Setembre, temps de verema, figues i primeres sembres de tardor
Setembre és un mes de molta activitat al camp balear. La pagesia deixa enrere les feines més pròpies de l’estiu i comença a preparar la terra i els conreus per afrontar els mesos més freds. És temps de verema, de collir figues i ametles, d’aplegar les darreres fruites de l’estiu i, si les primeres pluges han deixat una bona saó, de començar a sembrar les pastures i les hortalisses de tardor.
Antigament, el primer dia de setembre també tenia una significació especial per a la pagesia mallorquina. Tal dia com avui, els pagesos que treballaven terres d’altri formalitzaven davant notari els contractes d’arrendament de les finques. La durada variava segons l’acord, habitualment entre quatre i vuit anys, i el pagament solia combinar una quantitat en metàl·lic, abonada per terces —tres parts coincidint amb les collites—, amb els anomenats agatges, és a dir, una part dels fruits obtinguts de la terra.
Figues per menjar, assecar i guardar
El setembre arriba amb les figueres encara carregades de fruita. És temps de collir les figues, tant per menjar-les fresques com per conservar-les. Una combinació ben mallorquina és acompanyar-les amb formatge maonès, una menja que la tradició considera digna de reis.
Les figues també es poden assecar per moldre-les posteriorment i elaborar pans de figa, o adobar-les amb anís, llorer i fonoll. Les que no es destinin al consum humà es poden guardar per alimentar els porcs durant l’hivern i contribuir així al seu engreix.
A final de mes encara es podrem acabar de collir les darreres figues, especialment aquelles que comencen a presentar la pell més gruixuda característica de les varietats hivernenques. També és el moment, en lluna nova, de recollir les mudes de figuera sobre fusta de dos anys.
La verema marca el calendari
Si encara no s’ha veremat, el setembre ja no permet gaire més demora. Enguany, més i tot que els anys precedents, la verema s’ha avançat algunes setmanes a causa de la calor extrema. Són molts els que, a aquestes altures, ja tenen la feina mitja feta o acabada.
La verema és també temps de tradicions gastronòmiques. Un dels productes més característics és l’arrop, elaborat a partir del most de raïm espessit per ebullició i evaporació i conservat per consumir durant la resta de l’any. A Binissalem, la temporada també està vinculada als tradicionals fideus de veremar, una elaboració de llarga tradició que es prepara amb ovella vella.
A final de setembre, els vins novells de les bodegues pageses ja poden començar a tastar-se. Són vins aspres i negres, encara joves, però amb aquell gust característic de vi acabat de fer. Als cellers que venen a granel, la branca de pi damunt el portal ha estat tradicionalment el senyal que la bóta ja s’ha encetat.
Ametles, pomes i les darreres fruites de l’estiu
Les ametles fa setmanes que són badades i setembre és temps d’agafar les canyes, escampar les teles i començar a batre-les. Una vegada arreplegades, es posen dins sacs i cap a casa, on continuaran el procés de conservació.
També és un bon moment per collir les pomes tardanes i guardar-les a les golfes, especialment determinades varietats com les conegudes com a pomes del ciri.
El calendari de fruites és especialment generós. És temps de prunes, pomes, figues i figues de moro, així com de nous, castanyes i mores. També comencen a arribar les primeres atzeroles, els gínjols i els caquis, mentre que melicotons, peres i síndries entren ja en les darreres setmanes de temporada.
L’hort canvia de temporada
Amb l’arribada de setembre, l’hort comença a preparar-se per a la tardor. És hora de fer planters i sembrar escaroles, espinacs, bròquils, cols, bledes, cebes, pastanagues, endívies, pèsols, faves, naps, raves i ravanets, entre altres hortalisses.
També es poden sembrar mongetes tendres i, en determinades zones i condicions, gira-sols. Les escaroles, però, exigeixen un reg freqüent si es vol evitar que s’espiguin.
Els trasplantaments també formen part del calendari. En lluna nova, la tradició situa el moment de trasplantar bledes, cols i fonoll; en lluna vella, porros, àpits, coliflors, enciams i endívies.
A mesura que avança el mes, l’hort ofereix coliflors, espinacs i les primeres carxofes, mentre que setembre és especialment abundant en albergínies, bledes, carabasses, carabassons, grells, lletugues, mongetins, mongetes, naps, ravenets i tomàtigues. Alhora, arriben a les acaballes les cebes, els cogombres, els pastanagons, els pebres, els porros i les tomàtigues de ramellet.
Preparar la terra per a l’hivern
Un dels treballs més importants del setembre és preparar els sementers. Si es comencen a llaurar les terres, quedaran a punt per sembrar-hi la pastura destinada al bestiar, amb mescles tradicionals com la civada i l’ordi.
Si les pluges han deixat una bona saó, és especialment recomanable aprofitar la humitat per sembrar. D’aquesta manera, la llavor pot germinar ràpidament i es redueix el risc que els ocells o les formigues se l’enduguin.
Als terrenys que encara no s’hagin de plantar també es pot sembrar adob verd —fenc, sana grecs, civada i altres espècies— per protegir el sòl, dificultar el creixement de les males herbes i, una vegada arribat el moment, incorporar-lo a la terra com a fertilitzant natural.
El setembre és, a més, un dels moments indicats per sembrar ametlers i per preparar els clots on, durant l’hivern, es plantaran nous arbres.
Canyes, pins i arbres fruiters
La feina del camp no acaba amb les collites. Si durant l’agost no s’ha tallat el canyar, la lluna nova de setembre encara es considera un bon moment per fer-ho i obtenir canyes que es conservin millor i no es podreixin fàcilment.
El mateix criteri tradicional s’aplica a la tala d’alguns pins destinats a l’obtenció de fusta per a obrar: si s’ha de fer aquesta feina, convé no deixar passar gaire més temps.
Als horts de tarongers i llimoneres es pot escampar una mica d’adob per ajudar els arbres a afrontar l’hivern amb més reserves.
També és temps de jardí
El calendari de setembre inclou igualment nombroses feines ornamentals. És un bon moment per sembrar hortènsies, lliris, gladiols i safrà salvatge, així com per preparar noves plantacions d’arbre de Júpiter, hortènsies i roselles de jardí.
També es poden preparar esqueixos de rosers i adobar lleugerament la terra per deixar-la en bones condicions de cara als mesos freds.
Al bosc, setembre també és un mes de preparació. Els caçadors que disposen de colls per a la caça del tord poden aprofitar aquestes setmanes per netejar les carreres, refer les brasseres i revisar les massetes. La finalitat és deixar-ho tot a punt abans de l’arribada de la temporada.
Així, entre figues, ametles, raïm i les primeres sembres, setembre marca el pas de l’estiu a la tardor al camp mallorquí. És un mes en què encara es recullen els darrers fruits de la temporada calorosa, però en què bona part de la feina ja mira cap als mesos que venen: preparar la terra, alimentar els arbres, sembrar les pastures i deixar a punt l’hort per a una nova tempora