Seqüenciar el genoma complet de la posidònia permetrà protegir-la millor
PosiGenome, una iniciativa d’IMEDEA-CSIC-UIB, la Fundació General CSIC i la Fundació Iberostar, té com a propòsit estudiar i desgranar el genoma complet de la Posidònia oceànica mitjançant l’aplicació de modernes tecnologies de seqüenciació, amb l’objectiu de poder aconseguir una major protecció i conservació de l’espècie.
Aquesta investigació permetrà analitzar i comparar íntegrament la variabilitat genètica de les diferents praderies de la Mediterrània aportant, a més, nous coneixements sobre la seva història evolutiva.
La iniciativa, per tant, podria identificar si existeixen poblacions de Posidònia oceànica més resistents que unes altres, quins són les més vulnerables i podria aportar dades sobre com reaccionen les diferents variants davant determinades condicions mediambientals.
Segons han explicat els impulsors del projecte, fins al moment, els estudis genètics sobre la posidònia han estat molt limitats, a causa de l’absència d’un genoma de referència com el qual es pretén estudiar.
El projecte s’iniciarà amb la presa de mostres de posidònia en diferents punts de les Illes Balears i la investigació s’estendrà fins a 2024. Tot el procés anirà acompanyat de la celebració de tallers experimentals per a escoles que explicaran la història de la Posidònia i que contribuiran a la divulgació de coneixement sobre aquesta espècie clau per a la salut dels ecosistemes mediterranis.
El projecte està liderat pel doctor Joan Pons (IMEDEA-CSIC-UIB), i hi participen Jorge Terrados, del mateix institut, Laura Botigué, del Centre d’Investigació en Agrigenómica (CRAG) de Barcelona i Hugo de Boer, de la Universitat d’Oslo (UiO). Per la seva banda, Grup Iberostar, a través de la Fundació Iberostar, participarà com a col·laborador i aportarà finançament per desenvolupar el projecte en l’àmbit local, nacional i internacional.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assistit avui a la presentació del projecte PosiGenome a la seu de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), a Esporles. Mir ha felicitat als impulsors d’un projecte que ha qualificat com a «molt interessant perquè pot facilitar l’adopció de mesures concretes de protecció segons la zona en què es troba la praderia, amb el resultat d’un millor estat general de l’espècie”.