Bon dia Fora Vila, veu i altaveu
Les Illes Balears compten des d’avui amb un nou mitjà de comunicació. Des de la modèstia, però amb la mateixa mirada amb la que admiram embadalits un infantó acabat de néixer, els que estam a l’altra banda de la pantalla desconeixem en aquest moment quin camí seguirà aquesta criatura que us presentam i convidam a resseguir. Però us asseguram que posarem tot el nostre cor i el nostre saber per fer del Fora Vila un mitjà de comunicació de referència, interessant i útil, a l’abast i al servei de tothom.
En realitat el Fora Vila no és ben bé una criatura. Podríem dir que ja és ben maduret. És un mitjà de comunicació de quaranta anys d’edat que ara muda de pell i es converteix en digital.
Va néixer com a suplement dominical del diari “El Día de Baleares”, que després es va convertir en “El Mundo de Baleares”. Va ser batejat com a Fora Vila i després va passar a tenir un segon llinatge: Verd. Per tant, ecologia, agricultura, patrimoni i cultura popular han estat durant els darrers anys els seus principals àmbits informatius.
I avui torna als orígens, s’independitza i es fa digital i també gran i diari. Agafa tot el cabal informatiu que fins ara s’encarregava de registrar a les seves pàgines de paper un dia per setmana i els amplia.
A partir d’ara el seu centre d’interès serà el conjunt de les Illes Balears, però amb una ullada especial per tot allò que ocorre a Fora Vila en la seva accepció més àmplia. Tan àmplia que representa tota la geografia balear que es troba més ençà de la Via de Cintura, totes les persones que un dia o un altre trepitgen la terra o solquen la mar i totes les decisions que a la capital es prenen i que afecten aquest Fora Vila en majúscules.
Nou mesos dramàtics
Falten poques setmanes perquè el món comenci a girar en un altre sentit després de nou mesos dramàtics que ens han fet entendre a la mala, més que mai, que tots compartim un mateix vaixell. La inoculació de la vacuna de la covid-19 als primers ciutadans de les Illes Balears hauria de servir per revertir la dramàtica situació que hem viscut aquest fatídic 2020.
Fora Vila neix precisament en el punt àlgid d’una pandèmia que ho ha trastocat tot. Milers de lliçons es poden extreure d’aquest any, però avui només vull fixar-me en quatre. La primera és que estar informats ha estat fonamental. Sense exagerar puc dir que ha estat una qüestió de vida o mort. Saber que no podíem sortir al carrer, o que calia rentar-se sovint les mans, o que hem de portar una mascareta homologada, o minimitzar les visites als nostres majors… saber aquestes informacions ha ajudat a salvar moltíssimes vides. Moltíssimes! I aquí els mitjans de comunicació com a transmissors d’aquesta valuosa informació -i la ciutadania consumint-la i usant-la- han aconseguit excel·lir l’ofici de periodista a nivells que poques vegades abans havia assolit.
La segona de les lliçons ha estat -i això malauradament molta gent ho tenia molt oblidat- que tot allò que menjam prové de la terra i de la mar. Efectivament, abans d’arribar als prestatges de les botigues i els supermercats, hi ha unes persones que s’embruten les mans i suen molt perquè treballen la terra, són pagesos, i també ramaders o pescadors. I quan tothom acumulava paper de wàter a ca seva també n’hi va haver que passaren pena per si s’acabava l’aliment i, tal vegada per primera vegada a la seva vida, varen pensar en els soferts treballadors d’un malmenat sector primari, que va aprofitar l’ocasió per treure pit i reivindicar-se. I més que ho ha de fer encara!
Viure en un poble està molt bé. Aquesta és per a mi la tercera lliçó, que jo ja sabia i que probablement varen aprendre durant aquelles llargues setmanes de confinament molts dels que precisament no hi resideixen. Poder obrir la finestra i allargar la vista cap a la muntanya, la mar o algun sementer, baixar a l’hort, fer un desconfinament en un entorn sense gaire pressió demogràfica, poder caminar només un quilòmetre i ja estar en plena natura. O no poder viatjar i capbussar-se per territoris desconeguts d’aquestes Illes Balears tan diverses i riques. També per primera vegada molts han pensat que que bé s’està a Fora Vila i quin gran valor que té aquest espai, sovint desprestigiat.
I la quarta és l’enorme dependència econòmica del turisme. Sempre havia pensat que una amenaça terrorista o un petrolier enfonsat podrien un dia ensorrar aquest negoci que ens aguanta, i també engoleix. Però ha estat una pandèmia la que ha enderrocat una estructura que ja sabíem que no era més que un monocultiu. I ho hem tocat amb les mans. I és que tot, absolutament tot, s’ha fet durant les darreres dècades pensant en el turista. Fins i tot els pagesos i els pescadors i els artistes treballen pensant que vendran l’oli i l’anfós al visitant, l’ampolla de vi i l’obra d’art. I per això avui hi ha tanta gent que ho passa malament i a qui li espera un hivern dramàtic fins que, esperem que per Pasqua, el món acabi girant altra vegada en el sentit que teníem abans.
Em deix mil lliçons més ben conscientment. Les sanitàries, les polítiques, les mediambientals, les educatives, les familiars, ho sé. Però aquestes quatre són, d’alguna manera, les que personalment em mouen a escriure en el Fora Vila i a pensar que cada dia sorgeixen oportunitats per millorar el món i la vida de les persones que ens envolten.
Aquest 2020 ens deixa moltes qüestions pendents per acabar de conèixer en profunditat, debatre, qüestionar i, entre tots, aplicar conclusions per reparar aquestes Illes Balears que van coixes en moltes assignatures.
Enguany, la situació que travessam, ha servit perquè moltes persones s’hagin posat a pensar i s’hagin plantejat qüestions abans oblidades o postposades. Comprar producte local o al petit comerç, conrear un hort, fer una excursió, anar a viure a un poble, canviar de feina, millorar ca nostra o sembrar una planta han estat decisions que moltíssimes persones han pres recentment a causa de la pandèmia. Amb elles el Fora Vila ha recobrat protagonisme i valor, i per això és necessari donar-li veu i altaveu. Nosaltres continuarem fent-ho, ara des d’aquí, des del foravila.net.
Gabriel Mercè
Director