Aviram mallorquí
Aviram és una paraula que serveix per designar el conjunt d’animals de ploma casolà. Les Illes Balears som en aquest aspecte un país molt ric, atesa la gran diversitat de races pròpies que tenim. És indubtable que el fet de la insularitat, igual que ha marcat durant segles el caràcter de la nostra pagesia, i els cultius per obtenir les produccions bàsiques per a l’alimentació i subsistència de la població, han condicionat també l’aparició i manteniment d’unes races animals que considerem com a pròpies i coneixem amb el nom de races autòctones.
Es poden donar certes diferències morfològiques entre les diverses aus del corral d’aviram. La gallina és el tipus més característic. Poden caracteritzar les aus, dos aspectes: la capa o coberta de plomes de l’animal, diferenciant-se les rameres que són les plomes llargues de l’ala, les timoneres de la coa (útils per a poden aixecar una mica el vol) i les cobertores que són les plomes suaus i quasi bé rodones que cobreixen el cos de l’au.
Respecte l’alimentació, les aus necessiten una dieta equilibrada que contengui cereals: blat, ordi, civada, blat d’índies (important per a la coloració del vermell de l’ou), segó, farines. També aliments verds: brull, fulles d’hortalisses i fruites. Finalment minerals, bàsicament calci i sodi per a la fabricació dels ous, concretament de la closca.
Un ou fecundat per néixer necessita el calor de la incubació (covada), el número d’ous i el temps de la qual dependrà del tipus d’au. Al llarg de la covada, la femella sols s’aixeca per menjar i beure.
La producció de l’aviram a la Mallorca preturística ha representat una part fonamental de l’economia domèstica. No solament proveí de carn, i sobre tot, ous a la família, sinó que amb els excedents i mitjançant la barata (permuta de gènere entre la madona i el botiguer) es cobrien les necessitats bàsiques d’arròs, oli, sal i sucre per a la cuina. A les possessions la madona era qui tenia cura de l’aviram.
De la seva existència ens podem felicitar els mallorquins, màxim si tenim en compte que podem encara gaudir, a dia d’avui, d’una sèrie d’elles que s’han conservat gràcies a l’esforç de molts de criadors illencs vinculats tots ells pel respecte i estima a la nostra terra.