Rezero desvetlla que les Illes Balears produeixen un 46% més de fems que la mitja del país
La darrera radiografia sobre la gestió de residus situa les Illes Balears en una posició especialment delicada. Segons els Indicadors Residu Zero elaborats per Rezero, la comunitat registra una generació de residus de 682 quilos per habitant i any, una xifra que supera en un 46% la mitjana estatal i que també es col·loca per damunt dels valors europeus.
Aquest increment, sostingut des del 2010, es produeix en un context marcat per la forta pressió turística i ambiental, factors que condicionen de manera decisiva el model de consum i la producció de deixalles a l’arxipèlag. Les dades contrasten amb la tendència observada en altres territoris com Catalunya, on la generació de residus s’ha contingut en els darrers anys, tot i mostrar signes d’estancament.
Un sistema tensionat per l’augment constant
Les dades fetes públiques amb motiu del Dia Internacional del Residu Zero —que es va commemorar el passat 30 de març— evidencien que el sistema balear no només no redueix residus, sinó que evoluciona en sentit contrari als objectius marcats per la normativa europea.
Amb l’horitzó fixat en una reducció del 20% de cara al 2030, les Illes haurien de retallar prop d’un 30% la generació actual per assolir aquest compromís. Una fita que, amb la tendència present, queda llunyana.
Més enllà de la gestió: el problema és la generació
Durant els darrers anys, les polítiques s’han centrat a millorar la gestió dels residus: més recollida selectiva, millor separació i implantació de sistemes com el porta a porta o el pagament per generació. Aquestes mesures han permès avenços, però insuficients.
El diagnòstic apunta a una limitació estructural: la quantitat de residus generats continua sent massa elevada. Això es tradueix en una fracció resta que no disminueix al ritme necessari i en una dependència persistent dels tractaments finalistes.
Productes difícils de reciclar, un fre al sistema
Un dels factors que expliquen aquesta situació és l’augment de residus de difícil tractament. Tèxtils de baixa qualitat, envasos d’un sol ús, càpsules de cafè o productes sanitaris com tovalloletes i bolquers guanyen pes any rere any.
Aquesta evolució genera una paradoxa: tot i que la recollida selectiva creix, la quantitat de residus no reciclables també ho fa, impedint una reducció efectiva del volum total.
La reutilització, assignatura pendent
Els indicadors assenyalen clarament la reutilització com el gran repte pendent. Malgrat ser una prioritat en la jerarquia europea de residus, continua tenint un paper residual. De fet, la quota d’envasos reutilitzables ha caigut de manera significativa en les darreres dècades.
Iniciatives emergents com les biblioteques d’objectes o el consum col·laboratiu apunten nous camins, però encara sense el suport estructural necessari per tenir un impacte real sobre el sistema.
Cap a un canvi de model
Per a Rezero, la sortida a aquest escenari passa per actuar en l’origen del problema. La reforma de la responsabilitat ampliada del productor hauria de prioritzar la prevenció i la reutilització, limitant la presència al mercat de productes no reciclables i reduint la càrrega sobre els municipis.
La fotografia actual, feta pública coincidint amb la jornada del 30 de març, apunta a una conclusió clara: sense una reducció efectiva en la generació de residus, especialment en territoris com les Illes Balears, qualsevol millora en la gestió continuarà essent insuficient.