Vidre i plàstic són les deixalles marines més habituals a la mar Balear
El vidre i el plàstic són les deixalles marines més freqüents a la mar de les illes Balears. Aquesta és la conclusió de la tesi doctoral presentada per Carme Alomar Mascaró després d’investigar l’abundància de deixalles en el llit marí i la seva ingesta per part d’espècies de fons.
Els estudis foren fets els darrers cinc anys en el marc de la preparació de la tesi doctoral que Carme Alomar defensà amb èxit el novembre passat a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i que va desenvolupar íntegrament en el Centre Oceanogràfic de les Illes Balears de l’IEO, sota la direcció de les investigadores Salud Deudero i Beatriz Guijarro.
La recerca va començar abordant la problemàtica de les deixalles marines a la conca de la mar Mediterrània, revisant-ne les àrees més afectades i determinant la ingesta de plàstic per part d’espècies marines, així com la colonització i dispersió d’espècies associades al plàstic marí.
La ingesta
Una vegada establerta aquesta visió general, l’estudi es va centrar en la quantificació i caracterització de les deixalles marines a les illes Balears. D’aquesta manera, es varen analitzar els factors que determinen la distribució del plàstic en àrees més exposades a activitats humanes en aquesta zona de la Mediterrània occidental. El nexe entre la ingesta de plàstic per part d’espècies amb diferents nivells tròfics (peixos, taurons i rajades, cefalòpodes i crustacis) i l’abundància de plàstic dipositat en el fons marí s’analitzà de manera simultània en l’àrea d’estudi.
A més, es va estudiar amb biomarcadors la incidència del microplàstic en el sistema digestiu de dues espècies de fons d’interès comercial, com són el moll de roca (Mullus surmuletus) i la mussola (Galeus melastomus).
Els resultats posen en evidència la presència de deixalles marines en la plataforma continental i el talús de la mar balear. Després del vidre, el plàstic és la segona fracció de deixalles marines més abundant, amb un valor mitjà aproximat en pes de 3 kg/km². A més, s’ha demostrat que la seva distribució ésdeterminada per factors geogràfics, com l’àrea d’estudi, la distància respecte de la costa i la profunditat.
La ingesta de microplàstic en el 45% de les espècies estudiades, així com la presència de plàstic en les mateixes àrees evidencien la relació entre aquests dos indicadors de deixalles marines. Així mateix, el fet que la ingesta de microplàstic pel moll és més abundant que en la mussola, probablement està associada a les diferències en l’abundància de plàstic amb la profunditat, per la qual cosa aquestes espècies poden ser indicadores de la presència de plàstic en l’àrea d’estudi. Finalment, es va demostrar que l’ús de biomarcadors pot ser efectiu per estudiar la resposta fisiològica dels peixos a la ingesta de microplàstic, ja que s’ha vist que aquells individus que ingereixen plàstic presenten més activitat enzimàtica, concretament de la glutatió S-transferasa (GST).
«Aquests resultats aporten informació valuosa per a la gestió pesquera i ambiental a escala local, encara que podrien extrapolar-se a escala regional i global, a causa de la presència ubiqua de les deixalles marines», explica Carme Alomar. «La identificació d’àrees més exposades a la pol·lució per plàstic, com el nord-oest i sud-oest de Mallorca, podria tenir-se en consideració a l’hora de desenvolupar plans de conservació i gestió en l’àrea d’estudi», afegeix.
#Foravila