El camp viu en incertesa contínua a causa del canvi climàtic

El 2023 ha estat l’any de major sinistralitat per qüestions meteorològiques al sector agrari balear, d’ençà que es tenen registres. Els fenòmens extrems cada vegada són més freqüents: ventades i caps de fibló, DANAs i barrumbades d’aigua, granís o nevades… Ara és el torn de la sequera, com ve sent habitual, també, en els darrers anys. A Mallorca, l’any 2023 només ha plogut un 50% del que pertocaria, segons l’AEMET, i el primer afectat és foravila i el sector primari. Les pluges d’aquests dies són una bona notícia, emperò el mal ja està fet.

Els cultius llenyosos estan debilitats, desorientats fisiològicament, i la baixada de producció estarà present, un cop més, durant el 2024. No són pocs els pagesos que han decidit no sembrar cereal o llegum, perquè saben que no colliran res. Els ramaders d’extensiu tenen menjar per passar un parell de mesos més, si no es reverteix la manca de disponibilitat de pastura per a la guarda, i alguns ja han decidit començar a sacrificar i retirar animals. Els apicultors han d’alimentar les seves caseres d’abelles perquè aquestes tampoc no tenen on recol·lectar néctar si no hi ha floració. Davant d’una inseguretat permanent, alguns productors tiren la tovallola i tanquen la seva explotació agrària, un fenomen recurrent entre les explotacions de policultiu de secà.

Són moments de gran incertesa perquè els patrons de pluja i temperatures han canviat dràsticament. Preocupen també els efectes que pugui tenir damunt del compliment de la Condicionalitat reforçada o els Ecorègims de la Política Agrària Comuna (PAC), el que podria suposar en una pèrdua d’ajudes per a les explotacions afectades.

Els cultius herbacis i l’hortalissa a l’aire lliure es poden anar adaptant amb el pas dels anys i la feina de selecció que puguin fer els pagesos. No passarà el mateix amb els llenyosos, que o bé s’han de regar per sistema, o bé s’hauran de tornar a crear de bellnou varietats adaptades a les noves condicions climàtiques, i en aquest darrer cas es necessitarà pràcticament una generació per recuperar certa agrobiodiversitat lliure de patents. Mentre no adaptam els cultius, què passarà? Es podran produir aliments suficients? I amb la ramaderia? Quants pagesos es cansaran d’aquesta incertesa i abandonaran l’activitat agrària fins llavors?

Aquesta sequera no és una excepció. Quasi cada any s’encenen les alarmes entre els productors i productores per aquest motiu. Per mirar de pal·liar els seus efectes, es posen en marxa ajudes o accions de suport, però no deixen de ser mesures passatgeres que no solucionen el problema de base. En aquest sentit, celebram que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi natural hagi previst la celebració de la primera mesa sectorial de Canvi climàtic, en poques setmanes, per abordar aquestes preocupacions. Emperò el debat sobre l’adaptació i mitigació del canvi climàtic pensam que hauria de ser molt més intens i profund, transversal a tots els estaments i actors socials. Caldrà un canvi de mentalitat en tota la societat, i de paradigma en el dia a dia de foravila. Caldrà també una planificació estratègica a mitjà i a llarg termini per afrontar el que ens ve damunt i sabre quin sector primari volem, quines illes volem.