De la Pasqua jueva a la cristiana

Temps de gaudi, temps de família, temps de panades, rubiols i crespells i essencialment d’història i tradicions. Han estat sempre així els nostres costums? Com eren fa segles? Quines senyes d’identitat han heretat els nostres avantpassats i quines no?
Per als cristians de l’antiguitat, la Pasqua no era una festa entre tantes, sinó la festa de les festes. El seu significat i tot allò que havien après del mestratge a l’escola, a casa, amb família, marcava el ritme del calendari anual que basava les seves diferents etapes en el calendari litúrgic i agrícola. Celebraven la Pasqua especialment en la vigília nocturna, que culminava amb la missa de la resurrecció.

La Setmana Santa, podríem dir que és el cor de l’any litúrgic, i la vigília pasqual és el cor de la Setmana Santa. Aquesta festa, la més cristiana de totes les festes, té les seves arrels a l’Antic Testament, de manera que per comprendre-la hem de considerar prèviament la Pasqua jueva. Les dues celebracions van unides i, a més, el nom mateix de Pasqua és originalment jueu.

La pasqua jueva es celebrava el 14 del mes de primavera i commemorava l’alliberament dels israelites de la seva vida d’opressió i esclavitud a Egipte. Era la festa de la redempció, de l’alliberament. Pensem per un moment en el caos social d’una cultura opressora i d’una societat sense sortida. No han passat tants d’anys per mirar enrere i veure com en el present algunes situacions es tornen, malauradament, a repetir. Temps era i temps és.

Una de les proves i tradicions més nostrada de la pasqua quan el judaisme, com una de les grans religions monoteistes, marcava la societat era la sang de l’anyell. Aquest testimoni que duen a terme rabins i altres persones que de la cultura jueva marcava els brancals de les portes i ressaltava el seu caràcter redemptor perquè l’àngel destructor passava de llarg davant les cases preservades per la sang de l’anyell. Era el significat d’aquell temps, d’aquell context, de les escriptures i de la tradició que per fonts orals i escrites venia d’avior.