Ara llegint
Una abella asiàtica gegant es disposa a conquerir Mallorca en robar els nius de les espècies autòctones

Una abella asiàtica gegant es disposa a conquerir Mallorca en robar els nius de les espècies autòctones

Els biòlegs Elisa Ribas-Marquès i Joan Díaz Calafat han documentat la presència a Mallorca de l’abella asiàtica gegant de la resina (Megachile sculpturalis) i ho acaben de fer públic mitjançant un article aparegut aquest mes de febrer a la revista “Journal of Apicultural Research”. Es tracta d’una nova espècie invasora que, després de la derrota de la vespa assassina, torna amenaçar l’equilibri insectívor de l’illa.

Per ara ja s’han vist exemplars a Palma, Portocolom, Inca, Alcúdia, Sóller i Pollença, i tot i que els primers exemplars es varen trobar el juny del 2020, el fet que s’hagi vist a poblacions tan allunyades entre elles fa pensar als científics que fa bastants més mesos que va arribar a Mallorca. Pensen que és qüestió de temps que arribi a les altres illes de l’arxipèlag.

Aquesta espècie es reconeix fàcilment per la seva gran mida (el seu arriba als 23 mil·límetres de llargada) i per les ales fosques, que la fan notablement diferent de qualsevol altra espècie d’abella autòctona del mateix gènere present a l’arxipèlag balear.

D’origen asiàtic

L’abella gegant de resina és una abella de la família Megachilidae originària de l’Àsia oriental (Xina, Corea, Taiwan i Japó) que es va introduir accidentalment a Amèrica i Europa les darreres dècades. La primera vegada que es va observar aquesta espècie fora de la seva àrea de natació va ser el 1994 a Carolina del Nord (EUA). Des de llavors, s’ha expandit ràpidament per diversos estats d’Amèrica del Nord, especialment a la part oriental del continent.

Segons l’estudi de Ribas-Marqués i Díaz, la primera observació d’aquesta espècie a Europa es va realitzar el 2008 als voltants de Marsella (França). 

Des de llavors ençà, aquesta espècie s’ha estès per tot el continent amb força rapidesa. L’any següent es va trobar un exemplar a Verbania, Itàlia, i entre 2012 i 2020 n’han aparegut a Suïssa, Hongria, Alemanya, Eslovènia, Croàcia, Liechtenstein i també Espanya.

Com altres espècies de la mateixa família, nidifica en cavitats preexistents, com ara forats fets per altres insectes o canyes buides, on es recobreixen les cèl·lules de la cria. Una vegada que una cèl·lula de cria s’ha subministrat amb una barreja de pol·len i nèctar i s’ha posat un ou, la femella el segella amb fang i resina (en aquest sentit, el seu nom comú), segons s’explica a l’article. 

Ribas-Marqués i Díaz assenyalen que l’arribada i la dispersió d’aquesta espècie cap a i dins d’Europa s’hauria pogut produir per la introducció d’un niu, probablement a través del comerç de fusta o de plantes ornamentals de jardí o altres rutes comercials. Aquesta és també una via d’entrada factible per a aquesta espècie en altres zones colonitzades, i fins i tot podria explicar salts transcontinentals, diuen. 

Tot i això, els biòlegs no descarten completament la introducció d’una femella adulta fecundada. A més, a jutjar per la distància de separació d’algunes de les observacions diuen que és possible que aquesta espècie s’hagi introduït més d’una vegada a Europa, o fins i tot que aquesta abella exòtica podria estar present en altres països i ubicacions, tot i que la seva presència fins ara havia passat desapercebuda.

Des de l’estiu de 2020

Varen ser els mesos de juny i juliol de 2020 quan es van trobar per primera vegada exemplars de M. sculpturalis a l’illa de Mallorca, més concretament a Palma, Portocolom, Inca, Alcúdia i Sóller. Després de la identificació visual, es varen recollir els exemplars amb una xarxa entomològica, es varen matar per congelació i es van fixar. Els exemplars varen ser dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller i a les col·leccions personals dels autors.

Sobre l’impacte que aquesta nova espècie invasora pugui tenir sobre la fauna i la flora locals, els estudiosos encara necessiten més temps i estudis per poder-lo avaluar. Pensen que competirà amb les abelles locals per l’aliment, el pol·len i el nèctar de les flors, arraconant altres espècies autòctones. Però de moment encara és prest per avaluar-ho.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt