Novembre, temps de mandarines i bolets
El novembre arriba amb la seva calma freda i humida, amb dies que s’escurcen i un sol que es retira prest, deixant les feines del camp limitades a les poques hores de llum. A les sis de l’horabaixa ja fa fosca i, per aprofitar el dia, cal aixecar-se d’alba. El paisatge canvia de color, la natura s’adorm i el cicle agrícola entra en una nova etapa.
Als jardins, és temps de sembrar anèmones, flors de lis i violetes, plantes que resistiran bé els freds que s’apropen i floriran quan arribi la primavera. També és un bon moment per poder els arbres i plantes de fulla caduca, aprofitant la lluna vella.
Als horts, la feina és constant. Es poden collir les bledes, colfloris, cols, colls de Brussel·les, pastanagues, patates primerenques i endívies, que faran bones sopes i guisats. També s’hi poden sembrar o trasplantar cebes, espinacs, xirivies, pèsols, faves, cigrons i alls —aquests darrers, amb lluna minvant—. Els qui vulguin avançar feina poden preparar els planters de primavera i sembrar les llavors de les hortalisses i flors que es posaran més endavant.
La terra dels sementers que no s’han sembrat de pastura s’ha de començar a llaurar amb l’arada en pala per airejar-la i preparar-la per a la primavera. És el moment idoni també per adobar amb fems naturals, que enriquiran el sòl de cara a les sembres vinents.
A les pastures, que ja han arrelat, s’hi poden amollar les ovelles perquè hi paisseixin, però sense abusar-ne, per evitar que arrabassin l’herba. Les ovelles i cabres, moltes d’elles prenyades o amb anyells petits, necessiten racions extres de menjar: farratge, herba seca o un poc d’alfals per variar la dieta. L’aviram que es vol vendre o menjar per Nadal també s’ha de començar a paixir perquè agafi bon pes i la carn sigui més gustosa.
El bosc és generós en aquests dies de tardor avançada. Les pluges abundants han fet sortir esclata-sangs, cames seques, orelles de llebre, peus de rata i, als racons més humits, els primers picornells peluts, que resisteixen bé els freds inicials. També és temporada de tords i grives, molt apreciats pels caçadors i presents a la cuina tradicional, torrats o en arròs brut.
Als olivars, el novembre és temps de plena collita. Les olives, ja negres i carregades d’oli, es porten a les tafones, d’on brolla el líquid espès i daurat que omple les cases de fragància. I en els fruiters, la humitat i la baixa insolació fan del mes un moment òptim per sembrar noves espècies —com garrovers o altres arbres difícils de regar—, ja que l’activitat vegetativa és mínima i l’arbre pateix poc en arrelar.
Les nits són llargues, humides i plenes de rosada. Quan el cel és clar, les serenes cobreixen els camps, i dins les fondalades s’aixequen les primeres boires, preludi de l’hivern.
Pel que fa a la recol·lecció, comença la temporada de les taronges i és plena la de les clementines. També es cullen codonys, kiwis, llimones, olives verdes i nesples, i encara es troben algunes figues de moro, magranes i pomes. Entre les verdures, és moment de pastanagons, porros, raves, cama-rotges, carxofes, cols, espinacs, lletuga, moniatos i patates novelles.
Novembre és, a més, un mes de festa i tradició. Culturalment, s’hi considera l’inici de l’hivern i el tancament de l’any agrícola. Les fires, les sembres i les matances marquen el calendari rural, i els primers freds conviden a encendre foc i preparar les primeres llangonisses i botifarrons de la temporada.
El dia 1, Tots Sants, i el 2, Difunts, ocupen un lloc central dins el calendari cultural mallorquí. Són jornades de memòria i convivència amb els avantpassats. Antigament, durant la Nit de les Ànimes, es deixaven llums i presents per acollir els difunts, i els infants jugaven al joc de les animetes, cercant panellets i castanyes amagades per la casa, com a mostra del pas de les ànimes visitants.
La taula de Tots Sants és plena de productes de temporada: nesples, arboces, aglans, codonys, castanyes, magranes, moniatos, anous, mandarines o cols, acompanyats de vi ranci o novell. La rebosteria típica inclou panellets, bunyols i rosaris ensucrats. Els bunyols, banyats amb mel o arrop, i els panellets, elaborats amb ametlla i pinyons, són símbols d’aquesta època de transició, dolça i melangiosa.
El novembre, amb la seva foscor primerenca i el seu ritme pausat, ens convida a reconnectar amb la terra, a fer feina de fons i a honorar les arrels. És el mes que anuncia el repòs de l’hivern i la maduració de tot allò que hem sembrat.