Ara llegint
ReMed, la creació d’una xarxa ciutadana per controlar la qualitat de l’aire als ports que reben creuers

ReMed, la creació d’una xarxa ciutadana per controlar la qualitat de l’aire als ports que reben creuers

ReMed, la creació d'una xarxa ciutadana per controlar la qualitat de l'aire als ports que reben creuers

El projecte europeu ReMed, abreviatura de “Repensar el turisme a les Ciutats Portuàries de la Mediterrània” ha estat presentat avui a una roda de premsa a l’Estudi General Lul·lià. Pretén construir una xarxa ciutadana de sensors per controlar la qualitat de l’aire davant el seu empitjorament a causa de l’elevat trànsit de creuers.

El projecte pretén actuar a ciutats europees afectades especialment per la indústria turística de creuers i que generen impactes (socials, mediambientals i sobre la salut pública). Les entitats impulsores de la iniciativa, que ja s’han presentat a una convocatòria de fons europeus recentment, són la Fundació Iniciatives del Mediterrani, amb seu a Palma, Espanya; l’organització We are Here Venice, a Itàlia, i l’Observatory of Peiraikis – Piraeus, a Atenes, Grècia. Aquestes són tres de les ciutats més afectades pels impactes de l’alt trànsit de creuers, on no es compta amb dades obertes i transparents a la ciutadania per poder monitorar el control de l’aire.

A la roda de premsa hi han intervingut Jaume Garau i David López, president i tècnic de la Fundació Iniciatives del Mediterrani, la directora de We Are Here Venice, Jane da Mosto, i Basil Tselentis, portaveu de l’Observatory of Peiraikis – Piraeus.

El projecte ha rebut cartes de suport de 20 entitats de la societat civil i institucions públiques dels tres països, incloent el Govern de les Illes Balears (a través de la Conselleria de Transició Energètica), l’Ajuntament de Palma (Regidoria de Model de Ciutat) o la UIB (a través del Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic).

El projecte pretén identificar i accedir a fonts de finançament per poder dotar de recursos logístics, materials i formatius les entitats socials que operen en aquestes ciutats, per enfortir-les i donar-los un impuls per a la seva autoregulació i empoderament de manera sostenible en el temps. També cerca sensibilitzar la ciutadania sobre els greus impactes dels creuers sobre el medi ambient i la població resident i visitant, així com les diferents iniciatives que aquestes entitats duen a terme al voltant de la defensa del dret a la ciutat.

Una de les actuacions principals és la instal·lació d’una xarxa ciutadana de sensors de monitoratge de la qualitat de l’aire en aquestes ciutats, així com un panell en línia que permeti la seva visualització i fàcil interpretació per part de la ciutadania, per tal de brindar a les entitats una informació fiable, transparent i un sistema objectiu de recollida de dades en què basar les seves iniciatives. El component tecnològic del projecte anirà a càrrec de True World Organization, amb seu a Palma i ampla experiència en el monitoratge i presentació de dades científiques relacionades amb canvi climàtic a través de sistemes oberts a la ciutadania.

Addicionalment, aquesta xarxa pretén ser un sistema obert en què qualsevol entitat pugui participar i beneficiar-se, obrint canals de comunicació i cooperació entre cadascuna de les entitats que formen part del projecte a nivell europeu. Aquest component de consolidar els vincles entre entitats és un dels punts clau del projecte i és part del procés d’enfortiment organitzacional i construcció de capacitats. Així, es pretenen fer trobades a cadascuna de les ciutats participants seminaris o tallers formatius que permetin a les entitats participants aprendre les unes de les altres a través de l’intercanvi d’experiències i coneixements, per crear una xarxa d’entitats socials a nivell europeu molt més cohesionada que permeti més abast i impacte.

Finalment, aquest projecte pretén ser el punt de partida d’una xarxa ciutadana molt més gran de cooperació i seguiment de la qualitat de l’aire, que es pugui estendre a altres problemàtiques o països, sempre de manera transparent i cooperativa.

Les dades del primer sensor de la xarxa ciutadana a Palma, instal·lat a la Bonanova, són preocupants, segons expliquen els organitzadors.

Just ara fa un any que es va instal·lar a la Bonanova el primer sensor de la xarxa ciutadana de control de qualitat de l’aire, impulsada per la Plataforma contra els Megacreuers gràcies a una campanya de crowfounding en la que es varen recaptar 3.200 euros, i el suport de l’entitat ambientalista alemanya Nabu. Després es varen instal·lar 3 sensors més a altres barriades de Palma, específicament a la zona de la Calatrava, el Passeig Marítim i Pere Garau. Amb el projecte ReMed es pretén ampliar i millorar aquesta xarxa, per poder tenir dades transparents i de qualitat a l’abast de la ciutadania.

Gràcies a la xarxa de sensors ja instal·lats i operatius, s’han pogut captar les dades de contaminació de partícules en suspensió de tamanys inferiors a 10 i 2.5 micres (PM10 i PM2.5) a la zona de la Bonanova.

L’emissió d’aquestes partícules està relacionada amb l’entrada i activitat dels creuers turístics a port, afectant els nuclis poblacionals propers. Analitzant les dades dels sensors, s’ha vist que en el mes d’octubre, el qual presenta el màxim anual en el nombre d’entrades de creuers al port de Palma, els límits legals i recomanats per l’OMS en el cas de les partícules PM2.5 es disparen entre les 10 i les 14 del matí, hores on es dona un increment en l’activitat portuària. Aquestes partícules estan associades a complicacions cardiovasculars i pulmonars, i posen en risc la salut ciutadana, especialment donat que la xarxa de sensors de Ports IB no les mesura, podent donar una falsa sensació de seguretat.

Per tant, segons les seves conclusions, és imprescindible, comptar amb una xarxa de sensors de qualitat de l’aire que permeti contrastar la informació obtinguda pels mitjans oficials, i que tingui la qualitat i transparència suficient per a ser fiable, tant a la ciutat de Palma com la resta de ciutats participants en el projecte ReMed.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt