Un estudi de l’IMEDEA detecta que els oceans estan entrant en una fase més dinàmica
Un estudi internacional liderat per la investigadora Bàrbara Barceló-Llull, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) —centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB)—, alerta que els oceans del planeta no només s’escalfen, sinó que també tornen més dinàmics. La recerca, publicada recentment a la revista científica Nature, constata un increment sostingut de l’energia associada als remolins i meandres oceànics, estructures clau en el funcionament del clima global.
Aquestes formes de moviment, conegudes com a variabilitat mesoescalar i amb dimensions d’entre 10 i 100 quilòmetres, concentren prop del 90% de l’energia cinètica dels oceans. El seu paper és determinant: redistribueixen calor, carboni i nutrients, condicionant la circulació oceànica i, en conseqüència, els patrons climàtics.
Tres dècades de dades des de l’espai
L’estudi analitza tres dècades d’observacions satel·litàries, entre 1993 i 2022, i revela que l’Energia Cinètica dels Remolins ha augmentat globalment entre un 1% i un 3% per dècada. Tot i això, l’increment no és homogeni. Les zones tropicals presenten canvis poc significatius, mentre que les regions ja conegudes per la seva elevada activitat concentren els augments més intensos.
Entre aquestes destaquen dues àrees estratègiques per a l’equilibri climàtic del planeta: l’Extensió del Kuroshio, al Pacífic nord, i el Corrent del Golf, a l’Atlàntic nord.
En el cas del sistema Kuroshio, l’energia dels remolins ha crescut prop d’un 50% durant l’última dècada respecte de la mitjana dels darrers trenta anys, una acceleració molt superior a la tendència global. Els investigadors associen aquest comportament al desplaçament cap al nord i al reforç del corrent, possiblement vinculat a variacions climàtiques de llarg termini al Pacífic.
A l’Atlàntic nord, el Corrent del Golf mostra un increment aproximat del 20% en la mateixa escala temporal. Aquest resultat desperta especial interès perquè aquest corrent forma part del gran sistema de circulació oceànica que regula el clima europeu, responsable en bona part de la suavitat tèrmica del continent.
Models climàtics sota revisió
Els resultats introdueixen nous interrogants sobre l’evolució futura de la circulació atlàntica profunda, que molts models projecten que podria debilitar-se al llarg del segle XXI a causa de l’escalfament global. Tanmateix, les observacions actuals indiquen que el sistema es manté estable en alguns punts clau, mentre que l’energia dels remolins associats augmenta.
Aquesta aparent contradicció evidencia una limitació important dels models climàtics: molts no disposen de resolució suficient per representar explícitament els remolins oceànics, malgrat que concentren bona part de l’energia marina i poden modular els canvis a gran escala. Investigacions prèvies suggereixen que aquests processos podrien esmorteir o alterar alguns dels efectes previstos del canvi climàtic.
Un oceà més actiu
La recerca apunta que l’oceà està entrant en una fase de major activitat dinàmica, especialment en els grans corrents que actuen com a eixos de transport energètic del planeta. Aquest escenari planteja reptes científics i polítics: millorar la predicció climàtica, entendre millor la circulació oceànica i adaptar les estratègies davant un canvi climàtic cada vegada més complex.
Els investigadors subratllen també el paper de noves missions satel·litàries d’alta resolució, capaces d’observar processos fins ara invisibles. Aquestes eines permetran aprofundir en el paper dels remolins oceànics i aclarir fins a quin punt la nova energia detectada pot redefinir l’equilibri climàtic global.
Foto: IMEDEA