Carta d’Advent i Nadal: Posem Jesucrist en el centre de Nadal

Estimats germans i germanes en el Senyor que ve,

M’ha impactat molt llegir i conèixer un vídeo a través d’un whatsapp molt reenviat que m’ha fet arribar un amic i que deia que «ahir totes les pantalles de Times Square i de la Quinta Avinguda de Nova York, que projecten les marques dels productes més importants del món, es van apagar i van disparar, per primera vegada en la hist ria, el missatge Ilumine el Mundo, col·locant Jesucrist en el centre del Nadal, acompanyat amb la música de Santa Nit. «Shared the Light of Jesus Christ this Christmas», és a dir,«Posa la llum de Jesucrist en el centre del Nadal»,diu l’anunci.

Com volem viure el Nadal d’enguany?

I el nostre Nadal, el d’aquí, el de la nostra Mallorca, què hi posa en el seu centre? Tanta llum escampada per places, carrers i cases, què il·lumina? Només una llum exterior, per molt bella i atractiva que sigui? A la litúrgia de la nit de Nadal escoltarem aquest anunci profètic carregat d’esperança: «El Poble que vivia a les fosques, ha vist una gran llum!» (Is 9,1). Aquest poble, quina llum és capaç de veure i rebre? Per experiència sabem que fins i tot des de l’obscuritat es pot veure de cada vegada més i millor el cel estrellat. Nadal -el naixement de Jesús- projecta una llum diferent, la que va ser capaç de ser vista, admirada i cercada per unes persones senzilles, netes de cor. A les benaventurances i amb paraules de Jesús, l’Evangeli ens diu que «només els nets de cor veuen Déu» (Mt 5,8).

Un temps d’Advent ple d’esperança

El temps d’Advent, que comprèn les quatre setmanes d’abans de Nadal, ens ajuda a detectar d’una manera progressiva aquesta llum que pot omplir tot el nostre interior i el pot obrir a escampar-la arreu. En un moment en què la pau en el món és tan feble, va bé escoltar el profeta Isaïes que convida tot el poble a caminar a la llum del Senyor i ens diu: «Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra […]. Caminem a la llum del Senyor!» (Is 2,4-5). Com ho podem fer perquè aquesta llum, que és Jesucrist, ens infongui esperança?

Volem que aquesta llum arribi als indrets més llunyans, allà on la violència i la guerra està destrossant famílies i pobles sencers. Si ho volem i ho exigim, hem de fer que els nostres gestos d’aquí siguin de pau, de reconciliació i de perdó. Posar Jesucrist en el centre del Nadal vol dir que deixem que Ell sigui l’àrbitre de totes les nostres actuacions. Les eines de la guerra que han de ser transformades en instruments de pau han d’experimentar aquest canvi en la nostra manera de tractar-nos, de parlar, de relacionarnos, sempre des de la bondat, la compassió i la tendresa. Quin món tan diferent hem de ser capaços de crear junts! Amb Jesucrist al centre del Nadal, trobam la persona, el camí i la llum que l’il·lumina.

El miracle de la solidaritat mostra un nou Nadal

Enmig de l’obscuritat que ha provocat la DANA a València i a altres zones, la llum de la generositat i de la solidaritat ha guiat i ha empès milenars de voluntaris a posar-se al costat dels qui n’han patit les doloroses conseqüències. Les riuades d’aigua s’han transformat en riuades de gent que ha preferit estar al costat dels qui pateixen, renunciant a totes les comoditats i als béns propis per oferir-los als qui més els necessiten. Cadascú des del seu lloc, aportant hores de feina, queviures de primera necessitat, donatius des de tantes instàncies sensibles al sofriment dels qui ho han perdut tot, hem fet present aquest Jesucrist -molts fins i tot sense saber-ho- enmig d’una preparació diferent del Nadal, quan som convidats a celebrar el seu naixement i veure començada una nova etapa de la hist ria, la decisiva. És molt d’agrair que en totes les esglésies mitjançant la col·lecta del Dia de l’Església Diocesana i els donatius al compte corrent de Càritas Mallorca, i altres aportacions personals i materials, ens hàgim fet solidaris amb tantes aportacions voluntàries, fruit d’estimació, empatia i solidaritat.

Jesucrist en el centre del Nadal és raó hist rica de la celebració

De posar Jesucrist en el centre del Nadal, encara hi som a temps. Que senzill i amb ulls d’infant posar un betlem a cada casa!, on Jesucrist és el centre de la vida de la família, com un convidat més, per d’excepció. Per aix li feim tant de cas, donant-li l’acollida que es mereix. Diu l’evangeli de sant Joan que Jesucrist és «la Llum que resplendeix en la fosca, per la fosca no ha pogut ofegar-la». Aix sí, diu que «ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit, per a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu» (cf. Jn 1,11-12). Aquest poder ser – i de fet som nosaltres- si l’hem acollit a ca nostra, si hem deixat que la Llum, que és Ell, sigui el centre d’aquest Nadal i de tots els moments de la nostra vida. Voldria que tants cartells lluminosos dels carrers i places, com també dins les nostres cases, esglésies i establiments, ho diguessin ben fort i clar. Necessitam anuncis que ens arribin al cor i parlin del sentit de la vida, d’all que és essencial i perdurable, d’all que ens pot fer feliços del tot.

M’agrada molt la clarividència i la valentia amb què el papa Francesc diu que «els creients de les distintes religions sabem que fer present Déu és un bé per a les nostres societats […. Perquè] quan en nom d’una ideologia, es vol expulsar Déu de la societat, s’acaba per adorar ídols, i tot seguit l’home es perd, la seva dignitat és trepitjada, els seus drets violats» (FT 274). Per aix , no hem de trobar tan estrany que a totes les pantalles de Times Square i de la Quinta Avinguda de Nova York, allà on es projecten les marques dels productes més importants del món, hagi aparegut que Jesucrist és el centre del Nadal. No ens hem d’avergonyir que sigui així i que ho puguem anunciar amb la cara ben alta i convençuts també en els nostres ambients d’aquí, avui tan necessitats de més interioritat, espiritualitat i transcendència. La resposta, la trobam en Jesucrist.

El camí que podem recórrer amb esperança

Aquestes setmanes i fins a Nadal podem fer un bon recorregut, si deixam que, enmig de tants enlluernaments, la llum que és Jesucrist ens il·lumini. Ens hem d’atrevir a llegir la seva Paraula, a escoltar-la, a fer-li cas, a comentar-la en grup, a casa, entre les amistats, en qualsevol lloc. Ha d’arribar a ser tema de conversa normal. Pares i mares, parlau-ne amb els fills; tants grups de joves a qui us he regalat la bíblia de les nostres Illes en ocasió de la Confirmació, feis-ne lectura i conversa, tornau-vos a reunir amb els catequistes que us han acompanyat a la catequesi, participau activament en les trobades i celebracions de la comunitat parroquial, especialment en l’Eucaristia, i en qualsevol grup amb què aneu fent camí; educadors cristians, que en els col·legis teniu tantes oportunitats de donar testimoni de la vostra fe; voluntaris al servei de tantes causes en bé dels més necessitats i que mostrau el rostre caritatiu de Jesús… Posant Jesucrist en el centre de la nostra vida, veureu que entendrem bé què és Nadal. Més encara, si el descobrim en aquells amb els quals Ell s’identifica: els qui tenen fam i set, els més pobres, els malalts, els tancats a la presó, els forasters, els migrants. Per aix , ho volem celebrar amb el goig de la solidaritat i en el seu sentit més originari, amb la mem ria hist rica del naixement de Jesús a Betlem, vivint tot el que significa de conversió personal a Ell i de canvi social, tal com queda tan bellament expressat per Maria, la Mare de Jesús, en el cant del Magníficat (Lc 1,46-55). Llegiu aquest text, meditau-lo, resau-lo i treis-ne conseqüències.

També el cant de la Sibil·la ens convida a revisar la nostra actitud de servei

I no sols lectura, reunió o treball d’aprofundiment. Aix ha d’anar acompanyat d’una acció a través de la qual vivim i feim present Jesucrist i l’Evangeli en molts llocs, entre persones i situacions de la vida diària, allà on realment es desenvolupa l’activitat humana, per a transformar-la segons la persona de Jesús i els valors de l’Evangeli. La llum que és Jesucrist, vol que també ho siguem nosaltres, cadascú allà on es troba i és cridat. Tanmateix, fa falta escoltar aquesta crida i actuar en conseqüència! El cant de la Sibil·la que escoltarem a les celebracions de Nadal ens adverteix de la necessitat d’una actitud de servei, la que ens haurà distingit al llarg de la nostra vida i de la qual se’ns demanarà comptes. Que bé si aquest cant tan valorat i amb tant de regust nadalenc és correspost amb l’intent d’anar a trobar la llum de Jesucrist quan diu que «no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida» (Mt 20,28; Mc 10,45). Per aix , mirau de no reduir Nadal només al cant de la Sibil·la. El centre del Nadal és Jesucrist, és Ell el qui ens convida a tota la celebració, a escoltar la seva Paraula i a trobar-lo en l’Eucaristia, realment present i donant-nos a participar de la seva vida.

Nadal és fer el bé a tothom, ser acollidors i solidaris

Nadal és aix , el misteri de Déu que es fa home, que es fa un de nosaltres, perquè nosaltres puguem arribar a Déu i compartir amb Ell la plenitud del seu amor, i fer-ne el sentit, l’orientació de la nostra vida. Amb aquest fonament podem entendre què significa fer el bé als nostres germans, ser acollidors i solidaris amb ells. Per aix , posar Jesucrist en el centre del Nadal és obrir-nos a totes les dimensions de la vida, fent-hi present la llum que necessitam -que és el do de la fe– per a veure-ho tot més clar, amb els seus mateixos ulls, ja que el qui creu, hi veu, d’una manera més plena, més profunda.

Per acabar, a més de tot el que celebrarem aquest mes de desembre de 2024 i principis de gener de 2025, us vull donar dues notícies:

La primera és la celebració d’Obertura del Jubileu de l’esperança 2025, que tindrà lloc el diumenge 29 de desembre, a les 10h del matí, a la Catedral de Mallorca. Convid tota la Di cesi a trobar-nos junts a la Seu per participar en aquest esdeveniment de tota l’Església per a viure aquest any de gràcia que el Senyor ens concedeix i que pot ésser una nova ocasió de conversió personal i renovació comunitària, una nova oportunitat de viure la sinodalitat, que vol dir «caminar junts», i ser signe de comunió entre tots. El papa Francesc, en la Butla de convocat ria del Jubileu, ens diu que «l’esperança no defrauda» i desitja que pugui ser per a tothom un moment d’encontre viu i personal amb el Senyor Jesús, «porta» de salvació (cf. Jn 10,7.9); amb Ell, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com «la nostra esperança» (1Tm 1,1).

La segona és l’Assemblea eclesial diocesana, que tindrà lloc el dissabte dia 11 de gener de 2025, al Seminari Nou, de les 10 del matí fins les 17h, dinar incl s i Eucaristia final, en què serà presentada la Carta Pastoral del Bisbe i el Pla de Pastoral per a la nostra Di cesi, que hem estat preparant al llarg de quasi dos anys amb l’aportació de tots. Ja que s’ha fet aquest esforç sinodal per part de tots, us anim a seguir treballant amb il·lusió renovada, amb coratge i esperança junts amb comunió, amb participació i consciència de missió, el camí que, també entre tots, ens proposam per al moment present i oberts cap al futur. Durant aquests darrers temps ens hem reunit, hem parlat molt, hem dialogat, hem pregat escoltant l’Esperit per discernir… Ara -seguint fent el mateix- ve el temps de l’actuació, de fer feina junts des de cada lloc on estam i segons la vocació de cadascú per a fer-hi present Jesús i l’Evangeli i fent realitat tots els suggeriments que hem aportat, sentint-nos tots coresponsables del camí que fa la nostra Església particular de Mallorca i deixant-nos guiar sempre per l’harmonia que l’Esperit Sant crea entre nosaltres per al bé de tots.

Amb el desig que junts visquem amb la força de l’esperança aquest temps d’Advent i Nadal, comptau amb el meu afecte, la meva pregària i benedicció.

+ Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca