Un estudi revela senyals d’alerta primerenca en els ecosistemes vegetals

Un equip d’investigadors de l’IFISC (CSIC-UIB) i l’Institut Copèrnic de Desenvolupament Sostenible de la Universitat d’Utrecht ha descobert un mecanisme de resistència que permet a les plantes sobreviure en entorns extrems. L’estudi, publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), demostra com les plantes es disposen en patrons autoorganitzats per reduir la competència i millorar la salut dels ecosistemes.

Els investigadors han centrat la seva anàlisi en la Posidonia oceanica, una planta marina essencial per a la biodiversitat del Mediterrani. Quan la Posidònia es descompon, allibera sulfuros tòxics que poden afectar les arrels i posar en risc tota la praderia. Segons Damià Gomila, responsable de l’estudi a l’IFISC, «la Posidònia tendeix a desplaçar-se cap a zones amb menys toxines, generant patrons que evolucionen amb el temps». Aquestes formacions, que es mouen uns pocs centímetres a l’any, poden prendre formes diverses, des d’anells concèntrics fins a franges en moviment o estructures caòtiques.

L’estudi revela que la configuració d’aquests patrons pot servir com un indicador de la salut del medi marí. En condicions normals, la vegetació forma una praderia compacta i estable, però quan l’estrès ambiental augmenta, apareixen patrons desordenats que evolucionen cap a estructures cada cop més definides. Quan el deteriorament és greu, només queden anells i franges aïllades, una senyal d’alerta que precedeix el col·lapse de l’ecosistema. «Aquest canvi progressiu ens ofereix un sistema de detecció visual de l’estat de la praderia», explica Pablo Moreno-Spiegelberg, investigador de l’IFISC.

Els resultats d’aquest estudi tenen implicacions importants per a la conservació ambiental. Segons Gomila, «comprendre aquests patrons ens permetrà desenvolupar eines més eficaces per monitorar i protegir les praderies de Posidònia». Aquesta recerca obre noves perspectives sobre la complexitat i l’autoorganització dels ecosistemes, aspectes clau per garantir-ne la supervivència en un context de canvi climàtic i pressió humana creixents.