Rezero apunta a la durabilitat dels aparells elèctrics com a peça clau per frenar l’obsolescència
La Setmana Europea de Prevenció de Residus, que se celebra del 22 al 30 de novembre i que enguany centra el focus en els aparells elèctrics i electrònics (AEE), ha servit a Rezero per posar damunt la taula un element que, segons l’entitat, continua quedant massa sovint al marge del debat: la durabilitat dels productes.
Mentre les polítiques públiques avancen cap a una major recollida i reciclatge dels Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) i s’impulsen índexs de reparabilitat, Rezero considera que aquestes mesures són només una part del camí. L’entitat remarca que reparar és essencial, però que el veritable repte és que els aparells no s’avariïn abans d’hora.
La durabilitat, una exigència creixent
Segons l’organització, la manca de durabilitat perpetua un cicle de recanvi que acaba conduint els consumidors a substituir aparells que, tot i poder-se reparar, fallen repetidament. Aquest escenari desincentiva també el mercat de segona mà: si els productes reutilitzats no ofereixen fiabilitat, la reutilització perd sentit.
Rezero defensa que un disseny orientat a llargues vides útils redueix l’impacte ambiental, tant pel menor consum de materials com per la reducció de l’energia necessària en processos de reparació.
Una llei de consum sostenible amb mancances
El Ministeri de Consum té previst presentar abans de finals d’any la proposta de Llei de Consum Sostenible, que adaptarà al marc estatal la nova normativa europea sobre empoderament dels consumidors en la transició ecològica i el dret a reparar. Rezero, CECU, REAS i la Coordinadora de Comerç Just hi han fet aportacions conjuntes.
L’entitat celebra que la futura llei incorpori el finançament obligatori de reparacions més enllà del període de garantia i l’establiment d’un índex de reparabilitat, però subratlla diverses mancances importants. D’una banda, critica la manca de visió transversal i el fet que no s’abordi la presència de substàncies tòxiques en béns de consum o sectors com el tèxtil i l’alimentació. D’altra banda, lamenta que la durabilitat no formi part de la proposta del govern i reivindica un índex estatal que combini reparabilitat i durabilitat, incloent-hi el cost de les peces de recanvi.
Rezero també proposa millorar els incentius econòmics, amb bonificacions del 30% a les reparacions de productes amb altes prestacions en durabilitat i reparabilitat i amb la garantia que el cost de reparar un aparell no superi mai el d’un de nou.
Reciclatge insuficient
Només el 40% dels RAEE es recullen selectivament a l’Estat espanyol. A més, el procés de reciclatge no elimina la toxicitat de metalls com el cadmi, el mercuri o el plom, que continuen suposant un risc per a la salut i per a la qualitat dels materials recuperats.
Dades de Rezerolab indiquen que els indicadors de reutilització de tèxtil, voluminosos i aparells elèctrics i electrònics mostren un creixement notable. Del total de residus recollits selectivament, es reutilitza el 83% del tèxtil i el 68% dels voluminosos, percentatges rellevants tot i que la recollida selectiva del tèxtil encara és només del 14% del total generat. L’entitat destaca que, si s’analitza la cadena completa de recollida i lliurament de materials, encara hi ha un marge ampli per millorar-ne la recollida i per avançar cap a l’ecodisseny que allargui la vida dels productes.
A Mallorca, la Fundació Deixalles treballa en un estudi per determinar quin percentatge de petits aparells (FR5) podria destinar-se a reutilització si els Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor aportassin la compensació econòmica prevista.