Neix l’Aliança per la Restauració de la Natura a Espanya, amb presència balear

Amb motiu del Dia Mundial de la Vida Silvestre, una trentena d’organitzacions socials i ecologistes han presentat l’Aliança per la Restauració de la Natura a Espanya, una nova coalició que vol situar la recuperació ecològica al centre de l’agenda pública. Entre les entitats impulsores hi figura la Fundació Marilles, Amigues de la Terra o el GOB, tant de les Pitiüses, com de Menorca i de Mallorca, reforçant així la presència balear en un debat clau per al futur ambiental i socioeconòmic de l’Estat.

La iniciativa neix en un context marcat per l’aprovació, el 2024, del Reglament europeu sobre restauració de la natura (UE 2024/1991), que obliga els estats membres a restaurar almenys el 20% dels ecosistemes terrestres i marins degradats abans de 2030, amb l’horitzó de recuperar-los en la seva totalitat abans de 2050. En el cas espanyol, les dades oficials indiquen que només el 9% dels hàbitats es troben en bon estat de conservació. D’acord amb el calendari europeu, l’Estat haurà d’aprovar el seu Pla Nacional de Restauració abans de finals d’agost de 2026.

Davant aquest escenari, l’Aliança defensa que la restauració no pot limitar-se a actuacions puntuals o compensatòries, sinó que ha d’esdevenir una política estructural, transversal i sostinguda en el temps. L’objectiu, remarquen, no és maquillar la degradació ni legitimar nous impactes sota l’etiqueta de “restauració”, sinó recuperar les funcions ecològiques dels ecosistemes danyats i eliminar les pressions que els deterioren.

Crisi ecològica i climàtica

La coalició subratlla que la recuperació ambiental implica abordar les causes profundes de la crisi ecològica, climàtica i de pèrdua de biodiversitat. Això passa per aplicar amb rigor el principi de no deteriorament, protegir els espais que encara es mantenen en bon estat i evitar que la restauració esdevingui una coartada per a projectes incompatibles amb la conservació.

En un context de fenòmens meteorològics extrems, escassetat d’aigua dolça, inseguretat alimentària i expansió de malalties, l’Aliança recorda que els ecosistemes sans són una infraestructura bàsica per a la salut, la seguretat i l’economia. La restauració, apunten, no és només un repte tècnic, sinó també polític i cultural.

Alhora, les entitats impulsores posen l’accent en el potencial de la restauració com a motor d’ocupació verda i de revitalització del medi rural. Reclamen analitzar els impactes socials i laborals derivats de la degradació ambiental i garantir processos de transició justa per a les persones vinculades a activitats amb efectes negatius sobre els ecosistemes.

Un decàleg per orientar el Pla Nacional

Coincidint amb la seva presentació, l’Aliança ha fet públic un decàleg de prioritats per orientar l’elaboració del Pla Nacional de Restauració. Entre les principals demandes hi ha l’aprovació d’un pla ambiciós i coherent amb la normativa europea, basat en l’evidència científica i en l’eliminació efectiva dels impactes; la integració de la restauració en les polítiques sectorials i en la planificació territorial i marina; la promoció d’una cultura de restauració mitjançant educació i sensibilització; la supressió de subsidis que incentiven la degradació ambiental i la garantia del principi de no deteriorament.

Durant els pròxims mesos, la nova aliança centrarà els esforços en incidir en la redacció del Pla Nacional i en concretar propostes que es tradueixin en actuacions sobre el territori. La seva constitució respon també a l’impuls europeu de plataformes com BirdLife Europe and Central Asia, l’European Environmental Bureau i WWF, que, sota el paraigua de Restore Nature, han treballat els darrers anys per reforçar el marc legislatiu comunitari en matèria de restauració.

Amb aquesta articulació estatal, les organitzacions aspiren a ampliar la base social i tècnica del futur pla i a garantir que el document que presenti Espanya estigui a l’altura de l’ambició ecològica que exigeix el moment. Per a territoris insulars com les Illes Balears, especialment vulnerables a la pressió humana i als impactes del canvi climàtic, el debat sobre la restauració ecològica pren una dimensió estratègica.