Adéu a Nofre Arbona Miralles, mestre, referent i ànima de la Premsa Forana

Ens ha deixat, a l’edat de 100 anys, Nofre Arbona Miralles, per molts, simplement “Nofre de la Bona Pau”. Nascut a Algaida l’any 1925 però montuïrer de cor i vocació. Amb ell s’apaga una veu serena, però constant, un esperit tenaç, discret i compromès que ha estat clau en la història de la premsa local i de la vida cultural del nostre país.

Vaig tenir el privilegi de tractar-lo des de l’any 1989, quan plegats vam formar part de l’Associació de Premsa Forana. Ell ja venia d’un llarg camí iniciat dècades abans, però mai no va fer valer l’experiència per damunt dels altres: va ser sempre generós amb el seu temps, amb els consells, amb la mirada de qui estima profundament allò que fa. Era una gran persona, un exemple viu de constància i entrega.

Arbona assumí la direcció del full parroquial Bona Pau el 1952, gairebé des dels inicis, i en va ser l’ànima fins fa tan sols set anys. Més de seixanta anys al capdavant d’una revista que, gràcies a ell, va passar d’unes humils quartilles a convertir-se en un mitjà consolidat, escrit íntegrament en català, referent del municipi i amb centenars de subscriptors. Va fer de Bona Pau molt més que un full parroquial: la va convertir en una veritable enciclopèdia viva de Montuïri.

També fou mestre d’escola, una vocació que exercí amb el mateix rigor i passió a distints llocs de la nostra geografia. Va saber compaginar la tasca docent amb la direcció de la revista, sempre amb el desig de sembrar cultura i coneixement allà on fos.

Recordava amb orgull haver estat un dels primers mestres a obtenir el títol de català a l’antiga Universitat de Palma. I no era per menys: era un ferm defensor de la llengua i un activista cultural des de la feina feta amb perseverança, de formigueta, però amb un gran impacte col·lectiu.

L’Associació de Premsa Forana, de la qual en fou membre fundador i directiu, va acordar enguany donar el seu nom a un dels premis anuals, coincidint amb el seu centenari. Un gest just i emotiu, que avui pren una dimensió encara més significativa i més que merescut.

Descansi en pau, Nofre. Ens queda el teu exemple, el teu mestratge, la teva serenor i una obra immensa que continuarà viva mentre hi hagi qui llegeixi, qui escrigui i qui estimi el país com tu el vas estimar.

Foto: Revista Bona Pau