Sembres doblement profitoses

Ja ho diu la dita “jo te sembr i Déu t’aferr”, una dita a què durant el mes d’abril nombrosos pagesos, tant professionals com aficionats, se’n fan ressò omplint els horts i jardins de la nostra comunitat d’una activitat que enguany, per mor del confinament, conté un atractiu afegit: el de combatre el temps lliure de què disposen molts d’habitants de les Illes Balears, ni que sigui a contracor.

L’arribada de la primavera és la temporada ideal per iniciar el període transplantaments, tant si és tracta de verdures i hortalisses als horts com si és el cas de flors als jardins, ja que la terra ha reposat durant el cicle hivernenc i després d’un a bona neteja d’adventícies i de la conseqüent llaurada, arriba el moment de la sembra.
En anys anteriors, i enguany en menor mesura, els mercats s’omplen de parades de planters de tot tipus, tot i que les tomatigueres, les albergineres i els pebrers siguin els més sol•licitats.

Plantar o sembrar aquesta és la disjuntiva a què han de fer front tots aquells que s’aventuren a crear per primera vegada un hort casolà, com és el cas de molts de confinats pel Covid-19 que enguany veuen com ineludible aquest fet, per aprofitar i gaudir d’aquest temps forçat de lleure.

Fer un planter en petits recipients presenta dos clars avantatges: escurça el temps que dediquem a cultivar i alhora propiciarà que el conreu creixi més segur i amb més força, ja que l’alliberarà de la competició amb les adventícies. Ara bé, fer planter és una tasca delicada ja que algunes plantes (carabassó, cogombre o pastanaga) poden tenir problemes en el moment del trasplantament si feim malbé les arrels.

Quan vulguem sembrar llavors cal tenir present com a regla general que com més grossa és la llavor més fonda s’ha de plantar. Com a orientació s’ha de comptar que la fondària de sembra sigui almenys de tres vegades la llavor.

De tothom és sabuda la importància de la posició de la lluna a l’hora d’iniciar la sembrada dels diversos tipus de planters. Tant és així que pel que fa a les plantes de flor que faran les delícies dels visitants als nostres jardins, convé tenir present que és preferible sembrar els planters en lluna nova, que aquest mes se situarà al voltant de dia 23, lluna nova, i dia 30, quart creixent.

Durant aquest període és bo trasplantar filodendros, anèmones, heures, campanetes, begònies i asplèniums. Per altra banda, també és el moment ideal de sembrar els gladiols d’estiu, líliums, nards, petúnies o dàlies.

Per altra banda, es podrà aprofitar el període de lluna vella -que s’iniciarà a partir de dia 15- i que obrirà el moment ideal per a la sembra dels planters més pròpiament d’hort com són els planters de tomàtiga, pebre, albergínia, meló, síndria, ceba, enciam, col blanca o porro.

Cal tenir present que durant la lluna vella també s’han de canviar els cossiols, les arrels dels quals ja omplen el test, per afavorir un millor desenvolupament de la planta; aprofitant aquesta tasca també s’ha de renovar aquesta terra amb una part de compost i adob animal, així com s’han d’eliminar les parts mortes del ramell en qüestió, fruit dels rigors de l’hivern. Com a curiositat, convé tenir present que en els sembrats de meló cal intercalar-hi alguns exemplars d’all o ceba entre clot i clot per evitar l’aparició de poll que podria malmetre la collita.

A l’hora de comprar els planters s’han de tenir presents una sèrie de consells per tal d’adquirir i sembrar correctament les plantes que al llarg de l’estiu ompliran els nostres rebosts amb uns productes que, a més del seu sabor natural, durà com a valor afegit el fet d’haver estat conreats per nosaltres mateixos, permetent-nos finalment estrènyer els lligams que malauradament fa massa anys que havíem abandonat vers la natura més propera a nosaltres.

En primer lloc, quan comprem planters haurem de controlar que almenys tenguin una mida de 5 a 10 centímetres de fulla, ja que aquest fet permet comprovar que la planta es troba en el seu moment òptim per iniciar el trasplantament.

Seguidament haurem de controlar quan anem a sembrar-los directament al sol que no es cobreixi la tija del planter més d’un centímetre. Tot i això, en el cas de les tomatigueres és preferible cobrir la tija un bon tros ja que d’ella sortiran més arrels que permetran que la planta arreli millor. En canvi, és millor no cobrir les tiges de les cols, ja que així es pot impedir que agafin fongs o siguin devorades pels insectes. Finalment, pel que fa als pebrers i les albergineres convé enterrar els planters fins a ras del naixement de les arrels; i en el cas dels enciams i escaroles cal fer-ho fins on neixen les primeres fulles.

La distància entre les diferents verdures que es vulguin sembrar -sobretot si es tracta d’horts urbans on el terreny compta amb escasses dimensions- així com les associacions favorables entre els diversos vegetals són vitals per assegurar un correcte desenvolupament de les plantes així com una nodrida recol•lecta.

Per això és molt convenient tenir presents les distàncies que han de separar els diferents vegetals perquè aquests puguin créixer òptimament: en el cas de les carabasses és de 1 per 2 metres; per als carabassons és recomanable 90 per 90 centímetres; per a les cebes, 10 per 20 centímetres en línies separades per 20 centímetres amb 10 entre ceba i ceba; per al cogombre, un metre per un metre; per a l’albergínia, 40 per 65 centímetres; per a la mongeta; 30 per 40 centímetres; en el cas del pebrers, 50 per 50 centímetres; per als porros, 10 per 30; i , finalment, en el cas de les tomatigueres, la distància aconsellada és de 40 per 70.El mes d’abril és, per tant, el moment idoni per iniciar-se en el conreu d’hortalisses i verdures d’estiu, una tasca que permetrà comptar amb verdura pròpia i, a més, gaudirà de l’incentiu de tractar-se d’un producte al qual s’haurà pogut seguir dia a dia el seu procés evolutiu i que haurà contribuït a apujar-nos la moral