Millorant el benestar del peix criat en captivitat
Un estudi recent liderat per un equip internacional d’investigadors, amb una participació destacada de científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha permès descriure amb un nivell de detall fins ara inèdit com experimenten l’estrès les lubines europees (Dicentrarchus labrax). La recerca obre noves perspectives per entendre el benestar dels peixos i per millorar les pràctiques habituals en el sector de l’aqüicultura.
La clau de l’estudi ha estat l’ús de petits sensors implantats a l’interior dels animals, coneguts com a biologgers. Aquests dispositius registren de manera contínua paràmetres fisiològics i de comportament, com el ritme cardíac, el moviment o la temperatura interna, i permeten observar gairebé en temps real què passa dins el cos del peix quan s’enfronta a situacions d’esforç o tensió.
Per posar a prova la resposta de les lubines, els investigadors varen dissenyar dos escenaris diferenciats. D’una banda, una simulació de natació a contracorrent, que exigeix un esforç físic sostingut. De l’altra, un test d’hacinament que reprodueix una de les condicions més habituals a les granges d’aqüicultura. Les dades obtingudes mostren que els peixos no reaccionen de la mateixa manera davant aquests desafiaments i que les diferències es poden identificar amb claredat a partir dels registres dels sensors.
L’anàlisi de la informació recollida ha permès definir quatre patrons o “estats de benestar” en les lubines. El primer correspon a un estat de repòs, amb baixa activitat i un ritme cardíac reduït. El segon descriu una activitat normal, amb més moviment però sense senyals fisiològiques d’estrès. Els altres dos patrons indiquen situacions d’estrès agut: una resposta reactiva, en què el peix redueix o atura el moviment mentre el cor s’accelera notablement, i una resposta proactiva, caracteritzada per una natació intensa amb un augment del ritme cardíac i respiratori.
Segons expliquen els autors, la possibilitat de distingir aquests estats ofereix una eina valuosa per interpretar com afronten els peixos els diferents reptes del cicle productiu. “Aquest tipus d’estudis ens permet comprendre amb detall com reaccionen els peixos davant situacions diverses. Disposar d’informació fisiològica i comportamental és clau per ajustar les pràctiques rutinàries en aqüicultura i garantir un major benestar al llarg de la seva vida”, assenyala Esther Hoyo Álvarez, una de les signants de la recerca.
La importància d’aquest coneixement s’emmarca en el pes creixent de l’aqüicultura com a font de producció alimentària a escala global. Tot i això, avaluar el benestar real dels peixos continua sent complex, ja que molts dels processos que els afecten no són visibles des de l’exterior. En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que els biologgers podrien convertir-se en una eina fonamental per monitoritzar de manera continuada la salut dels animals i detectar senyals primerenques d’estrès abans que tenguin conseqüències negatives.
“Científics i aqüicultors han d’anar de la mà i aprofitar el potencial de les noves tecnologies. Ajuden no només a millorar el benestar dels peixos, sinó també a reforçar la sostenibilitat i la qualitat del producte”, afegeix Hoyo Álvarez.
Tot i el potencial d’aquesta tecnologia, els investigadors reconeixen que encara presenta limitacions. Actualment, els sensors només es poden implantar en peixos d’una certa mida i no permeten la transmissió de dades en temps real, fet que obliga a recuperar els dispositius per analitzar la informació. Malgrat aquests condicionants, l’estudi situa la recerca en una línia de desenvolupament que apunta cap a sistemes cada vegada més precisos per entendre què passa sota la superfície de l’aigua i com es pot adaptar la producció aqüícola a les necessitats reals dels animals.