Dinamitzant l’escola
Sempre hem tengut d’allò més clar que de ben petits cal anar a l’escola, això és una obvietat. I així ha d’esser per tenir una societat amb una bona cultura, formació i uns bons principis educatius.
Fins aquí supòs que tots hi estarem d’acord. Però què passa quan els joves comencen a fer-se grans i les matèries de les escoles ja es tornen dificultoses pels joves i també, per què no dir-ho, per aquells abnegats pares que intenten ajudar als seus fills ens les tasques acadèmiques?
És una errada pensar que tots els joves s’han d’adaptar a l’escola per igual. És una obvietat que tots som diferents, tenim diferents gustos, idees, creences, etcètera, i totes són igual de legítimes.
Si tots som diferents, per què l’escola ha d’esser igual per a tots?”
És per això que ens demanem si ens hem d’adaptar a l’escola tots per igual. La resposta és i serà sempre no; d’altra manera, no existirien les qualificacions, sinó que tots els nins i nines traurien les mateixes notes i això no és possible.
No tots s’esforcen ni estudien de la mateixa manera que ho fan els altres, uns ho fan més, els altres menys, uns tenen unes capacitats, els altres no…
Així doncs, si tots som diferents, per què l’escola ha d’esser igual per a tots?
La resposta és senzilla, no ho hauria de ser. Ara bé, no podem demanar miracles als abnegats professors i professores que cada dia lluiten per donar una educació de qualitat i el més acurada possible als nostres fills, així que a ells i elles no se’ls pot demanar més.
Què cal fer idò? Quina seria la solució que pogués donar resposta a tots aquells joves que no s’adapten al sistema educatius ordinari?
La resposta és mitjanament senzilla, cal dinamitzar l’escola. Cal sortir-se una mica dels estàndards establerts i aplicar eines que ja han demostrat que funcionen perfectament.
En primer lloc s’hauria de captar la seva atenció, com per exemple amb imatges, pel·lícules, vídeos, enregistraments o qualsevol material que en pugui servir per connectar amb els joves
En segon lloc, una bona iniciativa seria la d’establir estratègies a l’hora de començar una classe, com per exemple involucrar a tots els joves que estan presents a l’aula en aquest moment.
En tercer lloc, fer grups de discussió on se’l plantegen distintes preguntes relacionades amb els dos punt anterior.
En quart lloc establir pluges d’idees mitjançant l’aprenentage de cooperació
I, per acabar, crear amb els grups amb els quals treballem, uns vincles emocionals que ens permetran amb tota seguretat arribar fins a ells i poder treballar de manera oberta i amb l’objectiu de mobilitzar els joves cap a la participació que ens dugui fins a la consecució d’una finalitat comuna com és la consecució de l’obtenció d’una educació de qualitat.
Maria Cànaves és llicenciada en Pedagogia