Ara llegint
Recta final per al nou pla d’emergències INUNBAL, redactat amb la perspectiva del canvi climàtic

Recta final per al nou pla d’emergències INUNBAL, redactat amb la perspectiva del canvi climàtic

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha comparegut davant la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears per explicar el nou pla d’emergències davant un risc d’inundacions, INUNBAL, el qual s’ha actualitzat per primera vegada en quinze anys. 

Segons ha anunciat la consellera, el Pla ha rebut el vistiplau del Govern d’Espanya, per la qual cosa només resta que el Consell de Govern l’aprovi perquè estigui plenament en vigor, la qual cosa serà una realitat abans que acabi l’any, segons ha anunciat.

Es tracta d’una fita que, per a la consellera Garrido, suposa «una resposta necessària, contundent i treballada a fets com les inundacions de Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca en els quals el Govern s’havia compromès».

Durant la compareixença, Garrido ha destacat que «és una actualització consensuada, ja que s’han incorporat les observacions i els punts de vista de totes les administracions i cossos implicats; és una actualització molt treballada, perquè s’ha fet una revisió en profunditat, acurada i seriosa de tots els protocols, normativa i recursos per poder fer front a qualsevol situació de risc greu o emergència produïda per inundacions, i també és una actualització necessària, ja que l’actual pla tenia quinze anys, i en aquest període de temps hi ha hagut molts canvis». 

La revisió del Pla INUNBAL implica l’adequació de procediments operatius a l’experiència adquirida i a la normativa sectorial que s’ha anat incorporant els darrers anys.

Atenció a les gotes fredes

En concret, preveu el risc que pateixen les Illes Balears pel fet de tenir un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius molt calorosos i secs, amb unes temperatures extremes atenuades per la proximitat amb la mar. Es fa una atenció especial a les gotes fredes, ja que són freqüents els mesos de tardor, la qual cosa fa que les inundacions siguin el principal risc natural del territori, pels danys que produeixen. A més a més, el fet de ser un arxipèlag condiciona sobre manera la distribució de mitjans i recursos que s’han de posar a la disposició d’un equip per a la gestió d’emergències derivades de les inundacions.

D’altra banda, la xarxa hidrogràfica de les Balears, sense cursos permanents i amb un gran nombre de torrents que drenen conques generalment molt poc extenses, fonamentalment sobre terrenys calcaris, té un paper molt important. Malgrat el fet d’estar composta exclusivament per torrents que romanen secs la major part de l’any, durant un episodi d’avinguda els torrents es veuen obligats a transportar un gran volum d’aigua en un interval de temps molt curt, fenomen conegut com a crescuda sobtada (flash flood), i que, per tant, fa difícil la predicció amb temps suficient d’aquests cabals.

Un altre dels aspectes importants del Pla INUNBAL és que per primera vegada inclou la perspectiva del canvi climàtic i les conseqüències que aquest té sobre les Illes Balears, entre les quals destaca l’increment de les pluges intenses. D’aquesta manera, s’estima que els pròxims anys es mantindran constants o creixents els episodis d’inundació, tenint present que es tracta de prediccions.

El Pla estableix quatre tipus d’inundacions i els protocols d’actuació davant cadascuna:

1. Inundacions per precipitació in situ: són les provocades per precipitacions intenses, davant les quals és important tenir en compte l’estat de la xarxa de drenatge i la presència d’infraestructures susceptibles de ser inundades.

2. Inundacions per escolament, avinguda o desbordament de lleres: poden arribar a produir danys importants a conseqüència del calat i la velocitat de l’aigua, i també del transport de sediments i altres materials arrossegats pel corrent.

3. Inundacions en zones costaneres.

4. Inundacions per trencament o operació incorrecta d’obres d’infraestructura hidràulica: els titulars de les preses han d’elaborar i implantar els seus propis plans d’emergència.

Davant això, es fa un desplegament normatiu per aconseguir una actuació coordinada de totes les administracions públiques i la societat per disminuir els riscs i les conseqüències de les inundacions.

Aquest nou marc inclou també algunes dades d’interès. Per illes, la més afectada per episodis de pluja és Mallorca, amb una mitjana de 47 dies a l’any, seguida de Menorca, amb una mitjana de 40 dies, mentre que a Eivissa i Formentera hi ha aproximadament 34 dies en els quals es produeixen aquest tipus d’episodis.

Dels incidents produïts en els darrers deu anys, el 77 % han tingut lloc en entorns urbans, la majoria en edificacions i establiments (37 % del total). Destaquen el nombre d’incidents relacionats amb danys a infraestructures (48 %), entre els quals hi ha els desbordaments de torrents en encreuaments de carretera i les inundacions en via pública.

D’altra banda, i relacionat amb les tipologies d’inundacions, el Pla també analitza els fenòmens geològics associats a precipitacions o avingudes. D’aquest apartat, és important destacar que aquest tipus de processos poden causar danys econòmics i socials d’importància, i que constitueixen així riscs, tant per a la població com per a les autoritats competents en matèria de protecció civil, que cal tenir en compte. 

Aquesta tasca ha donat lloc als mapes de perillositat i risc d’inundació, elaborats per l’organisme de conca, que en el cas de les Illes Balears és la Direcció General de Recursos Hídrics. Els mapes constitueixen la informació fonamental en la qual es basen els plans de gestió del risc d’inundació, i seran la base cartogràfica de l’INUNBAL. Per a l’elaboració dels mapes de risc, s’ha confrontat la informació dels mapes de perillositat amb els usos del sòl existents, per tenir en compte la vulnerabilitat dels terrenys inundats i el diferent valor del risc que implica la seva inundació.

En relació amb l’operativitat, el Pla INUNBAL reuneix el conjunt d’accions, procediments i mesures que s’han d’aplicar per a la consecució dels objectius del Pla. Implica una articulació flexible d’aquestes accions i estratègies, conforme a la gravetat de les conseqüències produïdes per les inundacions, que es tradueix en la posada en marxa o activació de les diferents estructures operatives i organitzatives que es preveuen. 

Preveu la mobilització dels mitjans i recursos públics i la incorporació dels privats d’una manera harmònica i ordenada en l’estructura i organització definida, des de la seva activació fins al final de l’emergència i la normalització.

Pel que fa a les principals novetats del nou INUNBAL, s’avança la fase de preemergència per alertar d’un període en el qual és previsible que es produeixin determinats incidents. És una fase que ara es mantindrà activa del 15 d’agost al 30 de novembre. 

També es pretén ajudar els municipis de les Illes Balears a afrontar situacions de risc provocades per inundacions, per la qual cosa preveu la implantació de plans municipals que hauran d’aprovar els ajuntaments, per establir una organització de resposta pròpia, com també per dur a terme actuacions preventives.

En aquest sentit, els municipis han d’identificar els punts d’afectació per desbordament de torrents, sobretot en els trams que passen per zona urbana, i triar quines mesures i accions preventives implantaran de manera transitòria per evitar danys personals i també als béns i al medi ambient.

Per a la consellera Garrido, és «un bon pla, fruit d’una feina acurada, intensa, detallada i rigorosa en els darrers anys, i amb el qual podem dir que les Illes Balears estan més ben preparades per minimitzar riscs i fer front a qualsevol adversitat meteorològica que es pugui produir». 

El Pla tindrà vigència indefinida, sense perjudici que sigui revisat cada quatre anys. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt