Ara llegint
Adeu, Biel Darder “Tabalet”

Adeu, Biel Darder “Tabalet”

Hi ha moments a la vida que no voldríem haver de viure mai, moments que ens deixen marcats per sempre i que ens obliguen a enfrontar-nos amb una realitat massa cruel. La marxa del meu amic Biel Darder, conegut i estimat per tothom com a “Tabalet”, és un d’aquests moments. Encara avui em costa assimilar que ja no sigui amb nosaltres, que el seu somriure franc i la seva veu alegre ja no ompliran els nostres dies. En Biel era un bon home, un gran amic. 

La nostra amistat començà a la meva infantesa, en aquells anys innocents en què tot semblava possible. En Biel, ja destacava  no només per la seva energia inesgotable, sinó també per la seva capacitat d’unir a tothom que tenia al seu voltant. Era el punt de trobada, l’amic fidel que sempre et feia sentir important, escoltat i comprès. Encara record les nostres primeres aventures quan jo era sols un  nin i anava a veure els entrenaments i partits del Joventut Mariana. Eren dies senzills, i moments plens de màgia per mi per gaudir de l’amistat d’aquells homes ja fets i pots ser 10 anys majors que jo. Em sentia gran i aquella connexió  no es va perdre mai; al contrari, es va fer més forta amb el temps.

Va dedicar molts dels seus anys a la política local exercint la seva responsabilitat en benefici de les persones, fossin del color polític que fossin. Per ell tothom era el mateix: persones. No tenia un no per ningú i si alguna vegada no va poder, va fer el possible per arribar. Era un gran home, una grandesa que es reflecteix en l’opinió que té tothom d’ell. Quan molta gent t’estima, alguna cosa vol dir i,  aquest era el cas d’en Biel. 

En Biel era més que un amic, era un germà de la vida, d’aquells amb qui pots comptar sempre, passi el que passi. En els moments bons, era el primer a celebrar amb tu; i en els moments dolents, no hi havia ningú més fiable per tenir al costat. No importava el que passàs, “Tabalet” sempre estava allà amb el seu esperit positiu, la seva rialla contagiosa i aquella capacitat única de donar-te força fins i tot en els dies més foscos.

La vida el va dur a formar una família. N’Antònia, la seva dona, i les seves filles, na Tonia i na Magdalena, així com els seus nets,  són el llegat més valuós que ens deixa en Biel, el reflex del seu cor generós, de la seva bondat i de la seva força. Ell vivia per ells, i no hi havia res que li fes més il·lusió que veure’s créixer, acompanyar-los i somiar un futur ple de llum per a ells. Recordaré sempre com parlava de la seva família amb aquell orgull que només pot tenir algú que estima profundament, algú que sap que el tresor més gran de la vida no es troba en les possessions, sinó en les persones que tens al teu costat.

Ara, la seva absència és un buit que costa omplir, un dolor que no s’esvaeix fàcilment. Però enmig d’aquest sentiment de pèrdua, em consola saber que en Biel va viure una vida plena de significat. Ell era d’aquelles persones que no només passen pel món, sinó que el deixen millor del que el van trobar. Sempre tenia una paraula amable, una mà estesa i un somriure que desarmava qualsevol preocupació. “Tabalet” no només era un sobrenom; era una manera d’entendre la vida: amb alegria, amb generositat, amb amor.

Com va escriure el gran Costa i Llobera, en uns versos que semblen escrits pensant en ell:

“Hi ha cants que són per sempre,

cants que mai no callen,

perquè són la veu dels cors purs,

dels cors que deixen empremta.”

El cant de la vida d’en Biel mai no callarà. El seu record serà sempre amb nosaltres, en cada rialla, en cada gest d’amor, en cada moment en què fem el que ell ens va ensenyar: estimar la vida i estimar-nos els uns als altres.

Adéu, amic meu, company, germà. Gràcies per tot el que ens has donat. Gràcies per ser com eres, per ensenyar-nos el valor de la bondat, per compartir amb nosaltres la teva alegria i la teva força. El món és un lloc millor gràcies a tu, i nosaltres som més rics per haver-te tingut a la nostra vida.

“Tabalet”, mai no t’oblidarem. Seràs sempre amb nosaltres, en els nostres records, en el nostre cor, i en cada moment en què la vida ens recordi el que significa ser una bona persona. Descansa en pau, amic meu.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt