Ara llegint
Renovables sí, però així no alerta que hi ha en marxa més de 50 projectes d’emmagatzematge d’energia amb bateries

Renovables sí, però així no alerta que hi ha en marxa més de 50 projectes d’emmagatzematge d’energia amb bateries

Renovables sí, però així no alerta que hi ha en marxa més de 50 projectes d’emmagatzematge d’energia amb bateries

La plataforma ‘Renovables sí, però així no’ ha expressat la seva preocupació per l’allau de projectes de sistemes d’emmagatzematge d’energia amb bateries que actualment tramita el Govern de les Illes Balears a Mallorca. L’entitat denuncia que hi ha més de 50 projectes en tramitació sense una planificació energètica i territorial específica i reclama una moratòria fins que s’estableixi un marc normatiu que reguli aquestes instal·lacions.

Segons les dades facilitades per la plataforma, prop de 40 dels projectes previstos s’ubicarien en sòl rústic, mentre que nou es tramitarien en polígons industrials. Dels que afecten terrenys rústics, 22 corresponen a plantes independents de bateries i 18 a sistemes d’emmagatzematge vinculats a centrals fotovoltaiques existents o en tramitació.

L’entitat considera que aquesta situació evidencia un buit legal, ja que el Pla Director Sectorial d’Energia de les Illes Balears, aprovat el 2015, no contempla específicament aquestes instal·lacions. A més, sosté que la tramitació actual no s’ajusta a la necessitat de planificació prevista en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de 2019.

Un dels principals motius de preocupació és la implantació d’aquestes infraestructures en sòl rústic. La plataforma argumenta que es tracta d’instal·lacions industrials que entren en contradicció amb les determinacions del Pla Territorial de Mallorca, que prohibeix amb caràcter general les activitats industrials o productives en aquesta classe de sòl. També alerta que l’ocupació d’aquests terrenys pot comportar una transformació dels usos agraris i un increment de la pressió sobre el paisatge i els espais naturals.

Macroprojectes a Inca, Andratx i Palma

La plataforma posa l’accent en la dimensió d’algunes de les iniciatives presentades. Entre aquestes destaca el projecte INCA BESS, amb una potència de 61,7 MW i una capacitat d’emmagatzematge de 123 MWh. També assenyala l’agrupació Andratx BESS, que integra 20 projectes distribuïts en nou agrupacions i suma 341 MWh de capacitat, així com diverses iniciatives a Palma.

Segons denuncia l’entitat, alguns d’aquests macroprojectes s’haurien fragmentat en diferents expedients de menor dimensió, amb mòduls de 10 MW i societats promotores diferenciades. Aquesta fórmula, afirma, dificulta la valoració de l’impacte global de les instal·lacions.

Pollença, Palma, Alcúdia i Santa Maria són alguns dels municipis on la plataforma identifica una major concentració de projectes independents de bateries. També assenyala iniciatives a Bunyola, Capdepera, Manacor, Marratxí, Llucmajor, Felanitx i Calvià.

Una altra fórmula que preocupa l’entitat és la hibridació de sistemes d’emmagatzematge amb parcs fotovoltaics. Aquesta modalitat permet aprofitar les línies de connexió elèctrica de les centrals solars, però, segons la plataforma, incrementa la implantació d’infraestructures energètiques industrials sobre sòl rústic.

Alerten dels riscos ambientals i de seguretat

La plataforma també adverteix dels possibles riscos associats a aquestes instal·lacions, especialment pel que fa a la seguretat de les bateries de liti. Recorda que les altes temperatures poden afavorir fenòmens de descontrol tèrmic (thermal runaway), amb el consegüent risc d’incendi o explosió, i reclama que es tenguin en compte els efectes del canvi climàtic sobre aquestes infraestructures.

En aquest sentit, fa referència a les recomanacions del Ministeri per a la Transició Ecològica i als criteris ambientals aprovats pel Govern balear el maig de 2026. Aquests documents prioritzen la implantació de les instal·lacions en sòl industrial i estableixen distàncies de referència de 200 metres respecte dels nuclis de població, 100 metres dels habitatges aïllats i 500 metres de les zones arbrades o amb vegetació.

L’entitat considera que la proliferació d’aquestes plantes pot agreujar la transformació del sòl rústic en sòl industrial energètic i perjudicar l’activitat agrària. En aquest punt, recorda que les Illes Balears importen, segons les seves dades, el 82% dels aliments que consumeixen i defensa que la preservació de l’activitat agrícola i ramadera ha de formar part de qualsevol estratègia de transició energètica.

Una moratòria i una nova planificació energètica

Davant aquesta situació, ‘Renovables sí, però així no’ reclama al Govern balear una moratòria per als projectes d’emmagatzematge d’energia i l’elaboració d’una planificació energètica i territorial que estableixi criteris clars per a la seva implantació.

La proposta de la plataforma passa per prioritzar l’estalvi i l’eficiència energètica, així com les energies renovables destinades a l’autoconsum individual i col·lectiu, especialment en sòl urbà i industrial. L’entitat defensa que la transició energètica no s’ha de fonamentar en la proliferació de grans centrals fotovoltaiques i plantes de bateries en sòl rústic, sinó en un model que tengui en compte la protecció del territori, el paisatge i el sector primari.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Torna a dalt