Els espàrrecs silvestres

Els espàrrecs  típics dels boscs mediterranis, que a l’illa de Mallorca surten sobretot arran de mar i són de mata espinosa. Neixen, creixen i, quan són tallats, perden la seva tendresa en un període breu de dies, fins que tornen llenyosos i durs. Sorgeixen de manera espontània als marges, parets i voreres de les finques, així com a camins, entre les males herbes, entre els esbarzers, romeguers o arbusts. També poden créixer entre les roques, davall les figueres de moro o a l’ombra dels garrovers.  

La cuina de l’espàrrec silvestre és simple. L’opció més usual és la truita d’espàrrecs, que a vegades va acompanyada de faves, pèsols, alls i/o carxofes. També se’n poden fer sopes o cremes, afegir-los als arrossos, sopes i aguiats. O bé a la planxa, dins una coca o dins una amanida.

El component principal dels espàrrecs és l’aigua, seguida dels hidrats de carboni, la proteïna i la fibra. És una bona font de vitamines antioxidants, àcid fòlic i niacina. Pel que fa als minerals, destaca en potassi i sofre. Es tracta d’una verdura diürètica que es recomana per a persones que pateixin d’estrenyiment gràcies al seu contingut en fibra. Aporten molt poques quilocalories, són saciants, estimulen l’acció dels enzims hepàtics que tenen acció protectora sobre el fetge. Com passa amb totes les verdures, el consum d’espàrrecs dins una dieta basada en verdures que elimini el consum de productes processats contribueix a millorar la salut cardiovascular. Amb tot, no es recomana el seu consum excessiu a persones amb gota, àcid úric o malalties renals.