Un llibre analitzarà els quatre grans temporals de vent dels darrers vint anys i les seves destrosses
El servei de Gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i l’equip de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) estan preparant un llibre centrat en l’anàlisi geoambiental dels efectes a la massa forestal dels quatre grans temporals de vent que han afectat les Illes Balears en el que duim de segle.
La publicació, que es preveu presentar a finals d’any, pretén aprofundir en el coneixement de les dinàmiques dels ecosistemes i hàbitats insulars, especialment després d’un greu impacte produït per una pertorbació natural com són els temporals de vent.
El primer dels episodis analitzats va ser el més devastador i es va produir fa tot just 20 anys, el 10 i 11 de novembre de 2001, quan un temporal ciclònic de vent va afectar greument tota la conca Mediterrània Occidental, causant danys a infraestructures i a la massa forestal. A Mallorca, el fenomen va suposar la mort de 4 persones i alguns ferits de diversa consideració, un temporal sense precedents que va generar un gran impacte socioeconòmic i una modificació substancial de gran part del paisatge de l’illa de Mallorca.
En aquests dos dies, alguns observatoris de la Serra de Tramuntana superaren els 300 mm de precipitació acumulada, i els registres foren superiors als 700 mm en tan sols una setmana, acompanyades de ratxes de vent huracanat de fins a 150 quilòmetres per hora que varen comprometre la pràctica totalitat de les masses forestals de Mallorca. Especialment foren greument afectats els municipis del Llevant i del Pla de l’illa, així com algunes zones del Migjorn o la Badia d’Alcúdia. La resta d’illes foren afectades de forma més lleu.
Es varen veure afectades de manera greu i per acció directa del temporal, les infraestructures viàries (29 carreteres tallades), ports, habitatges, indústries, esteses elèctriques… deixant unes 175.000 persones sense subministrament elèctric.
Els autors de la publicació han recopilat la informació d’aquest temporal i han analitzat, amb les més actuals i modernes tecnologies satel·litals i de prospecció de camp, els danys ocasionats i les seves conseqüències ambientals.
Amb l’anàlisi de les imatges de satèl·lit, el recent estudi constata que la superfície forestal afectada de manera significativa va superar les 12.800 hectàrees en major o menor grau d’intensitat, tot comptant que la força del vent va arrabassar més d’un milió i mig d’arbres (majoritàriament pins), modificant substancialment el paisatge forestal de l’illa de Mallorca. Cal recordar que el major incendi forestal ocorregut en època recent, cremà unes 2.500 hectàrees entre el juliol i agost de 2013 al ponent de l’illa de Mallorca.
Els altres tres fenomens analitzats son el que va afectar les localitat de Banyalbufar, Valldemossa i Esporles l’agost de 2020 i els caps de fibló que van afectar l’illa de Menorca, l’octubre de 2018, i la localitat de Sant Antoni de Portmany, l’octubre de 2019.
Amb aquest llibre, es consolida la línia de col·laboració interadministrativa entre el servei de Gestió Forestal i el MEDHyCON. La primera publicació conjunta va ser ‘Gestió ambiental postincendi forestal’, centrada en les tasques de reforestació de la zona afectada pel gran incendi d’Andratx de 2013.