Brutor i incivisme

L’estat de les depuradores, torrents, la neteja dels carrers, la separació de xarxes de pluvials i de fecals és una història quasi tan antiga com ho és la humanitat. No fa massa, hem tornat a veure com a la mar hi compareix tot, quasi com ens surt del cos, només que facin quatre gotes mal contades. La platja de Can Pere Antoni al Molinar, platges d’Eivissa i moltes altres, han estat un cúmul de brutor, rates, plàstics, restes de fecals i de tota la brutor que els torrents hi tiren o que les depuradores no poden depurar, per no parlar, per exemple, del lamentable estat de l’emissari submarí del Port de Sóller. Està romput just a l’entrada de la bocana i d’això, no ho podem obviar, ja fa molts d’anys, massa, i qui temps passa, anys empeny.

Partint de la base que molts dels humans som incívics per naturalesa quan parlem de les deixalles i brutor que tirem a on no toca (torrents, carrers, muntanya…), no podem deixar de banda la responsabilitat de les administracions, que no és poca, sigui per inacció o omissió dels seus deures i responsabilitats. És clar que la gent ha de col·laborar en tenir cura del medi ambient i de la neteja, però també l’administració ha de fer la seva feina que, dit sia de passada, no és poca, però molta d’ella és una feina que no es veu i, per tant, no capta vots. Aixecar carrers per després tornar-los a tapar no és gust dels veïnats perquè és una molèstia molt gran. No agrada a ningú, però s’ha de fer. Posar fanals, fer parets o monuments són feines que es veuen i donen rèdit electoral. Les altres no i, a més, el problema és ja tan gran que costarà una doblerada.

Amb la pluja.

Allò que passa massa sovint és que quan plou, sobretot en fortes quantitats en breus espais de temps, la pluja venç les canonades i de seguida tenim els desastres que hem vist aquests dies passats. Es mesclen les fecals amb les pluvials i ja hem begut oli. No fa falta ni parlar de tot allò que hem vist a les imatges de la televisió o als diaris: rates mortes, merda, plàstics… Ja no podem mirar més temps cap a una altra banda. L’administració ha de donar solucions. Tenim un problema d’incivisme i aquest s’arregla amb educació i posant les coses fàcils als ciutadans, o difícils, si de denunciar parlem. En tenim un altre que urgeix més que cap que és la separació d’aigües pluvials i les fecals i posar en condicions les depuradores que, a més de no depurar, fan molta olor, una olor insuportable molt sovint. Això és un mal endèmic i que no es pot fer d’un cop perquè val una milionada.

L’administració s’hauria d’obligar a posar a cada pressupost una partida econòmica per anar fent un poc cada any i arreglar així els temes més urgents com són, penso jo, la separació de les aigües, neteja dels torrents, reparació d’emissaris i condicionament de les depuradores. No té cap sentit ni un fer les campanyes per salvar la posidònia, per exemple, i després tirar a la mar l’aigua que hauria d’estar depurada i no hi està, ans tot al contrari, ve acompanyada de tota mena d’elements tòxics que fan malbé allò que toquen i per allà on passen.

La posidònia.

Els vaixells maten molta posidònia, és veritat, però si ens aturem a pensar i mirem el tema amb una perspectiva objectiva, si continuem tirant merda a la mar, entre uns i els altres, ho matarem tot i ja no quedarà ni posidònia, ni peix per mor dels plàstics, ni ocells, ni pinars, ni una sorra neta per mor de les llaunes, ampolles de vidre o les llosques.

És una vergonya que voluntaris arrepleguin milers de llosques de les platges. Això no té nom. O pot ser sí, però l’administració tampoc no hi fa res perquè ni controla als altres ni es controla a ella mateixa, i ja és hora que algú prengui la iniciativa de fer les coses bé.