Búger i les rondalles*

Dalt d’un turó, com l’ull que vigila la planura mallorquina, majoritàriament poblera, que toca la blava mar alcudienca, hi ha Búger, el poble amb perfil de torres de molí de quan els molins eren amics feiners dels vents propicis, i rodaven com roda el temps. Eren i no eren temps de rondalla. Temps antic, patriarcal, lent. Quina diferència hi ha entre la història i la rondalla? La mateixa que hi ha entre la vida i el somni. I la vida, per profitosa que sia, sense la fosca aclaridora dels somnis, és impossible.

Quan vivint el cada dia es toca de peus a terra, és bo dedicar un diumenge, el dia més fèrtil de la setmana, a somniar els somnis col·lectius, els que són a les arrels, ara escrites, abans orals, el rostre del poble mallorquí. És encertat recordar les rondalles. Amb l’esdeveniment festiu d’una fira, l’acte cultural de recordar, de reviure el món màgic i literari de les rondalles recopilades per mossèn Antoni Maria Alcover adquireix la tonalitat d’una festa original, única.

Jo record quan tenia uns set anys, passava  unes setmanes de l’estiu a Búger, a ca na Magdalena Morreva, esposa d’en Nadal Bea. La casa era veïna de l’Ajuntament, fa un temps aquest la va comprar.

Sortida de ca na Magdalena i, a la plaça del davant, a mà esquerra, fent la cantonada del carrer Major, hi havia -i encara hi és- la casa de Binisetí, amb una portassa que s’obria els horabaixes per rebre el carro i uns homes que venien de treballar al camp. Venien cansats però contents, amb una rialla de bondat a la mirada. La madona, prima i formosa, vestida de negre els rebia, els acollia. Minuts després la porta es tancava, havia desaparegut l’escena. Havia acabat la rondalla. I jo tornava a la realitat.

Aquells esforçats guerrers que venien de terres llunyanes i eren rebuts al castell de Binisetí, amb tot un complement de meravelles, eren una part de les rondalles d’en Jordi des Recó que, a casa, me llegia la meva mare.

Búger, poble pràctic, sabaters i agricultors, per a mi sempre ha estat un país de rondalla, de meravelles, culleres de fusta, picarols encativadors, campanes de vidre amb flors copinyes, brodats amb fils de sol. Meravelles sobre meravelles. Per tant no és gens estrany que la festa de les rondalles, amb tota la seva fabulosa autenticitat imaginativa, fos un autèntic èxit. Enhorabona a les autoritats organitzadores.

*Aquest article fou escrit l’any 2008. Per la seva importància el tornem a publicar.