Critiques a la gestió del Parc de Llevant per la «misteriosa desaparició de senders»
La topada frontal entre la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la comunitat muntanyenca, que ha sobrepassat les fronteres balears i les espanyoles, com a resultat de la interposició d’una Acta d’Infracció a l’Editorial Alpina per l’elaboració i confecció de mapes de senderisme ha destapat altres deficients actuacions de la Conselleria.
Havíem quedat amb el delegat d’Alpina a Mallorca, Jaume Tort, per una entrevista sobre la polèmica aixecada aquests dies amb la seva empresa. Acabava de tornar d’una excursió pel Parc Natural de la Península de Llevant i estava molt indignat pel que havia vist. Ha preferit denunciar l’estat dels senders del Parc i xerrar de l’acta en una altra ocasió.
Recordava un correu electrònic que Alpina havia rebut el 2017 i que ja anticipava el que ha passat fa uns dies. Fins al nomenament d’un nou director en 2016, aquest Parc era un exemple de bona gestió. Aprofitant que es localitza dins d’una finca pública, s’havien senyalitzat 13 itineraris i qualcuns s’havien obert gairebé de bell nou pel mig del càrritx. També s’havia marcat el GR 222 i un dels seus trams discorria per l’interessant Camí d’en Mondoi que, avui en dia, s’ha convertit en un dels punts més atractius de la zona tant pels visitants estrangers com pels illencs.
Segons afirma Jaume Tort, l’estat de la xarxa de senders ha empitjorat de forma notable. Un exemple paradigmàtic és el Camí des Niu des Pilot que estava marcat com a itinerari 9 en la documentació del Parc. Aquest interessant i vistós recorregut uneix Es Verger amb Albarca i avui en dia està pràcticament desaparegut, ja que no es neteja i el material informatiu és inexistent. Les fonts afirmen que el motiu és que aquest camí, molt més interessant per accedir a S’Arenalet que l’avorrida pista, transita al seu tram final, per una pista de propietat privada, amb la que la Direcció ha estat incapaç d’arribar a un acord. El tema és més seriós amb el conegudíssim Camí d’en Mondoi, en greu perill de passar a la història, ja que la seva senyalització i manteniment són, actualment, molt deficients. Falten indicadors de tal manera que és fàcil ficar-se dins la prohibidíssima Zona de Reserva per error, els que encara aguanten estan tapats per la vegetació o desgastats pel pas del temps, els botadors són perillosos per la desaparició dels escalons i, als costats del camí, hi ha nombroses restes de les accions de reforestació en forma de plàstics que no han estat recollits i processats tal com marca la normativa del Parc. El GR 222 s’ha desviat pel Camí de l’Esquena Llarga, una ampla pista pensada per vehicles, que fa poc temps s’ha cobert de formigó llevant-li tot interès senderista i naturalista.
Al correu electrònic remés pel Sr. Cristian Ruiz Altaba, Director del Parc, hi havia també uns comentaris sobre el mapa del Cap de Ferrutx. El text, al que s’ha pogut accedir, contenia alguns qualificatius i frases com ara: “errades greus”, “absolutament inadmissible”, “al marge de la legalitat”, “inexistents o indesitjables”, “allunyats de la normativa vigent”, “requereixen una autorització expressa”, “conflictes tant innecessaris com absurds”, “especialment greu” en referència al mapa d’Alpina. Tot això en un escrit de poc més de mitja pàgina i just per indicar a l’editorial que hi havia tiranys i camins al mapa que no estaven senyalitzats pel parc.
Fonts de l’empresa indiquen que, com a creadors cartogràfics, tenen l’obligació de reflectir la realitat del territori, sigui en terreny privat o públic, i que els mapes són particularment útils fora de la xarxa de senders marcats. Molts dels camins i pistes que apareixien al mapa i que havien provocat la comunicació s’havien extret dels mapes base del Instituto Geográfico Nacional (IGN). El IGN, organisme estatal amb rang de Direcció General, té entre altres missions la de produir, actualitzar i explotar les bases de dades dels aspectes topogràfics segons el que disposa la Llei 14/2010. L’editorial destacava que, per iniciativa pròpia, havien marcat amb símbols de “camí tancat” i “accés restringit” l’únic tirany representat dins la zona de Reserva Natural. Lamenten l’actitud d’alguns tècnics de l’Administració i el menyspreu per la feina dels cartògrafs i col·laboradors d’Alpina. Consideren també molt decebedora la frase: “Totes aquestes inexactituds causen un greu perjudici a la conservació dels valors del Parc natural de la península de Llevant” que ja deixava entreveure que, per alguns tècnics de l’Administració, els mapes i els que els han fet són responsables de la destrucció d’un espai natural.
Per finalitzar la trobada, Jaume Tort ens ha comentat irònicament que «Vist en perspectiva, ens alegrem que el director es limités a enviar un email i no ens aixecà una acta» i llança la següent reflexió: qui està causant un greu perjudici a la conservació dels valors del Parc?
L’arribada del biòleg Cristian Ruiz Altaba, com a director al Parc, ja va ser polèmica. Es va produir després del seu fulminant cessament com a Director Insular de Medi Ambient del Consell de Mallorca el novembre de 2015. Segons afirmaven els mitjans de comunicació “importants deficiències com a gestor” i mantenir el que les fonts del moment varen descriure com un “un seriós incident” que va protagonitzar amb una subordinada que va esdevenir en “queixa verbal” així com la pèrdua de confiança dels seus superior varen ser les raons. (DM, 21-11-15).
El senyor Cristian Ruiz Altaba, director del Parc Natural de la Península de Llevant, és funcionari de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Balear. És doctor en Biologia per la Universitat de Pensilvània als Estats Units i ha estat professor associat al Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB. És autor de vàries publicacions com ara Natura Salvatge, una guia per a naturalistes. És considerat com un expert en malacologia, la branca de la zoologia que estudia els mol·luscs.