Amb el cor ple de records, acomiado una etapa inoblidable plena de felicitat i servei

Després de 23 anys exercint com a jutge de pau a Sóller, arriba el moment de tancar una etapa que m’ha omplert d’una immensa satisfacció personal i professional. Des del primer dia, el 1989, quan vaig ser nomenat per primera vegada, fins a l’última cerimònia  de noces que vaig tenir l’honor de celebrar el passat 28 de març, he compartit amb moltes parelles i les seves famílies un dels moments més feliços de les seves vides. Han estat milers de casaments, milers d’històries d’amor, i milers de records que guardo amb gran estima.

Aquest treball ha estat, per a mi, un regal. Empatitzar amb els contraents, amb els seus familiars i amics, compartir amb ells l’alegria i l’emoció d’un dia tan especial, ha estat un privilegi que he gaudit des del primer moment. Cada cerimònia ha estat única, plena de mirades il·luminades, de mans entrellaçades i de promeses dites des del cor. He tingut la sort de veure somriures sincers, llàgrimes d’emoció i abraçades carregades de sentiments. Durant aquests anys, he compartit històries d’amor de tota mena: des de joves parelles que encetaven la seva vida junts fins a persones que, després de molts anys d’espera, per fi feien realitat el seu somni de casar-se.

També he pogut escoltar relats entranyables, conèixer famílies meravelloses i ser testimoni d’amors que traspassaven fronteres i cultures. Cada casament era diferent, però tots tenien en comú la il·lusió i l’esperança d’un futur compartit.

Ara, amb l’entrada en vigor de la nova Llei d’Eficiència aprovada pel govern a començament d’any, la meva dedicació al jutjat de pau canviarà. Ja no celebraré més matrimonis, i aquesta decisió legislativa m’omple de nostàlgia i també de tristesa. No seré jo qui valori la idoneïtat de la llei, perquè és molt més extensa i afecta altres aspectes de l’administració de justícia, però no puc deixar de reprotxar el greu error d’apartar els jutges de pau de les competències en matèria de registre civil. Aquesta funció ens permetia estar més a prop de la ciutadania, ajudant-la en el dia a dia i sent un referent de proximitat per als veïns de Sóller i de fora. Ha perjudicat també de valent als ciutadans allunyant-los de nosaltres.

El contacte directe amb la gent ha estat sempre una de les parts més enriquidores de la meva tasca. Poder atendre les seves consultes, resoldre dubtes, orientar-los en temes administratius i, en definitiva, ser un punt de suport per a molts, ha estat una responsabilitat que he dut amb orgull i dedicació. Amb aquest canvi, mor una il·lusió, la meva, la nostra, la de tots els jutges de pau de l’estat. Em dol saber que ja no podré continuar ajudant de la mateixa manera, que aquesta proximitat es perdrà i que una institució tan propera com el jutjat de pau quedarà, en part, buida d’aquesta essència humana.

Deixar, per imperatiu legislatiu, el registre civil, ha estat un cop fort. Ateníem els ciutadans des del seu naixement, la primera inscripció, les seves noces i al final de la vida, el darrer alè, la defunció i darrera inscripció. Ja no esment les moltes vegades que cada un de nosaltres, o els seus familiars, han passat pel jutjat de pau. El que és la gestió administrativa continuarà a les ara anomenades Oficines Municipals Justícia, els que han estat fins ara els jutjats de pau. La vida continuarà, però no amb la mateixa proximitat de l’olor dels llibres on s’inscrivia tota una vida de cada un. Ara ja està tot informatitzat i menys humanitzat tot i que el personal és el mateix duent a terme una tasca brillant. Els jutges de pau, en matèria de registre civil, ja som el passat i volen que descansem en pau. Amén!

No obstant això, em quedo amb tot el camí recorregut i amb la immensa gratitud cap a totes les persones que em varen confiar el seu enllaç matrimonial i moltes altres coses més. He format part, encara que fos per uns instants, d’un capítol inoblidable de les seves vides. Gràcies per aquest regal que m’heu fet durant tots aquests anys. Cada casament ha estat per a mi una experiència enriquidora, un aprenentatge constant sobre l’amor, la companyia i la importància dels vincles humans.

No puc negar que, després de tantes celebracions, molts rostres es perden en el record, però en conjunt puc dir, sense cap dubte, que he estat immensament feliç al vostre costat. He tingut la sort de viure una feina que m’ha aportat alegries infinites i moments inoblidables.

I, com sempre deia al final de cada cerimònia, desitjo que sigueu molt feliços des d’avui i per sempre. Salut, sort i ventura.