Vent i aigües subterrànies, claus per entendre les floracions de fitoplancton
A les costes mediterrànies, incloent-hi la de Palma, el fitoplàncton experimenta augments bruscos de biomassa coneguts com a floracions algals. Aquest fenomen, que pot afectar negativament l’ecosistema marí i la qualitat de l’aigua, està estretament vinculat a l’afluència d’aigües subterrànies riques en nutrients i a la influència dels vents. Un estudi recent realitzat a la Platja de Palma ha aportat dades que ajuden a comprendre com aquests factors físics interactuen per desencadenar aquestes floracions.
Les aigües subterrànies que desemboquen al mar a través dels aqüífers costaners són una font important de nutrients, com els nitrats, que alimenten el creixement del fitoplàncton. Aquestes descàrregues submarines d’aigua subterrània (SGD) formen franges riques en clorofil·la i nutrients que s’estenen a pocs centenars de metres de la costa. A la Platja de Palma, es va observar que aquestes descàrregues redueixen la salinitat de l’aigua costanera i creen condicions òptimes per a l’acumulació de biomassa fitoplanctònica.
Durant una campanya d’estiu el 2018, les dades van mostrar fluctuacions importants en la salinitat i la concentració de clorofil·la a la línia de costa. Aquests canvis eren causats per episodis de moviment de masses d’aigua menys salada cap a mar obert, amb velocitats de fins a 5-6 cm/s, i per l’acumulació d’aquestes aigües rentes en períodes de calma.
La influència del vent
Els vents costaners són un altre factor crucial. Quan bufen cap a la costa, empenyen l’aigua i atrapen les descàrregues subterrànies carregades de nutrients prop de la riba. Això fomenta el creixement de floracions de fitoplàncton, que poden multiplicar-se en concentració fins a set vegades en períodes curts, especialment durant les tardes d’estiu. Tanmateix, quan el vent disminueix, aquestes aigües rentes i riques en fitoplàncton es dispersen, reduint la seva concentració.
Aquest cicle diari d’acumulació i dispersió té implicacions significatives per a la qualitat de l’aigua, la vida marina i la salut humana. Les floracions de fitoplàncton, si bé poden ser beneficioses per a algunes espècies, també poden provocar dèficits d’oxigen a l’aigua i generar toxines perjudicials. Per això, entendre la dinàmica entre els vents i les aigües subterrànies resulta essencial per anticipar aquests episodis.
Aquest estudi, que ha comptat amb la col·laboració de l’IMEDEA, també posa de manifest com el canvi climàtic podria alterar els patrons de vent i les condicions ambientals, influenciant la freqüència i intensitat d’aquestes floracions. Això obre la porta a estratègies de gestió més informades que permetin protegir les zones costaneres afectades, reforçant la necessitat d’una vigilància contínua i adaptativa d’aquests espais.