El calendari lunar, els raors, la fruita del temps i els incendis provocats.
Amic lector: el teu cervell, el teu cor i el teu esperit estan programats per a ser feliços, l’únic que has de fer és observar i cercar aquesta felicitat en el lloc correcte, dins de tu mateix.
La Lluna des de sempre ha exercit fascinació en l’ésser humà, ha estat font d’inspiració dels poetes i amiga dels enamorats. Ha estat venerada i associada, des de temps remots, a la fertilitat i a les emocions, influeix en les marees, les pluges, els animals, les plantes i els éssers humans.
Fa milers d’anys, i gràcies a l’observació de les diverses fases d’aquesta, l’home va aprendre a sobreviure en un món que li era hostil; va aprendre a través de les diverses fases quan era el moment oportú per sembrar o recollir la collita, guiant-se així pel que anomenem “calendari lunar” o senzillament, ho va utilitzar per mesurar el pas del temps.
Com comentàvem diumenge passat, el nostre calendari deriva del primitiu calendari romà, que comprenia un any lunar de 355 dies i períodes intercalables de 22 a 23 dies. L’any 46 abans de Crist s’adoptà l’any solar de 365 dies i 6 hores, havent cada quatre anys un any bixest. El decret del Papa Gregori XIII, l’any 1582, va corregir la diferència d’un dia que s’anava acumulant cada 128 anys solars, passant-se del 4 al 15 d’octubre.
El “quart creixent” es produeix quan el Sol il·lumina l’hemisferi dret de la Lluna i dura al voltant de 13 dies. Aquests són dies de regeneració. Aprofita aquesta fase per a començar un nou projecte, pintar, canviar mobles de lloc…, realitzar tractaments de bellesa (ja que els porus estan més dilatats) i tractar problemes de pell, tallar el cabell i ungles perquè creixin de forma més ràpida i forts.
Dins la “lluna plena” la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, i aquesta apareix totalment il·luminada, el Sol i la Lluna ocupen el mateix grau del zodíac. La seva durada és d’un dia, encara que els seus efectes es deixen sentir el dia anterior i el posterior. Durant aquesta fase, ens mostrem més irritables o eufòrics i és possible que ens costi conciliar la son o patim de migranyes o migranya. Exerceix gran influència sobre l’excitació sexual, és el moment de conquerir aquesta persona que tant t’atreu. És bon moment per signar contractes, fer compres i refermar relacions. Plantar plantes carnoses o amb molta aigua, com a carabasses.
Dins el “quart minvant” el Sol il·lumina la meitat esquerra de la Lluna, durant aquesta fase aproximadament 13 dies. És ideal per treure la brutícia, per a netejar vidres, pintar o envernissar, fer reparacions, neteja de cutis i depilacions No s’hauran de tallar les ungles ja que creixen més fràgils. Començar una dieta (procurant beure aigua en abundància). Fer esport, que a més sempre és saludable. Acabar tasques pendents.
Dins la “Lluna Nova” aquesta està situada entre la Terra i el Sol que il·lumina la cara de la Lluna que no veiem. Durant aquest període s’acomiada de noltros per uns dies. Només n’hi ha una al mes i els seus efectes duren el dia anterior i posterior. S’ha de plantejar abandonar vells hàbits o costums no beneficioses (tabac, alcohol. drogues). Per fer dejuni és un moment ideal. Favorable per descansar, ja que s’està més tranquil i un té major capacitat d’autocontrol. Es bona per sembrar cereals…
El meu petit hortet.
M’estic plantejant tornar fer un petit hortet, un poc més gros que el d’ara, dins el meu olivar. L’únic problema que puc tenir és la manca d’aigua, ja que no hi ha fonts ni cap pou. Tinc molt clar que ha de ser ecològic, imitant a la Mare Natura.
Un sòl sa produeix sempre plantes sanes i resistents. Els organismes que hi viuen, com bacteris, cucs, fongs, són bioindicadors infal·libles de la seva bona salut. Cuidant-los a ells, el meu hortet gaudirà de la salut necessària i protegirà la meva i els meus. En remoure la terra, serà la primera vegada que ho faig després de molts d’anys (prop de 30), em tocarà cavar i voltejar amb atenció fins a uns 20 centímetres de fondària, deixant el trespol ben fluix, esponjós i airejat. Posteriorment ja no hi haurà necessitat de voltejar, només d’afluixar.
Per enriquir el sòl hauré d’aplicar una bona capa de compost molt fet, ja que això evita l’evaporació, mantenint el sòl humit i solt, no sent necessari regar tant sovint. El compost és un adob producte de la descomposició de matèria orgànica (restes de cuina, fulles, restes de poda o de collides, herba, palla, vegetals en general, inclòs un poc de fems dels animals, etc.), mitjançant la fermentació aeròbica, que conté tots els nutrients necessaris que anirà alliberant poc a poc dins el meu hortet.
A més de les seves propietats fertilitzants el compost té un gran valor ecològic, en substituir els adobs artificials i els seus efectes contaminants, fent augmentar el nivell de carboni total, el poder de retenció i absorció de l’aigua i millorant l’estructura del terreny, aportant-l’hi grans quantitats de microelements com el manganès, ferro, zinc, coure… Una capa de 5 a 10 cm de compost conserva la humitat del sòl i pot reduir el consum d’aigua entre un 30% i un 70%.
Incendis provocats.
Els protagonistes de l’estiu són lamentablement, any darrera any, els incendis i tot el que duen implícit, desolació, desertització, impotència i de vegades morts. Si als incendis provocats per negligències, sumem els provocats pels piròmans de torn (com el de fa dues setmanes a l’Albufera) que, amb els seus actes volen obtenir notorietat o terrenys per a requalificar i urbanitzar, els pulmons de la nostra Illa estan minvant de forma alarmant any rere any.
No podem donar treva a aquestes salvatjades. S’ha de revisar immediatament la legislació vigent per a castigar més durament als culpables que estan fent molt de mal a la nostra Mare Natura. No només cremen els arbres, que són l’habitatge i l’ombra de molts d’animals, sinó que contaminen l’aire amb més diòxid i destrueixen un dels pocs sistemes de purificar l’aire, la fotosíntesi: el pulmó verd de la Natura.
La pesca del raor a Mallorca.
La pesca del raor (Xyrichthys Novacula) a Mallorca és una pràctica molt popular, sobretot ara, a finals d’estiu, quan ja s’ha aixecat la veda, que es va imposar per primera vegada l’any 2000, teòricament per garantir la capacitat d’auto renovació de l’espècie i sembla que ha aconseguit augmentar les dimensions fins als 14′6 centímetres, envers dels 12’4 d’abans.
La veda per a la pesca de raor s’aixeca dia primer de setembre, i acaba el 31 de març de l’any següent. La pesca d’aquesta espècie està totalment prohibida des del primer d’abril fins al 31 d’agost, amb la finalitat de protegir-la i d’assegurar-ne una pesca sostenible.La quantitat de pesca permesa per llicència i dia és de 50 unitats, amb un màxim de 300 unitats per embarcació.
Els raors són molt apreciats per la seva carn blanca i fina. La forma més comuna de preparar-los és fregits, amb oli d’oliva de Sóller, sobre la planxa o la graella, i a l’estil insular. És a dir, sense treure-li les escates, cobert de farina i banyat en ou batut. Acompanyats d’un vi fresc blanc, indiscutiblement millor mallorquí, els raors a la planxa constitueixen una experiència gastronòmica excepcional.
De fet, la pesca del raor és principalment de caràcter recreatiu, ja que de manera professional només si dediquen unes poques embarcacions a Mallorca. A causa de la seva escassa comercialització, els raors arriben a preus desorbitats en el mercat, arribant a superar algunes temporades els 90 euros per quilo. Aquest any, degut a la crisi del coronavirus, els preus es mouen entre els 50 i 80 euros quilo.
La profunditat en què es capturen oscil·la entre un i cinquanta metres, encara que el més normal és pescar entre els 8 i els 30 metres. El raor habita en fons d’arena d’aigües càlides i temperades de la Mediterrània i l’Atlàntic, i es pesca a les costes d’Almeria, el Maresme i l’arxipèlag balear. És una espècie molt territorial, sobretot en l’època reproductora. Viu en grups formats per diverses femelles i un mascle que defensa activament el seu territori. La talla màxima és de 30 centímetres, però els mascles són sempre més grans que les femelles.
Als “Capítols del peix” de Mallorca ja se cita al 1361, i al segle XVIII apareix en diversos repertoris.
Els productes locals reactiven l’economia.
Competir avui en dia per arribar a mercats propers i llunyans, ha de passar necessàriament per la diferenciació i l’especialització.
La promoció de productes d’origen local, frecs i de temporada, preservant les pràctiques tradicionals des de la innovació tecnològica, estan reactivant l’economia i en definitiva, garantint la qualitat de vida i la sostenibilitat econòmica de les Illes. En aquest sentit, els productes locals són singulars, diferents i en el seu valor afegit s’hi identifica l’essència del seu territori. Quan comercialitzem un producte local estem comercialitzant i venent també el territori d’on prové.
És temps de caquis.
Els fruits del caquier, originari de Xina i Japó, contenen un 16% de sucres, el que els fa molt agradables al paladar. El seu conreu es remunta al segle VIII, arribant a les nostres Illes prop del 1870. La seva pell és molt delicada, el que dificulta la seva manipulació i ho converteix en un fruit molt sensible a les adversitats climatològiques com les gelades o el granís.
El caquier és un arbre molt ben adaptat al nostre clima mediterrani i el consum dels seus fruits és molt bo per a la salut al contenir carotè i criptoxantina, i un alt contingut en vitamina C, sent, a més, ric en potassi, sucres i glucosa. La seva activitat antioxidant disminueix el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, problemes cardiovasculars, etc.), sent una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis. Els seus tanins, d’efecte antioxidant, contribueixen a protegir la salut cardiovascular.
Magranes.
Segons la quantitat de polpa les magranes es divideixen en mollars i pinyolenques i pels sucres en dolces i agres, aquestes són la base d’una recepta de Nadal.
Per la seva composició són remei per la sequedat de les mucoses, els clivells de la pell, les inflamacions de boca i ronyons. És depurativa, diürètica, bon tònic cardíac, remei per asma i malalties circulatòries.
Els grecs la plantaven als temples d’Afrodita. Es pot sembrar d’esqueix o empeltar els magraners agres d’estaca a l’hivern i d’escut, com els tarongers, a la floració. Tot hi haver-hi bastants d’arbres de secà agraeix el rec produint fruita abundat de bona mida.
Serves.
Dilluns, replegant les ovelles per dins l’olivar del veïnat, vaig descobrir una servera, arbre pràcticament en perill d’extinció, que feia bastant de temps que no observava. Les serves, fruit del server, són una de les fruites més típiques del mes de setembre i començaments d’octubre, que des de fa bastants d’anys pràcticament ja no es comercialitzen, amb propietats medicinals astringents.
El seu gust és aspre i dolç, tota una experiència per qui no l’ha provada mai, sent una autèntica golosia infantil dels nostres avantpassats. Per a poder-les menjar s’han de deixar sobre madurar enterra, o be compostes dins una caixa amb palla, fins que agafin aquest color marronós especial que tenen quan són madures, ja que en ésser verdes són molt aspres, i no es poden menjar. A part de consumir-les directament, (les que no es recolleixen serveixen d’aliment d’aucells i altres animals que després es cuiden d’escampar-les seves llavors), les serves també serveixen per fer melmelades i alguns licors, al convertir-se aquests darrers en un suc alcohòlic fermentat que els romans anomenaven “cerevisa”, d’on deriva la paraula cervesa, que al final no té res a veure amb el mot original.
Figues seques.
Des de sempre m’han agradat les figues. Poc a poc he anat sembrant algunes figueres al meu olivar, amb no massa bons resultats, incomprensiblement, ja que les figueres es sembren enterrant una branca, dins un clot fons, deixant que només guaiti fora un pam, amb un ull, que creixerà i esdevindrà una bella i fructífera figuera.
M’agrada també gaudir, durant les meves llargues passejades a peu o amb bicicleta, o dins el porxo, acompanyades d’un bon pa amb oli, de figues seques, que anava comprat per fires i establiments locals i illencs. Però l’any passat em vaig espavilar, decidint fer les meves pròpies figues seques, partint de les receptes de la meva difunta padrina.
A finals d’agost començà la recollida de les primeres figues, que vaig anar posant damunt un canyís, de canyes naturals, travades artesanament amb corda de pita. Després d’obrir-les per la meitat, les vaig posar al sol durant el dia, amagant-les el vespre perquè no es banyin si plou, o no lis doni la serena, aproximadament una setmana.
Els pagesos més vells aconsellen escaldar-les, després, un parells de segons (tres vegades seguides), quan arriba la lluna vella, amb un preparat d’aigua calenta amb herba lluïsa, fonoll i trossos de garrova, optant després per posar-les dins el forn per eixugar-les, o damunt una taula amb un mantell de pedaç i tapar-les amb un altre, perquè xuclin la humitat.
A partir d’aquí tot és molt senzill. Les anem col·locant dins pots de vidre, ben pitjades, afegint-hi llavors d’anís, trossos de fonoll, i com no, una de les begudes preferides dels nostres avantpassats, l’anís. Al cap d’un mes ja es poden començar a menjar, però si omplim bé el pot amb anís duren fins més d’un any.
Confitura d’arboça.
La nostra arbocera, a pesar de ser molt gran, fa molt poques arboces (encara no he pogut aclarir el motiu). Però entre les de s’olivar de Sa Figuera i algunes que arreplegui pels voltants, vull provar de fer, aquesta vinent setmana, confitura d’arboces.
Segons la tradició es necessita un quilo d’arboces (ben vermelles i ben madures, verdes són molt aspres), un litre d’aigua, tres quarts de quilo de sucre i una llimona. Es bullen les arboces dins el litre d’aigua fins que són toves (unes dues hores), moment en que es passa la pasta calenta per dins el colador, per treure tot el suc, al que s’afegeix la sucre i una peladura de la llimona.. Segons diuen els pagesos de més edat, es una confitura excel·lent i molt fina.
Espinalers.
L’espinaler, arbust silvestre molt ramós i espinós, que no fa falta cuidar molt, pot arribar als 4 metres d’alçada, d’olor agradable, amb fruits vermells, globulosos i carnosos, de gust fat, que contenen una sola llavor. Les flors que es cullen a punt d’obrir i es sequen a l’ombra d’un lloc orejat. Són un bon tònic pel cor i l’aparell circulatori. La infusió al 3% es recomana contra l’arterioesclerosi i l’angina de pit, o per regular la pressió sanguínia. També és un calmant molt eficaç contra l’insomni d’origen nerviós. Els fruits són una menjar deliciosa pels tords i pels infants. La llavor neix molt malament. Millor posar-la dos mesos a la nevera, perquè senti el fred o sembrar-la ben aviat a la tardor. L’esqueix és molt viable a la primavera. La planta pot acabar fent dos o tres metres i als països del nord són arbres de 10 metres. És perenne. És un bon patró per empeltar fruiters com pereres, nespleres, codonyers o serveres, encara que en un hort, jardí , olivar, o plaça pot fer molta planta sense haver de fer cap empelt.
L’espinaler és un arbre favorable sobre el qual és té la creença que els llamps no poden caure, per això en algunes contrades, se’n fan costalets que es beneeixen per Sant Pere de Verona per a penjar-los en la casa i en els camps a fi de protegir-los dels llamps i de les pedregades. És un arbust emblemàtic d’un temps en què l’agricultura tradicional respectava sàviament la matriu de l’ecosistema, sent una espècia clau per a la supervivència d’aus i micro-mamífers.
Murtons
Els murtons, els fruits de la murtera, són petits com un pèsol i maduren a la tardor, a la primavera d’hivern, agafant un color blau fosc morat. Coneguts per a ser la base d’algunes maceracions de licors, gairebé no surt a compte menjar-se’ls, ja que són molt poc carnosos, però són aromàtics i dolcencs, encara que una mica astringents.
La murtera és un arbust de creixement lent, molt habitual a les nostres muntanyes i a totes les comarques litorals, preferint climes temperats i càlids, als matollars i als marges de rambles i torrenteres.
Hipèric.
Increïblement l’Hipericum Perforatum, hipèric, o herba de Sant Joan, ha florit de nou en aquesta primavera d’hivern en que estem immersos, després de la gran recollida que vàrem poder fer, de les seves fulles i flors, durant el mes de juny.
L’herba de Sant Joan, macerada (40 dies, dins una botella obscura, al sol i a la serena) amb oli verjo d’oliva, si és possible de primera pressió, és antiinflamatòria, cicatritzant i antisèptica per a traumatismes, cops, ferides i cremades, sent encara actual aquella antiga dita mallorquina: “Qui té oli de Sant Joan, no necessita metge ni doctor”.
Internament és diürètic, antiparasitari i antidiarreic. També té moltes propietats ansiolítiques, i antidepressives, hipnòtiques, relaxant i sedants, millorant la concentració i la memòria, sent bo per la depressió, ansietat, pors nocturnes, molt millor que el reconegut Prozac, encara que en aquests darrers casos (internament) no és aconsellable sense l’estudi i el consentiment d’un professional de la medicina.
Consell setmanal.
Estimar la serra de Tramuntana vol dir conèixer-la, cuidar-la i respectar-la. I com de costum seguiu comprant i consumint productes locals, o de proximitat, els que no tingueu la gran sort de poder-los cultivar vosaltres mateixos.
Fotos: Joan Oliver i Fernando Blesa
#Foravilaverd