Un estudi científic alerta de la pèrdua de diversitat genètica del lluç europeu i de la vulnerabilitat de la població de les Balears
Una investigació liderada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha detectat una forta pèrdua de diversitat genètica en el lluç europeu arran de la caiguda de les seves poblacions durant les darreres dècades. L’estudi, publicat a la revista científica ICES Journal of Marine Science, analitza mostres genètiques de tres poblacions situades a les Illes Balears, a Galícia i al Mar del Nord.
Segons els resultats, els nivells de diversitat genètica del lluç han disminuït més d’un 90% respecte als registres anteriors a l’explotació pesquera industrial. Aquesta pèrdua redueix la capacitat reproductiva de l’espècie i també la seva habilitat d’adaptar-se als canvis ambientals, fet que incrementa la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.
Els investigadors recorden que la diversitat genètica és clau perquè les espècies puguin adaptar-se a variacions ambientals, com ara canvis climàtics o alteracions en les condicions del medi marí. Malgrat la importància econòmica del lluç europeu per al sector pesquer, fins ara es coneixia poc sobre com la disminució de les poblacions havia afectat aquest patrimoni genètic.
L’estudi ha utilitzat eines informàtiques avançades per calcular, per primera vegada, la mida efectiva actual i històrica de les poblacions. Aquest indicador permet estimar quants individus es reprodueixen realment dins una població i, per tant, quina és la seva capacitat de generar noves generacions.
Diferències entre poblacions
Entre les tres zones analitzades, la població de Galícia mostra els primers signes de recuperació, gràcies a les mesures de gestió adoptades per la Unió Europea el 2006. Tot i això, la recuperació genètica és molt més lenta que la recuperació de l’abundància. Mentre la mida de la població ha recuperat prop d’un 10% respecte als nivells de 1960, la diversitat genètica tot just ha augmentat menys d’un 1%.
La població del Mar del Nord presenta pèrdues genètiques similars, encara que actualment manté nivells d’abundància més elevats.
El cas més preocupant és el de les Balears, on la població de lluç continua considerada sobreexplotada segons les avaluacions de la Unió Europea. Les mostres analitzades mostren els nivells més baixos tant de diversitat genètica com de mida efectiva entre les tres poblacions estudiades, una situació que podria augmentar la seva fragilitat davant la pressió pesquera i els canvis que experimenta la Mediterrània.
Els investigadors assenyalen que els resultats aporten noves eines per millorar l’avaluació dels estocs pesquers i reforcen la necessitat d’incorporar indicadors genètics en les estratègies de gestió. Aquest enfocament pot contribuir a garantir la sostenibilitat a llarg termini d’una de les espècies més rellevants per a la pesca europea.