Ara llegint
El garballó, en estat d’alerta

El garballó, en estat d’alerta

Les illes han estat des de temps immemorials zona de pas i s’han vist afectades per successives onades de gent que les han anat colonitzant i adaptant a les seves necessitats. No és nou, per tant, el comprovar que aquestes actuacions han anat produint una sèrie de canvis en els ecosistemes illencs que han hagut de fer front a aquests atacs. Tot i això, ha estat durant els darrers decennis -en el cas que ens ocupa des de principis del nou mil·lenni- on la biodiversitat illenca ha sofert tota una sèrie d’invasions -no per subtils menys perilloses- que ja sigui per la desídia institucional o per la passivitat que caracteritza el caràcter de la nostra comunitat estan posant en perill espais i espècies fins a la data a recer.

El becut vermell, la processionària, el moscard tigre, la vespa asiàtica o l’eruga del garballó són uns clars exemples d’aquest fet. Es tracta d’un seguit d’espècies invasores -introduïdes de manera artificial- que en no trobar competidors naturals han crescut exponencialment i s’han convertit en autèntics depredadors de la biodiversitat de les Illes Balears, com passa en el cas del garballó en l’actualitat.

Uns garballons, sembrats en un jardí d’una casa. (Foto: G. Puig)

El garballó (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona de les Illes Balears en tractar-se d’un endemisme propi de les regions mediterrànies occidentals; el seu nom científic prové de Chamai, que significa arbust, i de humilis, que es tracta d’un epítet llatí que vol dir de baix creixement. A les Illes Balears la trobam arreu, malgrat disposi d’una distribució un tant erràtica, tot i que d’una manera més arrelada al sud, llevant i nord de l’illa de Mallorca.

Un tronc de fins a dos metres

La principal característica d’aquest arbust és el seu tronc columnar que pot arribar a superar amb facilitat els dos metres d’alçada, així com les seves fulles grosses i en forma de ventall, amb pecíols proveïts d’espines vulnerables. Les seves flors són grogues -sol florir entre els mesos d’abril i juny- i es distribueixen en raïms densos, donant uns fruits semblants als dàtils que a la nostra comunitat s’anomenen palmissons.

La medul·la o tronxo del garballó és comestible i es sol consumir barrejada amb mel; així com també ho són els palmissons, que maduren a finals d’estiu i que es caracteritzen per la seva dolçor asprívola.

El garballó sol créixer en llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre en zones de litoral o prelitoral, presentant la particularitat de ser força resistent als incendis ja que sol brostar amb relativa facilitat després d’un foc, com és el cas del que ocorre a la península d’Artà, molt castigada per aquest fet.

Una euga invasora

Malgrat aquest fet, els garballons de l’illa de Mallorca han començat a patir l’atac d’un depredador, l’eruga invasora Paysandisia archon, que està posant en una difícil situació les zones on aquesta espècie ha crescut durant anys sense cap tipus de problema.

Les investigacions duites a terme al respecte fan sospitar que aquesta espècie invasora fou introduïda a través de plantes subtropicals dedicades a la jardineria que arribaren del continent. En ésser originària d’Amèrica del sud no compta en el nostre territori amb autèntics depredadors, fet que propicia la seva expansió així com la seva difícil erradicació.

L’eruga barrinadora del garballó s’ha convertit així en un autèntic maldecap per a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que es veu amb dificultats per trobar una solució a aquest greu problema. La plaga es detectà per primera vegada l’any 2003 als jardins de l’hotel Formentor i es començà a estendre per altres zones de l’illa posant de manifest la necessitat de supervisar de manera acurada tot el material botànic que pugui arribar a la nostra comunitat per tal d’evitar situacions com l’actual.D’aquesta zona la plaga s’ha anat estenent al llarg dels anys arribant a zones com la Colónia de Sant Pere -posant en perill la riquesa biológica del Parc Natural de Llevant-, Artà o Andratx -on s’hi ha localitzat un nou focus invasor-.

És una planta actualment amenaçada per una plaga. (Foto: G. Puig)

Aquesta eruga actua sobre el garballó menjant-se les fulles tendres i els brots, podent arribar a provocar la mort de l’espècimen afectat. Els danys són fàcilment detectables pels forats que aquest lepidòpter provoca a les fulles; quan l’eruga ha penetrat al tronc s’observen fils de fibra atapeïts que taponen les galeries que fan, provocant sovint una lleugera inclinació del garballó i un desplaçament de l’ull de la planta.

De moment, l’únic mètode que s’ha demostrat eficaç per lluitar contra aquesta eruga ha estat la lluita química: un cop s’hagin localitzat els peus afectats s’ha d’aplicar la solució química sobre les fulles afectades -si hi ha erugues o ous molt petits- i si les erugues han penetrat a l’ull del garballó, aquest s’ha d’inundar de líquid fins que s’arribi on està l’insecte. Un altre mètode d’actuació es basa en talar i eliminar, mitjançant el foc, les plantes afectades.

Difícil d’atacar

Un dels majors problemes que presenta combatre aquesta plaga es troba en la manera d’atacar-la, ja que els exemplars de jardineria afectats es poden tractar amb productes químics, però no és així en el cas dels exemplars que es troben en plena natura.

El garballó es troba a hores d’ara en una difícil situació de cara al seu futur, ja que la plaga es va estenent i encara no es compta amb un sistema que permeti una fàcil erradicació; una plaga que pot posar en perill una de les plantes més autèntiques de la nostra comunitat.

No hem d’oblidar que fou el garballó el causant d’una original indústria a la zona d’Artà durant el segle XX amb la comercialització de productes elaborats amb la llatra o trenat de les fulles seques d’aquesta palmera per confeccionar utensilis casolans com senalles, graneres i altres.

L’estat d’alerta envers el garballó ha de servir per conscienciar -tant als nostre governants com als governats- de la fragilitat dels ecosistemes illencs i de la necessitat de la seva preservació ja que ells constitueixen el principal tresor de la nostra comunitat.

Cada cert temps es detecta a les Illes Balears l’entrada d’un nou element al·lòcton que fa estralls.

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt