Un estudi de la UIB revela que el canvi climàtic ha triplicat les onades de calor marines des del 1940

Un equip investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha conclòs que gairebé la meitat de les onades de calor marines registrades des del 2000 tenen una relació directa amb el canvi climàtic provocat per l’activitat humana. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista PNAS, posa de manifest com l’escalfament global ha intensificat i multiplicat per tres aquests fenòmens des del 1940.

Segons explica la doctora Marta Marcos, investigadora principal i professora del Departament de Física de la UIB, “les onades de calor marines són períodes prolongats amb temperatures inusualment altes a la superfície del mar, com les que es van registrar a les aigües britàniques i del Mediterrani durant l’estiu de 2023”. Aquestes situacions tèrmiques extremes tenen greus conseqüències sobre els ecosistemes marins, afectant especialment els esculls de corall i les praderies de posidònia.

Contribució humana

Per tal d’estimar l’impacte del canvi climàtic d’origen antropogènic, els investigadors han creat un model contrafactual que simula l’evolució de les temperatures marines des del 1940 en un escenari sense escalfament global. Això ha permès comparar aquestes dades amb les temperatures reals i quantificar la contribució directa de l’activitat humana a l’augment de les temperatures.

Els resultats indiquen que el 47% de les onades de calor marines produïdes entre els anys 2000 i 2020 no haurien assolit llindars extrems en absència de canvi climàtic. A més, el nombre de dies amb calor extrema a la superfície marina s’ha triplicat en aquestes darreres vuit dècades, i la intensitat d’aquests episodis ha augmentat, de mitjana, 1 °C.

La doctora Marcos destaca especialment els estius del trienni 2021-2023, amb increments superiors als 2 °C, com una mostra clara de l’acceleració d’aquests fenòmens. També s’hi apunten casos concrets a escala global, com les onades de calor del Pacífic nord-est entre 2014 i 2015, o la del mar de Tasmània entre 2015 i 2016.

Diferències regionals

L’estudi també mostra que l’impacte del canvi climàtic sobre els mars no és uniforme. Mentre que en zones equatorials i tropicals del Pacífic i l’Atlàntic les onades de calor són més freqüents però menys intenses, en regions com el mar Bàltic o l’Atlàntic nord són menys habituals però més severes.

Aquesta variabilitat geogràfica suposa un repte afegit per a la conservació dels ecosistemes marins, que es veuen obligats a adaptar-se a una combinació de major durada i intensitat de les temperatures extremes.

Els autors defensen que el model desenvolupat pot ser una eina valuosa per anticipar riscos a escala regional i local, i contribuir a la planificació de mesures d’adaptació i mitigació davant l’actual escenari climàtic.