vegetació arbustiva en terrenys de cultiu.
― La recuperació de cultius d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
― La instal·lació d’elements de tallavent per protegir cultius, amb una altura màxima de 4 m.
― Les síquies per enterrar conduccions d’aigua i electricitat per a usos agraris.
― La instal·lació de conduccions de cultius hortícoles, vinya o fruiters.
― La instal·lació de parades de terra de menys de 40 cm d’altura destinades a cultius agrícoles.
― Els paviments permeables destinats a millorar les condicions de maneig del ramat, la salubritat dels productes agraris o la seguretat en el treball agrari o a habilitar vies de circulació agrària.
― Els túnels desmuntables de protecció de cultius fins a una altura de 1,5 m.
― El canvi dels materials de coberta i tancament d’hivernacles, umbracles i altres instal·lacions semblants sempre que es mantingui la mateixa estructura de suport, i dels elements auxiliars, com filferros, motors, emparrats i estructures interiors de cultiu, ventiladors, etc.
― Les instal·lacions d’acumulació d’aigua i fems en dipòsits flexibles.
― Les vies de circulació agrària a l’interior d’una explotació agrària creades pel pas repetitiu de maquinària agrícola per unes mateixes rutes.
― Les instal·lacions mòbils o desmuntables de menys de 6 m2 de superfície per al resguard d’aus de corral o conills.
― Les estructures, fixes i mòbils, d’una superfície màxima de 12 m2 per protegir els capçals de reg.
― Els tancaments a l’interior de les parcel·les agrícoles i les reparacions de qualsevol tipus de tancament.
― L’obertura de passos per a maquinària agrícola a parets i tancaments.

Les obres destinades a l’extracció d’aigua de pou per a regadiu agrícola o abastiment ramader o altres usos agraris requereixen la presentació d’una comunicació prèvia davant l’Administració municipal, a la qual s’han d’adjuntar les autoritzacions sectorials corresponents de l’Administració hídrica i el projecte tècnic d’extracció.
A la legalització d’edificis fora d’ordenació s’aplica el tractament que es preveu per als edificis de nova planta, excepte en els supòsits que preveuen la disposició addicional primera d’aquesta Llei o la disposició transitòria setena de la Llei 7/2024, d’11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

Article 127
Paràmetres i condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agràries i complementàries

Les condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agràries i complementàries, i les condicions d’ús, són les que estableixen aquesta Llei.
No computen a l’efecte d’ocupació ni d’edificabilitat:

a) Les superfícies no cobertes destinades a activitats agràries que estiguin pavimentades amb material permeable.
b) Els hivernacles o umbracles per a la producció vegetal o ramadera no pavimentats interiorment amb material d’obra impermeable. Sí que computa la part pavimentada.
c) Els envelats amb coberta de lona o material similar, desmuntables, per al ramat o l’emmagatzematge agrari, no pavimentats interiorment amb material impermeable. Sí que computa la part pavimentada amb material impermeable.
d) Les basses de reg, els capçals de reg, els femers, les zones d’espera per munyir o les àrees d’acumulació de fems i purins que hagin d’estar pavimentats amb material impermeable d’acord amb el Codi de bones pràctiques agràries de les Illes Balears i la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura, incorporada al dret espanyol mitjançant el Reial decret 47/2022, de 18 de gener, sobre protecció de les aigües contra la contaminació difosa produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
e) Les parets de pedra en sec i les destinades a tancaments agrícoles, ramaders o forestals.

Per a edificacions de nova planta, la parcel·la on es preveu edificar ha de tenir una superfície mínima de 14.000 m2. No obstant això, aquesta superfície mínima no és aplicable a les actuacions a explotacions agràries prioritàries, explotacions d’agricultors professionals o explotacions classificades com a singulars, a les infraestructures de reg, als elements de dotació d’aigua per a reg ni als hivernacles per a cultius.
Les obres de construcció i instal·lació dels elements que es defineixen en l’apartat 2, punts b) i c), i els sistemes i les infraestructures de reg, incloses les casetes de bombes d’extracció o impulsió d’aigua, necessaris per a la producció agrària, estan subjectes al règim de comunicació prèvia que preveu l’article 148 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. En el cas d’hivernacles, envelats i infraestructures de reg que ocupin el terreny amb elements impermeables, juntament amb la comunicació prèvia s’han de presentar els informes corresponents de l’Administració agrària que estableix l’article següent.
Els edificis s’han d’ubicar de manera que afavoreixin l’explotació agrària de la finca i la protecció del sòl més fèrtil.
Si la parcel·la que es preveu edificar o legalitzar no és propietat del titular de l’explotació agrària, ha d’estar inscrita a la seva base territorial, de manera registral, durant un període mínim de deu anys, i s’ha de disposar de l’autorització expressa o el consentiment del propietari de la parcel·la per edificar. Aquesta exigència no és necessària si el promotor és una entitat jurídica i el propietari és un dels socis d’aquesta entitat.
En el supòsit de legalitzacions d’edificacions, noves construccions i instal·lacions a parcel·les inferiors a 14.000 m2, la parcel·la ha de ser propietat del titular de l’explotació agrària o d’un familiar de fins a segon grau de parentiu, en el cas de persones físiques, o d’un dels socis professionals, en el cas de persones jurídiques. La vinculació expressa de la legalització o la nova construcció s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat.

Article 128
Informe de l’Administració pública competent en matèria agrària

Amb la finalitat d’emetre l’informe de l’Administració pública competent en matèria agrària que preveu l’article 126.9, apartats a), b) i c), el titular de l’explotació ha de presentar un projecte, elaborat per un tècnic competent, que inclogui una memòria agrària en la qual:

a) En el cas que es prevegin edificacions de nova planta i hi hagi edificacions ja construïdes dins la base territorial de l’explotació agrària, s’ha de justificar que les edificacions existents no són aprofitables per a l’activitat agrària o complementària que s’hi ha d’instal·lar, i se n’ha de descriure la destinació o l’ús actual i la superfície construïda de cadascuna.
b) S’ha d’especificar l’adequació de les edificacions, les construccions i les instal·lacions al desenvolupament efectiu de l’activitat i a les necessitats de l’explotació.

En el casos que preveu l’article 126.9.d), el promotor de l’actuació ha de presentar davant l’Administració agrària la documentació necessària per garantir que es compleix la condició seleccionada per satisfer els requisits establerts.
L’informe de l’Administració pública competent en matèria agrària ha de comprovar que es compleixen les condicions següents:

a) Que l’explotació agrària està inscrita i classificada correctament en el registre agrari, amb les dades i la classificació actualitzades.
b) Que l’explotació agrària genera almenys 0,5 unitats de treball agrari a Mallorca o Menorca, 0,4 a Eivissa o 0,3 a Formentera, llevat que es tracti d’infraestructures d’emmagatzematge d’aigua per a reg, en què és suficient que generi 0,3 unitats de treball agrari a qualsevol illa.
c) Que les dimensions i el tipus d’edificacions, construccions i instal·lacions s’adeqüen al desenvolupament efectiu de les activitats agrària i complementària.
d) Que les edificacions, les construccions i les instal·lacions són les necessàries per al desenvolupament efectiu de les activitats agrària o complementària.
e) Que la superfície registral on es preveu ubicar l’edificació o la instal·lació és la que determina aquesta Llei.
f) Mentre no es despleguin les normes que s’estableixen en l’article 131, que es compleixen les condicions per a les edificacions, les construccions o les instal·lacions ubicades a explotacions agràries d’oci i autoconsum que es recullen en la disposició transitòria tercera.
g) En el cas d’edificacions no agràries, que efectivament es compleixen les condicions que estableix l’article 138.

Per comprovar la veracitat del contingut de les memòries agràries, l’Administració pot visitar les explotacions.
En el cas que l’informe emès per l’Administració agrària sigui favorable, ha d’especificar les conseqüències de l’incompliment futur de qualsevol de les condicions que han motivat el sentit favorable de l’informe.

Article 129
Condicions específiques per a determinades categories de sòl

Quan l’edificació, la construcció o la instal·lació s’ubiqui en un espai amb una qualificació de sòl rústic específica, s’ha d’adequar a les condicions que estableix la normativa d’ordenació territorial, urbanística, ambiental o patrimonial, sens perjudici de les particularitats que determina específicament aquesta Llei i les possibilitats d’exoneració de condicions i paràmetres que recull l’article 130.
Els instruments corresponents han de garantir que la regulació dels usos agraris inclogui el detall suficient per permetre’n el reconeixement com a ús admès, sens perjudici dels informes que preveuen aquesta Llei i la normativa sectorial. Això no obstant, l‘ús es pot limitar o prohibir en els casos següents:

a) Als espais de rellevància ambiental, s’ha d’ajustar a la regulació, els plans i els procediments que estableix la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.
b) A les àrees de prevenció de riscs, s’ha de garantir la prevenció del risc per mitjà de la regulació específica i els informes o les autoritzacions que preveu la normativa sectorial.
c) Als terrenys, edificis o instal·lacions sotmesos a un règim específic de protecció o afectats per figures de protecció cultural, patrimonial, arqueològica o científica o per la normativa d’aigües o d’infraestructures i serveis generals en sòl rústic, s’ha d’atendre la regulació, la planificació i el procediment que preveu la normativa específica.
d) Al sòl forestal, s’ha d’ajustar a les previsions d’aquesta Llei, els instruments de planificació que s’hi preveuen i la legislació sectorial específica.

Article 130
L’exoneració de condicions urbanístiques

D’acord amb l’article 21.3 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, l’Administració pública competent en matèria agrària, per les característiques de l’activitat de què es tracti o per qualsevol altra circumstància de la seva competència, degudament acreditada en l’expedient, pot exonerar, de manera total o parcial, del compliment de les condicions que estableix el planejament territorial o urbanístic relatiu a les edificacions, les construccions i les instal·lacions, agràries i complementàries, tret de les agroturístiques i d’agricultura de lleure.
En el cas que es vulguin exonerar les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries, complementàries, agroturístiques i d’agricultura de lleure de les condicions urbanístiques que estableix el planejament territorial o urbanístic, s’ha de tramitar un procediment de declaració d’interès general davant l’Administració insular competent en urbanisme i ordenació del territori.
Les explotacions agràries on estiguin ubicades les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries i complementàries susceptibles d’exoneració de les condicions d’edificació i instal·lació del punt a) de l’apartat següent, han d’estar inscrites en el Registre general agrari i complir la condició de preferents o estar classificades com a singulars, amb les dades degudament actualitzades. Per autoritzar l’exoneració de les condicions que preveu el punt b) del mateix apartat, les explotacions han d’estar inscrites en el Registre general agrari, amb les dades actualitzades.
Es pot exonerar, totalment o parcialment, de les condicions urbanístiques següents:

a) Quant a les condicions de l’edificació i la instal·lació: la superfície construïble, l’ocupació, l’altura, el volum i les característiques tipològiques, estètiques i constructives.
b) Quant a les condicions de la posició i la implantació: la ubicació dins la parcel·la i les reculades.

Les edificacions o instal·lacions no poden ser exonerades del paràmetre de reculada respecte del vial o el camí públic que preveu el planejament.

Pel que fa als llindars amb parcel·les de titularitat privada, només es pot exonerar del paràmetre de reculada amb el consentiment escrit de la propietat de la parcel·la contigua.

La sol·licitud d’exoneració de qualsevol de les condicions urbanístiques esmentades ha d’anar acompanyada d’una memòria agronòmica que justifiqui i valori tècnicament la necessitat i la conveniència de l’exoneració com la millor opció per al desenvolupament de l’activitat agrària o complementària prevista i, si escau, determini les mesures protectores, correctores o compensatòries adequades.
En el cas que el projecte estigui sotmès a avaluació ambiental, les eventuals mesures protectores, correctores o compensatòries s’han d’establir en el marc del procediment ambiental.
L’exoneració de paràmetres legitima l’ajuntament per atorgar la llicència urbanística que correspongui.

Article 131
Condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions a explotacions d’oci i autoconsum

El planejament urbanístic municipal ha de fixar les condicions urbanístiques de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agràries d’oci i autoconsum, atenent als criteris d’adequació de les característiques de la construcció, la finalitat a la qual es destina, la proporcionalitat respecte de la producció previsible i la priorització de la reutilització, la rehabilitació o la reconstrucció d’edificacions agràries existents.
En el planejament municipal es poden establir zonificacions específiques dins el municipi; condicions de parcel·la mínima; paràmetres d’ocupació, edificabilitat i altura, i condicions tipològiques. També es pot prohibir la implantació d’edificacions, construccions i instal·lacions vinculades a les activitats agràries d’oci i autoconsum

Article 132
Reubicació d’explotacions agràries

Els ajuntaments poden autoritzar els titulars d’explotacions agràries que, a causa del creixement urbà, generin o puguin generar molèsties o incomoditats a la població, a reubicar els edificis, les construccions i les instal·lacions destinats a l’activitat agrària o complementària —excepte els d’agroturisme—, amb la mateixa superfície construïda, a una altra finca o parcel·la de la mateixa explotació, prescindint del requisit de parcel·la mínima exigible, sens perjudici del compliment d’altres normes aplicables.

Article 133
Senyalització de les explotacions agràries

Els titulars d’explotacions agràries poden identificar i senyalitzar la ubicació de l’explotació o la del grup de productors al qual pertanyen d’acord amb els models que preveu la normativa agrària vigent, tant a l’explotació mateixa com a les carreteres i els camins propers, amb l’objectiu de facilitar l’accés a les instal·lacions. Aquesta senyalització no té la consideració de publicitat que defineix la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
També poden retolar la seva marca comercial o la del grup al qual pertanyen a les instal·lacions fixes, com ara naus agrícoles o hivernacles, sense que aquesta senyalització tengui la consideració de publicitat que estableix la Llei 5/1990, esmentada.

Article 134
Caràcter agrari dels vivers i els centres de producció de material vegetal i de reproducció vegetativa

Les instal·lacions i les construccions de les empreses dedicades a multiplicar i condicionar llavors, planters i material de reproducció vegetativa per a la sembra, la plantació o la comercialització, inscrites en els registres de productors de llavors i plantes de viver corresponents, es regulen per aquesta Llei sempre que constin degudament inscrites en el Registre autonòmic d’explotacions agrícoles.

Article 135
Activitats de serveis a l’agricultura a antigues construccions agràries

Les construccions agràries situades en sòl rústic comú que hagin format part d’una explotació agrària durant més de trenta anys de manera continuada i que hagin deixat de tenir un ús agrari per la finalització de l’activitat de l’explotació agrària, poden ser destinades a activitats d’empreses de serveis a l’agricultura, tal com les defineix l’article 7.
La implantació d’aquestes empreses es considera un ús admès a sòl rústic comú i un ús prohibit a la resta de sòls, i no està subjecta a la declaració d’interès general.
La seva activitat es regula en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i en altres normes sectorials que siguin aplicables.
Les construccions es poden reformar, sense augmentar-ne el volum ni la superfície construïda, per adaptar-les a les noves necessitats.

Article 136
Règim d’infraestructures i dotacions de servei relacionades amb les explotacions agràries en sòl rústic

Les infraestructures i les dotacions de servei vinculades exclusivament a una explotació agrària o a diverses explotacions de manera simultània es regulen en aquesta Llei en el cas que no les reguli la normativa territorial i urbanística corresponent.
Tenen la consideració d’infraestructures i dotacions de servei vinculades a una explotació agrària les que donen servei a aquesta explotació per a les activitats pròpies d’acord amb aquesta Llei. S’hi inclouen, entre d’altres, els camins, les pistes forestals, les vies de treta, els marges, els tancaments, els portells, les xarxes i altres infraestructures de subministrament elèctric, les xarxes i instal·lacions de reg —inclosos els embassaments, les basses, els safareigs i les construccions per a motors d’impulsió i capçals de reg—, els sistemes de captura de la humitat atmosfèrica, els tallavents, les xarxes i les infraestructures de telecomunicacions, i també les instal·lacions i les infraestructures de generació, distribució i emmagatzematge d’energies renovables.
Per a les infraestructures de reg promogudes per l’Administració pública competent en matèria agrària, d’interès autonòmic, insular o supramunicipal, no és necessari obtenir cap tipus de llicència ni presentar la comunicació prèvia davant l’ajuntament.
Les administracions públiques han de fomentar la implantació, a les explotacions agràries prioritàries, de solucions residencials destinades a treballadors temporers que provinguin de fora de les Illes Balears i que estiguin contractats mitjançant el procediment de gestió col·lectiva de contractacions en origen.

Article 137
Règim d’infraestructures i dotacions energètiques en sòl rústic

Les administracions públiques han de prioritzar l’ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats, que no tenguin valor natural, paisatgístic o edafològic, per a la implantació d’infraestructures i equipaments energètics, públics o privats. En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s’ha de preveure una integració efectiva amb l’activitat agrària, tant en la zona ocupada com a la resta de la parcel·la on s’implanta la nova infraestructura o equipament, i establir compensacions agràries proporcionades a l’espai agrari que es perd.
La conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’agricultura pot desplegar reglamentàriament les condicions de la integració agrària i les compensacions que s’esmenten en l’apartat 1.
Les instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables que ocupin més de 4 hectàrees en total s’han d’ubicar preferentment en els terrenys que s’esmenten en l’apartat 1.

A aquest efecte, en els procediments de declaració d’interès general o d’utilitat pública dels projectes d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables que ocupin més de 4 hectàrees en total, incloent-hi les instal·lacions auxiliars, l’òrgan competent en matèria d’agricultura ha d’informar de manera preceptiva i vinculant sobre les característiques que estableix l’apartat 1.

Mentre no es despleguin reglamentàriament les condicions de la integració agrària i les compensacions que s’esmenten en l’apartat 1, l’Administració agrària competent a cada illa pot dictar instruccions interpretatives pel que fa a la integració agrària i les compensacions de les instal·lacions fotovoltaiques.

L’Administració pública competent en matèria agrària de cada illa ha de participar en els procediments de planificació de les energies renovables que elabori l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant un informe preceptiu, amb l’objectiu de fomentar-ne la integració a les explotacions agràries preferents.
Les administracions públiques han de prioritzar els usos agraris sobre l’ús residencial en el sòl rústic, i establir les mesures d’ordenació territorial i urbanística, sectorial i fiscal, adequades per assolir aquest objectiu.

Article 138
Implantació d’edificacions o construccions no vinculades a una explotació agrària

El sòl rústic mereix ser conservat i dedicat prioritàriament al cultiu i a l’aprofitament ramader i forestal.
Les administracions públiques, amb la participació dels representants del sector agrari, han d’establir les mesures necessàries per protegir els valors propis i productius del sector, i garantir la viabilitat de l’activitat agrària que s’hi dugui a terme.
Mentre no es despleguin les mesures específiques que es descriuen en l’apartat anterior, les administracions públiques poden autoritzar edificacions, construccions o instal·lacions no vinculades a una explotació agrària, sempre que disposin de l’informe preceptiu i vinculant de l’Administració competent en matèria agrària que asseguri que:

a) No es compromet l’alt valor fèrtil o productiu de la finca.
b) No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus.
c) Es garanteix la suficiència i la qualitat del recurs hídric.
d) Es respecten i mantenen els sistemes de drenatge tradicional.

Article 139
Tancaments de les explotacions agràries

El titular d’una explotació agrària té dret a tancar les parcel·les que la conformen, tant per al desenvolupament de l’activitat ramadera com per a la protecció dels cultius.
Els tancaments han de ser, prioritàriament, adequats a l’activitat agrària a la qual es dedica l’explotació i estan subjectes, en tots els casos, al procediment de comunicació prèvia.
Les reparacions en tancaments existents no requereixen l’obtenció de llicència municipal i no estan sotmeses a la presentació de la comunicació prèvia, sens perjudici d’altres autoritzacions sectorials que siguin necessàries.
Els tancaments han de complir les condicions estètiques i tipològiques del municipi, tot i que es pot sol·licitar l’exoneració d’aquesta obligació, tal com es determina en l’article 130.
A les àrees naturals d’especial interès que regula la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears, els tancaments de les finques només es poden construir amb murs de pedra arenosa o amb murs de paret seca de pedra calcària, i queda expressament prohibit arrebossar-los amb ciment. El tancament massís pot assolir una alçada màxima d’1,5 metres, i sobre la coronació es permeten elements diàfans fins a una altura màxima de 2,50 metres.
S’ha de vetllar perquè els tancaments de les finques rústiques permetin l’accés i el pas de maquinària agrícola i facilitin el conreu de les parcel·les.
El tancament de l’explotació agrària, o el fet que el recinte estigui sembrat o hi pasturi ramat, comporta la prohibició d’accés a qualsevol persona no autoritzada expressament pel titular, sens perjudici dels drets de pas i de servitud i de les excepcions previstes per raons de seguretat, policia, emergència o altres d’anàlogues que estableix la legislació sectorial.

TÍTOL VI
RECONEIXEMENT DELS VALORS AGRARIS I ELS SERVEIS AMBIENTALS

Article 140
Custòdia del territori

D’acord amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, s’ha de fomentar la custòdia del territori mitjançant acords entre entitats de custòdia i propietaris o gestors de finques privades o públiques, amb la finalitat de promoure una activitat agrària sostenible en els àmbits econòmic, ambiental i social.
S’han d’incentivar les externalitats positives dels terrenys agraris i forestals ubicats en espais protegits o en els quals hi hagi acords de custòdia del territori degudament formalitzats entre els propietaris o gestors i les entitats de custòdia. A aquest efecte, s’han de valorar, entre d’altres, els serveis ecosistèmics següents:

a) La conservació, la restauració i la millora del patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i el paisatge, en funció de les mesures específicament adoptades amb aquesta finalitat, amb especial atenció als hàbitats, les espècies amenaçades i el paisatge en mosaic.
b) La fixació de diòxid de carboni com a mesura de contribució a la cura del medi ambient.
c) La conservació del sòl i del règim hidrològic com a mesura de lluita contra la desertificació, en funció del grau de cobertura vegetal i les pràctiques productives que redueixin la pèrdua o la degradació del sòl i els recursos hídrics superficials i subterranis.
d) La recàrrega d’aqüífers i la prevenció dels riscs geològics.
e) L’establiment de plantacions d’espècies mel·líferes per contribuir a la recuperació dels pol·linitzadors.

Reglamentàriament es pot establir el contingut mínim dels acords de custòdia del territori, amb l’objectiu de garantir-ne l’adequació a les finalitats establertes.
Als efectes d’aquest article, poden ser considerades entitats de custòdia del territori les societats de caçadors locals que defineix l’article 55 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, quan actuïn com a entitats col·laboradores de l’Administració en els supòsits legalment prevists.

Article 141
Agrocompromisos

Reglamentàriament, el Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller competent en matèria d’agricultura i amb la participació dels consells insulars, pot establir mesures de suport i foment de compromisos intersectorials —de caràcter ambiental, social, territorial, urbanístic o fiscal— entre el sector agrari i altres sectors productius de les Illes Balears, amb especial atenció als sectors turístic, energètic i del transport.

Article 142
Registres de petjada de carboni

Als efectes que estableix el Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni i d’altres obligacions en matèria de reducció d’emissions establertes en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, les explotacions agràries de les Illes Balears es poden inscriure voluntàriament en aquest Registre, que ha d’incloure un apartat específic per valorar, com a criteri ambiental, la captació de CO₂ de les produccions agràries illenques en comparació de les continentals, amb l’objectiu de fomentar el producte local i incrementar les rendes de les explotacions.

Article 143
Contractes territorials

Les administracions competents en matèria agrària poden establir contractes territorials per potenciar la generació d’externalitats positives i aspectes transversals i multifuncionals a les explotacions agràries i forestals, d’acord amb el Reial decret 1336/2011, de 3 d’octubre, pel qual es regula el contracte territorial com a instrument per promoure el desenvolupament sostenible del medi rural.

El contracte territorial, de subscripció voluntària per als titulars de les explotacions agràries, ha de recollir els compromisos que assumeix el subscriptor, expressats de manera concreta i determinada tant en l’aspecte qualitatiu com quantitatiu, de manera que siguin comprensibles i inequívocs i que el compliment sigui objectivament verificable per l’Administració responsable del control. La subscripció i el compliment d’aquests compromisos donen dret al subscriptor a percebre les contraprestacions que s’hi determinin i a beneficiar-se de les preferències i prioritats que hi siguin legalment aplicables.

Les administracions agràries han de fomentar la formalització de contractes territorials individuals quan les finalitats específiques, els compromisos i les contraprestacions s’hagin de determinar cas per cas, d’acord amb la situació i les potencialitats de cada explotació, i de contractes territorials col·lectius, quan afectin una zona d’interès especial.
La convocatòria de contractes ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

a) L’àmbit territorial i el tipus d’explotacions agràries als quals s’adreça el contracte.
b) Els requisits que han de complir els subscriptors.
c) Els criteris objectius i el procediment de selecció dels subscriptors.
d) Els compromisos que ha d’assumir la persona titular de l’explotació i els criteris per determinar-los en cada cas.
e) Les contraprestacions que corresponen al subscriptor i els criteris per determinar-les.
f) El sistema de verificació i control del compliment dels compromisos i el règim aplicable en cas d’incompliment.
g) El règim d’incompatibilitats.
h) El règim de pròrrogues, modificació, subrogació, resolució i extinció del contracte.
i) En el cas que les contraprestacions tenguin caràcter de subvenció, els elements que requereix la normativa aplicable.

L’Administració competent en matèria agrària ha dictar les convocatòries i instruir i resoldre els procediments.

Article 144
Bancs de terres i aprofitament agrari de les finques públiques

El Govern, els consells insulars i els ajuntaments poden crear bancs de terres mitjançant:

a) La creació de registres administratius de caràcter públic i altres instruments que facilitin el contacte entre l’oferta i la demanda de finques rústiques de l’illa, ja siguin conreades, cultivables o destinades a la conservació de la natura.
b) La posada a disposició de terrenys públics per a l’aprofitament agrari de les persones que l’Administració en qüestió determini com a usuaris potencials.

El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria agrària, ha d’establir mitjançant un decret els principis generals d’organització i funcionament pels quals s’han de regir els bancs de terres.
Les administracions públiques han de prioritzar l’aprofitament agrícola, ramader i forestal de les seves finques cedint els terrenys, mitjançat els concursos públics corresponents, a titulars d’explotacions agràries prioritàries, joves agricultors professionals, societats agràries de transformació o cooperatives agràries.

Article 145
Parcs agraris

En el marc d’aquesta Llei, els parcs agraris es configuren com a instruments de protecció, ordenació, desenvolupament i gestió de determinats espais d’interès agrari situats a zones periurbanes, d’entitat significativa i amb voluntat de gestió integrada. Aquests espais es delimiten com a sòl rústic per facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservar-los de la incorporació al procés urbà, protegir el patrimoni natural i agrari i impulsar programes i mesures específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, ambiental i sociocultural.
Els ajuntaments de les Illes Balears poden definir la creació de parcs agraris tenint en compte tant els aspectes econòmics, com ecològics, culturals i socials de l’entorn en el qual s’estableixen. En aquests processos han de participar les organitzacions professionals agràries, les entitats representatives de cooperatives agroalimentàries i altres associacions i col·legis professionals del sector agrari.
Les administracions promotores han d’impulsar la creació d’un òrgan de gestió del parc agrari i l’elaboració d’un pla de gestió i desenvolupament, i també d’un pla especial urbanístic que pugui implementar mesures d’aquest tipus a les instal·lacions i edificacions agràries, amb la finalitat d’afavorir les activitats agràries i complementàries que incrementin la rendibilitat de les explotacions.
Cal fomentar especialment els parcs agraris supramunicipals amb l’objectiu de generar massa crítica territorial per millorar l’eficiència en la gestió.
Les administracions competents en agricultura poden establir línies d’ajuts específiques per impulsar els parcs agraris.

Article 146
Compensació per les pressions exercides sobre el sòl rústic

L’Administració autonòmica competent en matèria agrària pot desplegar reglamentàriament la regulació de la compensació pels usos impropis del sòl rústic, en benefici del sector primari, més enllà del que determini la normativa territorial.

TÍTOL VII
LA TRANSFORMACIÓ I LA COMERCIALITZACIÓ

Capítol I
Principis generals

Article 147
Objectius

La transformació i la comercialització agrària a les Illes Balears s’han d’ajustar especialment als objectius següents, entre d’altres:

a) La participació del sector productor en els processos de transformació i comercialització agrària i agroalimentària, com a mitjà perquè es beneficiï del major valor afegit que es genera.
b) El foment del sector agroindustrial, de manera que contribueixi a impulsar el sector productor local.
c) La transformació dels productes agraris i agroalimentaris a les explotacions que els produeixen, i també la venda directa.
d) La identificació, la seguretat, la traçabilitat i la qualitat dels productes agraris i agroalimentaris.
e) La millora de les estructures de transformació per incrementar-ne l’eficiència i la rendibilitat.
f) La millora de l’eficàcia i l’eficiència de les estructures de transformació i comercialització, per adequar-les a les exigències del mercat.
g) El foment de les noves ofertes i productes agroalimentaris.
h) El foment dels productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears de caràcter local.
i) El foment de la producció agrària i agroalimentària de productes de varietats vegetals locals i races autòctones.

Article 148
Participació del sector productiu en la transformació, la comercialització i les actuacions de foment

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar, mitjançant disposicions reglamentàries i plans i programes concrets:

a) La participació del sector productor en els processos de transformació i comercialització agrària i alimentària, com a via fonamental perquè es beneficiï del major valor afegit que es genera en les baules superiors de la cadena alimentària, i promoure, amb aquesta finalitat, els acords entre els operadors i els productors.
b) La vinculació entre el sector agrari i la indústria agroalimentària transformadora i comercialitzadora de les Illes Balears, cosa que permetrà que gran part del valor afegit de la producció agroalimentària repercuteixi de manera directa en l’economia de la comunitat autònoma.
c) La transformació i la venda de productes agraris i agroalimentaris a les explotacions agràries.

Article 149
Identificació dels productes agraris i agroalimentaris

Els productes agraris i agroalimentaris, en totes les seves fases, han d’oferir als destinataris una informació veraç, objectiva, completa i entenedora sobre les característiques essencials pròpies, amb indicacions per usar-los o consumir-los correctament, i advertiments sobre els riscs previsibles que impliqui usar-los o consumir-los, de manera que els usuaris puguin fer-ne una elecció conscient i racional i utilitzar-los d’una manera segura i satisfactòria, en els termes que estableixi la normativa aplicable.
Els productes agraris i agroalimentaris que es comercialitzin a granel han d’anar identificats, i els operadors han de garantir-ne la traçabilitat d’acord amb la normativa vigent.

Article 150
Seguretat dels productes agraris i agroalimentaris

Les empreses comercialitzadores de productes agraris i agroalimentaris a la comunitat autònoma de les Illes Balears són responsables de la seguretat dels productes que produeixen, elaboren, serveixen i comercialitzen, i han de vetllar perquè els seus productes siguin innocus. En particular, han de complir i comprovar que es compleixen els requisits que estableix la normativa que afecta les seves activitats, en totes les etapes de producció, transformació, envasament, comercialització i servei dels seus productes.
Les empreses esmentades han de disposar dels sistemes d’autocontrol que imposi en cada moment la normativa aplicable, amb la finalitat de garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes que elaboren.

Article 151
Traçabilitat dels productes agraris i agroalimentaris

La traçabilitat és un dels elements que han d’integrar els sistemes d’autocontrol, mitjançant procediments adequats, comprensibles i comprovables.
Les empreses que exerceixin l’activitat a la comunitat autònoma de les Illes Balears estan obligades a garantir la traçabilitat en totes les etapes de la cadena alimentària. Els procediments de traçabilitat han de permetre conèixer en qualsevol moment, entre la informació generada, la identitat dels proveïdors i subministradors de productes i matèries i de les empreses a les quals s’han subministrat.
Les empreses agràries i alimentàries han de tenir a disposició dels serveis oficials de control tota la informació relativa al sistema propi de traçabilitat, i també la informació derivada o produïda per aquest sistema.

Article 152
Qualitat dels productes agraris i agroalimentaris

Les administracions de la comunitat autònoma de les Illes Balears, especialment dels àmbits agrari, sanitari i educatiu, han de desenvolupar programes per incentivar la millora de la qualitat dels productes agraris i alimentaris produïts en el seu territori, de manera que el mercat en reconegui les bones qualitats fisicoquímiques, organolèptiques i nutritives; l’obtenció de productes amb origen i qualitat diferenciats, i el patrimoni agrari i agroalimentari.

L’Administració agrària ha de publicar una llista autonòmica de productes de temporada, amb l’objectiu de garantir-ne el coneixement i fomentar-ne la comercialització i la distribució en els períodes adequats.

Capítol II
La qualitat diferenciada i el producte local

Article 153
Gestió de la qualitat

Les administracions públiques competents en matèria agrària de les Illes Balears han de potenciar, fomentar i promoure mesures d’incentivació per a la implantació de sistemes de gestió i millora de la qualitat, en relació amb les empreses agràries i agroalimentàries.

Article 154
Denominacions de qualitat diferenciada

La denominació de qualitat diferenciada és una figura que serveix per identificar un producte agrari o alimentari amb característiques diferencials, que té un reglament o un plec de condicions i que disposa d’un sistema de control.
Als efectes d’aquesta Llei, es consideren denominacions de qualitat diferenciada:

a) Les denominacions d’origen protegides.
b) Les indicacions geogràfiques protegides.
c) Les especialitats tradicionals garantides.
d) La producció integrada.
e) La producció ecològica.
f) Els aliments tradicionals, en especial els elaborats amb producte local.
g) Les marques de garantia i altres distintius autoritzats.
h) Els productes procedents de races autòctones de les Illes Balears i de varietats locals.

Les denominacions de qualitat diferenciada poden ser gestionades i controlades per entitats públiques o privades, les quals han de vetllar pel compliment dels reglaments d’aquestes denominacions. En tots els casos, les entitats de gestió i control han de complir la normativa sobre requisits generals de les entitats de certificació de productes i el Reglament (UE) 2017/625 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relatiu als controls i altres activitats oficials efectuats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments i pinsos, i de les normes sobre salut i benestar dels animals, sanitat vegetal i productes fitosanitaris.
Les administracions públiques competents en matèria agrària han de vetllar per la certificació correcta dels productes agraris i agroalimentaris que tenguin denominació de qualitat diferenciada, i establir la supervisió adequada del funcionament regular de les entitats certificadores.

Article 155
Especial protecció de la producció agrària ecològica, les races autòctones i les varietats locals

Els sistemes productius basats en l’agricultura i la ramaderia ecològica, les races autòctones i les varietats locals tenen prioritat com a sistemes de producció transversal amb reconeixement internacional, per la contribució a la conservació del medi, la internalització de costs ambientals i la generació de beneficis públics, tant socials com ambientals.

El Govern de les Illes Balears ha de contribuir a sufragar les despeses derivades de la certificació de les explotacions agràries que apliquin aquests sistemes de producció i els seus productes, amb la finalitat que siguin tan assequibles i accessibles com sigui possible.

Article 156
Els consells reguladors i altres organismes de gestió i control de denominacions de qualitat

Els consells reguladors o altres organismes assimilats de gestió i control de les denominacions de qualitat, són corporacions de dret públic de base associativa, amb autonomia i capacitat d’obrar per al compliment de les seves funcions, que han d’ajustar l’activitat pròpia a l’ordenament jurídic privat, sens perjudici de l’aplicació de l’ordenament jurídic públic pel que fa a l’exercici de les potestats administratives que tenen atribuïdes i altres supòsits que preveu la llei.

Article 157
Promoció del producte local

Les administracions públiques de les Illes Balears, en especial les competents en matèria agrària, turística, sanitària, educativa i d’afers socials, han de potenciar, fomentar i promoure mesures per incrementar el consum del producte local, tal com es defineix en l‘article 7.1.au), en cada un dels seus àmbits competencials.
La conselleria competent en matèria agrària de les Illes Balears, en col·laboració amb altres administracions competents en matèria agrària, ha de crear i mantenir un sistema d’identificació del producte local que permeti:

a) Garantir que el sector productor agrari i agroalimentari identifiqui correctament el producte local.
b) Assegurar que el producte local s’identifiqui correctament en la cadena de distribució.

La conselleria competent en matèria agrària de les Illes Balears ha de planificar i executar anualment un pla de promoció agroalimentària, que pot incloure actuacions plurianuals, amb la finalitat de millorar el coneixement del producte local i incrementar-ne el consum.
L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de dotar l’organisme competent en matèria agrària del pressupost necessari per aconseguir els objectius de promoció que estableixi el pla de promoció anual.
Les accions de promoció poden incloure concursos d’aliments de productes locals, amb les condicions que desplegui reglamentàriament l’Administració agrària.

Article 158
Els aliments tradicionals de les Illes Balears

Es crea el Catàleg d’aliments tradicionals de les Illes Balears, amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni alimentari del territori, en el qual s’han d’incloure els aliments típics i tradicionals. Als efectes d’aquesta Llei, es considera que un aliment és tradicional de les Illes Balears quan s’acrediti un mínim de trenta anys de producció, elaboració o comercialització a l’arxipèlag.
El Catàleg es regula mitjançant un decret, a proposta del conseller competent en matèria agrària del Govern de les Illes Balears.
D’acord amb la normativa comunitària en matèria d’higiene i seguretat alimentària, el Govern de les Illes Balears, a proposta de les persones interessades i per una causa justificada, pot adoptar mesures que permetin continuar utilitzant mètodes tradicionals per garantir les característiques dels aliments tradicionals de les Illes Balears, la qual cosa ha de comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Unió Europea.
L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en col·laboració amb les administracions públiques competents en matèria agrària, ha d’elaborar un pla de mesures per incentivar la comercialització i el consum dels aliments tradicionals de les Illes Balears.

Capítol III
La transformació de productes agraris i agroalimentaris

Article 159
Concepte i desenvolupament de la indústria de transformació agrària

Són indústries de transformació agrària les infraestructures que duguin a terme les activitats que es defineixen en l’article 7.1.f).
Les indústries de transformació agrària que processin els productes produïts a les Illes Balears es consideren infraestructures estratègiques a l’objecte d’aquesta Llei perquè asseguren la viabilitat dels sectors agrari i agroalimentari de les Illes Balears.
A efectes enunciatius però no limitadors, es consideren indústries de transformació agrària les relacionades amb els sectors relatius a la llet; la carn, inclosos els escorxadors; l’olivar i les vinyes i els seus derivats; els fruits secs; els cereals; les hortalisses; les fruites; les plantes aromàtiques i medicinals; l’alimentació animal, i el compostatge de biomassa d’origen vegetal.
Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar el desenvolupament de l’agroindústria, especialment la que utilitza producte local, i prioritzar les indústries formades o participades per productors agraris, en particular les cooperatives i les societats agràries de transformació, mitjançant l’establiment de programes específics de promoció econòmica que en facilitin l’eficiència i la modernització en els àmbits següents, entre d’altres:

a) La valoració de la producció agrària i el desenvolupament i la instal·lació d’indústries de transformació que potenciïn el sector agrari balear, incrementant-ne la rendibilitat.
b) La diversificació i la innovació tecnològica en els productes agraris i agroalimentaris.
c) L’adaptació a les demandes dels consumidors i la implantació de sistemes de gestió de la qualitat.
d) La responsabilitat ambiental en els processos agroindustrials.
e) La millora en l’estructura de les empreses que possibilitin l’augment de la rendibilitat.
f) La creació i el foment de les agroindústries i la seva integració en el desenvolupament rural.
g) La formació, la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

Article 160
Drets i obligacions

Les persones físiques o jurídiques que exerceixen l’activitat agroindustrial tenen dret, entre d’altres, a exercir l’activitat en un marc empresarial que els permeti competir en igualtat de condicions amb qualsevol altra indústria situada en el territori de la Unió Europea; a assolir una estructura de negoci pròpia i a respondre a les necessitats del mercat, i també a col·laborar amb l’Administració i les associacions de consumidors en campanyes per millorar el coneixement, si n’és el cas, de les característiques organolèptiques i nutritives dels productes i els hàbits alimentaris de la població.
Són obligacions de les persones que exerceixin l’activitat esmentada, entre d’altres:

a) Complir els requisits de bones pràctiques en l’activitat industrial i empresarial, si escau, i també la legislació vigent en matèria de seguretat, traçabilitat i qualitat alimentària.
b) Informar amb veracitat i exactitud sobre els productes que elaboren, en les etiquetes, els documents d’acompanyament, la publicitat i qualsevol altra forma de promoció.
c) Complir el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària i les mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària.

Article 161
Caràcter d’activitat complementària de l’agroindústria

La indústria de transformació agrària té la consideració d’activitat complementària, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, sempre que els productes siguin elaborats o transformats a partir d’ingredients primaris produïts a la mateixa explotació agrària o per l’agrupació de titulars d’explotacions preferents a la qual pertany.

L’activitat que es defineix en l’article 83 té la mateixa consideració de complementària quan compleix els mateixos requisits que la indústria de transformació agrària d’aquest article.

Article 162
Projectes de cooperació

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar el desenvolupament de projectes de cooperació i d’intercooperació entre empreses agràries i agroalimentàries, productors agraris i agroalimentaris i centres tecnològics o institucions, en els àmbits de la recerca, la producció, la promoció i la comercialització.

Capítol IV
La promoció i la comercialització dels productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears

Article 163
Millora de la informació sobre la comercialització del producte local

La conselleria competent en matèria agrària de les Illes Balears ha de posar en marxa els mecanismes necessaris per a la publicació periòdica dels preus dels productes agraris i alimentaris, tant en origen com al consumidor final. La publicació regular d’aquests preus es pot ampliar a les diferents etapes de la cadena alimentària.
Amb la finalitat de sistematitzar la recollida dels preus dels productes agraris i alimentaris, l’Administració competent en matèria agrària pot desplegar reglamentàriament aquesta disposició.
La conselleria competent en matèria agrària de les Illes Balears i les altres administracions competents en matèria agrària han de posar en marxa les polítiques necessàries per millorar la informació sobre la comercialització del producte local, amb la finalitat d’afavorir-ne la distribució i incrementar-ne el consum. Així mateix, han d’impulsar estudis sobre la quota de mercat del producte local en cada nínxol comercial, analitzar nous mercats i promoure iniciatives que contribueixin a aquest objectiu.

Article 164
Actuacions d’informació i promoció

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar i dur a terme actuacions d’informació, foment i promoció dels productes agraris i agroalimentaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb especial atenció als que aquesta Llei defineix com a producte local.
Així mateix, han de fomentar la presència dels productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears en els mercats, mitjançant accions de promoció, amb especial atenció als que aquesta Llei defineix com a producte local.
També han de fomentar la implantació de sistemes i canals de comercialització que permetin escurçar la distància entre productors i consumidors, amb prioritat per a la venda en circuit curt i la venda directa.
Les administracions públiques competents en matèria agrària han de facilitar l’exportació de productes agraris de la comunitat autònoma de les Illes Balears mitjançant campanyes de promoció a mercats internacionals.
Les administracions públiques competents en matèria agrària i turística han de dur a terme actuacions de difusió dels productes locals en fires i actes de promoció turística.

Article 165
Foment, iniciatives i projectes empresarials o sectorials

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar les iniciatives i els projectes sectorials o empresarials de desenvolupament de la comercialització dels productes agraris i agroalimentaris en l’àmbit territorial propi i els han de donar suport. Aquestes obligacions corresponen a la conselleria competent en matèria d’agricultura de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears quan les iniciatives o els projectes siguin d’àmbit pluriinsular o de fora de les Illes Balears.
En particular, s’han de fomentar, prioritàriament, les iniciatives i els projectes orientats als fins següents:

a) La millora de la comercialització del producte local.
b) L’enfortiment de la capacitat de negociació sectorial dins la cadena de valor i la vertebració d’un sector agrari i agroalimentari fort propi.
c) La promoció dels models de producció propis, els mercats interns i els canals curts de comercialització.
d) La comercialització de productes agraris i agroalimentaris a nous mercats emergents i la consolidació dels mercats existents.
e) El desenvolupament de programes orientats a la formació i l’assessorament en matèria de comercialització.
f) La creació i la consolidació d’agrupacions empresarials o organitzacions de productors, constituïdes amb la finalitat d’incrementar i millorar la comercialització de productes agraris i agroalimentaris.

Article 166
Mercats i fires locals tradicionals

Els productes que es comercialitzin a mercats i fires locals tradicionals de les Illes Balears han d’estar clarament identificats, amb la indicació de l’origen o la procedència, sens perjudici de complir la resta requisits que preveu la normativa vigent. La vigilància i la supervisió d’aquest compliment és competència dels ajuntaments on tengui lloc el mercat o la fira.
Els municipis de les Illes Balears, en l’exercici de la competència en matèria de mercats i fires locals, han d’establir mecanismes per prioritzar la presència i la comercialització del producte local.
Les administracions amb competències agràries han de col·laborar amb els ajuntaments per fomentar la presència del producte local a les fires i als mercats.

Capítol V
El subministrament de productes agraris i agroalimentaris a les institucions públiques de les Illes Balears

Article 167
Contractació pública de productes agraris i agroalimentaris

De conformitat amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, els contractes del sector públic autonòmic per mitjà dels quals s’adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris han de valorar els aspectes socials i ambientals, i han de considerar de manera especial que la producció i el transport d’aquests productes generen una menor petjada de carboni pel fet de tenir l’origen a les Illes Balears.
Atenent a criteris ambientals de preservació del medi, lluita contra el canvi climàtic, reducció del consum energètic i millora de l’eficiència de la cadena alimentària, els contractes del sector públic per mitjà dels quals s’adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris han d’establir mecanismes per afavorir la presència de productes locals, tal com es defineixen en l’article 7.1.au).
D’acord amb l’article 35 bis de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, l’òrgan de contractació pot incloure consideracions ambientals relatives a la legalitat de l’aprofitament de la fusta i dels seus productes derivats en origen, i establir-ne el caràcter excloent en cas que no s’acrediti. Així mateix, pot incorporar consideracions relatives a la sostenibilitat, que es poden acreditar mitjançant la certificació forestal, que defineix l’article 6 de la mateixa Llei.
Sens perjudici de l’aplicació directa dels apartats 1, 2 i 3, el Consell de Govern de les Illes Balears ha de regular les condicions i els requisits que han de regir els contractes del sector públic mitjançant els quals s’adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris, entre els quals s’han d’incloure:

a) Un percentatge mínim de productes agrícoles o alimentaris que tenguin la consideració de producte local.
b) Un percentatge mínim de productes agrícoles o alimentaris que tenguin la consideració de producte ecològic.
c) La valoració, durant la fase d’adjudicació, dels percentatges que superin els percentatges mínims exigits per als productes que tenguin la consideració de producte local o ecològic.
d) L’establiment, durant la fase d’execució, de condicions especials que assegurin la presència de producte local i ecològic.

Capítol VI
La venda directa

Article 168
Concepte i dret

Els titulars de les explotacions agràries de les Illes Balears inscrites en els registres agraris corresponents tenen el dret a la venda directa, entesa com l’acte de vendre sense intermediaris els productes obtinguts de les activitats agrària i complementària de la mateixa explotació agrària. També s’hi inclouen els productes transformats en indústries de transformació agrària sense caràcter de complementària, sempre que els ingredients primaris tenguin l’origen a l’explotació agrària.
La venda directa es pot dur a terme dins els elements que integren l’explotació agrària; a mercats municipals, fires i espais que no siguin establiments comercials permanents, fent sevir instal·lacions mòbils o vehicles adaptats a aquest propòsit, i també mitjançant les noves tecnologies de la comunicació.
Les explotacions agràries preferents associades, les cooperatives agràries i les societats agràries de transformació, poden comercialitzar, en la modalitat de venda directa, els productes originaris d’altres explotacions, d’acord amb l’article 174.

Article 169
Superfície destinada a la venda directa

La superfície destinada a l’exposició i la venda directa dels productes no pot ser superior a 65 m2 útils en el cas d’explotacions agràries generals, i pot arribar a 150 m2 útils en el cas d’explotacions agràries preferents.
Els espais definits anteriorment fan referència a superfícies edificades i cobertes.
En el còmput dels espais que s’estableixen en l’apartat 1 no s’inclouen els espais destinats exclusivament a la degustació de productes, els banys ni els magatzems.

Article 170
Degustació de productes

La degustació de productes, tal com es defineix en l’article 7.1.av), pot ser senzilla o elaborada, amb combinació de diversos productes transformats i no transformats, i ha de tenir lloc dins els elements que integren l’explotació agrària o a zones habilitades a l’exterior.
Només es poden oferir degustacions de productes que formin part de la venda directa associada o d’elaboracions obtingudes a partir d’aquests productes.
Les explotacions agràries que ofereixen la degustació de productes poden habilitar espais destinats a la preparació de les elaboracions, que s’han de considerar part de l’activitat agrària.
Les explotacions agràries preferents associades, les cooperatives agràries i les societats agràries de transformació poden oferir degustacions dels productes originaris d’altres explotacions, d’acord amb l’article 174.
La superfície destinada a degustació en una explotació agrària no pot ser superior a 65 m2 útils en el cas d’explotacions agràries generals, i pot arribar a 150 m2 útils en el cas d’explotacions agràries preferents.
Els espais definits anteriorment fan referència a superfícies edificades i cobertes.
Es poden oferir activitats de degustació a instal·lacions no permanents en altres llocs a l’aire lliure de l’explotació agrària, que s’han de desmuntar una vegada acaba la degustació.
En el còmput dels espais que s’estableixen en l’apartat 5 no s’inclouen els espais destinats exclusivament a l’elaboració de productes, els banys ni els magatzems.

Article 171
Finalitats de la venda directa

La venda directa persegueix les finalitats següents, entre d’altres:

a) La millora de les estructures agràries, orientada a augmentar les rendes agràries per als titulars de les explotacions.
b) La creació i el foment d’explotacions agràries, viables i sostenibles.
c) La continuïtat de les explotacions agràries com a instrument bàsic del desenvolupament econòmic sostenible en el medi rural.
d) El foment del coneixement dels productes locals i els seus sistemes de producció entre els consumidors.
e) L’obtenció d’un valor afegit addicional a les explotacions agràries.
f) La generació i l’estabilitat de l’ocupació, amb la incorporació de joves agricultors.
g) La millora de la competitivitat de les explotacions agràries de les Illes Balears, en les mateixes condicions que altres països de la Unió Europea.
h) El desenvolupament d’una gamma de productes diferenciats quant a qualitat i acceptació, que abasteixi un mercat valorat i creixent en la societat.
i) La potenciació de la producció local i els canals curts i directes de comercialització, amb l’objectiu de generar un benefici directe a les explotacions agràries i als consumidors, mitjançant la disminució dels costs de comercialització i els beneficis ambientals que genera la producció local.

Article 172
Productes objecte de venda directa

Els productes objecte de la venda directa poden ser d’origen agrícola, ramader o forestal, i també elaborats o transformats a partir d’aquests, siguin alimentaris o no.
Els productes d’origen cinegètic han de complir les condicions específiques que estableix la normativa aplicable. En el cas de la carn i els productes derivats que no siguin cinegètics, els animals han d’haver estat sacrificats d’acord amb la normativa vigent.
Tots els productes objecte de venda directa han de complir les condicions específiques que estableix la normativa sanitària vigent.

Article 173
Prohibició de limitacions o restriccions

Els instruments d’ordenació territorial o urbanística no poden imposar sobre la venda directa limitacions o restriccions diferents de les que estableixen les normatives europees o les disposicions que en regulen la transposició o l’execució.
Els instruments d’ordenació i gestió dels espais naturals protegits han d’establir mesures per afavorir les activitats de venda directa i de degustació vinculades a les explotacions agràries situades en el seu àmbit d’afectació.

Article 174
Requisits per a la venda directa i la degustació de productes

Els titulars de les explotacions agràries poden fer venda directa i degustació de productes sempre que compleixin els requisits següents:

a) Ser titular d’una explotació agrària inscrita en el registre agrari.
b) Abans de començar l’activitat, comunicar-ho a l’òrgan gestor del registre insular corresponent perquè ho anoti en el Registre agrari i, si escau, en el Registre d’empreses, establiments i productes del sector alimentari de les Illes Balears.
c) Garantir la identificació, la seguretat i la traçabilitat dels productes, i també el compliment de la legislació alimentària i sanitària.
d) Produir a l’explotació o elaborar amb ingredients primaris de l’explotació tots els productes objecte de la venda directa.

En el cas d’una explotació agrària preferent, mentre mantingui aquesta condició, també es permet:

a) Vendre els productes de l’agrupació de titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears a la qual pertany, i oferir-ne degustacions.
b) Si el titular forma part d’una cooperativa agrària o una societat agrària de transformació, vendre els productes primaris o elaborats dels altres socis o elaborats per la cooperativa o la societat agrària de transformació, i oferir-ne degustacions. En aquest darrer cas, també es poden oferir productes primaris o elaborats de la cooperativa de segon grau o la societat agrària de transformació de comercialització a la qual pertany l’entitat associativa de la qual el titular forma part.
c) Vendre els productes de la pesca, el marisqueig o l’aqüicultura, sempre que hagin estat comercialitzats en primera instància en punts de primera venda, llotges o centres d’expedició de les Illes Balears, i oferir-ne degustacions.
d) Dur a terme l’activitat de venda directa i degustació a locals habilitats específicament a aquest efecte, tant als propis de l’explotació com als de l’agrupació de titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears a la qual pertany.

Als efectes dels punts a), b) i d) de l’apartat anterior, les agrupacions de titulars d’explotacions agràries preferents, cooperatives agràries o societats agràries de transformació poden establir acords de col·laboració que els permetin actuar de forma única.
Els titulars de les explotacions agràries que duguin a terme la venda directa poden identificar i senyalitzar la ubicació de l’explotació agrària d’acord amb els models que prevegi la normativa agrària vigent, tant a l’explotació mateixa com a les carreteres i els camins propers, amb l’objectiu de facilitar l’accés a les instal·lacions. Aquesta senyalització no té la consideració de publicitat que defineix la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

També poden retolar la seva marca comercial o la del grup al qual pertanyen a les instal·lacions fixes, com ara naus agrícoles o hivernacles, sense que aquesta senyalització tengui la consideració de publicitat que estableix la Llei 5/1990, esmentada.

Les explotacions agràries que ofereixen degustacions al públic poden disposar, dins la mateixa explotació, dels equipaments adequats i necessaris per elaborar els productes que ofereixen, com ara cuines, càmeres de fred, equips de neteja o mobiliari de servei al públic, complint les condicions sanitàries establertes.

Article 175
Identificació, seguretat i traçabilitat

Els titulars d’explotacions agràries que accedeixin a la venda directa estan obligats a garantir:

a) La identificació i la traçabilitat dels productes que venen, d’acord amb la legislació vigent, segons la naturalesa del producte.
b) La seguretat i la innocuïtat dels productes que produeixen, elaboren, transformen o comercialitzen. En concret, han de complir, en totes les etapes de producció, transformació, envasament i comercialització dels productes, els requisits de la normativa que afecta les seves activitats.

Article 176
Identificació dels establiments de venda directa

L’Administració pública competent en matèria agrària, mitjançant una disposició reglamentària, pot regular l’ús d’un logotip identificador dels establiments de venda directa.

TÍTOL VIII
LA MILLORA DEL CONEIXEMENT AGRARI

Capítol I
Disposicions generals

Article 177
Principi de prioritat estratègica i contingut

La millora del coneixement agrari i agroalimentari inclou la recerca (R), el desenvolupament (D), la innovació (I) i la transferència (T), i es considera una prioritat estratègica de la política agrària de les Illes Balears.

Article 178
Principi de participació de les administracions públiques competents en matèria agrària en les polítiques generals de formació, recerca, desenvolupament, innovació i estadística

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de participar en tots els processos d’elaboració i aprovació de les polítiques públiques en matèria de formació, recerca, desenvolupament, innovació i estadística que afectin o puguin afectar els sectors agrari i agroalimentari.

Article 179
Finalitats de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears

L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) és l’entitat del sector públic instrumental, adscrita a la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria agrària, que promou, coordina, planifica, desenvolupa i avalua programes de recerca, desenvolupament, innovació i transferència (R+D+I+T) en els sectors agrari, alimentari i pesquer.
Una de les finalitats de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, d’acord amb les directrius de les polítiques agroalimentàries i de R+D+I+T del Govern de les Illes Balears i de la conselleria competent en matèria agrària, és millorar i modernitzar els sectors agrari i alimentari, impulsar-ne la competitivitat i contribuir al seu desenvolupament sostenible.

Article 180
Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari

Es crea l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari com a programa de la política agrària comuna de les Illes Balears, amb abast suprainsular i autonòmic, destinada a la millora del coneixement agrari i agroalimentari. Aquesta estratègia ha de fixar les directrius i els plans d’actuació que les administracions públiques han de seguir en un període determinat.
L’Estratègia ha de ser aprovada pel Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, a proposta del conseller competent en matèria d’agricultura i amb la participació de les administracions públiques competents en matèria agrària.
L’elaboració de l’Estratègia correspon a l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, havent escoltat el Consell Assessor del Sistema de Coneixement i Innovació en l’Agricultura.
El Govern de les Illes Balears ha de promoure i impulsar les directrius i els plans d’actuació de l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari.

Capítol II
Recerca, desenvolupament i innovació agrària i alimentària

Article 181
Principis generals

En matèria de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, la conselleria competent en matèria agrària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici que els consells insulars puguin actuar en l’àmbit insular, ha d’actuar d’acord amb els principis generals següents:

a) La coordinació i la planificació general, en l’àmbit administratiu, de les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència agrària i agroalimentària d’altres conselleries, dels consells insulars i dels ajuntaments de les Illes Balears, d’acord amb l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari.
b) L’increment de la recerca, el desenvolupament tecnològic, la innovació en matèria agrària i alimentària, l’ús de noves tecnologies i la incorporació del sector agrari a la societat de la informació.
c) La modernització i el desenvolupament sostenible de les estructures empresarials de les explotacions agràries i la indústria alimentària.
d) L’adaptació dels sectors agrari, alimentari i agroindustrial a les condicions i la realitat del mercat.
e) L’afavoriment de la participació de les organitzacions representatives del sector professional i del cooperativisme agroalimentari en l’orientació, la priorització, el finançament i l’execució dels programes públics de millora del coneixement.

Article 182
Objectius

L’Estratègia persegueix els objectius següents, orientats a la recerca, la innovació i el desenvolupament dels sectors agrari i agroalimentari de les Illes Balears:

a) Promoure, coordinar, planificar i executar programes de recerca i de desenvolupament tecnològic adequats a la realitat dels sectors agrari i alimentari, tenint en compte les particularitats de cada illa de l’arxipèlag balear. Els resultats dels projectes de recerca aplicada han d’anar acompanyats d’una anàlisi de sostenibilitat econòmica i ambiental, que valori els costs i els beneficis.
b) Promoure la innovació en els sectors agrari i alimentari.
c) Contribuir a la planificació de les polítiques agràries i pesqueres derivades de la política agrària comuna i amb abast pluriinsular.
d) Fomentar la transformació digital dels sectors agrari i agroalimentari i els instruments necessaris per implementar-la.
e) Promoure el desenvolupament empresarial i nous models de negoci en els sectors agrari i agroalimentari.
f) Potenciar l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears i la recerca que s’hi desenvolupa.
g) Incentivar la tasca investigadora del personal de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, fomentant la promoció dels investigadors mitjançant la formació, la consolidació, la captació, la retenció i, quan calgui, el retorn de talent, com a element necessari per al progrés científic, social i econòmic dels sectors agrari i alimentari de les Illes Balears.
h) Promoure l’establiment d’acords de col·laboració amb altres entitats o institucions públiques que actuen en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

Capítol III
La transferència del coneixement

Article 183
Principis generals de la transferència del coneixement

En matèria de transferència del coneixement, la conselleria competent en matèria agrària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici que els consells insulars puguin actuar en l’àmbit insular, ha d’actuar d’acord amb els principis generals següents:

a) Promoure i desenvolupar actuacions i programes de transferència de coneixement i tecnologia en matèria agrària i alimentària, assegurant-ne la qualitat.
b) Aprovar, a proposta de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, i d’acord amb l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari, el pla anual de transferència (PAT) en els sectors agrari i agroalimentari, amb la finalitat de millorar la formació i la professionalització del sector agrari i alimentari, mitjançant programes de transferència de coneixement i de tecnologia.
c) Avaluar els resultats del pla anual de transferència en col·laboració amb altres entitats i organismes, i en particular amb l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, les organitzacions professionals agràries, les cooperatives agroalimentàries i les agrupacions o associacions sectorials, incloent l’anàlisi de gènere en l’avaluació.
d) Garantir que totes les accions de transferència que ofereixin les administracions públiques i el sector públic instrumental de les Illes Balears, i també les organitzacions professionals agràries, les unions de cooperatives i les agrupacions o associacions sectorials, sempre que rebin ajuts públics per a l’organització d’actuacions de transferència o viatges formatius, s’adeqüen als principis i les directrius que estableix l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari i al pla anual de transferència vigent.
e) Fomentar l’organització d’activitats de transferència agrària i agroalimentària, mitjançant ajuts destinats a altres administracions, el sector públic instrumental, organitzacions professionals agràries, cooperatives, unions de cooperatives i entitats associatives, agrupacions o associacions sectorials.

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar l’organització d’activitats de transferència relacionades amb el producte local, destinades a la distribució alimentària, l’hoteleria i la restauració, bé directament, o bé mitjançant ajuts destinats a altres administracions, organitzacions professionals agràries, cooperatives, unions de cooperatives i entitats associatives, agrupacions o associacions sectorials.

Article 184
Objectius de la transferència del coneixement

La transferència del coneixement persegueix els objectius següents:

a) Millorar la formació i les competències professionals de les persones que s’incorporen als sectors agrari i alimentari o hi treballen.
b) Promoure, coordinar, planificar i executar programes de transferència de coneixement i de tecnologia adequats a la realitat dels sectors agrari i alimentari, tenint en compte les particularitats de cada illa de l’arxipèlag balear.
c) Promoure el desenvolupament sostenible empresarial i nous models de negoci.
d) Contribuir a la planificació de les polítiques agràries i pesqueres derivades de la política agrària comuna i amb abast pluriinsular.
e) Potenciar l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears i la recerca que s’hi desenvolupa.
f) Incentivar la formació del personal de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears com a element necessari per al progrés científic, social i econòmic dels sectors agrari i alimentari de les Illes Balears.
g) Promoure, coordinar i dur a terme activitats pedagògiques dirigides als infants de les Illes Balears.
h) Promoure l’establiment d’acords de col·laboració amb altres entitats o institucions públiques que actuen en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la transferència.

Capítol IV
La formació agrària

Article 185
Principis generals de la formació agrària

S’estableix com a objectiu prioritari d’aquesta Llei la millora de la qualificació dels professionals del sector agrari, mitjançant programes de formació que incorporin disciplines que els permetin una adaptació adequada a la realitat del sector. Amb aquest objectiu:

a) Els plans de formació no universitària i de formació professional no reglada en matèria agrària i agroalimentària que duguin a terme les administracions públiques i els particulars finançats totalment o parcialment amb subvencions de les administracions públiques, s’han d’ajustar als principis i les directrius de l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari. El seguiment i l’avaluació dels resultats d’aquests plans correspon a les administracions públiques competents en matèria agrària de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per si mateixes o en col·laboració amb altres entitats i organismes, i en particular amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), les organitzacions professionals agràries i les agrupacions o associacions sectorials.
b) Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar l’organització d’activitats de formació agrària i agroalimentària bé amb actuacions pròpies o bé mitjançant ajuts destinats a altres administracions, organitzacions professionals agràries, cooperatives, unions de cooperatives i entitats associatives, agrupacions o associacions sectorials, que compleixin els requisits que estableixi la convocatòria.
c) Les administracions públiques competents en matèria agrària han d’elaborar, d’acord amb l’Estratègia Balear, un pla de formació agrària i agroalimentària al qual s’han d’ajustar tots els cursos de formació agrària o agroalimentària que ofereixin les administracions públiques de les Illes Balears, les organitzacions professionals agràries, les unions de cooperatives o les agrupacions o associacions sectorials que rebin ajuts per a l’organització de cursos de formació.

Les administracions públiques competents en matèria agrària han de fomentar l’organització d’activitats de formació destinades a la millora del coneixement del producte local que tenen el sector de la distribució alimentària, l’hoteleria i la restauració, bé directament, o bé mitjançant ajuts destinats a altres administracions, organitzacions professionals agràries, cooperatives, unions de cooperatives i entitats associatives, agrupacions o associacions sectorials que compleixin els requisits que estableixi la convocatòria.
Els programes de formació s’han d’adreçar a la consecució dels fins i els objectius que fixa aquesta Llei, amb especial atenció a la formació i la capacitació dels professionals actuals i futurs. D’acord amb l’article 30 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, aquests programes han d’incloure mesures per garantir-hi l’accés de les dones del sector agrari i el món rural.

Capítol V
L’estadística agrària

Article 186
Competències

Els consells insulars, en l’àmbit insular respectiu, han de mantenir una estadística agrària adequada que permeti un coneixement exhaustiu del sector, essencial per a la presa de decisions.
La conselleria competent en matèria agrària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de determinar la informació estadística que han de trametre els consells insulars, i també la periodicitat de la tramesa, amb la finalitat d’elaborar l’estadística interinsular. La informació s’ha de remetre telemàticament, utilitzant els sistemes d’intercomunicació i coordinació que es determinin, i que garanteixin la compatibilitat informàtica.

TÍTOL IX
LA FUNCIÓ SOCIAL I PREVENTIVA

Capítol I
Els joves, les dones i les famílies

Article 187
Integració de col·lectius desafavorits

Les administracions públiques competents en matèria agrària han d’afavorir la integració dels joves i les dones en els sectors agrari i agroalimentari, especialment en l’accés a la titularitat d’una explotació agrària i per facilitar el relleu generacional.

Article 188
Les explotacions agràries familiars

Les explotacions agràries familiars han de rebre una consideració especial en les polítiques de les administracions agràries de les Illes Balears, amb les finalitats següents:

a) Assegurar-ne la rendibilitat, de manera que constitueixin una base estable per a una economia agrària sostenible.
b) Millorar el benestar dels membres de les explotacions familiars com a element fonamental per a la fixació i la conservació de la població en l’entorn rural.
c) Fomentar el relleu generacional a les explotacions familiars, per assegurar-ne la continuïtat.
d) Afavorir la formació, la innovació i l’accés a les noves tecnologies, amb l’objectiu de millorar les condicions laborals i conciliació familiar.

Es distingeixen dos tipus d’explotacions familiars agràries:

a) Explotació familiar agrària individual: explotació en què el titular és una persona física que du a terme l’activitat empresarial agrària com a activitat principal, assumint-ne directament el risc inherent, i en què les feines les fa personalment el titular, el cònjuge o altres membres de la família fins al quart grau de consanguinitat, sempre que l’aportació de mà d’obra assalariada fixa, si n’hi ha, no superi el còmput anual equivalent a la feina familiar en jornades efectives.
b) Explotació familiar agrària associativa: explotació en què el titular és una persona jurídica que té l’activitat agrària com a objecte principal. Pot estar formada per un màxim de deu socis, tots persones físiques, dels quals almenys el 50 % compleix les condicions que l’apartat anterior estableix per a les explotacions familiars individuals.

Les explotacions agràries familiars poden beneficiar-se, entre d’altres mesures, de preferència en la concessió i el nivell d’intensitat dels ajuts agraris; prioritat en la possible adjudicació de terres procedents dels bancs que s’hagin creat; suport específic en accions de formació, o actuacions específiques destinades a afavorir la conciliació laboral.

Article 189
Mesures de suport

Les administracions agràries de les Illes Balears han de promoure polítiques i mesures de suport als joves i les dones dedicats a l’agricultura, amb especial atenció a les següents:

a) Garantir un tractament preferent en l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari i els plans sectorials, i establir programes específics de formació, amb especial atenció a l’accés a les noves tecnologies i la formació vinculada a la societat de la informació.
b) Assegurar un tractament preferent en l’accés a qualsevol tipus d’ajut, inclosos els derivats de la política agrària comuna, i també en les reserves dels drets d’ajut o d’altres drets que es generin en la política agrària comuna, sempre que la legislació comunitària ho permeti.
c) Garantir l’accés preferent als aprofitaments comunals, de forests públiques i de béns patrimonials i demanials, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.
d) Aplicar el règim especial de reducció de la base imposable que preveuen els articles 9 i 11 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, i les reduccions que estableix el Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat.
e) Desenvolupar mecanismes per millorar la representativitat en els òrgans de gestió públics i privats.
f) Establir mesures que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i familiar de les dones, amb la previsió d’aspectes com ara l’embaràs i la maternitat, amb permisos i llicències i serveis d’atenció familiar.

Article 190
Titularitat compartida

D’acord amb la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries, l’explotació agrària de titularitat compartida és la unitat econòmica, sense personalitat jurídica i susceptible d’imposició a efectes fiscals, que constitueix un matrimoni o una parella unida per una relació d’afectivitat anàloga per a la gestió conjunta de l’explotació agrària.
De conformitat amb l’article 6 de la mateixa Llei es crea el Registre interinsular de titularitat compartida, gestionat per la conselleria competent en matèria agrària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, directament o per mitjà dels seus organismes del sector públic instrumental. Aquest Registre es nodreix de la informació que li trameten de manera telemàtica i periòdica els consells insulars, que el gestionen en l’àmbit territorial respectiu.
La titularitat compartida produeix els efectes socials, laborals, econòmics, fiscals i altres inherents a la titularitat de l’explotació que preveu la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries.

Capítol II
Les persones amb discapacitat

Article 191
Integració de les persones amb discapacitat en el sector agrari

Les administracions públiques competents en matèria agrària han d’afavorir la integració de les persones amb discapacitat en els sectors agrari i agroalimentari.

Capítol III
Les assegurances agràries, les zones catastròfiques i la prevenció de riscs laborals

Article 192
Assegurances agràries

Les administracions públiques competents en matèria agrària han dur a terme les accions i utilitzar els instruments adequats en matèria d’assegurances agràries amb la finalitat d’assolir els objectius següents:

a) Promoure la implantació d’un sistema d’assegurances agràries que permeti disposar, a un cost raonable, d’una cobertura bàsica de protecció davant les conseqüències derivades de fenòmens naturals adversos no controlables.
b) Col·laborar en la implantació de noves línies d’assegurances agràries, el perfeccionament de les assegurances existents, l’adequació de les assegurances a les condicions climàtiques i agràries de les Illes Balears i la millora de la informació disponible en matèria d’assegurances agràries.

Article 193
Zones catastròfiques

El Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller competent en matèria d’agricultura, per iniciativa pròpia, dels consells insulars o dels municipis de les Illes Balears, mitjançant un decret llei, pot aprovar la declaració de zona catastròfica dels espais que hagin patit danys i pèrdues substancialment importants en les produccions agràries, ramaderes o forestals per motius meteorològics, epidèmies, plagues o altres esdeveniments imprevisibles o inevitables, d’acord amb la legislació vigent.
Així mateix, pot articular un conjunt de mesures pal·liatives i reparadores que siguin adequades a la situació creada i contribueixin al restabliment de la normalitat agrària a les zones sinistrades, i establir, al mateix temps, els procediments que garanteixin, amb la rapidesa i la flexibilitat necessàries, el finançament de les despeses que derivin de la reparació dels danys catastròfics produïts.

Article 194
Beneficiaris

Per ser beneficiari dels ajuts que, si s’escau, s’estableixin i sens perjudici del que disposi la norma a què es refereix l’apartat 1 de l’article anterior, s’ha d’exigir que el risc no estigui inclòs en els plans d’assegurances agràries, llevat que l’extensió o la intensitat del dany ho justifiquin.

Article 195
Prevenció de riscs laborals

Les administracions públiques competents en matèria agrària, en col·laboració amb l’Administració laboral, han d’implementar mesures i organitzar cursos de prevenció de riscs laborals, que l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’incloure en l’Estratègia Balear de Millora del Coneixement Agrari.

TÍTOL X
L’ASSOCIACIONISME AGRARI

Article 196
Promoció de l’associacionisme agrari

Les administracions públiques competents en matèria agrària de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de promoure la constitució i el manteniment de les associacions agràries i agroalimentàries que tenguin algun dels objectius que estableix aquesta Llei en les fases de producció, transformació, envasament, comercialització i activitats complementàries. També han de promoure l’associacionisme cooperatiu i les estructures d’integració econòmica i representativa, amb absolut respecte a la llibertat i l’autonomia.

Article 197
Processos consultius amb les entitats representatives del sector

Les administracions públiques competents en matèria agrària de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de consultar les organitzacions professionals agràries i les estructures representatives de les societats cooperatives en l’elaboració i l’aprovació de tots els plans, els programes i les estratègies relatius a la política agrària i agroalimentària, i fomentar que participin en el disseny de les polítiques agràries i agroalimentàries de la comunitat autònoma.
Les administracions públiques competents en matèria agrària de la comunitat autònoma de les Illes Balears, independentment del que s’estableix en l’apartat anterior, han de consultar les associacions sectorials en l’elaboració i l’aprovació dels plans, els programes i les estratègies relatius a la política sectorial específica que els afecti directament.

Article 198
Cooperativisme agrari i societats agràries de transformació

Les administracions públiques competents en matèria agrària han d’impulsar la creació de cooperatives i societats agràries de transformació com a canal de participació dels productors agraris en els processos de producció, transformació i comercialització dels seus productes, amb l’objectiu d’incrementar el nivell de renda en el medi rural.
Així mateix, aquestes administracions han de donar suport a les cooperatives i les societats agràries de transformació en els àmbits següents:

a) La incorporació de dones i joves agricultors a les explotacions agràries per mitjà de fórmules associatives cooperatives o societats agràries de transformació.
b) La prestació de serveis de gestió tècnica i econòmica, substitució de titulars o assessorament integral a les explotacions agràries.
c) La participació en els òrgans col·legiats de les administracions públiques amb competència en audiència, coordinació, consulta i assessorament tècnic d’aquestes administracions.
d) La millora de la qualitat de la producció per mitjà de la formació, l’experimentació agrària i la implantació de processos de qualitat en el sector.
e) L’afavoriment dels processos de transformació dels productes agraris i la introducció d’aquests productes en els mercats.
f) L’ajuda tècnica i econòmica per a la constitució de parcs de maquinària necessària per a les explotacions i l’execució de programes de millora integral.
g) La constitució d’entitats associatives cooperatives i societats agràries de transformació com a associacions de defensa vegetal (ADV) i associacions de defensa sanitària (ADS).
h) La constitució d’explotacions agràries mitjançant fórmules cooperatives i associatives.

Article 199
Integració cooperativa agrària

Les administracions públiques competents en matèria agrària de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de posar en marxa mesures dirigides a afavorir la integració de les cooperatives agràries i agroalimentàries i d’altres entitats de naturalesa associativa com a mitjà per aconseguir els objectius següents:

a) Incrementar la concentració de l’oferta, millorant la competitivitat i guanyant poder de negociació.
b) Agrupar les primeres baules de la cadena alimentària perquè adquireixin més protagonisme en la regulació dels mercats en els quals exerceixen la seva activitat.
c) Contribuir a fer valer les seves produccions mitjançant la formació dels equips directius i de gestió d’aquestes entitats, especialment en les noves eines i els nous instruments de gestió i comercialització.

TÍTOL XI
EL RÈGIM D’INSPECCIÓ I D’INFRACCIONS I SANCIONS EN MATÈRIA AGRÀRIA I AGROALIMENTÀRIA

Capítol I
Disposicions generals

Article 200
Règim jurídic

El règim d’inspecció i d’infraccions i sancions de les matèries que regula aquesta Llei es regeix per aquest títol.
El règim d’inspeccions, infraccions i sancions en matèria de producció i comercialització agroalimentària és el que preveu la Llei 1/1999, de 17 de març, de l’Estatut dels productors i els industrials agroalimentaris de les Illes Balears. Supletòriament s’ha d’aplicar aquesta Llei.
El règim d’inspeccions, infraccions i sancions en matèria de sanitat animal és el que preveu la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal. Supletòriament s’ha d’aplicar aquesta Llei.

Article 201
Potestat sancionadora

La potestat sancionadora en les matèries objecte d’aquesta Llei correspon a les administracions públiques competents en matèria agrària, que l’han d’exercir mitjançant els òrgans administratius que la tenen atribuïda d’acord amb aquesta Llei, els principis que estableix la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i la resta de disposicions que hi siguin aplicables.

Article 202
Vinculació amb l’ordre jurisdiccional penal i concurrència de sancions

El règim d’infraccions i sancions que preveu aquesta Llei s’entén sens perjudici que els fets siguin constitutius de delicte o falta tipificats en el Codi penal, cas en què s’ha de dictar la suspensió del procediment i trametre les actuacions al Ministeri Fiscal o al jutjat d’instrucció.
Les sancions que estableix aquesta Llei no impedeixen la imposició de les que preveuen altres lleis per infraccions concurrents, llevat que aquelles disposin altrament.

Capítol II
La inspecció

Article 203
Inspecció

En l’exercici de les competències pròpies, les administracions públiques de les Illes Balears han de dur a terme les accions de control, verificació i inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei, mitjançant els funcionaris que tenen atribuïdes aquestes funcions.
En l’exercici de les funcions de control i inspecció, els inspectors tenen la consideració d’agents de l’autoritat, amb els efectes que preveu l’article 77.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i poden sol·licitar el suport necessari de qualsevol altra autoritat, i també de les forces i cossos de seguretat. A més, tant els òrgans de les administracions públiques com les empreses amb participació pública, els organismes oficials, les organitzacions professionals i les organitzacions de consumidors, han de prestar, quan siguin requerits amb aquesta finalitat, la informació que se’ls sol·liciti, respectant, en tot cas, la normativa relativa a la protecció de dades de caràcter personal.

Article 204
Facultats de la inspecció

En l’exercici de les funcions pròpies, els inspectors estan facultats per:

a) Accedir, havent-se identificat prèviament, a explotacions, locals i instal·lacions, llevat que tenguin el qualificatiu de domicili, i a la documentació industrial, mercantil i comptable de les empreses que inspeccionen quan ho considerin necessari en el curs de les seves actuacions, que en tot cas tenen caràcter confidencial. Els inspectors estan obligats a complir el deure de secret professional, i incomplir-lo pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat.
b) Sol·licitar informació a les persones presents, prendre les mostres necessàries per practicar les anàlisis corresponents i dur a terme les proves, la investigació o els exàmens que siguin necessaris per assegurar-se de l’observança de les disposicions vigents.
c) Estendre l’acta corresponent i, si adverteixen alguna conducta que pugui ser constitutiva d’una infracció, adoptar, si escau, les mesures cautelars necessàries per assegurar l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure.

Article 205
Obligacions dels inspeccionats

Les persones físiques i jurídiques que en l’exercici de les seves actuacions estiguin compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, estan obligades a complir aquesta Llei i la normativa que la desplegui. Així mateix, estan obligades a consentir les visites d’inspecció i a conservar durant un temps mínim de quatre anys la documentació relativa a les seves obligacions, que s’estableixen en l’apartat següent, en condicions que en permetin la comprovació.
A requeriment dels òrgans competents o dels inspectors, estan obligats a:

a) Subministrar qualsevol classe d’informació sobre les instal·lacions, els productes, els serveis o els sistemes de producció o elaboració, i permetre que els inspectors la comprovin directament.
b) Exhibir la documentació que serveixi de justificació de les transaccions efectuades, i facilitar que se n’obtingui una còpia o una reproducció.
c) Permetre que es prenguin les mostres oportunes i que es dugui a terme qualsevol altre tipus de control o assaig sobre l’explotació, els productes o les mercaderies que elaborin, distribueixin o comercialitzin, i sobre les matèries primeres, els additius o els materials que utilitzin.

Article 206
Mesures cautelars

Si, a conseqüència d’una inspecció, es detecta que hi ha indicis clars de la comissió d’una infracció presumpta, i sens perjudici de la instrucció del procediment sancionador corresponent, els inspectors poden adoptar les mesures cautelars necessàries per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure i el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció i garantir els interessos generals.
Les mesures cautelars s’han d’adoptar basant-se en un judici de raonabilitat i triant la que menys danyi la situació jurídica de la persona interessada, per la qual cosa han de ser proporcionades a la irregularitat detectada i mantenir-se el temps estrictament necessari, sense que en cap cas puguin causar perjudicis de reparació difícil o impossible als interessats o implicar violació de drets emparats per les lleis.
Les mesures cautelars poden consistir en les accions següents:

a) La immobilització cautelar de les mercaderies, els productes, els envasos, les etiquetes i qualsevol altre objecte relacionat presumptament amb alguna de les infraccions que preveu aquesta Llei, i també dels vehicles destinats al transport.
b) La suspensió cautelar de l’activitat i el funcionament d’una determinada àrea o element de l’explotació, l’establiment o el servei.
c) La retirada dels animals, quan s’hi detectin mancances del benestar i no s’esmenin en el termini establert.

L’adopció d’aquestes mesures s’ha de fer mitjançant una acta motivada que s’ha de notificar a la persona interessada, amb la concessió d’un termini de cinc dies per presentar al·legacions.
Les mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades per l’òrgan competent per incoar el procediment sancionador corresponent en un termini de quinze dies. Les mesures queden sense efecte si no s’inicia el procediment en aquest termini o si l’acord d’inici no conté un pronunciament exprés sobre aquestes mesures. En tot cas, durant la tramitació del procediment poden ser aixecades o modificades, d’ofici o a instància de part, i s’extingeixen amb l’eficàcia de la resolució administrativa que exhaureix el procediment.
En els supòsits de venda per subhasta pública o de destinació alternativa, l’import obtingut de la venda s’ha de posar a disposició de l’òrgan competent, pendent de la resolució del procediment sancionador.
Si en la resolució s’aprecia la inexistència d’infracció s’ha de retornar el producte o, si ha estat subhastat, l’import de la venda, a la persona interessada. En el supòsit de lliurament a beneficència o destrucció, l’autoritat competent ha d’indemnitzar la persona interessada, amb la declaració prèvia de responsabilitat de l’Administració.

Article 207
Persones responsables

Es consideren responsables de les infraccions tipificades en aquesta Llei les persones físiques i jurídiques que les cometin a títol de dol o culpa.
Quan el compliment de les obligacions que preveu aquesta Llei correspon a diverses persones conjuntament, o si la infracció és imputable a diverses persones i no és possible determinar el grau de participació de cadascuna, totes responen de manera solidària, si escau, tant de les infraccions que es cometin com de les sancions que s’imposin.
Les persones físiques i jurídiques sobre les quals recaiguin les obligacions de vigilància que estableix aquesta Llei per prevenir que altres persones cometin infraccions administratives són responsables subsidiàries d’aquestes infraccions.
Els titulars de l’explotació són responsables de les infraccions relatives a les explotacions agràries i de les derivades de l’activitat agrària.
En les infraccions imputades a una persona jurídica, també es consideren responsables les persones físiques que integrin els seus òrgans rectors o de direcció, i també els tècnics responsables de l’elaboració i el control, quan se n’acrediti la responsabilitat.
Sens perjudici de les sancions que pertoquin, les persones responsables de les infraccions administratives han d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats i restituir la legalitat jurídica conculcada, si escau.

Capítol III
El restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i la reposició de la realitat física alterada

Article 208
El restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i la reposició de la realitat física alterada

El restabliment de l’ordre jurídic pertorbat per un acte o un ús sense l’autorització requerida, o bé contravenint-ne les condicions, s’efectua mitjançant la legalització de l’acte o l’ús corresponent o, si escau, mitjançant la reposició de la realitat física alterada a l’estat originari, segons que l’actuació sigui compatible o no amb l’ordenació vigent.
Les persones responsables de l’acte o l’ús il·legal estan obligades a dur a terme la reposició de la realitat física alterada o a instar-ne la legalització dins el termini de dos mesos des del requeriment de l’Administració.
Si, un cop transcorreguts els terminis establerts, no s’ha sol·licitat la legalització ni s’han ajustat les obres a les condicions fixades, o bé si es denega la legalització, l’instructor ha de formular una proposta de reposició de la realitat física alterada per restablir l’ordre jurídic pertorbat i concedir un termini per presentar les al·legacions que es considerin oportunes.

Article 209
Les multes coercitives

En els supòsits que preveu l’article 103 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’autoritat competent, independentment de les sancions pecuniàries principals, pot imposar multes coercitives de fins al deu per cent de la sanció fixada per la infracció comesa. Aquestes multes poden reiterar-se amb la periodicitat necessària per garantir l’execució dels actes ordenats, com ara el cessament d’una acció prohibida, d’acord amb el que disposa aquesta Llei.

Capítol IV
Infraccions

Secció 1a
Concepte i classes

Article 210
Concepte

Qualsevol acció o omissió tipificada en aquesta Llei constitueix una infracció administrativa en matèria agrària.
Les disposicions reglamentàries de desplegament d’aquesta Llei poden establir especificacions o graduacions en el quadre d’infraccions legalment previstes que, sense crear-ne de noves ni modificar la naturalesa o els límits de les que tipifica la Llei, permetin una identificació més precisa de les conductes infractores.

Article 211
Classes i qualificació

Les infraccions administratives que preveu aquesta Llei es classifiquen, segons la matèria, en les categories següents: exercici de l’activitat agrària, registre, drets i obligacions dels titulars d’explotacions agràries, producció agrària, activitat complementària, usos agraris, venda directa i inspecció.
Així mateix, segons la importància, les infraccions administratives que preveu aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Secció 2a
Infraccions en matèria d’exercici de l’activitat agrària, el seu registre i els drets i les obligacions dels titulars de les explotacions agràries

Article 212
Infraccions administratives en matèria d’inici i exercici de l’activitat i de registre agrari

Són infraccions administratives en matèria d’inici i exercici de l’activitat agrària i de registre agrari:

a) La manca de declaració responsable d’inici de l’activitat a què es refereix l’article 10.
b) La inexactitud, la falsedat o l’omissió de dades, manifestacions o documents de caràcter essencial que s’adjuntin o s’incorporin a la declaració responsable d’inici de l’activitat.
c) La manca de comunicació al Registre de les modificacions substancials de les dades incloses en la declaració responsable, relatives a l’explotació agrària o a l’activitat, i també del cessament o del canvi d’activitat.
d) L’incompliment o la transgressió dels requeriments que, d’acord amb la normativa en vigor, formulin les autoritats i el personal al servei de l’Administració pública competent en matèria agrària o els seus organismes dels sector públic instrumental.
e) En general, l’incompliment dels requisits, les obligacions o les prohibicions que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguen en relació amb l’inici i l’exercici de les activitats agrària i complementària i el registre agrari.

Les infraccions que preveuen els apartats a), b) i c) es qualifiquen com a greus, i les que preveuen els apartats d) i e), com a lleus.

Secció 3a
Infraccions en matèria de producció agrària

Article 213
Infraccions en matèria de fems

Són infraccions administratives en matèria de fems:

a) L’incompliment dels requisits aplicables als sistemes d’emmagatzematge permanent de fems que estableixen els apartats 4.2 i 4.3 de l’annex, relatiu a la impermeabilització, el sistema de recollida de lixiviats, el dipòsit i la bassa d’emmagatzematge de fems líquids.
b) L’incompliment de la capacitat d’emmagatzematge del femer permanent que estableix l’apartat 4.2 de l’annex.
c) L’incompliment de les condicions dels femers temporals que estableix l’apartat 4.3 de l’annex.
d) L’incompliment de l’aportació màxima de nitrogen provinent dels fems per a la utilització com a fertilitzant o esmena que estableixen els apartats 5.1 i 5.2 de l’annex.
e) L’incompliment de la tasca superficial d’enterrament en els supòsits d’aportació mecànica de fems al sòl que estableixen els apartats 5.3 i 5.5 de l’annex.
f) La manca de disposició del pla de producció i gestió de fems de l’explotació.
g) L’incompliment del contingut mínim del pla de producció i gestió de fems que estableix l’apartat 6 de l’annex.
h) La manca de comunicació del pla de producció i gestió de fems, o de les modificacions substancials d’aquest pla, a l’Administració pública competent en matèria agrària.
i) La manca de disposició del llibre de producció i gestió de fems en els supòsits que preveu l’article 56.
j) La manca d’actualització i de disposició per a l’Administració del llibre de producció i gestió de fems.
k) L’incompliment del contingut mínim del llibre de producció i gestió de fems.

Es consideren lleus les infraccions en matèria de fems a què es refereix aquest article que no estiguin tipificades com a greus.
Es qualifiquen com a infraccions greus les infraccions dels apartats a), b), c), d) i e) quan s’esdevingui alguna de les circumstàncies següents:

a) Dany greu al medi ambient.
b) Contaminació dels aqüífers.
c) Molèstia greu a nuclis de població.

Article 214
Infraccions en matèria de recursos silvestres

Són infraccions administratives en matèria de recursos silvestres, sens perjudici del que estableix la legislació de forests:

a) L’aprofitament comercial dels recursos silvestres sense la declaració prèvia del vedat o amb la memòria o l’instrument de gestió forestal sostenible sense actualitzar.
b) L’aprofitament dels recursos silvestres quan hi hagi una declaració prèvia de reserva, excepte per raons científiques.
c) L’accés i la recol·lecció dels recursos silvestres en un vedat sense autorització del titular.
d) La recol·lecció contra les bones pràctiques agràries i ambientals.
e) La recol·lecció de bolets o l’aprofitament micològic sense tenir en compte les pràctiques prohibides i obligatòries.

Les infraccions que preveuen els apartats a) i b) es qualifiquen com a greus; les que preveuen els apartats c) i d), com a greus o lleus, segons l’entitat de la pràctica i el dany causat, i les que preveu l’apartat e), com a lleus.

Article 215
Infraccions en matèria de gestió de biomassa vegetal

Constitueixen infraccions en matèria de gestió de biomassa vegetal:

a) La instal·lació d’un punt de biomassa vegetal sense la declaració responsable corresponent.
b) L’aportació de dades, manifestacions o documents essencials inexactes, falsos o incomplets, i també l’omissió d’aquests, en la declaració responsable corresponent.
c) El manteniment de l’activitat d’un PBV declarat prèviament sense que s’hi mantinguin les condicions declarades.
d) L’incompliment de les mesures de prevenció i autoprotecció contra incendis, la manca de mitjans adequats de lluita contra incendis o l’absència de mesures de prevenció dels riscs derivats de les actuacions de trituració de la biomassa agroforestal.
e) La manca de l’assegurança de responsabilitat civil en els casos necessaris.

Les infraccions que preveuen els apartats anteriors es qualifiquen com a lleus o greus, segons l’entitat de la pràctica, el compliment de les disposicions d’aquesta Llei, la ubicació del punt i el dany causat. Les infraccions previstes en els apartats c), d) i e) comporten, mentre no s’esmenin, la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat declarada des del moment en què es té constància dels fets objecte de la infracció.

Article 216
Infraccions administratives en matèria de recuperació de cultius

Són infraccions administratives en matèria de recuperació de cultius, sens perjudici del que estableix la legislació de forests:

a) L’execució d’una recuperació de cultiu sense la declaració responsable corresponent o fora dels límits que defineix la declaració responsable.
b) L’execució d’una recuperació de cultiu a zones expressament prohibides per la legislació forestal.
c) L’eliminació de la vegetació forestal a les zones on no es compleixen els requisits per a la recuperació de cultiu.
d) La manca d’ús agrícola efectiu previst, durant els cinc primers anys comptadors a partir de la presentació de la declaració responsable davant l’Administració forestal, dels terrenys amb marjades objecte de la recuperació de cultiu declarada.

Les infraccions que preveu el punt 1 es qualifiquen com a lleus, greus o molt greus, segons si la zona compleix o no els requisits per a la recuperació de cultiu, la superfície afectada, les característiques ambientals de la massa forestal afectada, la ubicació del punt i la capacitat de regeneració natural.

Secció 4a
Infraccions relatives a l’activitat complementària

Article 217
Infraccions administratives en matèria d’activitat complementària i registre

Són infraccions administratives en matèria d’activitat complementària i registre:

a) Les que preveu l’article 212.1.
b) L’incompliment del caràcter vinculat d’activitat complementària de l’explotació agrària.
c) L’incompliment dels requisits específics per a l’exercici de l’activitat complementària de què es tracti.

Les infraccions administratives que preveu l’apartat a) es qualifiquen d’acord amb l’article 212 d’aquesta Llei, i les que preveuen els apartats b) i c), com a molt greus.

Secció 5a
Infraccions relatives als usos agraris

Article 218
Infraccions administratives en matèria d’usos agraris

Són infraccions administratives relatives als usos agraris:

a) La manca de vinculació de l’edifici, la construcció o la instal·lació a les activitats agrària i complementària.
b) L’incompliment de les mesures protectores, correctores i compensatòries que estableixi l’informe de l’Administració pública competent en matèria ambiental, quan l’edifici, la construcció o la instal·lació s’ubiqui en un espai protegit a l’empara de la legislació territorial i urbanística.

Les infraccions que preveu l’apartat 1 es qualifiquen com a molt greus.

Secció 6a
Infraccions relatives a la venda directa

Article 219
Infraccions en matèria de venda directa i degustació

Són infraccions en matèria de venda directa, sens perjudici de l’aplicació de les sancions que aquesta Llei preveu per a l’activitat complementària i en matèria de producció i comercialització agroalimentària, les que tipifica la Llei 1/1999, de 17 de març, de l’Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, que s’ha d’aplicar supletòriament, i les següents:

a) La manca de comunicació al Registre de l’exercici de la venda directa.
b) L’incompliment dels requisits específics per a la venda directa que estableix l’article 174.
c) L’incompliment de la normativa relativa a la identificació, la seguretat i la traçabilitat dels productes objecte de venda directa.

Article 220
Qualificació de les infraccions en matèria de venda directa

Totes les infraccions en matèria de venda directa que no estiguin incloses en les infraccions greus es qualifiquen com a lleus.
Es qualifiquen com a greus les infraccions en matèria de venda directa que es tipifiquen en l’article 219 quan s’esdevingui alguna de les circumstàncies següents:

a) Que el volum de la facturació o el preu dels productes objecte de la infracció sigui superior a 150.000 € i no excedeixi de 300.000 €.
b) Que les infraccions es cometin a l’origen de la producció o la distribució, de manera conscient i deliberada, o per manca dels controls o les precaucions exigibles a l’activitat, el servei o la instal·lació corresponent.
c) Que hi hagi una negativa reiterada a facilitar informació o col·laborar amb els serveis de control i inspecció.

Es qualifiquen com a infraccions molt greus qualsevol de les que es consideren greus segons l’apartat 2, quan s’esdevingui alguna de les circumstàncies següents:

a) Que el volum de la facturació o el preu dels productes objecte de la infracció sigui superior a 300.000 €.
b) Que la infracció, totalment o parcialment, sigui concurrent amb infraccions sanitàries molt greus, o hagi servit per facilitar-les o encobrir-les.

Secció 7a
Infraccions en matèria d’inspecció

Article 221
Infraccions per obstrucció a la inspecció

Són infraccions per obstrucció a la inspecció:

a) L’obstrucció o la negativa a facilitar les funcions d’inspecció, vigilància o informació, i també a subministrar dades als inspectors, i especialment la negativa amb la intenció d’evitar la presa de mostres o fer ineficaç la inspecció, i també el subministrament d’informació inexacta o documentació falsa.
b) La resistència, la coacció, l’amenaça, la represàlia o qualsevol altra forma de pressió als funcionaris encarregats de les funcions a què es refereix aquesta Llei o contra les empreses, els particulars o les associacions de consumidors que hagin iniciat o vulguin iniciar qualsevol tipus d’acció legal, denúncia o participació en procediments ja iniciats, i també la temptativa d’exercir aquests actes.
c) L’incompliment dels requeriments efectuats pels òrgans administratius, encaminats a l’aclariment dels fets i l’esbrinament de les responsabilitats susceptibles de sanció.
d) L’incompliment de les mesures cautelars i preventives adoptades per l’autoritat competent i qualsevol conducta que tendeixi a ocultar o manipular les mercaderies obtingudes.

Les infraccions en matèria d’obstrucció a la inspecció es qualifiquen com a infraccions greus.

Capítol V
Sancions

Article 222
Classes de sancions

Les sancions que s’han d’imposar per la comissió de les infraccions que preveu aquesta Llei poden consistir en una multa o sanció pecuniària, advertència, sanció rescissòria de privació de drets i sanció accessòria.

Article 223
Sancions

La comissió de les infraccions administratives que preveu aquesta Llei pot donar lloc a les sancions següents:

a) Advertència o multa de fins a 3.000 €, per a les infraccions lleus.
b) Multa compresa entre 3.000,01 € i 25.000 €, per a les infraccions greus.
c) Multa compresa entre 25.000,01 € i 120.000 €, per a les infraccions molt greus.

En les infraccions greus o molt greus, l’òrgan competent per resoldre-les pot imposar alguna de les sancions accessòries següents:

a) El decomís de mercaderies, productes, envasos, etiquetes i altres objectes relacionats amb la infracció. Són a compte de l’infractor les despeses que originin les operacions d’intervenció, dipòsit, decomís i destrucció de la mercaderia.
b) La clausura temporal, parcial o total, de l’empresa o l’explotació sancionada.
c) La suspensió dels organismes de control i certificació, sens perjudici de l’aplicació del Reglament (UE) 2017/625 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relatiu als controls i altres activitats oficials efectuats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments i pinsos, i de les normes sobre salut i benestar dels animals, sanitat vegetal i productes fitosanitaris.
d) La sanció rescissòria, que consisteix en la retirada de l’autorització, aplicable tant als òrgans de gestió com als organismes d’avaluació.
e) La inhabilitació per obtenir subvencions públiques en els termes que preveu la legislació de subvencions.

En matèria de producció ecològica, es prohibeix als operadors la comercialització de productes amb referència al mètode de producció ecològica en l’etiquetatge i la publicitat durant un termini de sis a divuit mesos en el cas d’infraccions greus, i de divuit a trenta-sis mesos en el cas d’infraccions molt greus.
Les quantitats recaptades per les sancions imposades en virtut d’aquesta Llei s’han de destinar a accions de formació (F), recerca (R), desenvolupament (D) i innovació (I) del sector agrari.

Article 224
Criteris de graduació i règim de sancions

Per determinar la sanció concreta que s’ha d’imposar, s’ha de respectar l’adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Amb aquesta finalitat, s’han de tenir en compte, de manera general, els criteris següents:

a) L’existència d’intencionalitat o de simple negligència.
b) La reiteració, entesa com la concurrència de diverses irregularitats o infraccions que se sancionin en el mateix procediment.
c) La naturalesa dels perjudicis causats, especialment l’efecte nociu sobre la salut o els interessos econòmics dels consumidors, o sobre els interessos de les indústries agràries i alimentàries.
d) La reincidència en faltes greus i molt greus, que es produeix quan es comet, dins el termini de tres anys, una infracció de la mateixa naturalesa, sempre que hagi estat declarada per mitjà d’una resolució ferma i els fets hagin tingut lloc o hagin estat detectats amb posterioritat a la fermesa de la resolució.

També constitueixen criteris de graduació de caràcter específic:

a) El volum de vendes o producció, i també la importància de l’empresa infractora.
b) El reconeixement o l’esmena de la infracció abans que es resolgui l’expedient sancionador corresponent.
c) La manca de controls i precaucions exigibles a l’activitat, el servei o la instal·lació de què es tracti.
d) El grau d’incompliment de les advertències prèvies.
e) L’import del benefici il·lícit obtingut per la comissió de la infracció o les infraccions.
f) L’extensió de la superfície afectada, la dimensió de l’explotació i el valor de la instal·lació o l’edifici.

Les sancions pecuniàries s’han d’imposar de manera que la comissió de la infracció no resulti més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de la norma infringida.
La quantia de la sanció es pot reduir motivadament quan resulti excessivament onerosa, en consideració a les circumstàncies específiques del cas. A més, si per raó de les circumstàncies concurrents, s’aprecia una disminució qualificada de la culpabilitat de la persona sancionada, l’òrgan sancionador pot establir la quantia de la sanció aplicant l’escala relativa a la classe d’infraccions de menys gravetat que aquella en què s’integra.
Les sancions que preveu aquesta Llei són compatibles amb la pèrdua o la retirada dels drets econòmics que regula la normativa comunitària, estatal o autonòmica.
La quantia de les sancions pot ser actualitzada pel Consell de Govern un cop hagin transcorregut tres anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les actualitzacions posteriors es poden efectuar anualment quan les circumstàncies econòmiques i socials ho justifiquin.

Capítol VI
La prescripció i la caducitat d’infraccions i sancions

Article 225
Prescripció i caducitat

Les infraccions molt greus tipificades en aquesta Llei prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de tres anys, i les lleus, al cap d’un any.
La sol·licitud d’anàlisis contradictòries i diriments interromp els terminis de prescripció de l’acció de persecució de la infracció o de caducitat del procediment ja iniciat fins que les analítiques s’hagin practicat.
Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d’un any.
El còmput dels terminis de prescripció d’infraccions i sancions s’efectua d’acord amb l’article 30 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Capítol VII
El procediment

Article 226
Actuacions prèvies

Amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, es poden dur a terme actuacions prèvies per determinar, de manera preliminar, si concorren les circumstàncies que el justifiquen. Aquestes actuacions tenen com a objectiu principal identificar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment; la identificació de la persona o les persones que puguin ser responsables; les circumstàncies rellevants que hi concorrin, i les actuacions de vigilància, control o seguiment de determinades conductes.
Les actuacions prèvies, les han de dur a terme els òrgans que tenen atribuïdes les funcions d’investigació, indagació i inspecció en la matèria o, si no n’hi ha, la persona o l’òrgan administratiu que determini l’òrgan competent per a la iniciació o la resolució del procediment.

Article 227
Procediment sancionador

No es pot imposar cap sanció per infraccions en matèria agrària o agroalimentària sense el procediment sancionador oportú tramitat d’acord amb la normativa autonòmica per a l’exercici de la potestat sancionadora, llevat que hi siguin aplicables, totalment o parcialment, per raó de la matèria, altres procediments més específics, establerts legalment o reglamentàriament.
El termini màxim per resoldre i notificar la resolució sancionadora, comptador a partir de la data de l’acord d’inici del procediment sancionador, és el següent:

a) En els procediments ordinaris, dotze mesos comptadors a partir de la data de l’acord d’inici del procediment sancionador.
b) En els procediments simplificats, trenta dies comptadors des de l’endemà de la notificació de la resolució de tramitació simplificada.

Un cop transcorreguts els terminis que preveu l’apartat 2, i sens perjudici de les possibles interrupcions del còmput per causes imputables a les persones interessades o per la suspensió legal del procediment, s’ha de declarar la caducitat del procediment, sens perjudici que es pugui obrir un procediment nou si la infracció no ha prescrit.

Article 228
Òrgans competents

La competència per iniciar el procediment sancionador en les matèries agràries objecte d’aquesta Llei correspon:

a) En l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels seus organismes del sector públic instrumental, a la persona titular de l’òrgan directiu competent en matèria d’agricultura o al director o directora gerent.
b) En l’àmbit dels consells insulars, als òrgans competents en matèria d’agricultura que estableixin els reglaments interns respectius.

La instrucció dels procediments sancionadors correspon als funcionaris que designi la persona titular de la competència per iniciar-los.
En l’àmbit de l’Administració i el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la competència per resoldre correspon:

a) Per a les infraccions sancionades amb multes de quantia inferior a 60.000 €, a la persona titular de l’òrgan directiu competent en matèria d’agricultura o, si escau, al director o directora gerent de l’organisme del sector públic instrumental.
b) Per a les infraccions sancionades amb multes de quantia entre 60.000 € i 150.000 €, a la persona titular de l’òrgan superior competent en matèria d’agricultura o, si escau, al consell de direcció de l’organisme del sector públic instrumental.
c) Per a les infraccions sancionades amb multes de quantia superior a 150.000 €, al Consell de Govern.

La competència per imposar la sanció rescissòria de privació de drets i les sancions accessòries correspon al mateix òrgan competent per imposar la multa o sanció principal.
En l’àmbit dels consells insulars, la competència per resoldre correspon als òrgans competents en matèria d’agricultura que estableixin els reglaments interns respectius.

Disposició addicional primera
Procediment extraordinari d’incorporació a l’ordenació d’edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears

Les edificacions, les construccions i les instal·lacions destinades a usos agraris, ubicades a una explotació agrària, existents el dia 29 de maig de 2024 i construïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears, es consideren incorporades a l’ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència, independentment de la qualificació del sòl.

Aquesta consideració no és aplicable en el cas d’edificacions, construccions o instal·lacions situades al domini públic maritimoterrestre o les seves zones de servitud.

Tot això, sempre que el dia 29 de maig de 2024 no pertoqui adoptar mesures de protecció de la legalitat urbanística derivades de resolucions administratives o judicials fermes.

El procediment per reconèixer aquesta incorporació s’estableix en els apartats següents.

La persona titular de l’edificació, la construcció o la instal·lació ha de sol·licitar a l’Administració agrària de l’illa corresponent l’emissió d’un certificat de compliment de les condicions establertes en matèria agrària.

Per obtenir aquest certificat, s’ha de presentar la documentació següent: plànols acotats de plantes i alçats de les edificacions, construccions o instal·lacions; un reportatge fotogràfic actualitzat de les edificacions, construccions o instal·lacions; una fotografia aèria anterior a l’any 1991 i una altra d’actual, i un certificat emès per un tècnic competent que acrediti el compliment de les condicions exigides.

L’Administració agrària ha de comprovar d’ofici les inscripcions corresponents en els registres agraris a data 29 de maig de 2024 i en el moment de l’emissió del certificat de compliment. Així mateix, ha de dur a terme una visita d’inspecció per comprovar la veracitat de la documentació presentada.
La persona interessada ha de presentar davant l’ajuntament del municipi on s’ubica l’edificació, la construcció o la instal·lació una sol·licitud d’incorporació a l’ordenació, amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència. A la sol·licitud s’ha d’adjuntar el certificat emès per l’Administració agrària esmentat en l’apartat 2, i la resta de la documentació que s’indica en el mateix punt.
Amb tota la documentació de l’expedient, l’ajuntament ha de dictar una resolució d’incorporació a l’ordenació, amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència.
El procediment regulat en aquesta disposició addicional no és aplicable a les edificacions, les construccions o les instal·lacions ubicades dins la delimitació de les zones de flux preferent resultant dels estudis hidrològics o hidràulics aprovats o validats per l’Administració hidràulica, d’acord amb el procediment que estableix l’article 17 de la Llei 7/2024, d’11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, que no respectin les limitacions que estableix l’article 9 bis del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril.

En el procediment regulat en els apartats anteriors no són aplicables els paràmetres i les condicions urbanístiques que s’apliquen amb caràcter general.

Disposició addicional segona
Modificació del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears

El punt 12 del grup 3 de l’annex 1, relatiu als projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:
Les instal·lacions següents per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:
― Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades a sòl rústic i definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d’aptitud alta del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
― Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades a sòl rústic a les zones d’aptitud mitjana del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, excepte les situades a qualsevol classe de coberta o a zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
― Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 hectàrees situades a sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta o mitjana del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, excepte les situades a qualsevol tipus de coberta o a zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
― Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² situades a sòl rústic protegit, excepte si es tracta d’instal·lacions d’autoconsum de les explotacions agràries o que es consideren activitat complementària de les explotacions agràries.
El punt 6 del grup 2 de l’annex 2, relatiu als projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental simplificada, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, queda redactat de la manera següent:
Les instal·lacions destinades a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar següents, incloses les esteses de connexió a la xarxa, excepte les situades a qualsevol classe de coberta:
― Les instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades a sòl rústic a les zones d’aptitud alta del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i a les zones definides com a aptes en el pla territorial insular corresponent.
― Les instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades a sòl rústic a les zones d’aptitud mitjana del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
― Les instal·lacions amb una ocupació de més de 100 m² situades als espais de rellevància ambiental que defineix la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, o a les zones de sòl rústic protegit que defineix l’article 19 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, excepte si es tracta d’instal·lacions d’autoconsum de les explotacions agràries o que es consideren activitat complementària de les explotacions agràries.
― Les instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades fora de les zones que preveuen els apartats anteriors.
― Les instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² situades a sòl rústic protegit quan es tracta d’instal·lacions d’autoconsum de les explotacions agràries o que es consideren activitat complementària de les explotacions agràries.

Disposició addicional tercera
Col·laboració entre les administracions públiques agràries i forestals i el sector privat

De conformitat amb l’article 5.7 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s’habiliten el conseller del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’agricultura i els presidents de les entitats públiques adscrites a la conselleria competent en matèria agrària i de conservació del medi natural, per subscriure convenis amb organitzacions professionals agràries, cooperatives o qualsevol altra entitat jurídica relacionada amb aquestes matèries, amb la finalitat d’habilitar-les per efectuar tràmits electrònics en representació de les persones interessades en els procediments que tramitin tant la conselleria com les entitats públiques adscrites.
S’habilita el president del FOGAIBA per subscriure convenis amb entitats agràries col·laboradores, que no pertanyen al sector públic, amb la finalitat de col·laborar amb aquest organisme públic en la captura, el registre, el seguiment, la correcció i la recepció de notificacions administratives relatives a les sol·licituds dels ajuts de la política agrària comuna i de qualsevol altre ajut que gestioni el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears, les al·legacions al sistema d’informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC) i les cessions dels drets d’ajut.

Disposició addicional quarta
Notificacions electròniques i assistència en l’ús de mitjans electrònics del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA)

El FOGAIBA, en les convocatòries de subvencions que dicti en l’àmbit de les seves competències, pot establir l’obligació de les persones físiques de relacionar-se amb aquest organisme per mitjans electrònics, sempre que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
Així mateix, de conformitat amb l’article 41.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i sempre que no s’hagi previst l’obligació que preveu l’apartat anterior, el FOGAIBA pot disposar en les convocatòries de subvencions esmentades que durant el procediment de gestió les notificacions es facin de manera electrònica, sempre que quedi acreditat que les persones interessades tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
El FOGAIBA, en l’exercici de les seves funcions, pot prestar assistència en l’ús dels mitjans electrònics que preveu l’article 12 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a totes les persones físiques que s’hi relacionin electrònicament en l’àmbit dels procediments gestionats pel FOGAIBA, amb independència de l’obligació de relacionar-s’hi electrònicament, sempre que es compleixin la resta de les condicions que preveu aquest article.

Disposició addicional cinquena
Requisits per a la implantació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives a les Illes Balears

Al territori de les Illes Balears, es prohibeix instal·lar noves explotacions ramaderes d’aus de corral o ampliar les que hi ha actualment o altres instal·lacions annexes, com puguin ser els femers, en què la càrrega ramadera sigui superior a 2.240 UBG (160.000 gallines ponedores), calculades d’acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació).
Les noves explotacions ramaderes d’aus de corral i l’ampliació de les explotacions que hi ha actualment o d’altres instal·lacions annexes, entre d’altres els femers, amb un cens inferior al que s’estableix en l’apartat anterior, es poden autoritzar sempre que entre l’explotació ramadera i el límit del nucli urbà residencial més proper es compleixin les distàncies mínimes que figuren a continuació.

― Explotació ramadera que superi la càrrega ramadera equivalent a 280 UBG calculades d’acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (20.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 2.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més proper.
― Explotació ramadera que superi la càrrega ramadera equivalent a 560 UBG calculades d’acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (40.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 4.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més proper.
― Explotació ramadera que superi la carrega ramadera equivalent a 1.120 UBG calculades d’acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (80.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més proper.

Per calcular aquestes distàncies, s’ha de mesurar la distància topogràfica en línia recta del punt del nucli urbà més a prop de l’explotació ramadera respecte de qualsevol nau d’animals o instal·lació complementària de l’explotació ramadera.

Les autoritzacions queden condicionades al fet que es compleixin els requisits d’ordenació ramadera i mediambientals que es fixen en la normativa bàsica sectorial de les granges avícoles i en la normativa mediambiental per tipus d’explotació i capacitat.

Disposició addicional sisena
Vinculació als planejaments territorials i urbanístics

Les previsions d’aquesta Llei són directament aplicables fins que els instruments d’ordenació territorial i urbanística s’hi adaptin.
Queda sense efecte qualsevol norma que exigeixi la declaració d’interès general per a la implantació d’activitats agràries i complementàries d’acord amb el que fixa aquesta Llei.

Disposició transitòria primera
Instrument de gestió forestal sostenible per a les forests públiques

Abans de l’any 2028, totes les forests públiques de les Illes Balears han de disposar de manera obligatòria de l’instrument de gestió forestal sostenible que preveu l’article 83 d’aquesta Llei, tal com estableix la disposició transitòria segona de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

Disposició transitòria segona
Atribucions i funcions en matèria agrària a Mallorca

La conselleria del Govern de les Illes Balears que tengui atribuïdes les competències en matèria agrària ha de continuar exercint-les fins a les transferències efectives de les atribucions i funcions a favor del Consell Insular de Mallorca, d’acord amb el que preveu l’article 70 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Disposició transitòria tercera
Condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a una activitat agrària d’oci i autoconsum

Mentre no es despleguin les normes que s’estableixen en l’article 131, es fixen les condicions següents:

Per a les edificacions agrícoles de nova planta: es permeten a parcel·les amb una superfície registral igual o superior a 14.000 m2, situades a les categories de sòl rústic comú i àrees rurals d’interès paisatgístic, amb les particularitats següents:

a) L’edificació que es projecti ha de tenir una superfície màxima edificada de 20 m2 i incloure la construcció o la instal·lació d’un sistema d’emmagatzemament d’aigües pluvials cobert, amb una capacitat màxima de 5 m3 i mínima de 2 m3.
b) El tipus d’edificació s’ha d’adaptar als materials de l’entorn rural i disposar de dues úniques obertures com a màxim, una de més d’1,20 m d’amplada, destinada a porta d’accés, i una altra a una altura interior mínima d’1,50 m fins a l’ampit inferior, destinada a finestra de ventilació i il·luminació. Alternativament, pot ser una construcció sense tots els tancaments perimetrals, amb tipologia de porxo. A més, la construcció ha de fer una altura màxima de 3,50 m sobre el terreny natural, i tenir la coberta de teula àrab i l’espai interior totalment diàfan. No s’hi permet la presència de banys.

Per a l’autorització de les edificacions o instal·lacions d’aquest apartat es requereix l’informe favorable de l’Administració agrària.

Per a les edificacions ramaderes de nova planta: es permeten a parcel·les amb una superfície registral igual o superior a 7.000 m2 a totes les illes, a les categories de sòl rústic comú i àrees rurals d’interès paisatgístic. Han de complir la normativa de benestar i sanitat animal corresponent, amb les particularitats següents:

a) Les edificacions per a porquí, caprí, oví, aus de corral i conills no poden superar 20 m2 de superfície construïda ni 2,60 m d’altura lliure interior.
b) Les edificacions per a la guarda d’èquids no poden superar 16 m2 de superfície construïda per exemplar, incloent-hi l’espai destinat a alimentació i ormejos de maneig, ni 3,50 m d’altura lliure interior. La tipologia ha de correspondre inequívocament a la de quadra.
En el moment de la sol·licitud, s’ha de disposar de la targeta sanitària per als èquids corresponent.
c) S’ha d’assegurar el subministrament d’aigua per als animals.
d) S’estableixen les dimensions i el nombre màxim d’animals per explotació següents:

Espècie Superfície construïda màxima per cap de bestiar adult Superfície útil mínima por cap de bestiar adult Nombre màxim d’animals adults per explotació
Oví/Caprí 3,0 m2 2,0 m2 6
Porquí 10,0 m2 7,5 m2 2
Equí 16,0 m2 12,0 m2 2
Conills 0,5 m2 0,35 m2 8
Aus de corral 0,5 m2 0,35 m2 20

Per a l’autorització de les edificacions o instal·lacions d’aquest apartat es requereix l’informe favorable de l’Administració agrària.

Per a les instal·lacions desmuntables per ramat: es permeten a parcel·les amb una superfície registral igual o superior a 7.000 m2 a totes les illes, a les categories de sòl rústic comú i àrees rurals d’interès paisatgístic. Han de complir la normativa de benestar i sanitat animal corresponent.

Es permeten instal·lacions ramaderes desmuntables per a aus de corral o conills de fins a 8 m2 i per a èquids de fins a 16 m2, amb el nombre màxim d’animals que recull l’apartat anterior.

Aquestes instal·lacions no han de complir les normes d’estètica i tipus que defineix la normativa urbanística. Per instal·lar-les només es requereix una declaració responsable d’inici de l’activitat, una comunicació prèvia davant l’ajuntament corresponent i l’informe favorable de l’Administració agrària.

Disposició transitòria quarta
Condicions mínimes per a l’activitat d’agroestada

Per a l’activitat d’agroestada, mentre l’Administració turística, conjuntament amb l’Administració agrària, no en desplegui reglamentàriament els requisits, i amb independència de que disposa l’article 113, s’han de complir les condicions següents:

a) Tot l’establiment ha d’estar en perfectes condicions de neteja i higiene.
b) Tots els mecanismes i equips han de funcionar perfectament.
c) Els dormitoris han de disposar de mitjans per enfosquir-ne l’interior.
d) La unitat d’allotjament s’ha de netejar almenys dos cops per setmana, o quan l’usuari ho requereixi.
e) Les tovalloles s’han de canviar si l’usuari ho sol·licita.
f) La roba de llit s’ha de canviar una vegada a la setmana com a mínim.
g) L’establiment ha de disposar d’un sistema de gestió de queixes a disposició dels usuaris.
h) S’ha de proporcionar als usuaris un número de telèfon que garanteixi assistència i informació les 24 hores.
i) Cada edificació que es destini totalment o parcialment a allotjament ha de disposar, com a mínim, de lavabo, inodor i dutxa.
j) S’ha de disposar d’elements contra incendis i senyalització d’evacuació.
k) S’ha de disposar d’un sistema de recollida i emmagatzematge d’aigua pluvial amb una capacitat mínima de 5 m3.
l) S’ha de disposar d’una farmaciola de primers auxilis.
m) S’ha de tenir, a disposició dels usuaris, un manual d’informació i coneixement sobre l’activitat agrària que es du a terme, que ha d’estar com a mínim en català, castellà, anglès, alemany i francès.

Disposició derogatòria única
Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang que aquesta Llei, o d’un rang inferior, que s’hi oposin, la contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa.
Queda derogada expressament la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

Disposició final primera
Modificació de la matriu d’ordenació del sòl rústic, les categories de sòl, la regulació dels usos i les normes específiques de l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

La matriu d’ordenació del sòl rústic, les categories de sòl, la regulació dels usos i les normes específiques de l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, queden modificades de la manera següent:

SECTOR PRIMARI(2)   SECTOR SECUNDARI    EQUIPAMENTS(4)  ALTRES
Activitats extensives   Activitats intensives   Activitats complementàries  Indústria de transformació agrària no complementària    Indústria en general    Sense construcció   Altres equipaments  Activitats extractives  Infraestructures (4)    Habitatge familiar aïllat   Protecció i educació ambiental
        Transformació   Resta d’activitats complementàries

AANP 1 4 4 4 2-3 3 2-3 3 3 2-3 3 2
ANEI 1 1 1 1 2-3 3 2 3 2-3 2 3 1
ARIP 1 1 1 1 2 3 2 2 2-3 2 2-3 1
APR 1 1 1 1 2 3 2 2 2-3 2 2-3 2
APT 1 4 4 4 2 3 2 3 2-3 2 3 1
AIA 1 1 1 1 2 2-3 2 2 2-3 2 2 1
AT 1 1 1 1 2 3 2 2 3 2 2 1
SRG 1 1 1 1 2 2-3 2 2 2-3 2 2 1

Categories del sòl
SRP: sòl rústic protegit:
AANP: àrea natural d’especial interès d’alt nivell de protecció
ANEI: àrea natural d’especial interès
ARIP: àrea rural d’interès paisatgístic
APR: àrea de prevenció de riscs(1)
APT: àrea de protecció territorial
SRC: sòl rústic comú(3)
AIA: àrea d’interès agrari
AT: àrea de transició
SRG: sòl rústic de règim general

Regulació dels usos

Admès sens perjudici del compliment de la normativa sectorial.
Condicionat segons el que estableixi el pla territorial insular.
2-3. Prohibit, amb les excepcions que estableixi el pla territorial insular corresponent. En el cas d’habitatges unifamiliars aïllats s’entén que l’ús és condicionat fins que el pla territorial insular estableixi les excepcions corresponents.
Prohibit.
Admès sempre que no impliqui la construcció de noves edificacions o instal·lacions ni tampoc altres ampliacions que les que permet la normativa agrària, sens perjudici de la normativa sectorial. En altres casos es considera prohibit.

Normes específiques

(1) Àrees de prevenció de riscs

Els usos a les àrees de prevenció de riscs només es poden autoritzar amb l’informe previ favorable de l’Administració competent en matèria de medi ambient. Queden exempts d’aquest informe preceptiu les àrees de prevenció de riscs d’erosió i les d’afectació o vulnerabilitat dels aqüífers.

Als efectes de l’autorització de nous habitatges en sòl rústic dins una APR, la parcel·la mínima és la que correspon a la qualificació del sòl rústic subjacent i, si no és coneguda, la que correspon al sòl rústic contigu. Si hi ha diverses qualificacions de sòls rústics contigus, s’aplica la més restrictiva.

Així mateix:

a) A les àrees de prevenció de risc d’incendis, quan es destinin a usos o activitats que comportin habitatge, s’han d’incorporar mesures de seguretat viària per garantir l’accés de persones i vehicles, dipòsits d’aigua per a una primera situació d’emergència i actuacions sobre la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible, i se’ls ha d’aplicar el règim d’usos previst per a la categoria de sòl que correspondria en absència d’aquest risc d’incendi.

b) A les àrees de prevenció de riscs d’erosió:

1r. S’han d’estabilitzar els talussos d’excavació mitjançant murs de contenció o bancals.
2n. Els bancals i les parets seques, existents o de nova creació, s’han de mantenir en bon estat de conservació.
3r. La desforestació ha de ser estrictament la necessària per a l’execució de l’obra.

c) A les àrees de prevenció de riscs de vulnerabilitat dels aqüífers:

1r. El sistema de tractament d’aigües residuals ha de complir les disposicions del pla hidrològic de les Illes Balears.
2n. Durant l’execució de les obres s’han d’adoptar les màximes precaucions per evitar el vessament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les màquines.

Per a l’autorització d’usos, obres o activitats del sector primari, s’ha d’atendre a la regulació d’usos del sòl subjacent, sense perjudici de la necessitat, si escau, de disposar d’un informe favorable o de l’autorització de l’Administració competent amb l’objectiu de prevenir el risc.

(2) Sector primari

Als efectes de l’aplicació transitòria d’aquesta matriu, pel que fa al sector primari, s’hi entenen inclosos els usos als quals es refereix la Llei agrària vigent, encara que no estiguin previstos en els instruments d’ordenació i planejament en vigor.

(3) Sòl rústic comú

Els equipaments i les instal·lacions que es descriuen en els articles 117 i 135 només es poden implantar en el sòl rústic comú, on es consideren un ús admès.

(4) Equipaments i infraestructures

En aquest grup no es preveuen els equipaments ni les infraestructures que descriu específicament la legislació agrària, els quals tenen un ús admès, excepte a les àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció, on serà condicionat.

Disposició final segona
Modificació de les definicions de les activitats regulades en la matriu d’ordenació del sòl rústic, de l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

Els apartats A i B de les definicions de les activitats regulades en la matriu d’ordenació del sòl rústic, de l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, queden modificats de la manera següent:

A) Protecció i educació ambiental sense que tenguin caràcter complementari de l’agricultura
Són les activitats pròpies de la protecció i l’educació ambiental. Comprenen les instal·lacions necessàries per dur-les a terme: habilitació de camins i accessos, instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules de la natura, granges escola, passos sobre torrents o rieres, miradors i instal·lacions similars.

B) Activitats del sector primari
La definició de les activitats del sector primari incloses en la matriu d’ordenació del sòl rústic és la que estableix la Llei agrària vigent.

Disposició final tercera
Modificació de l’article 19 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

L’apartat 19.1.a) de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, queda modificat de la manera següent:

a) Les àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP), definides en la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears. També tenen aquesta categoria les reserves naturals, els monuments naturals i les àrees classificades com a zones d’exclusió dins la resta de figures d’espais naturals protegits declarats a les Illes Balears.

Disposició final quarta
Modificacions de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears

L’apartat 3 de l’article 75 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:
3) Només poden ser objecte de marisqueig recreatiu els equinoderms, els cefalòpodes, els crustacis no decàpodes, el cranc blau (Callinectes sapidus) i els cnidaris.
Es modifica l’apartat d) de l’article 97.3 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
d) La funció inspectora en matèria d’ordenació del sector pesquer i del busseig, dins l’àmbit de les competències de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.
S’incorpora un nou apartat a l’article 113 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
n) Desplaçar-se a una illa diferent de la del seu port base sense l’autorització que s’estableixi reglamentàriament.
Es modifica el títol de la Secció 4ª del Capítol II del títol XII de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, per a tipificar les infraccions en matèria de marisqueig recreatiu, que tindrà la següent redacció:
SECCIÓ 4ª EN MATERIA DE PESCA RECREATIVA I MARISQUEIG RECREATIU
Com a conseqüència amb aquest canvi s’ha d’afegir “i/o marisqueig recreatiu” també a les infraccions enumerades als articles 118, 119 i 120.
Es modifica l’article 118 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
Es consideren infraccions lleus:
a) En la pràctica de la pesca recreativa i/o el marisqueig recreatiu, no portar la llicència que habilita per exercir-la o no exhibir-la quan es requereixi. Això no obstant, es resta exempt de responsabilitat si en el termini màxim de quaranta-vuit hores es presenta la documentació requerida davant de l’autoritat competent.
b) No presentar la declaració de captures dins el termini establert reglamentàriament.
c) Incomplir el que estableix aquesta llei o la resta de la legislació vigent en matèria de pesca recreativa i/o el marisqueig recreatiu sempre que no s’hagi de classificar com a infracció greu o molt greu.
Es modifica el punt a) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
a) Cometre una tercera infracció lleu en aquestes matèries en un període de dos anys.
Es modifica el punt b) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
b) Exercir la pesca marítima recreativa i/o el marisqueig recreatiu sense la llicencia preceptiva o, en el cas de reserves marines, l’autorització.
Es modifica el punt c) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
c) Usar o posseir a bord aparells i elements de pesca i/o marisqueig no autoritzats per a la captura d’espècies marines.
Es modifica el punt d) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
d) Exercir la pesca marítima recreativa i/o el marisqueig recreatiu fora dels horaris que s’estableixin reglamentàriament o en dies no permesos.
Es modifica el punt e) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
e) Exercir la pesca recreativa i/o el marisqueig recreatiu d’espècies no permeses o en fons prohibits, en zones prohibides o vedades o en època de veda.
Es modifica el punt g) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:

g) Incomplir, en la pesca marítima recreativa i/o marisqueig recreatiu, els límits de captura que s’estableixin reglamentàriament.

Es modifica el punt j) de l’article 119 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
j) Exercir la pesca recreativa i/o marisqueig recreatiu, incomplint les distàncies mínimes que estableix la normativa vigent.
Es modifica l’article 120 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
Es consideren infraccions molt greus:
a) Cometre una tercera infracció greu en aquestes matèries en un període de dos anys.
b) En la pesca marítima recreativa i/o marisqueig recreatiu, comercialitzar les espècies capturades
c) Posseir, transportar o usar armes o substàncies verinoses, corrosives, explosives, paralitzants o soporíferes en les tasques de pesca i/o marisqueig recreatius.
d) Usar o posseir a bord fusells o aparells de pesca submarina conjuntament amb equips de respiració autònoms, semiautònoms o qualsevol altre sistema que permeti la respiració en immersió.
e) Usar llums artificials de superfície o submergits o qualsevol altre mitjà que serveixi d’atracció o concentració artificial de les espècies.
S’incorpora un nou apartat a l’article 127 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció:
d) Navegar, dins reserves marines, amb artefactes prohibits o a una velocitat superior a la que s’estableixi reglamentàriament.
Es modifica l’article 132.1 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
Les infraccions regulades en aquesta llei en matèria de pesca professional i marisqueig se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:
a) Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 60 a 600 euros.
b) Les infraccions greus, amb multa de 601 a 60.000 euros.
c) Les infraccions molt greus, amb multa de 60.001 a 300.000 euros.
Es modifica l’article 134 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que tindrà la següent redacció
Article 134. Sancions en matèria de pesca recreativa i marisqueig recreatiu
Les infraccions regulades en aquesta llei en matèria de pesca recreativa i marisqueig recreatiu se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:
a) Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 60 a 600 euros.
b) Les infraccions greus, amb multa de 601 a 60.000 euros.
c) Les infraccions molt greus, amb multa de 60.001 a 150.000 euros.
Es modifica l’article 145.7 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb la redacció següent:
Si en la resolució del procediment sancionador s’aprecia la comissió d’una infracció, els objectes decomissats que no siguin susceptibles d’un ús lícit o que hagin estat decomissats per un ús il·lícit, han de ser destruïts. Si són d’ús lícit, sempre que no hagin estat decomissats a conseqüència del seu ús il·lícit, se n’ha de resoldre la devolució, condicionada al pagament voluntari efectiu de la sanció corresponent. Si no s’efectua el pagament de la sanció en període voluntari, s’establirà el decomís com a sanció accessòria. Si la persona interessada no es fa càrrec dels mateixos en el termini de sis mesos des que ha estat requerida per fer-ho, es considera que els abandona, i l’administració competent els ha de destruir, vendre en subhasta pública, o bé lliurar-los a entitats sense ànim de lucre o de caràcter benèfic.
Se suprimeix l’apartat 8 de l’article 145 de la Llei 6/2013, de 5 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Disposició final cinquena
Addició d’un paràgraf nou a l’article 45 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

S’afegeix un nou paràgraf a l’article 45 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb la redacció següent:

No queden subjectes a aquesta Llei els refugis que pugui regular la Llei agrària de les Illes Balears.

Disposició final sisena
Autorització de desplegament

S’autoritza el Govern, a proposta del conseller competent en matèria agrària, a modificar mitjançant un decret l’annex d’aquesta Llei, amb la finalitat d’adaptar-lo a la normativa vigent, als avenços científics i tècnics i també a les normes internacionals i al dret de la Unió Europea.

Disposició final setena
Desplegament reglamentari

S’autoritza el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars, en els àmbits competencials respectius, a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i executar aquesta Llei.

Disposició final vuitena
Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

ANNEX
Els fems (…)

Objecte

L’objecte d’aquest annex és determinar les condicions de producció, emmagatzematge, gestió, transport i utilització com a fertilitzant o esmena dels fems generats a les explotacions agràries de les Illes Balears.

Definicions

Als efectes d’aquest annex, cal atenir-se a les definicions següents:

a) Fems: material resultant de la barreja de dejeccions ramaderes, el llit, l’aigua de rentat, les restes de pinso i material vegetal, en procés de canvi biològic. Segons el sistema de producció, els fems tenen un contingut d’aigua diferent, que donen lloc a fems sòlids, que no flueixen per gravetat i no poden bombar-se, o líquids, que poden fluir per gravetat i ser bombejats, també anomenats purins.
b) Femer temporal: emmagatzematge no permanent de fems sòlids, sobre terreny natural, ubicat a les explotacions ramaderes on s’originen o a les parcel·les de les explotacions agrícoles on es valoritzen com a fertilitzant o esmena del sòl.
c) Gestor de fems: persona física o jurídica que, de manera intermèdia entre les explotacions ramaderes i les agrícoles o forestals, du a terme les operacions de recollida, emmagatzematge, transport, valorització o subministrament de fems per al seu ús com a fertilitzant o esmena a les explotacions agrícoles o forestals.
d) Factor agroambiental de l’explotació: paràmetre que s’utilitza per determinar la càrrega de nitrogen orgànic que una explotació ramadera genera per unitat de superfície, que es calcula dividint la producció total de nitrogen d’origen ramader generada en una explotació ramadera, calculada d’acord amb la taula d’equivalències de l’apartat 3, entre la superfície destinada a la valorització dels fems, inclosa la superfície de pastura.
e) Llibre de producció i gestió de fems: document que recull la producció i la gestió de fems en una explotació ramadera o la d’un gestor de fems, el contingut mínim del qual està fixat en aquest annex.
f) Explotació ramadera reduïda: explotació que alberga una quantitat de bestiar inferior a l’equivalent a 4,80 UBG per espècie, excepte en el cas de les aus, que és de 0,75 UBG. En el cas d’explotacions amb bestiar porcí, el nombre de truges reproductores ha de ser inferior a 5, i el nombre de places d’engreix, inferior a 25. En el cas d’albergar més d’una espècie, no es pot superar en total l’equivalent a 10 UBG.

Producció de fems

La producció de fems a les explotacions ramaderes de les Illes Balears es calcula d’acord amb les equivalències entre el tipus de bestiar, les unitats de bestiar gros i la producció de fems sòlids, purins i nitrogen a què es refereix la taula d’equivalències següent:

Taula d’equivalències entre tipus de bestiar, unitats de bestiar gros (UBG) i producció de fems sòlids, purins i nitrogen

Tipus de bestiar i fase productiva UBG N (kg) per plaça i any Purins per plaça i any (m3) Fems sòlids per plaça i any (t)
Boví
Reproductors 1 60 11,5 18
Braves 0,7 42 7,4 12
Anolls 0,6 36 5,5 7
Vedell 0,3 18 2,7 0,7
Porcí
Truges amb garrins de fins a 6 kg 0,25 15 5,1 5,4
Truges amb garrins de fins a 20 kg 0,3 18 6,12 6,4
Reposició 0,14 8,4 2,5 2,75
Garrins de 6 a 20 kg 0,02 1,2 0,41 0,6
Porcs de 20 a 50 kg 0,1 6 1,8 2
Porcs de 50 a 100 kg 0,14 8,4 2,5 2,8
Porcs de 20 a 100 kg 0,12 7,2 2,15 2,4
Verros 0,3 18 6,12 6,4
Aus
Gallines 0,009 0,5 0,04
Recria de gallines 0,004 0,2 0,0073
Reproductors 0,01 0,6 0,044
Recria de reproductors 0,006 0,4 0,011
Pollastres d’engreix 0,004 0,2 0,01
Indiots 0,004 0,2 0,01
Ànecs reproductors 0,008 0,5 0,035
Ànecs engrossits 0,008 0,5 0,035
Ànecs d’engreix 0,004 0,2 0,018
Estruços adults 0,1 6 0,73
Estruços d’engreix 0,022 1,3 0,4
Conills
Conills reproductors 0,01 0,6 0,0007
Conills d’engreix 0,004 0,2 0,0003
Èquids
Reproductors 0,9 54 9,4
Reposició 0,6 36 6,3
Poltres 0,3 18 3,2

Oví i caprí
Reproductors 0,15 9 0,9
Reposició 0,1 6 0,6
Anyells 0,05 3 0,3
Anyells de llet i cabrits 0,02 1,2 0,12

Emmagatzematge
Les explotacions ramaderes de les Illes Balears han de disposar d’un sistema d’emmagatzematge de fems, que pot ser permanent o temporal. S’exceptuen d’aquesta obligació les explotacions que s’indiquen a continuació quan tenguin una superfície associada per aplicar els fems equivalent a una hectàrea per cada 3 UBG:

a) Les explotacions ramaderes reduïdes, a les quals es refereix l’apartat 2.f) d’aquest annex.
b) Les explotacions ramaderes extensives amb capacitat inferior a 20 UBG.

Sens perjudici del compliment de la normativa vigent, els sistemes d’emmagatzematge permanent de les explotacions ramaderes han de complir les condicions següents:

a) El sòl de les instal·lacions ramaderes cobertes ha de ser impermeable, excepte quan s’utilitzi llit i a la part inferior hi hagi una capa de material absorbent suficient per garantir l’absència de vessaments i lixiviats.
b) Els femers de sòlids s’han d’ubicar sobre terreny compactat, estar impermeabilitzats i disposar d’un sistema de recollida de lixiviats que garanteixi l’estanquitat i eviti filtracions superficials i subterrànies, amb una dimensió adequada per a una gestió correcta, o bé disposar d’un cavalló o cordó perimetral al sòl que n’impedeixi la dispersió superficial.
c) Les explotacions ramaderes que generin fems líquids han de disposar de dipòsits o basses d’emmagatzematge, tancats i estancs, de manera que s’eviti el risc de filtració i contaminació de les aigües superficials i subterrànies. A més, han de disposar d’elements de seguretat com escales, cordes, flotadors i altres de similars.

En el càlcul de la capacitat dels femer de líquids sense coberta s’ha de tenir en compte la precipitació rebuda durant el període màxim d’emmagatzematge, calculat segons les precipitacions mitjanes mensuals d’un període de deu anys de l’estació climatològica de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) o del Govern de les Illes Balears més propera.

Sens perjudici del compliment de la normativa vigent, els femers temporals de les explotacions ramaderes, que poden situar-se sobre terreny natural, han de complir les condicions següents:

a) No poden ser permanents, ni romandre més de cinc dies a l’explotació ramadera on es generen ni a les explotacions agrícoles de destinació.
b) A les explotacions agrícoles de destinació, la capacitat de l’emmagatzematge ha de ser inferior a l’equivalent en fems de la quantitat màxima establerta de nitrogen de les parcel·les on es vulgui aplicar.

La capacitat d’emmagatzematge dels femers permanents s’ha d’adaptar al temps d’estabulació del bestiar i al volum de fems que s’ha d’emmagatzemar, calculat d’acord amb la taula d’equivalències de l’apartat 3, i ha de ser suficient per al volum de fems produït en estabulació durant tres mesos d’activitat com a mínim, amb dues excepcions:

a) A les zones vulnerables per la contaminació per nitrats, on la capacitat d’emmagatzematge ha de ser suficient per al volum produït durant quatre mesos d’activitat.
b) Quan el pla de producció i gestió de fems prevegi, de manera justificada, altres usos alternatius dels fems o la disponibilitat de conreus susceptibles de rebre’n al llarg de tot l’any. En aquest cas, la capacitat d’emmagatzematge es pot reduir al volum de fems produït en estabulació durant dos mesos d’activitat.

A les instal·lacions ramaderes cobertes, amb fosses interiors o de jaç, la capacitat es computa com a part integrant del sistema d’emmagatzematge.

Utilització

L’ús dels fems com a fertilitzant o esmena, sens perjudici del compliment de la normativa vigent, s’ha d’ajustar a les condicions següents:

Amb caràcter general, les aportacions màximes de nitrogen procedent de fems com a fertilitzant o esmena s’estableixen en 170 kg de nitrogen per hectàrea i any per a les explotacions situades a zones oficialment declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari, i 210 kg de nitrogen per hectàrea i any per a la resta de zones. En el cas d’explotacions amb parcel·les incloses a ambdues zones, s’aplica el resultat de la mitjana de les dues quantitats, ponderada per la superfície de la parcel·la inclosa a cada zona.
No obstant el que estableix l’apartat 1, es permeten aportacions superiors de nitrogen en els supòsits següents:

a) Quan ho estableixi l’Administració pública competent en matèria agrària, d’acord amb el procediment que estableix l’annex III de la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries, amb una justificació prèvia d’acord amb els criteris objectius que estableix l’article 10, per a l’adopció de mesures que permetin reduir la contaminació causada o provocada pels nitrats d’origen agrari i actuar preventivament contra noves contaminacions d’aquest tipus.
b) A les zones d’espera, exercici o pastura de les explotacions ramaderes que no superin l’aportació màxima de nitrogen establerta. A les parcel·les d’espera, els fems acumulats s’han de retirar com a mínim un cop a l’any, entre els mesos de juny i octubre.

L’aportació de fems al sòl exigeix una feina superficial d’incorporació, que no és exigible a les superfícies corresponents a prats i pastures de caràcter permanent o conreus amb coberta vegetal. En el cas de fems líquids o purins, la feina d’incorporació s’ha d’efectuar immediatament després de la distribució. Els fems sòlids s’han d’incorporar en un termini màxim de 72 hores des de la distribució, sens perjudici del compliment de la normativa vigent.
L’aportació mecànica dels fems com a fertilitzant s’ha d’anotar en el llibre de producció i gestió de fems.
L’aplicació amb mitjans mecànics de fems al sòl, amb les aportacions màximes de nitrogen establertes, s’ha de dur a terme amb especial precaució a les zones de protecció de torrents, pous, sèquies i aiguamolls, i també a les àrees vulnerables a la contaminació d’aqüífers, amb la finalitat d’evitar o minimitzar la contaminació per nitrats d’origen agrari, respectant les distàncies que estableixi el pla hidrològic.
Contingut del pla de producció i gestió de fems

El pla de producció i gestió dels fems ha de contenir, com a mínim:

a) Les dades del titular de l’explotació ramadera o del gestor de fems.
b) La ubicació i la descripció de l’explotació, si escau, amb les espècies i els tipus d’animals, el sistema de producció, les característiques de la gestió i el nombre de places disponibles a les instal·lacions. En el cas dels gestors de fems, s’ha de detallar el volum o el pes total de fems per espècie que es preveu gestionar.
c) El sistema de recollida dels fems i les instal·lacions on es preveu emmagatzemar-los.
d) La previsió del dipòsit permanent de fems i, si escau, la localització.
e) La producció anual de fems segons la taula d’equivalències de l’apartat 3, en el cas de les explotacions ramaderes, i la quantitat de fems anual que hagi de gestionar el gestor de fems.
f) En el cas d’explotacions extensives, la indicació de les èpoques i les superfícies de pastura habituals, amb la determinació del temps mitjà d’estabulació a l’any, les èpoques i també la localització del lloc d’estabulació.
g) La descripció de la gestió prevista per als fems, amb la indicació de la quantitat que es destina directament a fertilitzant o esmena del sòl.
h) La superfície de les parcel·les on s’apliquen els fems, amb la indicació del nombre d’hectàrees disponibles i la quantitat màxima de nitrogen admissible, llevat que l’explotació ramadera lliuri tots els fems a gestors de fems o gestors de residus.
i) Si escau, la identificació dels gestors de fems i dels gestors de residus als quals es preveu lliurar els fems de les explotacions ramaderes.

Contingut del llibre de producció i gestió de fems

El llibre de producció i gestió de fems ha de contenir, com a mínim:

a) La identificació de l’explotació ramadera que genera els fems i la que els utilitza com a fertilitzant o esmena o, si escau, del gestor de fems.
b) La descripció de les instal·lacions permanents d’emmagatzematge de fems, inclosa la capacitat.
c) Les dates d’aplicació o lliurament, la quantitat i el tipus de fems aplicats o lliurats i la identificació de les parcel·les, les explotacions o els gestors de fems on s’aplica o a als quals es lliura.

F.V.