Carme Garau: “El sector vol vincular el seu vi a un origen i una història”

El llibre “Els noms de les varietats de raïm a les Illes Balears. Recull de mencions publicades des del 1787” recull fins a 123 noms de diferents varietats de raïm. Una recerca que han fet els historiadors Antoni Puig i Rosa Pasqual després de consultar 178 volums procedents de diferents arxius i biblioteques. Carme Garau, enginyera agrònoma i cap de Producció Vegetal de l’IRFAP, explica que aquest llibre pretén, per una banda, mostrar l’arrelament històric de les varietats que s’envien al Ministeri d’Agricultura per a la seva autorització, i per un altra, oferir a vinaters i sommeliers un relat que acompanyi als seus vins i els faci més atractius al consumidor

Pregunta.- Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?

Resposta.- Parteix d’aquesta feina que feim des de l’IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera) de recuperació de varietats minoritàries de vinya. Aquest treball de recerca de varietats que iniciàrem fa més de 10 anys ens ha anat creant la necessitat de vincular cada varietat amb el seu origen, poder contar la història d’aquell vi i saber que deien antigament d’aquestes varietats. 

De fet, no va néixer com un llibre, va ser un informe que sol·licitarem a un historiador, que era Antoni Puig, i vàrem fer aquest tàndem entre historiadors i biòlegs o agrònoms, Joana Maria Luna i jo, i Antoni Puig junt amb la historiadora Rosa Pasqual, perquè per recuperar una varietat el Ministeri d’Agricultura ens demana un informe històric de cada una.

A més, és una línia de recerca que respon a la necessitat del sector de treure uns vins molt nostres, vinculats a un origen i a una història. De cada vegada més, el nostre sector vol contar aquest storytelling, vol tenir una història per a cada una de les varietats, i vol poder ampliar la gama de vins a oferir en totes aquestes varietats que recuperam. Per això varem decidir publicar aquest llibre i li varem donar aquesta forma més tipus diccionari perquè sigui àgil per un viticultor o per un bodeguer. 

“Tenim recuperades 40 varietats, d’aquestes  40, hi ha 10 varietats antigues que ja estan autoritzades. I ara mateix estam fent feina amb unes 5.”

P.- On heu cercat tots aquests noms i on està escrita la seva història? 

R.- A l’historiador li donàvem un punt de partida, que era l’altre llibre  “Varietats locals de vinya de les Illes Balears” (publicat per l’IRFAP l’any 2017) que ja té una breu recopilació històrica, i partíem de tots els noms que ja teníem citats. I a partir d’aquí, estirant fils a partir de la bibliografia referenciada. Ha estat una recerca bibliogràfica, no arxivística, tot i que ha qualque coseta d’arxiu. 

L’historiador ha hagut de llegir molts de llibres per trobar el nom d’una varietat, i hem trobat molts de noms que desconeixíem. Tenim recuperades 40 varietats, d’aquestes  40, hi ha 10 varietats antigues que ja estan autoritzades. I ara mateix estam fent feina amb unes 5. Al llibre surten unes 123 mencions. 

P.-I tots aquests noms de varietats de vinya quan es comencen a documentar? 

R.- La primera referencia del llibre és de 1787, encara que n’hi ha una que fa referència a un altra mes antiga, però no hem pogut trobar el llibre original. Encara en trobaríem de més antigues. Jo sempre dic que aquesta feina no està acabada. 

“Seguim fent prospeccions, seguim parlant amb viticultors, amb gent major i encara van sortint noms”.

P.- Les varietats es poden distribuir per zones? O totes es poden trobar per tot?

R.- Antigament si que es distribuïa més per zones, molts d’aquests llibres recullen taules per municipis, però avui en dia tot es troba per tot. Però antigament la zona de Felanitx és molt del callet, Binissalem molt del Manto, quan dic Binissalem dic la franja de la DO, Santa Maria, Consell… 

P.- Moltes d’aquestes varietats ja s’han perdut?

R.- Si, moltíssimes d’aquestes no les tenim. Que en podem seguir trobant? Per què no? Noltros seguim fent prospeccions, seguim parlant amb viticultors, amb gent major i encara van sortint noms, i a veure si en surten més. I també el que ens passa moltes vegades és que recuperem una varietat antiga que no té nom. I també aquest llibre era un esforç per posar nom a les varietats que no en tenen, i per això hem fet aquest apartat revisat per pobles i mencionam on s’ha citat la varietat. 

“Vins amb aquesta explosió de varietats que tenim a Mallorca, varietat arrelades al nostre territori, això només ho tenim noltros”.

P.- A qui va adreçat el llibre?

R.- A viticultors, bodeguers i sommeliers. Crec que és una bona eina per un sommelier poder narrar aquest conte a un públic gourmet. Vins bons n’hi ha per tot el món a molt bon preu, però vins amb aquesta explosió de varietats que tenim a Mallorca, varietat arrelades al nostre territori, això només ho tenim noltros. Amb això no ens poden fer la competència ni des de França, ni des de La Rioja, ni des d’enlloc

P.- Com és que a un lloc tan petit hi ha tantes varietats diferents?

R.- Es un tema que xerram sovint. Probablement perquè Mallorca des de l’època talaiòtica ha estat invaida per moltes cultures diferents, i cadascuna d’elles aportava aquest intercanvi d’aliments que ha anat propiciant aquesta biodiversitat en varietats de vinya.

P.- Deies que teniu 10 varietats autoritzades. Hi ha varietats amb més projecció, o més bona rebuda per part del consumidor?

R.- El Callet, Manto Negro i el Prensal són les que ja venien autoritzades des del primer reglament que recollia les varietats que es poden plantar a Mallorca, totes les altres eren foranies. Llavors aquestes 3 són les recopilades dins les DO, dins totes les IGP i són les que ocupen la major part de la superfície. Major projecció? Ara al sector justament li agrada el contrari, fer coses rares, li agrada aquella varietat que només fan ells, Esperó de Gall, Escurço, Gorgollassa… allò que et fa diferent, especial. Cada bodeguer explota molt les oportunitats i són els bodeguers els que han de fer aquesta feina, i a cada un li interessa una varietat diferent.

P.- I ara mateix a l’IRFAP teniu cinc varietats en procés d’autorització. Quines són?

R.- El procés d’autorització és molt llarg. Enviades a Madrid, tenint en compte que estan 5 o 6 anys en contestar, tenim l’Argamussa, que es una varietat blanca de Mallorca, està citada a la zona de Llevant, es Pla, Felanitx i Manacor. Després, la Llora, que enguany l’hem enviada a Madrid, és una varietat negre que ens han enviat d’Eivissa, està identificada sobretot a Eivissa i a Menorca, i també a Mallorca. Més endarrerit, en fase de sanejament, tenim el Vinater Blanc, una varietat que quan surti crec que explotarà. Ara estam amb un centre de recerca d’Andalusia que ens està ajudant a fer aquest sanejament de virosis que ens està costant tant. És una varietat que el sector demana perquè té un bon potencial de vinificació i és una varietat blanca. Ara el blanc està recuperant molt, i el blanc de varietats blanques antigues més que més. Després també feim feina amb una recuperada de la Vall de Coanegra que també es blanca. I també estam amb dues varietats eivissenques, El Grec i el Morseca, dues varietats blanques que també estan bastant avançades. Crec que l’any que ve ja les podrem enviar a Madrid. 

“El consumidor està demostrant que de cada vegada vol més un producte lligat al seu territori, quilòmetre zero, un producte amb història, sostenible”

P.- Podem dir que el futur del vi a les illes passa per potenciar les varietats locals?

R.- La ciència està investigant les varietats locals de cada regió per afrontar el canvi climàtic. El consumidor està demostrant que de cada vegada vol més un producte lligat al seu territori, quilòmetre zero, un producte amb història, sostenible. Al consumidor ja no li basta que un aliment sigui sa i sigui bo. Parlam d’un consumidor gourmet  que cerca un vi autèntic i diferent. Crec que hi ha una bona oportunitat en recuperar totes aquestes varietats, vinificar-les i vendre el nostre vi com un producte autèntic, un producte diferent amb una tipicitat vinculada a la història de les nostres illes i a les nostres característiques ecoclimàtiques. 

P.- Quines són les majors dificultats per poder aconseguir aquesta autorització?

R.- La gran dificultat per no autoritzar-ne més és un dels requisits que demana el ministeri que és cumplir amb el sanejament, la sanitat de la planta. A Mallorca tota la vinya esta molt infestada per virosis, no passa res, fins i tot pot ser un plus en quan a la qualitat del vi, però aconseguir material sa és molt complicat. Hem hagut de recórrer a tècniques de cultiu in vitro i això no sempre funciona. Hem fet feina amb la UIB i ara estam fent feina amb Andalusia per aconseguir aquest material. També col·laborem amb bodegues per fer micro vinificacions experimentals per demostrar que complim amb els requisits de qualitat que exigeix el ministeri, però tenim aquest obstacle que és l’estat sanitari de la vinya de la varietat que volem autoritzar.