Març: la saba puja, el camp s’activa i la tradició s’acosta

El mes de març arriba amb una evidència incontestable: el dia s’allarga de manera decidida i a les set de l’horabaixa encara hi ha claror suficient per trullar pels horts i pels sementers. La llum, més generosa, marca el ritme d’un camp que es desperta del tot i entra en una de les etapes més dinàmiques de l’any.

Als horts, és temps de sembra. Ja es poden posar blederes i albergínies, i fer parades de cebes forasteres per guardar durant l’hivern vinent. També s’obrin els primers clots de síndries, amb la prudència que exigeix una planta que necessita espai per rosegar-se i no tolera l’espessor excessiva. Les primeres tomatigueres poden anar als solcs, encara que sense avançar-se massa: no volen aigua del cel ni fulles banyades, perquè la malura hi troba via lliure amb les plogudes primaverals.

Març també és mes de mongeteres —baixes i d’enfilar—, de blat de les Índies i de cigrons. Les mongetes, de cicle curt però generós, permetran diverses sembrades al llarg de l’estiu. Mentrestant, les figueres i els ametllers agraeixen un suplement d’adob. Els primers, per treure amb empenta; els segons, perquè en plena formació de l’ametlló consumeixen bona part de la seva energia.

Als arbres de fulla caduca ja s’hi endevinen els fruits menuts. És bon moment per repassar branques estretes o improductives i aclarir la capçada. I quan la saba puja, s’obri la finestra òptima per fer empelts a tarongers, oliveres i altres perennifolis, amb més probabilitat que aferrin.

La sega d’alfals i de feratges entra en plena activitat. Si el temps acompanya —o amb regs cada deu dies— es pot tallar, deixar assecar un parell de jorns i fer les garbes per guardar-les dins la pallissa. Part d’aquest alfals fresc ja pot anar al corral: els conills deixen enrere l’herba seca i les garroves. Les gallines viuen un dels moments més fèrtils de l’any i convé vetllar les quiques que es posen lloques si es vol assegurar una llocada de polls.

Les ovelles continuen pasturant als sementers, però respectant l’alternança perquè l’herba no s’esgoti. I cap a finals de mes, molts pagesos comencen a arreplegar els anyells amollats per les garrigues, separar els matadors i preparar-los per a la venda en un moment de preus alts, coincidint amb la demanda de panades de xot mallorquí criat de forma natural.

També és hora d’iniciar els talls als pins per treure’n reina, col·locant els pots a l’escorça. I a les cases on encara es manté la cria de cucs de seda, cal estar amatents: amb temperatures entre 14 i 22 graus, els ous eclosionen en una setmana. Tot d’una necessiten fulles de morera tendres. Per als infants, el procés continua essent una lliçó viva: de cuca menuda a crisàlide i, finalment, a papallona.

Espàrrecs, flors i mercats

Març convida a trescar pels camins del fora vila. Els capvespres temperats animen a sortir amb senalla i, si hom va viu, tornar amb un bon manat d’espàrrecs. Als sementers i garrigues hi creixen dues castes: l’espàrrec vers (Asparagus stipularis), més gruixut i amb pues marcades, i l’espàrrec bord (Asparagus acutifolius), més prim però igualment saborós. Amb ous, fan una truita que demana un tassó de vi negre.

Els camps es vesteixen de groc amb les margalideres bordes i de vermell amb les roselles. A les carreteres de fora vila, els ciclistes circulen en esbarts nombrosos. I als mercats setmanals dels pobles, la primavera s’exhibeix en forma d’hortalisses per sembrar —tomatigueres, cebes, albergínies, ensalades— i de flors: alegries, primaveres, francesines, petúnies, hortènsies. Als jardins s’hi poden afegir clavells, caputxines, lliris d’olor, assutzenes o clavellines, en un esclat de color efímer però celebrat.

El Ram, entre fe i creença popular

El mes culmina amb l’arribada de la Setmana Santa. Enguany, el 29 de març és Diumenge del Ram. El calendari litúrgic s’obre amb oficis solemnes arreu de Mallorca, seguits de la benedicció de rams d’olivera i palmes, en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem. En alguns indrets, la commemoració pren forma de processó amb la imatge de Jesús damunt una somera.

Tradicionalment, moltes palmes eren elaborades per monges dels convents de Ciutat, que en feien arribar al bisbe per distribuir-les entre autoritats eclesiàstiques i civils. La cultura popular hi afegeix creences: esquincar un palmó abans de beneir-lo era considerat un mal averany, associat a la figura de Judes.

Les branques d’olivera —mesclades amb llorer en pobles com Algaida— i les palmes beneïdes es pengen als balcons com a protecció davant llamps i tempestes. Les que sobren es cremen per guardar-ne la cendra, que servirà el Dimecres de Cendra de l’any següent.

Entre la feina intensa al camp i els rituals que anuncien Pasqua, març avança amb el pols accelerat d’una terra que, amb més llum i més saba, es prepara per a la plenitud de la primavera.