L’Alzinar: Cuidem la nostra salut

Els homes perden la salut per fer dobbers, i després perden els dobbers per recuperar la salut.

I per pensar ansiosament en el futur, obliden el present.

Viuen com si mai anessin a morir, i moren com si mai no haguessin viscut.

(Dalai-lama.  Autoritat suprema del Tibet, i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà)

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el mes malsà.

Estem ja de ple dins el mes de setembre, per cert, dissabte que ve parlarem àmpliament de tot el relacionat amb sembrar, collir i cuidar els nostres horts i els nostres camps i olivars, durant aquest mes, considerat des de sempre pels nostres savis avantpassats, com el mes més malsà de tot l’any, i en el que enguany, a més, les olives brillen pràcticament per la seva absència, dins els frondosos olivars de la  Serra de Tramuntana i, fins i tot, a les noves plantacions del Pla de Mallorca.

Després d’un insuportable mes d’agost de cada vegada més dur, més calorós i amb més humitat ambiental, amb rècords històrics d’altes temperatures, i sequedat a la terra, entràrem diumenge passat al setembre, novè mes de l’any en el calendari gregorià, amb una durada de 30 dies, dins el qual, a partir de demà, sembla que baixaran una mica les altes temperatures, i amb un poc de sort tornarem a tenir alguns litres de pluja, que ja han començat a reconfortar els nostres arbres i els nostres sembrats.

Però seguim amb els nirvis i la sobre població i excés de visitants i turistes, per aquestes contrades (massa cotxes i massa persones), a més de les contínues retencions d’impossible trànsit, paraulotes, insults, a qualsevol carretera dels voltants, o dins els carrers i carrerons de la Vall dels Tarongers, on pràcticament és impossible aparcar, circular, o tan sols caminar, a causa de la massificació, col·lapses, carrers tancats… 

Són necessàries solucions molt URGENTS!

No són suficients un parell de nous aparcaments provisionals dissuasius, a l’entrada dels pobles, o de les ciutats, el problema és reialment molt més seriós!

La bona fusta per obrar, al setembre s’ha de tallar.

Aigua i cisternes.

La cisterna és un dipòsit, sovint subterrani (per guardar la frescor de l’aigua), dins el que, especialment a les possessions, cases i porxos dels camps mallorquins, es recull i es guarda l’aigua de la pluja, a través de la canal que la replega de les teulades.

Aquesta saborosa i saludable aigua serveix per beure, regar els arbres, donar aigua als animals, fer la bugada, cuinar…

Després de les darreres plogudes, on s’han netejat ja perfectament les teulades, és el moment oportú per girar l’aigua de nou cap a les cisternes.

Segons resa la saviesa popular, només es pot posar aigua, per beure, a les cisternes els mesos que, en mallorquí, tenen una R, és a dir setembre, octubre, novembre, desembre, gener, febrer, marc i abril, després que lògicament es netegin les teulades, amb una bona ploguda.

El món del camp.

Des de sempre, com a la meva bona i encisadora amiga menorquina, i millor fonera, Maria Caimaris, des de joves ens ha agradat molt el món agrari, especialment l’agricultura i la ramaderia fomentada dins el treball grupal o familiar, dirigida especialment cap a l’autoconsum.

Indiscutiblement, les tècniques agràries darrerament han canviat molt, però els petits pagesos segueixen tenint un conjunt de valors bàsics basats en l’honradesa. Respecten la terra, els animals, la natura i l’home, coses desgraciadament oblidades, massa sovint,  per les grans explotacions agràries, basades moltes vegades en monocultius, i especialment només amb els guanys, que res tenen a veure amb les nostres tradicions.

A més, què hi ha més important que la salut, tranquil·litat i moltes ganes de fer coses?

El contacte amb la Natura et canvia immediatament i radicalment la filosofia de la vida.

Et fa reflexionar, t’omple, i té molts d’efectes positius, tant en la salut física com en la psicològica.

És dins la Natura on podem trobar estímuls per als nostres sentits, inspiració per a la ment i un descans per a l’esperit.

És evident que no tot és filosofia, ans tot al contrari, un dels avantatges que té la terra i el seu conreu és la capacitat d’aprenentatge i de fer valer l’enginy per dur a terme les seves necessitats.

Sé que, a causa del mal i inconcebible govern dels darrers anys, és molt difícil mantenir un bocí de terra i mantenir tot el que tingui a veure amb la pagesia (indiscutiblement no parlo de treure per viure que, en aquests trists moments és pràcticament impossible) i conservar els nostres bells paratges que, a més, atreuen els nombrosos turistes.

Malgrat de totes les divises recaptades a costa del reclam de la Serra de Tramuntana i dels  meravellosos racons talaiòtics de la germana i estimada illa de Menorca, els seus pagesos, reialment els seus autèntics gestors, solen sortir malparats per l’especulació i pel que li costa treure al carrer i vendre, a preu molt baix, els seus productes.

Algú hi haurà de posar remei, millor avui que demà, perquè de no ser així, el camp i la terra perillen de debò, sobretot a llocs com la Serra de Tramuntana i la Menorca Talaiòtica, els dos patrimonis de la humanitat (maldament no ho sembli) on no es pot fer res i, a més, tot el que fas dins la teva explotació, marges, pujar menjar, sembrar, escampar fems o compost, exsecallar,  empeltar, collir… tot costa molt més que dins el Pla.

La preciosa Lantana.

La Lantana és un gènere de plantes tropicals que té més de 150 espècies, que s’han adaptat a diferents climes, entre ells el nostre mediterrani.

Les seves fulles i flors, en aquests precisos moments esplendoroses, desprenen una forta olor.

Les baies, molt atractives per als insectes i per als ocells, són comestibles quan són madures, però són lleugerament tòxiques quan són verdes. Les fulles són tòxiques si es mengen.

Si es destil·la, s’obté un oli recomanat per combatre l’estrès i afavorir la son.

El temut cortisol.

Fa uns dies, un apreciat lector ens va demanar si li podíem recomanar alguna cosa natural per baixar el cortisol (hormona de l’estrès, del que a més n’estic una mica afectat), perquè a causa de problemes familiars començava a sentir-se amb molt baixa energia la major part del dia, pujades i baixades de tensió, estrès continu, entre moltes altres coses.

Els nostres primers consells són sempre:

1.  Fer exercici diàriament, i si és possible en contacte amb la Natura.

D’entrada no és necessari passar-nos, ni voler emular a ningú, ni passar d’una intensitat del 40 al 60 %, caminant només de 5.000 a 8, o 9.000 passes diàries, ja notaries ràpidament un bon canvi.

2.  Aprèn a manejar a les persones  tòxiques, ja que desgraciadament n’hi ha moltes.

Molt d’ull i no expliquis coses de la teva vida, ja que ho poden fer servir per anul·lar-te o fer-te mal.

Només depèn de tu que t’influeixin.

Fes servir imaginàriament l'”impermeable  emocional”.

3.  Allunya’t, en la mesura del possible, d’aquestes persones.

Si no és possible adona’t si aquesta persona o persones són tòxiques amb tothom, o només amb tu. Intenta saber què és el que et causa inquietud a la teva relació amb aquesta persona.

4. Per contrarestar apropa’t i passa més temps amb persones antídot, que són el contrari als tòxics.

Aquestes persones antídot són ​​capaces d’alegrar el teu cor en segons, i sempre tenen la capacitat de contagiar-nos l’alegria de viure.

3. Per aquests casos també és molt saludable l’omega-3, prescrit, indiscutiblement, per un professional de la salut, ja que després de passar per situacions de molt estrès (com he dit abans en soc bastant expert), el cos manifesta moltes malalties i inflamació, i l’oli de peix (omega-3), pot frenar els efectes perjudicials produïts pels alts nivells de cortisol, i potenciar el teu estat d’ànim.

També ho pots trobar directament, sense prendre medicaments sintètics, al salmó, sardines, tonyina, verat (cavalla), areng, llavors de lli, alga espirulina.

4. I finalment recorda sempre, que el teu pensament, aliment i exercici, ben elegits, ben dirigits i ben realitzats, poden ser el teu millor medicament.

Abans de diagnosticar-vos de depressió i baixa autoestima assegureu-vos que no estigueu envoltats d’idiotes.

(Sigmund Freud).

FOTO PORTADA: LLUIS SANCHIS