L’ozó tòxic asfixia les Illes Balears i Maó registra la pitjor situació de tot l’Estat

L’informe d’Ecologistas en Acción sobre la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol durant el 2025 confirma que la pràctica totalitat de la població respira aire perjudicial per a la salut, amb l’ozó troposfèric com el contaminant amb més extensió. Les Illes Balears destaquen per un empitjorament significatiu, amb Maó registrant la pitjor situació de tot l’Estat.

La preocupant tendència global que assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) es consolida: l’aire que respirem és tòxic. Els darrers informes apunten que la contaminació per ozó troposfèric (l’anomenat “ozó dolent”, que es forma prop de la superfície) continua sent un greu problema de salut pública, especialment a l’Europa mediterrània. A Espanya, s’estima que l’ozó va ser responsable d’almenys 6.100 morts el 2022, una xifra que ascendeix a 10.000 si es consideren concentracions inferiors a les recomanades per l’OMS.

El darrer informe d’Ecologistes en Acció, amb dades fins al 30 de setembre de 2025, assenyala que, com a conseqüència de les intenses i perllongades onades de calor de l’estiu (el més càlid des de 1961), els nivells d’ozó han estat els més alts de la darrera dècada a tot l’Estat, recuperant les concentracions prèvies a la pandèmia de la COVID-19. Gairebé el 96,7% de la població espanyola va respirar aire amb un nivell d’ozó superior al que aconsella l’OMS.

Crisi balear: Maó, el pitjor registre de l’Estat

La situació a les Illes Balears és particularment delicada, confirmant un empitjorament generalitzat que trenca amb la tendència a la baixa d’altres contaminants.

El 2025, l’ozó ha afectat tot el territori balear, amb nivells que són els més alts des de 2018, impulsats per les altes temperatures i la radiació solar durant les onades de calor estivals. En conjunt, l’arxipèlag ha vist un increment de l’11% en les superacions del valor objectiu legal respecte a la mitjana del període 2012-2019.

Menorca en Alarma

L’augment és especialment preocupant a la zona Menorca – Maó – Es Castell. L’estació de fons rural de Maó ha registrat 86 dies de superació del valor objectiu, un increment del 179% sobre la mitjana històrica, esdevenint la segona pitjor situació de tot l’Estat en aquest indicador. Pel que fa al valor recomanat per l’OMS, l’estació de Maó va registrar 202 dies de superació fins al setembre, el que es tradueix en tres de cada quatre dies amb mala qualitat de l’aire, la pitjor situació de l’Estat espanyol.

En el trienni 2023-2025, dues estacions han incomplert l’objectiu legal de protecció de la salut (amb més de 25 superacions anuals de mitjana): Maó (42 dies de superació) i Hospital Joan March a Mallorca (34 dies). En total, les dues zones amb incompliments legals (Menorca – Maó – Es Castell i Resta de Mallorca) sumen 511.000 habitants afectats, el 42% de la població balear.

Factors Contaminants Locals i Transfronterers

A les illes, la contaminació d’ozó es deu a la combinació de precursors locals (òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils) generats per:

• Centrals tèrmiques (com la de Son Reus a Mallorca).
• Trànsit motoritzat (incloent-hi el tràfic aeroportuari de Palma).
• Tràfic marítim als ports.

Aquesta contaminació s’acumula en zones rurals i d’interior, com és habitual amb l’ozó, i s’agreuja pels aportacions de contaminants de caràcter transfronterer que circulen per la conca mediterrània occidental (procedents de França i Itàlia). L’AEMA estima que la contaminació atmosfèrica va causar fins a 285 morts a les Balears el 2022 atribuïbles a l’ozó.

Un Problema de Gestió: La Demanda d’Actuació

L’informe d’Ecologistas en Acción subratlla que el Govern de les Illes Balears ha de fer un esforç per millorar la deficient mesura i informació de la qualitat de l’aire, ja que la pàgina web autonòmica no ofereix dades en temps real i les dades històriques es publiquen amb mesos de retard. A més, es critica que les autoritats no han establert protocols eficaços d’actuació davant els episodis de contaminació, ni han advertit de manera efectiva la població.

En el conjunt de l’Estat, l’informe destaca la crítica situació a la Comunitat de Madrid, on l’ozó és el contaminant més destacat, així com en àrees de Castella-la Manxa, Extremadura, l’interior de Catalunya i la Regió de Múrcia. En línia amb les Balears, l’estudi lamenta que set Comunitats Autònomes, incloent-hi la Comunitat Valenciana, encara no disposen dels preceptius Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir l’ozó, tot i les sentències judicials que els hi obliguen.

La solució passa, segons els experts, per la reducció de les emissions dels seus precursors mitjançant mesures estructurals: limitar el trànsit motoritzat, potenciar el transport públic elèctric, millorar el ferrocarril, reduir el trànsit aeri i marítim i aturar les grans explotacions ramaderes industrials, tot plegat en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, el principal aliat de la toxicitat de l’ozó.