Emancipació dels joves (I)
En els darrers anys s’ha constatat, molt al contrari que abans, a nivell de tots els països europeus, i de la nostra comunitat autònoma, un endarreriment de l’edat a la que els joves s’emancipen de les seves famílies.
La joventut, categoria social formada per les persones que ja han assolit la maduresa biològica i han completat el procés de socialització però encara no han assumit els rols dels adults, és una etapa a la que teòricament es passa de la situació de dependència familiar a integrar-se al món adult, assolint la independència econòmica, residencial i l’autonomia personal.
Però arran dels grans canvis econòmics, socials i culturals i de l’ampliació dels anys d’escolarització que s’han produït en les darreres dècades, el procés de transició a la vida adulta s’ha fet més complex i canviant, i actualment només dos de cada deu joves (les dones es solen emancipar abans que els homes) de 29 anys ha deixat de residir amb els seus pares.