Satisfacció de Marilles i GOB per la passa en favor de les muntanyes submarines del canal de Mallorca
Les muntanyes submarines del canal de Mallorca fan una nova passa cap a una protecció més estricta. La Comissió d’Economia del Parlament de les Illes Balears ha aprovat una Proposició no de llei (PNL) que reclama al Govern de l’Estat avançar en la protecció d’aquest conjunt d’espais submarins, format per Ses Olives, Ausiàs March i l’escarpament Émile Baudot, conegut també com el Fort del francès.
La iniciativa, presentada pel PSIB-PSOE, ha rebut un ampli suport parlamentari. El primer punt s’ha aprovat amb 12 vots a favor i un en contra, mentre que els punts segon i tercer, amb les esmenes incorporades durant la tramitació, han obtingut 12 vots favorables i una abstenció.
L’acord ha estat ben rebut per les principals organitzacions conservacionistes que fa anys que reclamen una major protecció per a aquests ecosistemes. Tant Marilles com el GOB consideren que l’aprovació de la iniciativa representa una passa positiva, però coincideixen que ara cal que el suport polític es tradueixi en mesures concretes.
Les muntanyes submarines del canal de Mallorca són espais d’elevat valor ecològic, on coincideixen hàbitats i espècies d’interès per a la conservació. En els darrers anys, a més, han guanyat reconeixement dins les polítiques de protecció marina i han estat incorporades a la Xarxa Natura 2000.
Un mosaic d’hàbitats de gran valor
El sistema submarí inclou hàbitats profunds i comunitats especialment vulnerables. A l’escarpament Émile Baudot s’hi han documentat més de 360 espècies, així com hàbitats singulars com camps de rodòlits i comunitats de coralls de profunditat.
També hi tenen una presència destacada les esponges, les gorgònies i els coralls negres, organismes especialment sensibles a les alteracions del medi marí i que poden requerir períodes molt llargs per recuperar-se després d’una pertorbació.
Marilles ha elaborat un document tècnic que recull l’evidència científica disponible sobre els valors ecològics d’aquesta zona i defensa la necessitat d’incrementar la superfície marina protegida i avançar cap a àrees de protecció estricta, amb una regulació efectiva de les activitats extractives.
L’entitat considera que les zones que siguin declarades sota aquest règim haurien de disposar d’un nivell de protecció comparable al que s’aplica en altres figures de màxima conservació, com els parcs nacionals.
Una reivindicació que ve de lluny
La demanda de protegir les muntanyes submarines del canal de Mallorca no és nova. Les organitzacions conservacionistes i diversos sectors de la comunitat científica fa gairebé vint anys que reclamen una figura de protecció específica per a aquests espais.
El Parlament balear ja es va pronunciar en aquest mateix sentit l’any 2018, quan va donar suport a l’impuls de la declaració dels sistemes muntanyosos submarins del canal de Mallorca com a parc nacional marí.
Des d’aleshores s’han produït diferents avanços en matèria de conservació marina. Entre aquests hi ha la protecció del corredor de migració de cetacis de la Mediterrània i, més recentment, la incorporació de les muntanyes submarines a la Xarxa Natura 2000.
Per al GOB, però, aquests avanços no haurien de representar el final del procés. L’organització defensa que ara s’ha d’obrir una nova etapa que permeti avançar cap a una protecció efectiva de l’espai.
En aquest sentit, reclama al Govern de les Illes Balears que traslladi al més aviat possible la petició a l’Executiu estatal i que els ministeris competents impulsin els estudis i els tràmits necessaris per analitzar la declaració del conjunt com a parc nacional marí.
El primer parc nacional exclusivament marí de l’Estat
La proposta té una dimensió que va més enllà de la protecció d’un espai concret. Segons el GOB, la declaració convertiria les muntanyes submarines del canal de Mallorca en el primer parc nacional exclusivament marí de l’Estat.
Per a l’entitat ecologista, el procés hauria de basar-se en criteris científics i incloure una zonificació que garanteixi la conservació dels hàbitats i les espècies més vulnerables. També considera imprescindible que les eventuals àrees de protecció estricta vagin acompanyades dels recursos necessaris per garantir-ne la gestió, la vigilància i el seguiment.
Marilles coincideix en la necessitat d’augmentar la superfície marina protegida i reclama que la protecció estricta comporti una regulació efectiva de les activitats extractives. L’entitat també demana que qualsevol futura actuació es desenvolupi en coordinació amb el recent Pla de Conservació Marina anunciat pel Govern de les Illes Balears.
Ara, el torn de l’Estat
L’aprovació de la PNL no implica, per si mateixa, la declaració del parc nacional marí. És, però, un pronunciament polític del Parlament que posa ara la pilota en el terrat de l’Administració estatal.
El GOB considera que, després de gairebé dues dècades de reivindicacions i vuit anys després del primer pronunciament parlamentari en favor d’aquesta protecció, ja no hi ha motius per continuar ajornant els tràmits.
L’organització reclama que aquesta legislatura sigui «la definitiva» i que l’acord no quedi reduït a una nova declaració d’intencions. L’objectiu és que el Govern de l’Estat respongui a la petició de les Illes Balears i posi en marxa els estudis i procediments necessaris abans que acabi la legislatura.
La protecció de Ses Olives, Ausiàs March i Émile Baudot se situa així davant un nou punt d’inflexió. Els avanços assolits en els darrers anys han permès reconèixer el valor d’aquests fons marins, però les entitats ecologistes consideren que el repte pendent és garantir que aquest reconeixement es tradueixi en una protecció real i efectiva.
Si finalment s’arribàs a declarar el parc nacional marí, les Illes Balears sumarien una nova fita en la conservació de la biodiversitat marina i l’Estat disposaria del seu primer espai d’aquestes característiques íntegrament marí. Una passa que, segons les organitzacions conservacionistes, permetria reforçar la protecció dels ecosistemes profunds del canal de Mallorca i contribuir al compliment dels compromisos de conservació marina assumits a escala estatal, europea i internacional.