Quatre organitzacions del sector primari demanen una Llei Agrària feta “pel sector i per al sector”

Les organitzacions professionals agràries ASAJA-Balears, Unió de Pagesos, Unió de Petits Agricultors (UPA) i Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears han fet públic un manifest conjunt en què expressen el seu suport a la futura Llei Agrària, però reclamen que el text definitiu sigui “una llei del sector i per al sector”. Les entitats asseguren que l’avantprojecte impulsat pel Govern Balear és “necessari” i que ja recull bona part de les seves aportacions, però adverteixen que encara hi ha aspectes que cal desenvolupar o incorporar.

Una llei per dignificar la pagesia

El sector agrari demana que la nova norma reconegui el paper essencial de la pagesia en la gestió del territori, la preservació del paisatge i la generació de valor econòmic, social i cultural. Les organitzacions recorden que el camp gestiona més del 80% de la superfície de les illes i que, per això, necessita un marc legislatiu estable que garanteixi la seva continuïtat.

Segons el manifest, la Llei Agrària ha de ser “moderna i en sintonia amb la nova PAC”, i ha d’ajudar les explotacions amb dificultats a ser més viables. També ha de protegir especialment la petita explotació familiar i les explotacions associatives, com les cooperatives o les societats agràries de transformació (SAT), considerades “peces clau” per a la producció, la transformació i la comercialització dels productes locals.

Prioritat per als usos agraris

Les entitats signants reclamen que la llei estableixi clarament la prioritat dels usos agraris al sòl rústic i que aquests siguin sempre “usos admesos”. Consideren que “no hi ha res més natural que fer agricultura al sòl rústic” i demanen que les administracions protegeixin aquestes activitats davant d’altres usos impropis.

El manifest també exigeix una simplificació real de la relació amb l’Administració, l’eliminació de traves com la Declaració d’Interès General i una millor coordinació de les normatives que afecten el món rural. A més, proposa compensacions per al sector primari quan s’hi introdueixin activitats alienes a l’àmbit agrari.

Cooperativisme, innovació i sostenibilitat

Un dels eixos centrals del document és l’impuls del cooperativisme agroalimentari com a motor per reforçar la posició del pagès dins la cadena de valor. També es reclama fomentar la transformació i comercialització del producte local, inclosa la venda directa i la que es fa a través de cooperatives i SAT, com a millor via per donar sortida a la producció de les petites explotacions.

Les entitats demanen que la llei aposti per la formació, la innovació i la digitalització, elements que consideren imprescindibles per adaptar-se al canvi climàtic. A més, insten a promoure l’ús d’energies renovables a les explotacions agràries, la reutilització d’aigües regenerades i una gestió forestal sostenible que inclogui l’aprofitament de la biomassa.

Reconeixement del fet insular i suport pressupostari

El manifest reclama que la futura Llei Agrària reconegui el fet insular i compensi els sobrecostos que aquest suposa per competir en igualtat de condicions amb la resta de territoris de l’Estat. També exigeix que el Govern i la resta d’administracions garanteixin dotacions pressupostàries suficients per cofinançar la Política Agrària Comuna (PAC), el Pla de Desenvolupament Rural i altres programes propis de la comunitat autònoma.

“El futur del camp ha de decidir-lo el camp”

Finalment, les organitzacions agràries rebutgen que sectors “aliens al món del camp” pretenguin determinar el futur del sector primari. “Durant anys, molts s’han beneficiat dels valors socials, ambientals i paisatgístics que genera el camp sense contribuir a la seva supervivència”, denuncien. Per això, reclamen que la Llei Agrària es construeixi amb la participació directa dels professionals del sector, com a garantia que respongui a les seves necessitats reals i asseguri la continuïtat d’un model agrari arrelat al territori balear.

El manifest:

1. L’avantprojecte de llei agrària és una llei necessària per al sector. Les entitats agràries i cooperatives hem aportat (i seguim aportant) propostes per millorar-la i tenir un bon marc legislatiu que defensi els interessos de la pagesia de les Illes Balears.
2. L’objectiu final es tenir un text el més consensuat possible entre el propi sector agrari (OPAS, Cooperatives, Associacions) i que en el seu desenvolupament han participat activament els professionals més relacionats amb el sector i l’Administració Autonòmica.
3. Volem una llei moderna, en total sintonia amb la nova PAC, que ajudarà a les explotacions en dificultats a fer-les més viables. I alhora una llei on es defineixi, impulsi i es doni protecció a la petita explotació familiar o tradicional i a les explotacions associatives cooperatives.
4. La llei ha de reconèixer i dignificar el paper que juga la pagesia i l’impacte social, econòmic, ambiental i cultural que genera. Som el sector econòmic que gestiona més superfície: més del 80% del territori insular.
5. La llei ha de fomentar el cooperativisme agroalimentari i les seves activitats com a motor fonamental per a la millora de la posició de l’agricultor dins la cadena de valor, a través de les economies d’escala, l’organització de la producció, la seva transformació i la posada de les seves produccions als mercats.
6. La nova llei ha de protegir de forma efectiva els recursos naturals, el medi ambient, el territori i el paisatge i alhora ha de permetre els usos agraris propis del sol rústic.
7. La llei també ha de impulsar la gestió i l’aprofitament forestal sostenible i l’aprofitament dels subproductes i productes derivats agraris, apostant decididament per la biomassa.
8. La llei ha de regular l’activitat agrària des d’un punt de vista agrari i ha d’establir mesures de priorització dels usos agraris enfront d’altres usos impropis en el sòl rústic establint, si fos el cas, compensacions per el sector primari davant la implantació de usos no agraris.
9. La nova llei ha de tornar a determinar que els USOS AGRARIS són sempre USOS ADMESOS en el sòl rústic, ja que entenem que no hi ha res més normal que fer agricultura en el sòl rústic. Aquests usos i activitats han de comptar amb la protecció de les administracions.
10. La llei ha d’impulsar i facilitar la realització d’activitats complementàries agràries, amb la finalitat de procurar el manteniment de l’activitat agrària i la viabilitat de les explotacions, però sempre assegurant el manteniment i desenvolupament d’una activitat agrària real el més professionalitzada possible.
11. La llei ha d’impulsar la transformació de la producció agrària i impulsar l’agroindústria, en especial les cooperatives i SAT’s, com a sector productiu. Les tafones, cellers, obradors i infraestructures similars diversifiquen l’economia i contribueixen a millorar el teixit socioeconòmic local.
12. La comercialització del producte local és vital i així ho ha d’impulsar la llei en totes les seves modalitats, inclosa la de la venda directa i la venta a través de les cooperatives i SAT’s com a millor canal de comercialització per les petites explotacions.
13. La llei ha d’impulsar i fomentar la formació, la recerca, el desenvolupament, la innovació, la digitalització i la recerca de dades i recursos estadístics en el sector agrari com a elements essencials en la adaptació al canvi climàtic i en l’intent de mitigar els seus efectes.
14. La llei ha de donar un clar impuls als models associacionistes de producció tal com el cooperativisme o les SAT’s com a elements vinculats al territori com a peces claus en la comercialització i la transformació.
15. La llei ha de reconèixer el fet insular i compensar els sobrecostos i efectes negatius que aquest genera per poder competir en igualtat de condicions que la resta de l’Estat.
16. La llei ha d’obligar al Govern i a totes les Administracions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a legislar de manera que l’activitat agrària i agroalimentària es pugui dur a terme, a consignar als seus pressupostos les dotacions econòmiques suficients per cofinançar la Política Agrària Comuna, inclòs el fons FEADER, Pla de Desenvolupament Rural, la Política Agrària Nacional i la de la pròpia CAIB i a les altres administracions a tenir en compte el món rural en les seves normatives.
17. La llei ha de simplificar la relació dels pagesos amb l’Administració Agrària, eliminar traves administratives innecessàries com la Declaració d’Interès General i ha d’afavorir i l’accés a l’activitat agrària.
18. S’han de fomentar de forma efectiva les bones pràctiques agràries i de benestar animal, la conservació dels recursos genètics autòctons i les tècniques agrícoles que milloren la qualitat del sòl i del medi ambient.
19. La llei ha de impulsar la implementació de les energies renovables en el sector agrari tant per autoconsum com per generar ingressos complementaris a les explotacions agràries tal com permeten les noves directrius de la PAC. La reutilització de les aigües regenerades per a la producció d’aliments, és un element essencial de l’economia circular de totes les Illes.
20. La llei ha de permetre que les explotacions agràries, les cooperatives agràries i SAT’s que tenen treballadors temporers puguin instal·lar a les seves explotacions solucions d’allotjament temporal, mentre duri la contractació. Aquestes han de complir les normatives vigents de Seguretat i Salut, i disposar dels corresponents sistemes de tractaments d’aigua.
    En aquests moments, la gran majoria de propostes ja estan recollides en el text presentat, d’altres encara s’han de desenvolupar i algunes s’han de incloure. Per això, seguim fent feina en aconseguir una llei del sector i per al sector i no consideram adient que altres sectors de fora del món de la pagesia vulguin marcar quin ha de ser el futur dels agricultors i ramaders i de les cooperatives de les Illes, i molt menys aquells que durant anys s’han aprofitat directament dels beneficis socials, ambientals i paisatgístics creats i mantinguts pel sector primari, sense haver contribuït de forma decidida en la seva supervivència.